Ayamun cyber-tasγunt n tsekla n Tmaziγt

 

ayamun

cyberrevue de littérature berbère

 Numéro 18      Janvier 2005

30 pages

 

Retour à Bienvenue

 

 

 

 

 

 

                                                          

Sommaire 

 

 

 

 

Retour au titre

Sommaire:           

1°)_Le texte en prose: … et la Révolution teţkemmil de Muhend-Uyehya 

2°)_ Deux articles: γef unezgum n Mohia

 Mohia, : Taterennet n MṢEMMER D WAYETMA-S, aserqet  sγur ɛ. Mezdad, Tasɣunt aẓar 1990 

  γef tceqquft n Muḥend_Uyeḥya  MṢEMMER D WAYETMA-S, urar n terbaεt tiγri ,  sγur Mohand Ait-Ighil

3°)_L'entretien: : TIMLILIT AKK D MUḤEND-UYEḤYA  sγur Aomer OULAMARA   Aγmis Asalu Yennayer 1991

4°)_L'évocation: MOHIA, « l’œuvre qui a mangé l’auteur » par εmer Mezdad

5°)_Le texte rare:  La Langue Berbère au Sahara  par ANDRE   BASSET

6°)_Le poème:  tarebgeţ sγur Mohia               

7°)_Adresse de messagerie électronique                          

 

 

Retour en haut

Numéro 18    Janvier 2005        

                                                                             

 LE TEXTE EN PROSE :       

.. et la Révolution teţkemmil !

 

Win ijebbden amrar à force à force, yiwen wass ad d-yeqqers, win irekkin tixmirt à force à force yiwen wass a ţ-yečč, win ixeddmen à force à force yiwen wass ad yeɛyu !

Aha tura suffɣet-d tiportfayin-nwen, neɣ ? Yeḥḥu ! Dayen waqila iserreḥ yiles-iw.

Asmi akken nxeddem le théţre, awah winna i ɣ-yewten nekkni, yewwi yid-es tasaruţ, ccaɛb iruḥ deg-sent, nekkni ...

 Yiwen wass ruḥeɣ ad lesqeɣ les affiches. Kecmeɣ ɣer lqahwa dagi di Pwaten, ufiɣ amɛellem deffir ukuntwar, ki sseltan. Yenna-d dacu ara tesweḍ ?

Nekkini leqhawi-yagi, c’est rare ad kecmeɣ ɣer lqahwa.

Nniɣas : _  Wellah ma ẓriɣ!

Yenna-d : _  Xemmem !

Yiwen aɛni yusa-d si tmurt melmi kan, ur yesɛi ara lekwaɣeḍ. Déja deg uswiɛ-nni tẓeyyer aṭas ɣef les Algériens. Yessirid lkisan llah llah kan. Yenna-yi-d wemɛellem dacu ara tesweḍ ?

 Nekkini leqhawi-yagi, c’est rare ad kecmeɣ ɣer lqahwa.

Nniɣ-as : _ Euh !

Yenna-yi-d : _  Xemem , xemmem.

Yenna-yas, hata-n kan, i winna : _  Wigi tɛeddan, wigi ! Eyyaw lubyan taqurant ! A-s-fkeɣ lxedma ţ-tikci, yerna ilaq a-t-ţxelliseɣ.

 Lqahwa terka maččI d kra, wagi yakk d le benefice. Akelyan drus i gellan, ijmaɛ-d laɛqel-ik ţtuɣ yakk les affiches-nni. Lukan ţ-tamɣart i sen-id-yewqem dagi aţ-ţafeḍ ur teţţafeḍ ara abrid, ad d-yekcem ukliyan ur tesɛiḍ anida ara iruḥ, alors ţruḥun-d  ɣer dagi kan. Mi d-yekcem ukliyan : _  Dacu ara tesweḍ ?

Nekkini leqhawi-yagi, c’est rare ad kecmeɣ ɣer lqahwa.

Nniɣ-as : _  Euh ! Wellah ma ẓriɣ !

Yenna-d : _  Xemmem xemmem, ɣur-k le temps. Lɛib d winna yeţţakren neɣ d win yeskiddiben, d winna i d lɛib. Win izemren ad yexdem yeţţagi ad yexdem, d afenyan, winna ulac lɛib i t-yifen. Win yellan d igellil surtout ma ixeddem, winna mačči d lɛib, au contraire, d argaz !

 _ ţ-tarkast, wi !

_ A ur kfun fell-aneɣ yergazen am neţţa, keččini tura !

Lqahwa terka, wissen ma nniɣ-awen-id. Yugar ibeɛɛac a les clients : twerrek ddunit, kessen ţtawin ţtaran kann akka, amzun d axxam-nsen.

_ Keččini tura, tewwdeḍ-d ɣer dagi, teṭtseḍ, teččiḍ, teswiḍ, lxedma aql-ak txeddmeḍ, labas i telliḍ , a-ţḥemdeḍ Rebbi i k id-yessemlalen yidi. Ih ! d mmi-s n tmurt-ik nekkini, ur ţzembil ara fell-i ! Dacu ara tesweḍ ?

Nekkini leqhawi-yagi, cest rare ad kecmeɣ ɣer lqahwa. Dacu ara sweɣ tura ?

Nniɣ-as: _  Win ijebbden amrar à forceà force, yiwen wass ad d-yeqqers.

Yenna-d: _ Amrar, amrar ? Amrar !

_ Jebdeɣ-d amar ad yenhez wedrar.

Llan 4 neɣ 5 qqimen ɣer ṭtabla, tessen lbirra, laɛben lkaṛta. Wet kan, wet kan, teḥma ddaɛwa. Yiwen ad d-yesttentun di tmacint-nni ileḥḥun s 20 n duṛu. Baci ad awen-iniɣ amek yebda neɣ amek yekfa, wellah ma zemreɣ, ur fhimeɣ ara dacu i d-yeqqar.

Iɛedda-d uɣerda, amcic nniqal yeṭtes, yelli-d yiwet n tiṭ, dɣa yuɣal i iḍes. Dayen meskin twet-it tmaggirt, terna-yas llaqya : yesraɛ kan yeqqim.

_ Amrar, amrar, amrar. Ihh! Ziɣ d amrar i k-id-yecqan keččini!  Degmi akkagi, ɣer wigi, seɣres ɣef yiman-ik,  wigi ? Amrar-nsen ɣezzif, wgi ! Atenan atenan, aɛni d aḥemmel i yi-ḥemmlen, mi mreḥba tamara, ula aniɣer ruḥen. Zik-nni, wi, asmi xeddmen. Wamma tura ! Zik-nni win i d-yeṭtfen ccehriya-s, a-ţ-id-yawi alamma d afus-iw. A-s-iniɣ amendder ma ur ak-ɣlin ara deg webrid ! A d-yini: aha, wellah ma ɣlin iyi. Anɛam ih ! Wamma tura, si ssbaḥ alamma ţ-tameddit,  a-ten-id tafeḍ sqerqren-iyi dagi am tyuzaḍ, mazal-ik ! Dacu ara tesweḍ tura ?

Nekkini leqhawi-yagi, cest rare ad kecmeɣ ɣer lqahwa.

Nniɣ-as : _  E !

Yiwen aɛni yexser, neɣ amek, sbbaben-as kulecc. Dɣa yessker čaqlala, yenna-yas : _  Allih, nɛeldin n laɛb am wagi !

Dɣa frefren yakk, amɛellem yuggad a-s-ččen aṭurni neɣ sin, yewwed-iten-id din din. Lḥasun, ixus kan wemɣar-nni yellan si tribunal n Tizi-Wezzu, ur ẓriɣ ara ma mazal-it. Yewqaɛ ṭalaɛ habeṭ, c’est à dire teggumma a ţefru, mačči alluy d uẓubbu a les brobros, nɛeldin n le berberisme n taɛkum.

Winna i s-yennan nɛeldin  laɛb am wagi ixelles-iten quand même. Yenna-yas: _  Awi-d tura, ernu-d un coup. Bla Rebbi ma qqleɣ ad d-ḍewreɣ ɣer dagi .Ó

Amɛellem yuɣal ɣer deffir ukuntwar, ɣer la voûte (?), yerna-yas-d un coup.

Ad ṭtfeɣ kan imi-w, ala, nniɣ-as : _  Waqila sruḥen-ak akliyan !

Yenna-d : _  Tameddit a-t-id-tafeḍ da. Sanda ara iruḥ uqadum uxessat, ɣer yemma-s ahat ? Kestubwa?

Nekkini leqhawi-yagi, am akken i wen-id-nniɣ, cest rare ad kecmeɣ ɣer lqahwa.

_ Dacu ara sweɣ tura?

_ Wellah ma ẓriɣ !

Amɛellem ur t-yeǧǧib ara lḥal. Yenna-d: _ A-ţeṭtdeḍ, neɣ a-ţeffɣeḍ!

Hata wayen ur ḥemleɣ ara ! Nniɣ-as: _ Aɛni d yemma kečcini akken ad yi-tessuṭtdeḍ ?

Yenna-d: _  Aɛni d yemma-k nekkini akken ad yi-teqqimeḍ dagi baṭel ?

Yerna ruḥeɣ-d ad lesqeɣ les affiches ! ṭtfeɣ kan imi-w, refdeɣ tabalizt-iw, nniɣ-as : _  Ihi aql-i ffɣeɣ !

Yenna-d : _  Lukan les clients yakk akka am kečcini, ad sɛuɣ lqahwa di Pwaten !

Xemmeɣ, xemmeɣ, ufiɣ c’est exact. Et la Révolution continue !

 

 

 

 

 

Retour en haut

 

Retour en haut

Numéro 18    Janvier 2005                                                                                      

Les deux articles:

 Ɣef unezgum n MOHIA

1°) Tarbaɛt « Tiɣri », Ɣef tceqquft n Muḥend-Uyeḥya : «  MṢEMMER D WAYETMA-S »

Sɣur Mohand Ait-IGHIL

 

Msemmer d wayetma-s d yiwet deg tceqqufin yura, s teqbaylit, Muḥend u-Yeḥya. Taceqquft-a, d asnulfu, ur telli d tasuqqelt neɣ d amsasa. Asentel-ines itezzi ɣef ucerrig i d-yettlalen gar yemdanen, ama d atmaten ama d imeddukal, ɣef sebba n usurdi.

 

Taceqquft Msemmer d wayetma-s, tebna ɣef snat n tfelwa i yeftin d ixfawen. Yiwen seg wallalen, yessishilen aḥuzu n usentel n tceqquft-a, d aɣanib iseqdac Muḥya. Deg wayen yeɛnan tira-ines, amaray yuẓa aṭas ɣer yimsefliden-is : Ulac awal amaynut, neɣ ma yella, a tafeḍ xeṭṭa xeṭṭa. Win yeɣran neɣ iwalan taceqquft, din din ad iḥulfa awal sway tebna fessus. Tidiwenna yezgan zdaxel weḍris, ulint-d s wawal yeftin, iseqdac  yal ass, kra yellan d aqbayli.

 

Asentel n tceqquft Msemmer d wayetma-s, itezzi ɣef tegmatt d tdukli ifesden yuɣ uceqqeq gar yemdanen, akk d temḥeqranit yessaɣen deg talsa s umata. Muḥya, s tceqquft-a ira, seg tama nniḍen, ad d-yini, d aqeccuḍ tḥeqreḍ ara k-yesdreɣlen (ma yebɣa).

 

Deg tfelwit tamenzut iɣef tbedd taceqquft Msemmer d wayetma-s, Muḥya yebda-tt s Msemmer, ikcem-d s lferḥ aqerruy yemmed s tirga mi s-d-sawḍen lexbar taḥanutt iɣef yeqlaleḥ seg wacḥal-aya, tura yezmer ad tt-yekseb. Din, yezmer ad iserked imal i netta d yelli-s Ɣnunuc. Seg lferḥ din din yessaɣ deg-s lqerḥ: imekta-d akken ad yekseb taḥanutt-a ilaq ad yaf isurdiyen s wacu ara tt-yaɣ. Ladɣa da yesred uɣilif acku Msemmer d amdan ikesben, d agerruj, anagar lḥirfa-s -d axerraz- d yiceṭṭiḍen yersen ɣef teglimt-is. S tuttra : Amek ara yexdem akken ad iḍebber idrimen i yekfa yixef amezwaru n tceqquft.

 

Deg yixef wis sin, amaray isemlal sin watmaten (Msemmer/Bexsay) ; yebɣa ad yesken liḥala igelden gar watmaten-a tin n temgarda : yiwen d amerkanti wayeḍ d igellil ; yiwen yeḥmel asurdi wayeḍ ddunit.

 

Msemmer a d-yemmekti gma-s ameqqran i wumi yettnadi Dda Bexsay. A t-isuter deg yisurdiyen, wissen ahat a s-d-yefk ayen yeḥwaj. Akken ileḥḥu ɣer Dda Bexsay, Msemmer ittwessif-d tadukli yezgan gar-asen : Ur  yezmir ad rrsent wallen-is fell-i. Dda Bexsay, d aterras ikesben aṭas yisurdiyen, deg tmetti ur t-ixus wayra “… ɣur-s ikumya, yebna lara Zdat yisurdiyen ur iɛeqqel yiwen, baba-s d abeyyiḍ yemma-s d duru Axeddim-is, yeznuzu ifecka d wallalen ixusen deg ssuq, “… Dda Bexsay yesterfiq (il trafique). Teẓriḍ amek ixeddem ? A d-yaɣ ssiman d ikumya, a tt-yeffer, mi txus, a tt-id-yesken, a tt-izenz xemsa setta yiberdan ɣef ssuma-s. 

Deg tdiwenna i d-yellan deg tceqquft Msemmer d wayetma-s, Muḥend u-Yeḥya, yesken-d Msemmer d amdan yexḍan akk leḥsab yisurdiyen, ɣef waya nezmer a d-nesuter tadiwennit i d-yellan ɣef leḥsab gar Msemmer d Bexsay :

«  Msemmer - Tefkiḍ-iyi-d tlata yimelyan.

Bexsay - Anaɣ fkiɣ-ak-d telt meyyat alef.

Msemmer - Laqen-iyi xemsa yimelyan rnu-yi-d xems myat alef. »

 

Mi d-nuɣal ɣer tdukli d tegmatt yezdin sin watmaten-a, a d-naf lsas iɣef bnant yedrem ; gar-asen ulac lxiḍ i ten-d-icudden wa ɣer wa. Akken i t-id-yemmal Msemmer deg wawalen-is : Yefka-yi-d telt myat alef, yenna-yi-d beddel isem-ik. » ; neɣ awalen i d-yellan deg temlilit n Msemmer d Bexsay, anda aneggaru-ya isetḥa s gma-s Kcem-d akka, ur iyi-d-ttwalin ara medden yid-k. »

 

S-yin akkin, Muḥend u-Yeḥya isekcem-d imdewlen d imaynuten : Ṭunyu d Xulyu (aqcic i d-irebba). Ṭunyu  d gma-s n Msemmer d Bexsay ijaḥ ddeqs-aya. Tura mi baba-s d yemma-s mmuten, rray d umended ɣef wexxam d wayetma-s yuɣal-d i netta. Akken dɣa i t-d-isefhem Ṭunyu i Xulyu deg wawalen i d-yenna :

Xulyu -  I baba-k d yemma-k ?

Ṭunyu - Hatan tewweḍeḍ ɣer tidett. Lukan mazal-iten, dili ur d-iyi-tettafeḍ ara da. S-yin i yi-d-tekka tqebrurt-a i ttawiɣ deg wul-iw.

 

Imdewwel aneggaru i d-yerna umaray isem-is Mzemmer.

Deg yidis atikni, d Mzemmer ara d-igen tawaqqna n lexyuḍ _ yefsin acḥal-aya_ gar watmaten-a. yess ara d-yawi lexbar Tunyu anda zedɣen wayetma-s, akken daɣen Bexsay, s Mzemmer ara d-yawi lexbar n tuɣalin n gma-s. Liḥala n Mzemmer am tin n Msemmer, efk-as taqerɛett ad tt-yeṭṭeḍ teṭṭixreḍ-as. Msemmer d Mzemmer zdin tadukli akken i ten-tezdi timuɣbent : Msemmer liḥala-s am tin-inu. Mi d-iḥella snat n duru ad iyi-d-yessiwel a nruḥ a nesker. Axater nekk d Msemmer zun d atmaten.

Akken ad yefk Muḥya timayt (hommage) i ucennay Sliman Azem, isekcem-d Mzemmer icennu-d Azger yeɛqel gma-s. Ladɣa asentel n ccna-aya iwata nezzeh ɣer usentel n tceqquft.

 

Ar taggara tella-d temlilit gar watmaten (Ṭunyu/Bexsay -Tunyu/Msemmer). Din i iɛeyyer wemjaḥ-nni n gma-tsen, liḥala ideg ddren watmaten-is yeooa acḥal-aya ; yefhem anda tewweḍ tegmatt gar Bexsay d Msemmer.

 

Acemma acemma, seg usurif ɣer wayeḍ, ddunit  tezmer ad tbeddel udem ; ass-a iṭij-is a d-yecreq, din din deg tagut yezmer ad yeɛreq. Akka dɣa i teḍra d Bexsay. Seg ssbeḥ ar tmeddit, ayen yekseb yeddem-it waḍu. Ayen iserref ɣef yiger yekra yeẓẓa d ddellaɛ, yeçça-yas-t wejrad, tura yuɣal yettwaxneq s ureṭṭal. Akken a d-yeffeɣ seg ubaxix i s-d-yezzin, ilaq a d-yaf win ara s-d-ireḍlen isurdiyen. Bexsay imekta-d gma-s Ṭunyu.

 

Ṭunyu akken a d-isemɣi tadukli gar watmaten-is, mi t-id-isuter Bexsay deg yedrimen, yenna-yas : Ru ɣer Msemmer ciwer-it, ma yeqbel nekk a k-ten-id-fkeɣ.

 

S turart-ayi, Muḥya, yebɣa a d-yefk snat n temsirin. Tamezwarut d tin i d-yeqqaren win yeqqazen tasraft i gma-s a d-yaweḍ wass anda ara yeɣli deg-s netta ; tis-snat d tin i d-yuɣ Bexsay sɣur Msemmer. Ayen yesmenker Bexsay deg Msemmer tura tezzi-d fell-as teswiɛt, d netta ara iḍelben deg-s tamḥaddit.

Ɣas akken tigellelt teẓḍa deg wannar n Msemmer maca ɣer wul tezwar tegmatt yettagad beṭṭu, ittɛeyyir tilufa iɣef tebna ddunit. Ur isaɣzef ara tallit, din din isuter deg Tunyu ad yerḍel isurdiyen-a i Bexsay.

 

S-yin akkin a tekfu tceqquft s lferḥ akken tebda. Xulyu, aqcic i d-irebba Tunyu, ad yezweǧ d Ɣnunuc, yelli-s n Msemmer. Msemmer  ad yekseb taḥanutt yessarem.

Ma d ayen yeɛnan aɣanib n tceqquft Msemmer d wayetma-s, yebna ɣef lsas n tɣara i ɣ-yesnam yakan amaray Muḥend u-Yeḥya. Asentel n tceqquft isefti-d awal ɣef iɣeblan irekben ddunit, ddaw uɣanib n taḍsa.

 

Ɣas akken setta yimdewlen yetturaren deg tceqquft-a, ula d tikelt ur d-ttemlilen d tirni sufella usayes alamma d taggara.

A d-nger ticewt, tarbaɛt Tiɣri n Tidukla Tadelsant n Bgayet tesuli taceqquft-a deg useggas 1992.

 

AIT IGHIL Mohand

 

 

 

2°) MOHIA : Taterenneţ n MṢemmer yakk d wayetma-s.

 

sɣur ɛMer Mezdad, Tasɣunt aẒar 1990

 

 

 

Taceqquft unezgum taneggarut sɣur Muḥend-U-Yeḥya ifukk-it s tira ass n Tlata 27.09.1988 deg Paris. Isemma-yas " Taterennet n MṢemmer yakw wayetma-s".

Taceqquft a deg-s sin d asekten. Imdewlen Yef i d-yeţţawi qqaren-asen : MṢemmer, Ɣnennuc, daddatwen Baxsay, ṭunyu, Xulyu, Mẓemmer.

MṢemmer, daddatwea Baxsay akw d ṭunyu d atmaten. Sin imezwura qqimen di tmurt, ma  d ṭunyu yunag Yer Canada. Zrin 30 iseggasen aya seg wasmi yeffeɣ taddart, acku yeɛya di tmurt-a. Asmi I d-yuɣal, yuɣal-d d amerkanti, yewwi-d yid-s aṭtas imelyunen.

MṢemmer yuɣal d axerraz, yetreqqiɛ isebbaden, akken i s-yeqqar Mẓemmer : "d aḥeddad i Ṛebbi . Twet-it ddunit armi ulamek, yerra-ţ i ccrab, tečča-t lmizirya taberkant, Tameṭtut-is temmut, teǧǧa-yas-d yiwet n teqcict : d Ɣnennuc.

Daddatwen Baxsay, neţţa zik i s-ifaq anek i teţeddu tmurt-a. Yeţţaɣ yeznuzu. Kra yellan d ttrafik iţekki deg-s. Yuyal d amerkanti, yema d amecḥaḥ maḍi: Ṛebbi ines d asuṚdi. Yuɣal ur yessin yiwen. Yusa-d ɣur-s M¤semmer yessuter-as kra isurdiyen iwakken ad yeṭṭef tahanuţ, yeɛni d areṭtal kan ara s-ten-yerḍel. Daddatwen Bax­say yenna-yas ffeɣ-iyi seg wexxam, neɣ ad ak-d srekkčeɣ aqjun. Akka 1 d-tagmaţ !

ṭunyu, asmi i d-yuɣal, yebɣa ad ten-ijerreb anwa deg-sen i t-ḥemmlen. Yerra-d iman-is d igellil, yelsa-d iceṭtiḍen rkan yakk yema qqersen: win I t-iwalan ad t-iɣil  d aklucar. Daddatwen Baxsay akken i t iwala cerrgen yakk iceṭiḍen-is iqeccaɛ-d ṭunyu seg wexxam.

Yuɣal ṭunyu yerza armi d MṢemmer,dɣa neţţa yefreḥ mačč d kra, yessuden- it, Iɛerḍ-it ɣer  imensi ɣas akken ulac acu ara s-d-yefk. ṭunyu daɣea yefreḥ s MṢemmer I-mi mazal tasa fell-as. Di taggara, akken ara qqimen.

Mẓemmer d ameddakel n MṢemmer, d asekkran, d axerraz am neţţa. Yufa Daddatwen Baxsay, yenna-yas ṭunyu yewwi-d yid-s iḥemmuten imeqqranen. Dɣa Baxsay am akken iru¥¥ḥ-as kra am akken yeţukellex. Yemugger ṭunyu abrid-nniḍen, acu kan abrid a s-imeṭtawen, Ikred ad as-d-yefk kra isuṚdiyen.

Ɣnennuc d yelli-s n MṢemmer, ḥinet aṭas ɣef baba-s, Di taggara, ad ţ-yaɣ Xulyu.

Xulyu iṚebba-t-id Tunyu amzun d mmi-s, ijmaɛ-it-id asmi tergagi ddunit di Lesnam.

Mẓemmer, nenna-d d ameddakel n MṢemmer. Llan daɣen imdewlen nniḍen: Qerquc, yiwen wemsebrid, Wejṭuti. Dɣa Wejtuti d imdwel yezgan deg unezgum nn Muḥend-Uyeḥia.

Taceqquft-a, uggaɣ, Muḥend-Uyeḥia d neţţa i t-id-yuran s-ɣur-s, mačči d-tirrin i ţ-id-yerra ɣer tmaziɣt, am  Tecbalit  sɣur Pirandello, neɣ Aneggaru ad yerr tawwurt  sɣur Bertold Brecht.

Taceqquft-a ɣef akken, neţwali d ayla-s neţţa, d neţţa i ţ-id yesnulfan. Ahat degmi tameslayt tegzem akken ilaq, tedder d ayen kan, teţţazzal amzun d aman . Imdewlen kaden-d  d imdanen akka am nekkni, yella deg-sen wayen yelhan, yella deg-sen wayen n diri.  Tameddurt-sen,  d-tin  yal ass.

Ihi taceqquft-a tlaq i wurar. Yema ad tishil maḍi I uwalluy. Imdewlen, ur ggiten ara. Dduzan, menwala ad ten-d-yejmaɛ,  icettiḍen, d wid  ţlusun yakk medden.

Telha daɣen limer ad ţ--uraren yelmeẓyen-nneɣ, yak taceqquft-a am unezgum n Muḥend-Uyeḥia : Ger teḍsa d imeṭtawen !

Amar Mezdad

Tasɣunt aẒar 1990

 

 

 

Retour en haut

Retour en haut

 

Numéro 18    Janvier 2005

 

L’ entretien :

 

TIMLILIT AKK D MUḤEND-UYEḤYA, Aɣmis Asalu Yennayer 1991, sɣur Aomer OULAMARA.

 

Tikkelt tamezwarut mi neẓra Muḥend-Uyeḥya  (s yisem-is Abḍella Muḥya), akken  a ɣ-d-yefk tadiwennit, leǧwab-is  yegzem : « nekk s timmad-iw ulac ara wen-iniɣ. »

 Ɣas akken nemlal di lqahwa n Ɛemmi Ḥmed. Illa neţţa akk d yemddukal-is : Ɛemmi Ḥmed, Muḥend akk d Meẓyan. Yuɣ-itent lḥal ḥman yakan deg wawal, ulac tin ǧǧan. Dɣa din i yaɣ-d-yenna Muḥend-Uyeḥya :« Aql-aɣ dagi d tarbaɛt, mkul yiwen d acu yenna. Ala amsefhem ur neţţemsefham ara. Ihi ma tebɣam arut ayen tebɣam deg ujernan-nnwen. »Akken i teffeɣ. Ilmend tdiwennit kan n Muḥend-Uyeḥya, nuɣal-d s snat tkasiḍin n unejmae-agi, di lqahwa n Ɛemmi Ḥmed.

 

 

AMEK IBDA WAWAL

ƔEF LEBNI DI TMURT, WISSEN !?...

 

Muḥend-Uyeḥya, yezzi ɣef Ɛemmi Ḥmed

Akka dɣa i yas-nniɣ i Muḥend. Ma yebɣa ad ibnu di tmurt, ad ibnu ddaw tmurt axir. Akken ur t-yeẓẓar yiwen ; ur iţţasem yiwen. Axater ass-a imdanen lhan-d ala d tid n wiyaḍ

 

Meẓyan

Ula ɣur-neɣ akka ! Llan sin n lǧiran, yiwen ibennu s-ya, iţţali ɣer igenni s texxamin nnig tiyaḍ, lǧar-is iṭṭafar-it-id s-ya, s lḥiḍ n tlajurt, akken ad iḥjeb lḥara-s. wissen dɣa amek tefra gar-asen ass-a

 

Ɛemmi Ḥmed

èer kan les ‘conneries’-nneɣ, ala tigi i wumi nessen !...

 

Acemma kan awal ibeddel.

 

Muḥend

Ass-a nekni nuḥwaǧ irgazen i tdukli. Ayen akk nebɣa iban am lemri.

 

Ɛemmi Ḥmed

Maççi weḥd-ek i telliḍ a Muḥend, ilaq-ak a temsefhameḍ d wiyaḍ. Acu ara k-yawin ɣer yemɣaren n taddart a teţmerẓaḍ yid-sen ? Maççi d  lḥeqq fell-ak.

 

Muḥend-Uyeḥya

Ala a Muḥend  ! Imɣaren eǧǧ-iten di lehna . Imɣaren qqar-asen : mselxir fell-awen, ssalam Ɛlikum, rrbeḥ mi tellam bxir, s-yin wwet Ɛeddi !

 

Ɛemmi Ḥmed, ileqqem awal i Muḥend-Uyeḥya

Win yellan d amɣar dɣa ad iruḥ ɣer lḥiǧ akken ad yekkes ddnub

 

Muḥend, Din din Muḥend igzem-as awal

Teẓram amek sen-qqareɣ i yemɣaren di tmurt ? Tellam dagi ur tessinem ara Rebbi, ur terrim tamuɣli ɣer win ixussen neɣ igellil, taggara truḥem ɣer Mekka trǧmem ciṭan ; yerna tewwim-t-id yid-wen.

 

Muḥend-Uyeḥya

Widen ini-yasen kan : reǧùmet ciṭan yellan di tmurt-nneɣ uqbel win n medden. D win nneɣ i yezwaren.

 

Awal itezzi ɣef tlajurin, imɣaren, ciṭan wissen anda ara siwḍen ma tkemmel akka ?

 

ASALU

Acu twalam degmi akka tbeddel liḥala di tmurt n Lzayer ?

 

Muḥend-Uyeḥya

Ţwaliɣ acemma, neɣ ayen walaɣ nekk d ayen walan medden. Tideţ kan, nekk awal nniɣ-awent-id di tazwara, si terbaet i d-itekk sswab. A s-nkemmel akka ma tebɣam.

 

Tasusmidɣa Muḥend-Uyeḥya ikemmel-d awal

 

Am wakken nnan wiyaḍ, diri win i ţ-iţcuddun, s trumit ‘il ne faut ţas se ţrendre au serieux’. Dacu i yaɣ-yerwin nekkni : nella uççi-nneɣ d seksu, aql-aɣ negguma a s-nexḍu ! Atan seksu-ya ur nerbiḥ ara fell-as ! Ilaq-aɣ a nwali acu teţţen leǧnas nniḍen, widen irebḥen am Lalman akk d Jaţu. Ihi ma yella Lalman iteţ la chǧucrǧute, nekkni a ţ-neçç. Ma yella Jaţu iteţ rruẓ, ilaq nekkni a neçç rruẓ. Xater kra yellan da, deg wallaɣ, si teebbuṭ i d-itekk. Akka neɣ ala a Ɛemmi Ḥmed ?

 

Ziɣen Muḥend ur yeţţu yara tin akken n ciṭan, yuɣal-d ɣer at iççumar-nni…

 

Muḥend

Ddiɣ iḍelli ɣer yiwet tmeɣra, newwi-d tislit di Montreuil. Dinna di tmeɣra dɣa, maççi yerra-yaɣ-ţ ɣer lţulitik ccix-nni ! Awaah d axessar !

Nella ihi neţqessir akk d leḥbab,  kul yiwen s ansa i d-yekka. Acemma kan ata yusa-d ccix ara d-yeɣren lfaţiḥa. Akken kan d-yekcem si tewwurt, dɣa yuli-yi-d lgaz. Açamar anect n tmedwezt, ma d cclaɣem ulac ! Yerna yelsa-d kulci d amellal amzun d isɣi. Nniqal kkreɣ-d ad ffɣeɣ. Nniɣ-as i Ḥamid : Nekk ur qebbleɣ ccɣel-a, ur ţɣimiɣ dagi. Yuɣal yeṭṭef-iyi,  yerna d leib a sen-d-ffɣeɣ si tmeɣra. Mi d-iwweḍ  lawan n lfatiḥa, ibda-d tisurtin-nni-ines. Iseɣzef tatabaṭaṭa, nekkni ur nefhim yiwen. Awaah d imcumen at içumar-agi.

Mi yekfa, isteqsa-t yiwen yenna-yas :

‘Nekk zewǧeɣ bla ma neɣra lfatiḥa, iḥrem neɣ ala ?’

Ccix-nni isusem dɣa yenna-yas : Amek keçç akk d trumit ?

Aqcic-nni ikemmel-d yenna-yas :

‘Ala nekk akk d tzayrit.’

Dɣa eerqent-as i ccix-nni. Izzi deg wawal ur d-iǧaweb, ur isusem. Dinna kan inteq yiwen yenna-yas :

A ccix, i win ara iẓẓalen s teqbaylit, iǧuz neɣ la yaǧuz ?

Din, ineggez ccix amcum am win t-iwten s rrsas. Udem-is yuɣal d aberkan, allen-is uɣent, inna-yas :

D leḥram, d leḥram, d lmuḥal ur tewwiḍ ara ! awal Rebbi d taerabt, leqran s taerabt, taẓalit s taerabt.

Imiren dɣa tekker. Mkul yiwen acu d-yenna, ur tfehhmeḍ awal. Welleh ar qrib iţwet ccix-nni bu çamar. Lemmer deg webrid ad yeçç tiɣrit. Awaaah ! a ɣ-siwḍen ɣer lgirra gar-aneɣ wigi !

 

TAMESLAYT TIMESLAYIN,

1954, 1962

 

Muḥend

Skud ur tefri yara temsalt-agi n tmeslayin di tmurt-nneɣ, ur nezmir ara a nerr iman-nneɣ d imdanen. Mkul lǧens ɣur-s lasel, nekkni d acu-yaɣ ? Ibaɛtiyen-agi  bɣan ad qqnen Lzayer ɣer ccerq akken a nuɣal d irbiben-nnsen.

Walit kan ! Iwweḍ-aɣ-d lhem n Xumini ɣer tmurt. Nɣil ikfa lweqt-nni n leḥruz, wigi rran-t-id. Di lbuṭ-agi iɛeddan di Tizi Wezzu, ɣef seţţa n tmeddit, welleh ar qrib i ţ-yewwi Lfis ! Maççi d axessar wagi ?

 

Ɛemmi Ḥmed

Ayen d-tenniḍ akka a Muḥend, nekk walaɣ ur d-yusi si berra ad ibuṭi di Tizi. D at tmurt akk. Amek d wid i yuɣalen d at içumar ? Tella daɣen tayeḍ : tamurt-nneɣ meqqret, ɣezzifet, hrawet. Si Lzayer ɣer Tamenɣest. Maɛna kunwi tesimziyemt-id ɣer Tizi kan !

 

Muḥend-Uyeḥya

Ma tebɣiḍ, rnu-yas alamma d Dunkerque a Ɛemmi Ḥmed.

 

Muḥend

Si 1962 ɣer da, F L N ixdem tidak-is. Sḥercen wiyaḍ qqaren-asen belli maççi d inselmen, maççi d Izayriyen n tideţ, d afus n weɛdaw. Amek tebɣiḍ deg useggas kan n tugdut ad yeţwakkes waya ? Ass-a ilaq-aɣ a nekkes rraj yellan di tmurt-nneɣ. A neddukel afus deg fus a d-neffeɣ si tesraft-agi deg yaɣ-yenṭel wafalan (F L N) amcum.

 

Muḥend-Uyeḥya

Ma yella neqqim akka s tlufa-nneɣ, ur nezmir i yiwet. Di 1954 nni, lemmer neḥric, tili a nebges ɣer uxeddim, a neṭṭef iqemmaḥ-nneɣ. Eer kan tura Jaţu, yiwen wass bɣan ad wten Marikan. Iḍḥa-d d Marikan i sen-ismecḥen taɣebbart. Ihi seg wassen uɣalen susmen, fehmen iman-nnsen. Ass-a yusa-yasen-d d asfel. Kecmen-ţ di lkumirs d tiknikt, snernan tamusni di tmurt-nnsen. Aṭas ideg ifen Marikan. Ihi nekkni win ibɣan taɣawsa ad icemmer i yiɣallen-is, ad iṭṭef imi-s. Qqaren dɣa les anciens : talast ma tekker fellak, xersum tuṭṭfa yimi.

 

Muḥend

Nezmer a nexdem neɣ ur nezmir ara, wagi d awal kan ! Di sektember-agi d-iteddun, a tebdu leqraya s tmaziɣt di Tizi, s-yin a twaliḍ ma nezmer neɣ ma ur nezmir. Ayen ur xeddmen wiyiḍ nekkni a t-nexdem. Tawaɣit tameqqrant dɣa, d amek ara d-nerr kra n leqraya akk d ţrebga n tideţ di tmurt-nneɣ. Ass-a taluft tameqqrant d tagi. Srewten s tarwa-nneɣ acḥal-aya ma d tarwa-nnsen fkant ad tɣer di tmura n berra, Fransa, Legliz d Marikan ; tura ǧǧan tamurt tenger

 

ASALU

Iḍelli kan, mi yufan ɣer yiwen lkaɣeḍ yuran s tmaziɣt a t-zzuɣren . ass-a tbeddel : teffɣen-d ijirnanen tiktabin s tmaziɣt

 

Muḥend

Ulac laman ! Ɣurwet a ken-kelxen ! Skud ur frint ara ur nessusum ara. Maççi dɣa mi ɣ-d-fkan adipartma di Tizi, neɣ iffeɣ-d ujernan a s-tiniḍ frant ! acḥal dɣa i kelen fell-aneɣ si 1980 ar ass-a. Di taddart-nneɣ sin i wwin ɣer lḥebs ɣef tmaziɣt-agi

 

Muḥend-Uyeḥya

Mmektaɣ-d yiwet teqsiṭ. Yibbas ţqessireɣ d yiwen wemɣar, nniɣ-as : Tamurt-agi-nneɣ, bezzaf tella deg-s lexsara !Dɣa neţţa yenna-yi-d : Ih ! Maɛna lexsara teţţili anda yella lxir !

Ihi arrac-agi-nneɣ ɣas wwin-ten ɣer lḥebs, yella lxir, qedder ɣef yiman-ik. Llah ibarek lxir yella, irgazen-nneɣ ur ţfukkun ara.

 

NELHA-D DI TYENNATIN-AGI !...

 

Meẓyan

Akka dɣa ! Ɣas yenna Dda Musa : « Anda yella useqqi azeggaɣ, ruḥ a tmecḥeḍ, ma ulac iţfakka Rebbi a ɣ-ihakk. » Mi t-steqsaɣ acu-t useqqi-ya azeggaɣ, dɣa yenna-yi-d : « Iih ! Anda yella rrbeḥ ! D win i d aseqqi azeggaɣ ».

 

Muḥend-Uyeḥya

Am akka s-yenna wagi, aql-aɣ newweḍ ɣur-s.

 

Muḥend

Teẓram ! Skud mazal-aɣ di tyennatin-agi n leǧwameɛ di tmurt-nneɣ...

 

Ɛemmi Ḥmed, ineggez-d.

Eǧǧ-aɣ di leɛnaya-k si temsalin-agi n Rebbi d leǧwameɛ ! a d-nezzi a d-nezzi a d-nuɣal ɣer din. I melmi a neddu ɣer zdat ?

 

Muḥend-Uyeḥya

Lǧameɛ yelha d amkan anda teţţili lehna, yeţţili ssmaḥ… a tkecmeḍ ɣer lǧameɛ s wurfan, a d-teffɣeḍ s-yin susṭa !

 

Muḥend ibeddel awal, seg uḍebbuj ɣer tulmuţ

Nekk, walaɣ absolument ad mlilen yilemẓiyen-agi-nneɣ ; ama d Irsidi (R.C.D), ama d afafas (F.F.S), ad dduklen i yiwet tcemlit, akken a d-nawi lḥeqq-nneɣ d azuran.

 

Meẓyan

Ahat yibbas ad mlilen ; d ayen akk i nessaram. Ad dduklen afus deg ufus a s-ççen seksu

 

Muḥend-Uyeḥya

Ala ! Akka ay axir. Sin ipartiyen neɣ ugar, ilha. Akka win icḍen wayeḍ a d-yeqqim. Tura dɣa a ţwaliɣ llant tismin. Ilaq kan ad ilint ɣer sswab d usnerni, maççi ɣer ucebbaḍ n tmellalin

 

Muḥend

Amek lhant tismin ? Deg yexxamen aţţan terwi gar watmaten ! Ɣas akken s wawal kan. Dɣa i ccifan iţartiyen-agi acu ţraǧun akken ad nnaɣen akken ilaq neɣ ad frun ?

 

Muḥend-Uyeḥya

Nniɣ-ak cwiṭ n ccwal ilha. Mi temjadaleḍ akk d yiwen, s-yin akkin ruḥet swet-as lqahwa

 

ASALU

Ass-a taluft tameqqrant d tagi. Ma yella d amjadel, neɣ d akritiki ɣef tsertit, anwi abrid ara taɣ tmurt, ulac uɣilif, d tinna dɣa i d tugdut. Ayen n diri d awalen-nni : wihin akka, wagi akka, wagi d axabit.’… Tuɣal am tin n iderma-nni n zik.

 

Muḥend

Akka dɣa ! deg wakken d-lhan gar-asen, atan ţţun axsim-nni ameqqran : Afalan-nni, at içum

ar-nni, akk d la crise-nni

 

Muḥend-Uyeḥya

Ur ţţakk ara tameẓẓuɣt i tigi, xaṭer nniɣ-ak, s-ya ɣer zdat yiwen ur ţ-iţţaǧew ɣef wayeḍ.

 

AH ! TIKASIḌIN-NNI ?...

 

ASALU

I tkasiḍin-nni mazal tessuffuɣeḍ-d ?

 

Muḥend-Uyeḥya

Muḥend-Uyeḥya iṭerḍeq s taḍsa. Ziɣ awal-agi n  tkasiḍin ismekta-yas-d taqsiṭ nniḍen. Dɣa d Meẓyan i d-ineṭqen d amezwaru.

 

Meẓyan

Aţţan tewweḍ-d teqsiṭ-nni n tkasiḍin. Ilaq aɣ-ţ-id-teḥkuḍ a Ɛemmi Ḥmed !

 

Ɛemmi Ḥmed

Aah ! Qbel a wen-ţ-id-ḥkuɣ, a wen-d-zwireɣ amek i d-tusa. Inna-yi-d Muḥend iḍelli : « Tura mi ara tselleḍ i rradyu n Lzayer ur tfehhmeḍ ara. Heddren ala s tmaziɣt-nni taqurant. » Dɣa nniɣ-as i Muḥend : « a ssiɛqa ! Ayagi ur yelhi yara ! xater ma yella s tefransist ur fehmeɣ ara, s taɛrabt ur fehmeɣ ara, ma yella s tmaziɣt ur fehmeɣ ara, dɣa d tawaɣit ! » d tagi dɣa i d sebba s yes-d-ḥkiɣ taqsiṭ-agi n tkasiḍin.

 

Muḥend-Uyeḥya

Wet a Ɛemmi Ḥmed, ur tezzi yara i wawal !

 

Ɛemmi Ḥmed

Iruḥ yiwen si Fransa ɣer tmurt. Neţţa yuɣ tanumi ismuzgut i rradyu Tamaziɣt akk d rradyu Tiwizi. Dɣa issen akk awalen-a ijdiden n tmaziɣt. asmi yewweḍ axxam-nnsen yufa-d baba-s yenna-yas :

« Azul fell-ak a baba. »

Baba-s-nni ur yefhim ara neɣ ifhem ayen nniḍen

Inna-yas : « Amek ɛazul ? » Inna-yas : Yak a mmi atmaten-ik meẓẓiyit, yerna keçç tura kan i d-texḍeḍ, tebɣiḍ a tɛezleḍ ?

mmi-s-nni ɛerqent-as, inna-yas : « Ala ! Nniɣ-ak azul a baba, d tamaziɣt ! »

Baba-s-nni ikemmel, inna-yas : « Amek ? »

Inna-yas : « Tebɣiḍ a tɛazleḍ a ternuḍ a tawiḍ tamazirt ? »

Aqcic-nni yuɣal imsefham neţţa d baba-s. yuɣal izzi ɣer yemma-s, inna-yas : « Ɣurem a yemma atan wwiɣ-am-d kra tesfifin ! »

Tamɣart-nni tefreḥ, neţţat am temɣarin nniḍen, teḥmel a tnadi di tbalizt n mmi-s.

Tenna-yas : « A lxir-iw ! Yernu ulac tisfifin dagi di tmurt ! »

Tamɣart-nni tnuda di tbalizt, ur tufi yara tisfifin, tenna-yas :

«  A mmi ur ufiɣ ara tisfifin ! »

Mmi-s-nni iger afus-is ɣer tbalizt, inna-yas : « Hatentin tisfifin ! D tigi i d tisfifin ! Xemsa neɣ seţţa i yam-d-wwiɣ, yerna lhant ! »

yemma-s-nni thuz aqerruy-is tenna-yas : « A mmi ! Tigi neqqar-asent tikasiḍin ! »

 

Muḥend, s wurfan.

Iban wi ? Ur nessin ara tameslayt-nneɣ, aql-aɣ dagi a neţţaḍsa ɣef tmeslayt-nneɣ d yiman-nneɣ.

 

Ɛemmi Ḥmed

Keçç a Muḥend ! Aql-ik trekkbeḍ alɣem iwwi-k ɣer sseḥra ?!...

 

Muḥend

Nekk, arraw-iw s tmaziɣt kan i sen-heddreɣ deg wexxam. Ulac ɛlxir, arraw-iw nekk azul kan i qqaren. Ameẓyan-nni ikcem aseggas-a ɣer lakul. Asmi yekcem kan ɛerqent-as ; yufa dinna ddunit nniḍen s taɛrabt. Eer kan ! Ilmend i deg a s-ldin allen, neţţa rran-t ɣer tesraft. Wanag tasarut n llufan d tameslayt n tyemmaţ-is ; d tin i sway yeṭṭeḍ ayefki ara yeṭṭeḍ tamusni !...

 

Ɛemmi Ḥmed

Teẓriḍ anda i tent-nuɣ a Muḥend ? Nuɣ-itent dagi ! Deg wallaɣ. Ilaq-aɣ a nexdem « la révolution mentale. »

 

Muḥend-Uyeḥya

Acu i d-aɣ-ixussen ?

 

Ɛemmi Ḥmed

D rray i ɣ-ixussen ! Nelha-d di tlufa gar-aneɣ almi neţţu tid i ɣ-yuɣen s tideţ

 

Ɛemmi Ḥmed izzi deg wawal, iruḥ akkin, yuɣal-d akka, acemma kan, Muḥend igzem-as awal.

 

Muḥend 

Tella tayeḍ a wen-ţ-iniɣ. Ussan-agi iɛeddan inna-yi-d mmi : « A baba, melmi ara ɣreɣ tamaziɣt ? ». welleh ar yi-iɣaḍ meskin. Dɣa imiren nniɣ-as : « Ala a mmi, am keçç am wiyiḍ, issin taerabt, tafransist ; akka kra yiseggasen a teɣreḍ tamaziɣt. » Wissen ma skadbeɣ-as neɣ alaNniɣ-awen d ‘les baathistes’-agi i ɣ-yenɣan !...

 

Ɛemmi Ḥmed

Ma tebɣim a nemsifham ishel ! Tamsalt n lislam weḥdes, tamsalt n taerabt weḥdes. Win ibɣan ad iẓẓal, ad iẓẓal s wayen s-yehwan : s taerabt-is, neɣ s tmaziɣt-is, neɣ s teglizit-is. Rebbi ifhem akk timeslayin n widen i d-ixleq !

 

Muḥend-Uyeḥya

Awaah ! Mi tennulem awal-agi n ddin, dɣa a teḥmum. Eret tamsalt-agi, ur ţ-frin acḥal n leqrun-uya. A wi yufan, mkul wa ad ilhu kan d llaẓ-is

 

 

TILIBIZYU-NNI N TSURTIN   AKK D ‘LES CONNERIES’

 

ASALU

Amek twalam a tili tilibizyu s tmaziɣt ass azekka ?...

 

Ɛemmi Ḥmed

Ma d tilibizyu ur fehmeɣ ara, ula iwimi-ţţ !

 

Muḥend-Uyeḥya

Tilibizyu, akken a telhu, ilaq a tili am wergarw-agi-nneɣ : wid ur neţţemsefham ara ; mkul yiwen s anda ikerrez akken, a telhu. Ma yella d tilibizyu n tsurtinyif-it fiḥel.

 

Muḥend

Tella tayeḍ a Muḥend-Uyeḥya ! Akken a telhu tilibizyu n Lezzayer, ilaq a tili di tazwara s tzzayrit, s tmeslayt n Lezzayer : taerabt akk d tmaziɣt. ma laqen snat nles chaines, ad ilint snat les chaines. Nɣan-aɣ s les films n MaserWelleh ar teççeḍ lkarbir ! Ass-a, wid ifehmen ur ssaɣayen ara tilibizyu deg yexxamen-nnsen. Xaṭer d libizyu n tsurtin akk d tin n’les conneries’.

 

Tameslayt yifen akk timeslayin !...

 

Meẓyan

Di Bgayet, ussan-agi iɛeddan, qqimen sin heddren s teqbaylit. Acemma kan tekker gar-asen, bdan leɛyaḍ, wissen dacu deg mxalafen. Fkiɣ tameẓẓuɣt : akken ḥman ţnaɣen rran-ţ s taɛrabt !...

 

Ɛemmi Ḥmed

Tawaɣit-nneɣ d tagi : alxir-nneɣ s taɛrabt, rregmat-nneɣ s taɛrabt. Yerna awal-nni d-tennim belli tamaziɣt yiwet kan i yellan, nekkini ur qbileɣ ara. Mi ara heddren Icelḥiyen neɣ Imẓabiyen, nekk ur fehhmeɣ ara.

 

Muḥend

Ala ! Tamaziɣt yiwet kan i yellan, aẓar yiwen. Ɣas akken nemxalaf tanṭeqt neɣ kra wawalen. Tiyi, nekk walaɣ d lakul a tent-ifrun, asmi ara ɣren warrac tamaziɣt

 

Muḥend-Uyeḥya

Ɣas nemxalaf timeslayin ulac ɣers. At wexxam ţemsefhamen gar-asen, at ssuq ţemsefhamen gar-asenWid akked teţsewwiqeḍ, tewwi-d fell-ak a tfehmeḍ tameslayt-nnsen. Di ssuq mkul yiwen ad iwwet a k-ikellex s tmeslayt-ik. Ihi, ad iwwet akken a ţ-yissin. Wigi n Jaţu, steqsan-ten yiwen wass, nnan-asen : « Anta tameslayt yifen akk tiyiḍ ? » Nitni nnan-as : « Tameslayt yifen akk tiyiḍ d tin ukliyan ! »

 Akken tamaziɣt  a telhu ɣur-neɣ, a telhu ɣer wiyaḍ, ilaq ad yili wayen ara tezzenzeḍ, akk d wayen ara taɣeḍ.

 

 

TIRA N TMAZIƔT-NNI :AZELMAḌ… NEƔ AYEFFUS ?...

 

ASALU

Ussan-agi di tmurt teḥma ɣef temsalt n tira n tmaziɣt ; ma yella a naru s tlaṭinit neɣ s taɛrabt neɣ s tfinaɣ. I kunwi acu tennim ?

 

Muḥend, ineggez-d.

Ala ! Ur ɣ-ţaddin ara tixefteţ !

 

Muḥend-Uyeḥya

Atan tesneṭqeḍ-d Muḥend. Tigi ur ten-izeggel araNekk zemreɣ a d-iniɣ rreḥma Rebbi tewseɛ. Win yebɣan ad yaru, ad yaru s wayen s-yehwan. Awi-d kan ad yexdem. S tlaṭinit neɣ s taɛrabt neɣ s wayen nniḍen

 

Meẓyan

Wigi yeqqaren « ilaq akka ». Nitni ur xdimen tigert-nneɣ si xedmen ! ţţawin arrac-nneɣ ɣer lḥebs, nekk walaɣ d asefcel kan i ɣ-sefcalen : neɣ gubbren ayen nniḍen, ruḥ keçç wali dacu ?...

 

Muḥend

Ih ! Wigi yebɣan a ɣ-d-gen afrag, akken kan yekkes cckal nniḍen, akken kan d-ldint tewwura n leḥbus, wigi d iɛdawen nniḍen ara nqabel s-ya ɣer zdat. Ass-a ur nqebbel ara afrag nniḍen. Dɣa wigi yebɣan bessif a taru tmaziɣt s taɛrabt, d tasraft i ɣ-d-ţheyyin

 

APARTI N ƐEMMI ḤMED

 

ASALU

I lbuṭ-agi i d-iteddun i tejmaɛt n lA P N, amek twalam ?

 

Muḥend-Uyeḥya

Atan ibɣa a d-ibedd Ɛemmi Ḥmed ! Ad yuɣal d adiţiti.

Ɛemmi Ḥmed

Lxuf, ma yella s tideţ ǧehden at içumar-agi ! Ma d afalan yemmut. S-yin wissen amek ?

 

Muḥend

Akken ihi ur ţ-ţţawin ara wigi, ilaq di tazwara ad ibeddel lqanun n lbuṭ. Ilaq daɣen argaz ad ibuṭi i yiman-is, tameṭṭut a tebuṭi i yiman-is. Ulac lewkala !… Daɣen, ilaq ipartiyen-agi ‘les démocrates’, ad dduklen afus deg ufus. Akken daɣen ad frunt temsalin n ddin d lţulitik, akken ad yili lǧamaɛ weḥdes, lamiri neɣ lwilaya weḥdes.

 

Meẓyan

Ussan-agi ad yili unejmuɛ ula dagi di Ţaris, akken ad ssalin agraw ameqqran n « les dẓmocrates ». Akken daɣen ad sutren ad ilin les deputes i yeɣriben. Amek akken s-qqaren i wegraw-agi a Muḥend ?

 

Ɛemmi Ḥmed

Lemmer i yaɣ-yehwi lewqam, tili di 1962 ara nebdu lebni, ibaraǧen, iberdanmaɛna widen i yaɣ-iḥekmen, nutni rran-t i tukerḍa !...

 

Muḥend

Nessaram aţarti-agi-nneɣ ad izwir deg wayen ilaqen. A d-ilhu d tid n tideţ, i lfayda n tmurt, maççi di tukerḍa !

 

Muḥend-Uyeḥya

Atan Muḥend isekcem-d aţarti-ines. Iban ! Ula d Ɛemmi Ḥmed isnulfa-s aţarti-ines ; xas akken weḥdes ki yella deg-s, maɛna llant deg-s tlata n “les tendances” !...

Zik Lalman ţţarran iman-nnsen weɛren aṭas. Bɣan ad ḥekmen akk ddunit. Asmi ççan tiɣrit di 1945-nni, lhan-d d yiman-nnsen, ass-a bxir i llan.

 

 

CCUMAJ IBERDAN AKK SEYXEN

 

Meẓyan

Ussan-agi truḥ akken yiwet terbaɛt akken a d-walin Lwali. Nnan-as ilaq ad ɣ-tekkseḍ ţberna-agi ; yernu fkan-as tabraţ stenyan-t azal 2 000 n yemdanen. Inna-yasen Lwali : « Aţţan tebraţ ideg stenyan ugar 12 000 yemdanen. » Dɣa ffɣen-d at içumar-nni

 

Muḥend

Aaa wi !

D tagi i d « la démocratie ! »

 

Ɛemmi Ḥmed

Skud nessutur kan acu a ɣ-d-fken, ur nxeddem yiwet. Nekk ɣur-i, ayen ara d-isuffɣen Lzayer seg tesraft-agi ideg nella, d axeddim.

 

Meẓyan

Tideţ kan, mkul yiwen deg webrid-is. Tenna-yas nnesxa yiwen wass i tqerɛaţ n ccrab : « Atan tewwiḍ-iyi akk irgazen-iw ! » Dɣa terra-yas-d tqerɛeţ-nni tenna-yas : « Aha kan ! asmi ɛyiɣ deg-sen a m-ten-id-rreɣ ! »

 

Muḥend

Ihi, tilufa n tmurt-nneɣ, maççi d ddin, maççi d leǧwameɛ  neɣ tissit. Tilufa-nneɣ d iberdan, d aman, d lxedma akk d leqraya yelhan i tarwa-nneɣ... atan cumaj yeçça tamurt, iberdan seyxen, imeẓyanen-nneɣ bɣan ad nejlan ɣer tmura n medden ! “Incroyable” !...

 

ASALU

Tenniḍ-d tura kan a Muḥend-Uyehya bxir i nella. Acḥal n twɣiyin i ɣ-yuɣen. Seg wasmi tebda ddunit, tamurt-nneɣ ddaw uzaglu i tella.

 

Muḥend-Uyeḥya

Ala ! Di liţaɛ i nella. Ilaq a tent-naɣ ugar. Eer kan aɣyul, ma tqerreb-it-id tyaziṭ, xas alamma d iḍarren-is, ur iţţembiwil ara. Ma iqerreb-it-d uɣyul am neţţa, xas s lbeɛd, dinna ad ibdu ad iţzenqirNekkni ihi akka.

 

 

ILES ILHA, ILES DIRI-T

 

Muḥend

D awal qerriḥen. Maɛna ilaq-aɣ a d-naf amek ara nekkes taɣennant-agi gar-aneɣ... am wakken i s-yenna Lewnis : « Ɣas deg wawal d atmaten, i tegmaţ melmi. »

 

Muḥend-Uyeḥya

Ini-yi-d dɣa amek ara tḥemleḍ win i k-tkerheḍ ?

 

Muḥend

Nezmer a d-naf amek !

 

Muḥend-Uyeḥya

Ruḥ ini-yasen i temɣarin-nni d leccyax-nni yeţţarun leḥruz a k-d-inin amek !

 

Muḥend

Ayen n diri akk d iles. Ilaq yal yiwen deg-neɣ ad iwessi ɣer wayen yelhan. A nekkes nnḥas yellan gar-aneɣ. Akken daɣen a d-neǧǧ lehna i tarwa-nneɣ.

 

Ɛemmi Ḥmed

Seg yiles i d-yeţţekk ddwa, i d-iteffeɣ waṭan.

 

Muḥend-Uyeḥya

Iles-agi dɣa sefran fell-as yeqdimen. Yiwen wass yiwen wergaz inna i mmi-s : « Ruḥ aɣ-iyi-d ayen akk yelhan di ssuq. » Mmi-s-nni yuɣa-yas-d iles. Ass nniḍen inna-yas : « Ruḥ aɣ-d ayen akk n diri di ssuq. » Mmi-s-nni yuɣa-yas-d iles. Dɣa argaz-nni yewhem, isteqsa mmi-s-nni, inna-yas : « D acu-t wagi ? » Mmi-s-nni yenna-yas : « Iles d ayen akk yelhan d ayen akk n diri di ddunit, nekkini ihi ufiɣ s-yin i d-itekk wayen yelhan, i d-itekk wayen n diri. »

 

 

ILAQ, ILAQ !...

 

Ɛemmi Ḥmed

Yiwen wass neqqim akka neţqessir. Mkul yiwen d acu yenna. Acemma kan iqerreb-d Dda Lḥusin ɣer tmeẓẓuɣt-iw, inna-yi-d : « Twlaḍ wigi akk iheddren ?... Wa      yenna-d kan azgen n wayen yessen, ma d wagi nniḍen, acḥal-aya deg iserwat deg wayen ur yessin. »

 

Muḥend-Uyeḥya

Ih ! Tzemreḍ a temsefhameḍ d yiwen, ma yella deg-s cwiṭ n lefhama. Ma yella ulac, ulac amsefham.

 

Ɛemmi Ḥmed

Arebbi dɣa maççi di lakul kan ; yebda deg wexxam, deg yimawlan

 

Muḥend

Ula d lecyax ilaq ad neḍren ɣer wayen ilhan

 

Ɛemmi Ḥmed

yerna mxalafen medden akken ţrebbin dderya-nnsen. Llan widen i ten-ineḍren ɣer wayen ilhan, llan wiyiḍ ɣer wayen n diri.

 

 

SI PERTUF ET COMPAGNIE…

 

ASALU

Illa kra ujdid di tira umezgun ?

 

Muḥend-Uyeḥya, iţaḍsa kan

Ayen…

 

Ɛemmi Ḥmed, igzem-as awal

Acḥal n tid yura, ama d aṭerǧem ama d tira. Llant tid yeţwassnen am Si Pertuf, neɣ Am win iţraǧun Rebbi, xas llant tiyaḍ ur ţwassnent ara.

 

Muḥend-Uyeḥya

Nxeddem kan ayen i wumi nezmer.

 

Ɛemmi Ḥmed

Di mkul ccɣel, di tfellaḥt neɣ ayen nniḍen, ala ayen tzerɛeḍ ara tmegreḍ. Cfiɣ asmi yebda ixeddem theâtre dagi di Paris. Ddeqs n warrac i yuraren, lemden ɣur-s. Maɛna am akken qqaren, lxedma-yagi « i wudem Rebbi », neɣ volontariaɣur-s talast. Amezgun akken ad innerni ilaq-as umkan-is. Di Lzayer ass-a atan teţwalim

Ah ! Yiwen wass illa Dda Qasi ikerrez. Akken yelha wass, atan igenni yerwi-d ; Dda Qasi mazal-as kra iḍerfan, ibɣa a ten-d-isellek. Abrid ifka-d Weḥsen, d lǧar-is dinna, dɣa inna-yas : « Wehmeɣ deg-k a Dda Qasi. Aql-ik tellexseḍ akk, arkasen-ik yuli-ten waluḍ, izgaren-ik s lḥif kan i teddun. Wellah ma tella lmizirya yugaren tagi. Yak mazal ussan n Rebbi ?

Yyan ! Bru-d i tyuga, keçç a tesseḥmuḍ deg ujdar, yerna tella cwiṭ n lqahwa. Izgaren-ik ad sgunfun.

Lmeɛna n teqsiṭ-agi, ccɣel maççi deg yiwen wass kan. Rnu, yif win ismuzguten, win iheddren.

 

Muḥend-Uyeḥya

Asmi tefra di 1962 nii, nɣil yella wayen i wumi nezmer. Nɣil nekkes lḥif ameqqran, a nebges i ccɣel. Nɣil daɣen nezleg kan iwsawen, ziɣ nuɣ-itent iweksar iwsawen. Neţxed akken ilaq.

 

Ɛemmi Ḥmed

Ala. Di tmura yakk n ddunit, llan wid ilhan llan wid n diri. Timura-yagi ur tent-nxulef ara. Ma yella d timsalin-agi n tmeslayt, dagi di Fransa, iḍelli kan ur k-d-isaḥ ara a d-temeslayeḍ s wawal n tebrutunt. Illa dɣa wawal-nni intirdi tisusaf yakk d umeslay s tebruṭunt, i hakka ! Ma d tura, tabruṭunt-a atan a ţ-sɣarayen. Ihi, tilufa ferrunt, ma maççi ass-a, azekka. Tameslayt, d arraw-is i d ifadden-is.

Sliɣ-as i yiwen akken iqqar : « Ilaq a nexdem am warraw n Musa » ; ihi arraw-agi n Musa akkagi, ma yella di Marikan ad yuɣal d amarikani, ma yella di Legliz, ad yuɣal d aglizi ; maɛna neţţa ul-is dayem yekkat ɣer tmurt-is, ɣer lejdud-is, tameslayt-is akk d ddin-is. S waya i dduklen, beggsen, ɣas akken

 

Muḥend-Uyeḥya

Awal-agi-inek ismekta-yi-d yiwet teqsiṭ. Tella yiwet taddart, imezdaɣ-as akk ḥercen. Deg wakken ţwassnen aṭas,  ţţasen-d ɣur-sen si yal tamurt ad awin rray yelhan. Tikwal dɣa teffɣen ɣef tuddar ferrun tilufa gar medden. Deg wakken ǧǧan taddart-nnsen, tamurt-nnsen tuɣal tbuô. Ulac win ara ikerzen, ulac win ara d-yerren tiqit. Mi walan akken tawaɣit yewten taddart-nnsen nutni, yiwen wass nejmaɛen, nnan-as : « Tazzla-yagi ɣef tmura ur nerbiḥ ara fell-as, a nerr iman-nneɣ d iɣyal akken ur d-yeţţas yiwen ɣur-neɣ i ferru n tlufa-nnsen. Dɣa xedmen akken. Dinna bnan lǧameɛ bla ṭṭaq, ḍessen fell-asen at tuddar nniḍen. Yiwen wass daɣen sendan ticekkarin akken ad jemɛen iṭij i ccetwa

Akken slan akk at tuddar nniḍen s wayen xeddmen wiyi, dɣa uɣalen ţţasen-d ad ferrǧen, ţserrifen dinna di taddart-nni. Dɣa at taddart-nni, qqimen di taddart-nnsen, rebḥen, srebḥen taddart-nnsen

 

 

D ABRID ƔER BEƔDAD

 

ASALU

Acu twalam akka di temsalt-a n Lɛiraq. Sadam Ḥusin yeɣleḍ neɣ ala ?

 

Ɛemmi Ḥmed

Tinna ? Am win iţuraren tiddas. Bɣan ad yaɣlay lţitrul, atan ufan-as-d amek. Ma ddaw tmurt ayen illan gar tmura yiwen ur t-yeẓri. Nekk ɣur-i ayen akk d-qqaren ijirnanen d timucuha !

 

Muḥend

Ala a Ɛemmi Ḥmed ! Tamurt ikecmen tamurt nniḍen terẓa lqanun, maççi d timucuha. Wagi d lbaṭel aberkan. Dɣa win iǧehden ad yeçç wayeḍ. Sebba yebɣun tella, tilisa n tmurt ɣur-sent leqder. Ihi nekkni nezmer a d-naf sebba i yes a nekcem ɣer Tunes neɣ Muritanya ? Nniɣ-awen, tilisa d tilisa…

 

Ɛemmi Ḥmed

Tiyita-nni fkan i Maser di 1967, qqaren d udayen kan.  Neţţa d Marikan i iseggmen lecɣal. Dɣa tirɣi-nni i sen-serɣen labyuwat di ddqiqa ! Am assen, am ass-a, d lecɣal n Marikan akk wigi.

 

Muḥend

Di temsalin-agi mxalafen lecɣal. Ulac akkin neɣ akka. Lɛiraq s tlisa-s, Lekwit s tlisa-s. Lzayer s tlisa-s. Ɣas tajmaɛt n tmura idduklen, l’ONU, ur texdim ara ayen ilaqen di temsalin-nni icban Falisṭin, Lubnan neɣ Afɣanistan asmi yekcem Rrus, ass-a texdem ayen ilaqen. Tbeddel liḥala segmi d-sersen lehna gar-asen. Marikan d Rrus, ur ţemgabaren ara. Ihi, lbaṭel iḍran iḍelli, ur isamaḥ ara win wass-a. lqanun yiwen i yellan !

 

Muḥend-Uyeḥya

Lqanun, lqanunTerbeḥ !

 

Awal d-yeṭtef Aomer OULAMARA

Aɣmis “ASALU” Yennayer 1991

 

   

 

 

Retour en haut

Numéro 18    Janvier 2005

 

L’évocation :

 

MOHIA, « l’œuvre qui a mangé l’auteur »

Par Amer Mezdad

D’abord nous sommes restés cois en nous demandant comment parler de quelqu’un qui n’a jamais parlé de lui, si ce n’est par son gigantesque travail théâtral et poétique, lui qui a toujours mis en avant la création pour promouvoir la revendication linguistique kabyle. Même de son vivant nous nous sommes souvent posés cette question: «  Et si Mohia avait raison ? »

Quoique attendue depuis de longs mois, la terrible nouvelle a coupé le souffle à ses rares amis et ses dizaines de milliers d’ admirateurs qui sont tous un peu morts cette journée de décembre 2004. On les a vus à la maison de la culture Mouloud Mammeri se recueillant devant sa dépouille, et à ses funérailles, les tempes grisonnantes, les visages burinés, les regards éprouvés, les ventres bedonnants,  ils sont venus remercier l’auteur qui a su chanter les angoisses et les aspirations de leur jeunesse: ils savent qu’ils lui sont tous redevables de quelque chose.

C’est, en effet,  l’idole incontestée, la référence des jeunes contestataires kabyles, étudiants ou pas, d’avant et après Avril 1980, donc de beaucoup de citoyens  aujourd’hui  âgés de 35 ans à 45 ans, la génération des victimes de l’Ecole Fondamentale mais aussi  de milliers de cadres en fonction. Ils se sont, toutes ces années, accrochés à son oeuvre comme on s’accroche à une bouée de sauvetage : ils ont pu, ainsi, contrarier l’irrationalisme ambiant.

C’est en grande partie grâce à la sagacité et l’ironie dites et répétées dans ses splendides poèmes et ses inégalés monologues qu’ils n’ont pas basculé dans les moyens de lutte violents. Ses K7, rappelaient à longueur de bande magnétique, sur les tables de chevet ou dans les salles de café, que la victoire était  possible  autrement. Il ne faisait pas rire à la manière d’un humoriste ordinaire, il faisait plutôt grincer les dents et serrer les poings pour ne pas désespérer de lendemains meilleurs.

En 1978, son génie explosa après des années de travail et de longues études. A l’heure de la pensée et des médias uniques, ses K7 commençaient à être  dupliquées à des milliers d’exemplaires, à partir d’une ordinaire bande  enregistrée dans un banal magnétophone, dans l’exil. Comme illustration  sonore de ses œuvres, pour fuir toute polémique sur la  paternité des créations musicales kabyles, il a surtout utilisé soit Idebbalen  soit des chants kurdes, avec la permission de Kurdes côtoyés dans l’exil : ces chants au demeurant sont assez proches des chants kabyles.

Contrairement à ce qui s’écrit ou se dit cà et là, Muhend Uyehya est le nom sous lequel il signait ses œuvres. Son vrai nom est Mohia, son  prénom Abdellah. Il est né au milieu du siècle au village At-Rbah, Iboudraren. Il a vécu, enfant, la Guerre  de Libération Nationale. Les enfants de la guerre n’en sortent  jamais psychologiquement indemnes : ils vieillissent très vite et portent dans le regard cette nostalgie d’une enfance quelque part ratée, amputée d’insouciances inconnues. La Guerre de Libération et l’indépendance si durement acquise, dans une frénésie de généreuse et inconsciente déstructuration sociale ont chamboulé le milieu dans lequel était immergée cette génération d’adolescents. Pour Abdellah,  s’ensuit une série d’exils, donc de déchirements successifs.

D’Ibudraren, il se retrouve à Azazga, puis à Tizi-Ouzou au lycée Amirouche. Sous des allures désinvoltes, c’était un élève brillant, mais très éclectique dans ses relations et ses lectures, il portait déjà ce regard critique, caustique sur les choses de la vie, que l’on retrouvera plus tard dans ses œuvres. Ses habitudes frugales, quasi-ascétiques, détonnaient parmi  les lycéens plus ou moins zazous et yéyés de la fin des années soixante. Outre ses excellences en sciences dures, sa timidité, sa douceur et sa réserve naturelles font obtenir à Abdellah le prix du « meilleur camarade du lycée » . 

En 1969, il est à l’Université d’Alger.

Pendant au moins 3 ans, il participe au cours de Mouloud Mammeri dont il est un éléve très assidu et, Dieu sait qu’ils étaient loin d’être nombreux autour du maître. Il l’aidait également dans des travaux de recherche, de collecte et de mise en page lors de longues séances de travail au CRAPE.

C’est à cette époque qu’il commence timidement, presque à contre cœur, à réciter ses merveilleux et incisifs poèmes. Nous nous souvenons de mémoire :

 _ Numember yewwi-d axbir, yebrez abrid amellal, i t-igerrzen d irgazen, widak ireznen awal ! 

_Ayen righ maççi d awal mi t-tenniD yeddem-it waDu. Ayen righ maççi d uffal….

Et bien d’autres qu’il livrait à doses homéopathiques à un entourage restreint mais connaisseur : « Isefra à ceux  qui les méritent. » Mais ils faisaient exception, la règle générale était l’hostilité envers toute poésie atypique tant dans le fond que dans la forme. Une politique culturelle niveleuse ne tolérait aucune aspérité, surtout si cette aspérité s’exprimait dans une langue autre, et à fortiori  la langue kabyle.

 

En 1972 et le 04 Décembre, un mercredi, eut lieu un festival universitaire de la poésie sur le thème « Poésie et Révolution. » Le doyen de la Faculté des lettres, n’a épargné aucun obstacle pour refuser à Mohia et ses compagnons de participer à ce festival. L’argument massue avancé par ce doyen directement sorti de l’espace mental médiéval était le suivant: « votre langue n'est qu'un dialecte ! » Il refusa que le 1er Novembre soit dit en Kabyle !

En 1973, Muhend Uyehya quitta l’Université d’Alger et l’Algérie qu’il ne revit qu’en 1993, en pleine décennie rouge. Décennie que Mohia voyait venir et ne cessait de tirer la sonnette d’alarme dans ses œuvres. « les frères izerman ».

A cette époque, en parlant de Mohia, regrettant son long exil, quelqu’un disait de lui : « tamurt mezziet, abrid yedyeq, argaz meqqer, dunnit  tewsaâ ». Traduisons le ainsi :  «  le pays est petit, la voie étroite, le gars est grand, le monde est vaste ».  Son exil était inévitable,  en réalité, c’était une question de survie pour lui.

 

C’est pendant cette période de 20 ans que, dans la solitude et souvent dans la douleur, il réalisa l’essentiel de son oeuvre, d’abord autour de la revue « TISURAF » : un véritable collier de pièces de théâtres, de poèmes,  créées ou adaptées à partir d’auteurs illustres mais parfois aussi… d’illustres inconnus.

Nous entamerons  pêle-mêle, à la Prévert,  cette liste d’auteurs qu’il a rendus en kabyle: Brecht, Pirandello, Prévert, Molière, Becket, Mrozek, Brassens, Félix Leclerc, Philippe Soupault, Boris Vian, de Beranger, J.B. Clément , G.Conte, Jouang Tse, W.Blake, P.Seghers, Racine, J.Brel, E. Potier, G.Servat, J.Ferrat, Platon, Jules Boscat (?) , Tristan Corbière, Lu-Xun, Francis Quimcampoix (?),  etc.

 Mohia s’est souvent  contenté de nous livrer des extaits des œuvres de cette multitude d’auteurs, exceptées les œuvres théâtrales qu’il nous a léguées dans le texte intégral. Il a démontré avec talent que la langue kabyle a accédé à l’universel.

Tous ces auteurs, et certainement  bien d’autres  encore ont été traduits, adaptés, malaxés par Mohia pour les rendre à la portée de n’importe quelle oreille kabyle, sans dénaturer une once de leur œuvre. Mohia, en plus de la fibre poétique, maîtrisait plus que tout autre la langue française et  la langue kabyle. Il en connaissait les moindres méandres.

Au fil des ans, les conditions de l’exil aidant, la solitude, son travail acharné pour la langue kabyle ont eu raison de sa santé. Comme on dit : « l’œuvre qui a mangé l’auteur. »

               Pendant près de 30 ans, une bien maigre  partie de l’Algérie le portait au nues, alors que l’immense partie ignorait jusqu’à son existence, même en Kabylie !

 

A la décharge de l’Algérie et pour soulager les consciences, nous rapellerons qu’ il existe beaucoup de pays qui n’ont jamais mérité leurs artistes.

« Eyya, terbeh, Win yebghan ad iru, ad iru f qerru-s !” “Allez, bon vent, que celui qui veut  pleurer pleure sur son sort !”

Amar Mezdad  

Retour en haut

 

 

 

 

Retour en haut

Numéro 18    Janvier 2005                                                                                      

Le texte rare:

 

La Langue Berbère au Sahara  par ANDRE   BASSET

( Articles de dialectologie berbère, LIBRAIRIE C.KLINCKSIECK, PARIS,1959)

 

 

Ce qu’il faut dire en premier lieu, c’est que le Sahara n’a pas d’unité linguistique et ne forme pas un tout inséparable des régions environnantes. Indépendamment des langues comme celle des Tebous, échelonnés du Fezzan au Tchad, de langues de populations noires comme le Kanouri parlé jusqu’au Kaouar ou le Haoussa qui remonte jusqu’à Agadès, deux langues essentiellement se le partagent : l’arabe et le berbère. Toutes deux sont en soi des langues de populations blanches. Nous savons pertinemment pour l’une, l’arabe, qu’elle y a été introduite depuis le XIIème  siècle à la suite du prodigieux mouvement d’expansion ayant eu l’Arabie pour point de départ. Quant à l’autre, le berbère, elle devait, il y a quelque deux mille ans, s’avancer infiniment moins au sud qu’aujourd’hui. Elle a dû gagner progressivement aux dépens d’autres refoulées ou anéanties, non par expansion en tant qu’instrument d’une civilisation, non tant en vertu d’un dynamisme conquérant de ceux qui la parlaient, que de leur refoulement, contrecoup des  événements politiques de l’Afrique méditerranéenne.

 La présence du berbère, aujourd’hui encore, au nord-est jusqu’à Siwa, à la frontière égyptienne, au sud-ouest, jusqu’au Sénégal ou presque, chez les Zenaga, nous assure que l’expansion de l’arabe s’est faite, dans la majeure partie du Sahara au moins, aux dépens du berbère, soit que des groupements arabophones d’origine se soient implantés au milieu de groupements berbérophones, soit que, parmi ceux-ci, certains, au cours des âges, aient abandonné le berbère pour l’arabe comme ils continuent de le faire de nos jours. Et cela amène à reconnaître parmi les berbérophones deux catégories nettement distinctes suivant un critère de vitalité, lui même inséparable d’autres considérations.

 

  Les groupements où le berbère peut être considéré comme résiduel, quel que soit, ici et là, son état effectif de résistance, ce sont_ en dehors des quelques milliers de Zenaga dèjà mentionnés, tout au sud de la Mauritanie, entre Mederdra et l’Océan_ les noyaux de sédentaires qui s’échelonnent dans la partie nord du Sahara de la frontière égyptienne à la frontière marocaine : en allant d’est en ouest, Siwa, en territoire égyptien, Aoudjila, au sud de la Cyrénaique, Sokna, si l’on veut, au nord du Fezzan ( où le berbère, bien précaire il y a vingt ans, est peut-être éteint aujourd’hui), Ghadamès, au sud de la Tunisie, cinq villages de l’Ouest Righ autour de Touggourt, Ouargla et Ngousa, les sept villes du Mzab où l’hétérodoxie ibadite peut contribuer à protéger la langue, la moitié environ des quelque 150 minuscules « ksours » du Gourara, un village du Tidikelt, Tit, deux du Touat, Tementit et Tittaf, enfin, de part et d’autre de la frontière algéro-marocaine, la presque totalité des agglomérations d’Igli à Chellala Dahrania, inclus, centrées sur Figuig. Au delà, jusqu’à l’Atlantique, dans la masse quasi continue des parlers marocains qui vont de la Méditerranée à la lisière du Sahara, il est difficile de faire, sur cette lisière le départ de ceux que l’on peut proprement qualifier de sahariens : aussi le négligerions nous.

 

En regard de cette première catégorie où  le berbère est soit menacé, soit attaqué, soit presque éliminé par l’arabe, il en est une autre où la situation est bien différente : celle des Touaregs.

Nomades, enserrant de rares groupements sédentaires :Ghat, Djanet, ou même tendant parfois, en bordure des populations noires, nigrifiés,à se sédentariser, comme à Bonkoukou, à l’est de Niamey, dans la colonie du Niger, ils occupent un vaste triangle dont la pointe nord avoisine Ghadamès, la pointe sud-ouest dépasse Tombouctou et Goundam et la pointe sud-est Zinder.

 

Bien qu’ils soient musulmans et incontestablement musulmans, quoi qu’on ait pu en écrire, l’arabe n’a pratiquement pas pénétré chez eux sinon dans la mesure où certains apprennent scolairement quelques mots de la langue du Coran. D’autre part, forts de leur nomadisme même, strictement pasteurs, gardant à l’encontre des sédentaires arboriculteurs ou cultivateurs selon le cas, la plus grande aisance dans leurs mouvements, habitant pour partie un pays déshérité, véritable repaire, admirablement protégé sur presque toutes ses frontières par une zone de pur désert, forts également de leur hiérarchie sociale et de la primauté des nobles guerriers, harcelant leurs voisins , s’imposant aux ksouriens, s’infiltrant au Fezzan jusqu’aux abords des villages, ils ont eu jusqu’à ce jour un dynamisme tout à l’avantage de leur langue. Et si celle-ci ne débordait pas leur aire_ encore trouverait-on quelques témoignages d’influence au dehors comme dans le nom du chameau, si même, rencontrant au sud une flore et une faune nouvelles, elle se chargeait de termes empruntés à des langues noires, du moins elle s’imposait à la longue aux éléments étrangers qui pénétraient dans cette aire, aux esclaves noirs en particuliers, tandis que les Touaregs eux-mêmes, avec quelques réserves surtout pour le sud, n’éprouvant guère le besoin d’une langue auxiliaire pour des rapports de voisinage qui ne fussent pas à main armée, restaient, pratiquement, les hommes aussi bien que les femmes, berbérophones purs.  Et si, aujourd’hui, la langue berbère peut sembler dans une situation précaire, même ici, chez quelques milliers d’individus, au cœur du sahara, du fait des perturbations, voire de la rupture d’équilibre vital provoquées par notre intervention et la pacification, au sud, par contre, grâce à l’état de prospérité où vivent en ce moment quelque 300.000 Touaregs, maîtres de vastes troupeaux, en des régions aux pâturages déjà abondants, régulièrement revivifiés par des pluies périodiques annuelles et impropres à tout autre genre de vie, elle paraît rencontrer des conditions d’existence sinon absolument identiques à celles des temps antérieurs , du moins également favorables.

 

Les manifestations sahariennes du berbère en sont les plus orientales et les plus méridionales, les autres intéressant la partie occidentale du Djebel Nefousa et Zouara, sur la côte, en Tripolitaine, 13 agglomérations du sud tunisien dont 6 dans l’île de Djerba, le tiers de la population musulmane de l’Algérie et près de la moitié de celle du Maroc.

 

 

On parle parfois d’une langue touarègue, soit qu’on ait conscience de son intégration au berbère, soit qu’on l’ignore ou l’oublie. Si, dans le deuxième cas, il y a erreur manifeste, dans le premier, il y a exagération. Les particularités du touareg ne sont pas si importantes, en effet, qu’il y ait lieu de le dissocier aussi fortement. Le fonds commun grammatical, pour nous en tenir à cet aspect essentiel, est si prédominant et si souvent absolument identique de bout en bout du domaine, qu’il n’y a jamais lieu de parler de plusieurs langues, mais d’une langue seulement.

 

Toutefois, si, malgré les divergences de genre de vie et de structure sociale, cette unité fondamentale a pu se maintenir si sensible jusqu’à nos jours, l’intense prédominance du particularisme d’unités minuscules de quelques milliers, ou même de quelques centaines d’individus, la quasi exclusivité de l’emploi de cet instrument de relations pour les rapports internes de chacun de ces petits groupes sociaux, tempérée cependant par ceux de proche voisinage, ont provoqué une fragmentation, voire un émiettement superficiel, sans  que se soit instaurée de koinè passe-partout ou sans que l’un des parlers, se superposant aux autres, ait accédé au rang de langue de civilisation.

 

Pur fixer les modalités de cette dislocation, en saisir le cause particulière, nous sommes bien mal outillés et vraisemblablement des données historique suffisantes nous feront toujours défaut. Ce peuple de civilisation orale ne parait pas avoir une tradition, littéraire ou non, susceptible de nous contenter : point d’épopée, en particulier, historique ou peudo-historique, permettant de remonter dans un passé lointain ;  les touaregs qui couvrent les rochers d’inscriptions, n’ont pas apparemment le sens de l’inscription commémorative, et nous restons, sur ce point, pour ainsi dire limités à ce que nous pouvons tirer d’auteurs anciens  et surtout arabes. Quant à la base essentielle d’une pareille étude, l’examen des parlers eux même, il est trop tôt encore pour que nous puissions faire mieux que de mettre de-ci de-là un détail en évidence. Notre documentation est toujours bien fragmentaire et bien inégale. Pour nous en tenir à ce qui a été publié, elle en est restée parfois, ou presque, ainsi pour Aoudjila, aux brèves notes d’un voyageur inexpert de la période héroïque, pour les touaregs du fleuve aux centenaires de Barth, pour le sud oranais et l’oued Righ aux précieuse mais rapides enquête de René Basset, pour les Zenega aux ouvrages utiles mais à rajeunir de Faidherbe et  de  René Basset aussi, pour le Mzab, vrai pôle d’attraction, à une floraison d’études embryonnaires, et si la situation est un peu meilleure pour Ghadamès, grâce à Motylinski, surtout Ouargla grâce à Biarnay, et Siwa grâce à M. Louast, dont les étude sont plus récentes et plus conséquentes, nous ne disposons vraiment d’une documentation pleinement satisfaisante par sa richesse et sa qualité que pour le Kel Ahaggar grâce au Père de Foucault. Il et vrai que nous attendons de M. Nicolas un nouveau travail sur le Zenaga et une riche moisson de faits pour les Touaregs Ioulemmeden de Tahoua. Mais, richesse et qualité réservées, tout cela est loin d’assurer, surtout chez les Touaregs, la densité nécessaire des points d’enquête, et le quelque 250 sondages auxquels nous avons procédé nous-même, de 1932 à 1939, par tout le Sahara français, pour nos études de géographie linguistique, établissent un réseau aux aille parfois encore trop lâches et, malgré l’ampleur de cette documentation récente et homogène, malgré le nombre imposant de cartes et de croquis qui pourront être dressé, ils sont loin, du fait de leur caractère toujours limité et souvent sommaire, d’épuiser en chacun des points toutes les possibilités d’information par l’examen interne de la langue.

 

L’élaboration, parfois ébauchée, des matériaux recueillis à ce jour reste à faire; aussi nous bornerons-nous dans les pages suivantes à présenter quelques remarques et, aussi, à titre d’exemple, d’après nos notes d’enquêtes, quelques croquis partiels inédits.

     Ce qui importe à vrai dire le moins dans le langage, mais ce qui frappe toujours au maximum l’observateur étranger au métier, c’est le vocabulaire. A cet égard, autant les autres parlers sont envahis de mots arabes, autant les parlers touaregs en sont pratiquement démunis. Mais si ceux-ci, au nord, ne contiennent guère que des mots qui nous apparaissent comme berbères, au sud, au contact de langues noires, en présence, nous l’avons dit, d’une flore et d’une faune nouvelles pour des berbérophones, ils en ont emprunté à ces même langues noires, ainsi Songhai à l’ouest, Haoussa à l’est. Le vocabulaire berbère lui-même n’est pas partout identique et l’on remarquera, en particulier, la limite linguistique qui revient si fréquemment, en ce cas comme en d’autres, barrant transversalement le Sahara de Goundam à Ghadamès, en opposant fortement ksouriens du nord-ouest et nomades du sud-est. Qui plus est, parmi les Touaregs, au Niger, dans l’énigmatique groupement des Idaousak, surgissent, ainsi pour le coq, l’âne ou le mulet , voire la tête, des variantes lexicographiques qui surprennent ici et ramènent immédiatement à des faits Zenaga, ksouriens ou maghrebins. Et l’on pressent, par la seule vertu de ces mots, toute une histoire ou moins compliquée de peuplement, qu’il s’agisse d’un groupe venu se perdre dans une autre masse dialectale ou, inversement, de débris de populations berbérophones submergées, refoulées, enserrées par d’autres populations berbérophones.

      Ce qui frappe également c’est l’étendue, la nature, le caractère de ce vocabulaire. Une même enquête, menée dans des conditions identiques, donne ici et là des résultats différents. La langue, expression de la vie locale, se modèle étroitement sur elle. Tout ce qui touche à la culture du palmier prend chez un ksourien arboricole un développement  que ne connaît pas un nomade pasteur. Un sédentaire de Djanet dispose de plus de 150 variétés de dattiers dont le dictionnaire du Père de Foucault, pourtant si riche qu’on peut le considérer comme épuisant le vocabulaire du groupe social étudié, ne contient qu’un ou deux noms. Inversement, ce qui concerne les plantes sauvages, la nourriture des troupeaux, les troupeaux eux-mêmes et le chameau  en particulier, est infiniment plus riche ici que là : développement de langues techniques, dira-t-on, dans la mesure où, non dans un même groupe, mais de groupe à groupe, il y a spécialisation de métier et différenciation suffisante et réelle entre langue commune et langues techniques. Quoi qu’il en soit, sur un plan plus général, il y a de toute évidence une plus grande richesse de vocabulaire chez le nomade que chez le sédentaire, fonction non seulement d’un horizon moins borné, mais aussi d’une valeur humaine supérieure .

    Chez l’un et chez l’autre, quelle que soit l’acuité de perception et la capacité de différenciation, non pas absolument, en soi, comme on pourrait le croire, par instinct, dilettantisme ou esprit scientifique qui s’ignore, mais toujours dans le cadre utilitaire de son genre de vie, on trouve toujours la même limitation d’esprit d’analyse. Ainsi pour le touareg où la question est si importante au long des étapes, point de nom générique du point d’eau, secondairement différencié selon les aspects singuliers, mais autant d’appellations autonomes qu’il y a de variétés, conçues en somme comme autant d »éléments étrangers l’un à l’autre.

 

Si le vocabulaire est  plus spectaculaire, la grammaire_ la morphologie_ reste l’élément essentiel. A considérer le verbe, par exemple, les parlers touaregs_ ceux du Nord, du moins_ se signalent par le foisonnement des conjugaisons : le Père de Foucault en distingue à juste titre plus d’une centaine dans son classement des formes simples. Tous les parlers touaregs fourmillent de verbes à suffixe « t » dont on ne retrouve hors de chez eux que de rares débris généralement altérés. Conservatisme ou plutôt innovation, ils possèdent un nombre imposant de bilitères  et de trilitères  à redoublement complet, alors que les autres parlers limitent cette formation à quelques bilitères de caractère onomatopéique. Tous également, ils ont à côté du prétérit un prétérit intensif, distinction qui ne se retrouve qu’à Aoudjila et à Siwa et, encore, marquée par des procédés différents. Bref, il existe entre les parlers touaregs et les autres parlers sahariens ou non, de fortes oppositions, il existe entre eux de particulières communautés et si cela ne suffit pas pour leur conférer le rang de langue singulière, du moins est-ce assez pour admettre qu’ils constituent une unité dialectale.

 

   On peut dire autant du minuscule groupe des parlers Zenaga où, entre autres, une commune altération du système vocalique a provoqué là, et là seulement, dans leur lointain isolement, un bouleversement complet du jeu des conjugaisons. Au demeurant, le Sahara, avec son cloisonnement géographique, favorise la superposition des limites linguistiques et le regroupement des parlers en unités dialectales, le phénomène s’atténuant à mesure que l’on se rapproche du Maghreb et que les relations de groupe à groupe deviennent plus faciles : les parlers du sud-oranais, aux confins de la masse berbérophone au Maroc, en sont un témoignage frappant.

 

Si les autres berbérophones emploient, le cas échéant, pour écrire leur langue, les lettres arabes ou même maintenant les lettres françaises, les touaregs, eux, usent d’une écriture propre, les tifinagh. On en a depuis longtemps souligné la ressemblance avec celle des inscriptions libyques qui, au temps du punique et du latin, ont été semées par toute l’Afrique du Nord et jusqu’aux Canaries, surtout en Tunisie et dans le département de Constantine. Elle est alphabétique, mais note les seules consonnes, sans les voyelles, sinon exceptionnellement en fin de mot. Les lettres y sont normalement détachées l’une de l’autre ; inversement, mots, propositions, phrases ne sont normalement pas séparés. Elles sont disposées en lignes plus ou moins régulières, parfois en registres, qui se lisent, suivant le cas, dans un sens ou dans l’autre, mais aussi en en boustrophédon. Bref, la lecture en est malaisée, même pour les intéressés. Qu’importe au demeurant : chez un peuple de civilisation orale, cette écriture n’est pas destinée à perpétuer ou à diffuser des textes, à rédiger des pièces, à constituer des archives, à glorifier les hauts faits d’un souverain, ni même à correspondre, mais à tracer sur la pierre ou sur des objets de courtes phrases, simples graffiti, plus ou moins chargés de force magique, formules actives par elles-mêmes et dont l’intérêt réside dans leur graphie même, qu’elles soient lues ou non.

 

                                                                                André BASSET

Professeur à l’Ecole des Langues Orientales

 

 

Retour en haut

Retour en haut

Numéro 18    Janvier 2005                                                                                       

Le Poème:

 

TAREBGEţ sɣur MOHIA

Tagi d yiwen weɣrib, yuyal-d ɣer tmurt.

Yexdem tiqurar mačči d kra.

Yiwen wass, yuɣal-d ɣer tmurt.

La yeţlawaḥ di Tizi Wezzu.

Ur yelli win i t-yessnen.

Ur yelli win i yessen.

Tafat texsi gar wallen-is.

Yekcem ɣer lqahwa ad isew latay.

Yejɣem tiqit.

Yeǧǧa-ţ akken.

Mačči ɣer latay i d-yestufa.

Ixelleṣ.

Yeffeɣ-d.

Yessaɣ igirru.

Ahbuh a mmi !... Daɣen d igirru tura.

Iḍegger-it akken ur yebdi.

Ala win yeţţewten s teylewt i-gezran acu yellan daxel-is.

ţtenxuxulent deg uqerruy-is.

ţtenxuxulent diri-tent.

Ul-is la d-yessemɣay tamart.

Ah ! Ata-n yemmekti-d.

Yemmekti-d wissen anwa i s-yennan asmi meẓzi,

Yenna-yas : " keččini, ad k-awin di ssnasel! "

Mačči yerẓa-t si tgecrar

Dɣa seg wass-nni.

Acḥal iseggasen aya tura.

Acemma ur t-yexdim di ddunnit-is.

Syagi ɣer dinna, ur yezmir ara.

Neɣ ad yexdem laẓ-is,

Neɣ ad yelli imi-s...

Ruḥ in-as keččini.

Yemmekti-d tura.

Yemmekti-d anwa i s-yennan akka. D dadda-s Maɛmu.

Dadda-s Maɛmu yeggaren s tiṭṭt yakk medden.

Ad aɣ-yenǧu ṭRebbi.

Yemmekti-d amɣar n baba-s asmi yemmut.

Ur yeṭḥḍir i tenṭtelt-is.

Tamɣart n yemma-s, daɣen akken.

 Gwma-s immut di lgirra-nni.

 Wiyaḍ, wissen anda i d-ggran yakk ula d nutni.

 I-gɛeddan ɣef uqerru.

Yessaɣ igirru nniṭḍen. Iḍegger-it daɣen akken ur yebdi.

Yenna-yas : " Ad ruḥeɣ ad-d ẓreɣ dda Maɛmu. "

Iruh.

Yesṭtebteb.

Yelli-yas-d tawwurt.

 Mačči iɛeqel-it.

Neţţa iɛeqel-it. Dadda-s Maɛmu, ur t-id-yeɛqil ara.

Yenna-yas: " A ɛelxir, a dda Maɛmu. "

Dɣa ibern-as tiyersi. Dya wwin-t di ssnasel.

Yeswa latay.Yeswa igirru.

Yenna-yas : " Tura ɣli-d ay adrar fell-i. "

MOHIA Abdellah

1977

 

Retour en haut

 

                                                                            

Adresse de messagerie électronique :

ayamun2@Hotmail.com                        

 

Adresses Web:

              www.ayamun.com

 

Retour en haut

Retour au titre

 

tanemmirt, i kra iẓuren ayamun, cyber-tasàunt n tsekla imaziàen, ar tufat !

 

@Copyright ayamun 2005
Dernière révision : 05 Janvier 2005