ayamun  CyberRevue de littérature berbère

 

9ème année

ayamun cybertasɣunt n tsekla n tmaziɣt

Numéro 34  Juillet 2008

Retour à Bienvenue

Sommaire

 

Fontes : http://ayamun.ifrance.com/Fontesamazighes.zip

 

                                  

Sommaire:            

1°) Le texte en prose : Tukkist seg wungal « ass-nni » sɣur ɛ.mezdad, 2006

 

2°) L'article : l’écriture et le défi dans le roman « Tasrit n weẓru » par Abdel Mottaleb ZIZAOUI (chercheur, Oujda)

 

3°) l’interview : La veillée autour du kanoun avec l’aïeul(e) qui raconte est un temps à jamais révolu

Interview de ɛ.Mezdad, écrivain,  par Dahbia Abrous, universitaire

 

4°) Le poème : « Ay izem anda telliḍ » sɣur Matub Lwennas

 

5°) Adresse de messagerie électronique                     

 
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


Retour en haut

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


Retour en haut

 

Numéro 34    Juillet  2008                                                                                    

 

Le texte en prose:

Tukkist seg wungal « ass-nni » sɣur ɛ.mezdad, tizrigin ayamun, 2006, sbtr 79-95.

 

Tarzeft ɣer xali-s

          Mi yekcem ɣer usensu n Mbarek Iḥeccaden, iqubel-it-id yiwen umexluq ur as-yeččur ara tiṭ. Muḥend-Ameẓyan yeƫmeslay-it, winna yeqqar-as-d kan “ ih !” neɣ  “aha°” ! Amar d azul-nni i s-yezzwer ur as-nehwa ara. Ma d ameslay-is, fiḥel ma yeldi icenfiren, yeƫmeslay tuɣmas zemment : “ Mbarek Iḥeccaden, ulac-it, ma d tameddit ad yili.”

       Sya ar d-yaweḍ Mbarek Iḥeccaden, yeffeɣ ad d-yawi  amecwar di temdint tamcumt. Inuda iwala, yekcem aglaf n warẓezzen annect-ilat, acu arẓezzen-nni d imdanen. Ashurru, ader, ali. Iteddu irennu, armi iḥulfa i igerzan-is qqaren “ Dayen tura, neɛya !" Mi yekka uzizwu, ccix yedden tukkuẓzin, anida llan slan-as-d, yuɣal ɣer usensu.

       Mačči d amexluq-nni yellan llinna i t-id-yemmuggren tura. Argaz-a, meqqer, iḍal i 70 iseggasen akkin. Udem-is ur d awerdan, aṭas d tikkelt i t-iwala di ssuq di Tmurt : yezga yeƫƫawi-d amecwar d wat-taddart-is, widak yemden di leɛmer.

       Yebra i weɣmis-nni yeqqar. Yekkes nnwaḍer cuddent s ileẓwi tama tayeffust. Iwala-tent cuddent, d tama tayeffust i d-iwehhan ɣur-s. Isellem fell-as, winna yezmumeg-as-d, ikad amzun yeƫraǧu-t.

       _ D keč i d mmi-s n Salem ? Ihi, ziɣ d argaz, Llah-ibarek  !

       Imekken-as-d afus-is, ihuzz-it. Mbawlen icenfiren, yebɣa ad as-d-yernu awal neɣ sin, acu ulac kra  i s-d-yerna ; ahat yuggad ad t-yagar yiles-is. Amdan-a yeƫkad ur yessugut ara :  yal awal s wazal-is. Imi d axeddaɛ.

       Muḥend-Ameẓyan iger afus ɣer lǧib iwakken ad ixelles. Winna yezzwer-as-d :

       _ Fiḥel ma txellseḍ, werɛad i d-tluleḍ asmi  msefhameɣ d baba-k ! Aẓar aẓar-nneɣ ulac lexlas gar-aneɣ. Ahat teɛyiḍ, kra yekka wass keč d tikli. Mbarek ass-a yeƫwaṭtef, alamma d azekka ara d-yas. Ihi, ad tenseḍ. Mi nečča imensi ad ak-mleɣ anida ara teserseḍ aqerru-k ɣef yiman-ik !

       Tura tillas zik i d-ɣellint, wezzil uzal di tegrest. Din i ččan imensi  : taqerɛeƫ n Selecto, seksu iseqqa s yigis[i], aseggri-nsen d čina. Muḥend-Ameẓyan iteƫƫ, argaz l-lɛali irennu-yas di limin. Ma d ameslay s cceḥḥa. 

       Mi fukken učči, yekker yezwar-as ɣer yiwen wegnir ulac deg-s tafat,  amzun d aẓekka. Neƫƫa yedda deg igerzan-is. Ulin kra n tmeddayin. Syin yeldi-yas yiwet n tewwurt, yekcem. 5 neɣ 6 d aterras i yellan din. 3 gnen, ɣumen s lliẓarat teǧǧa tiɣmi. Yiwen yeqqar aɣmis. Wayeḍ yeƫẓalla. Aneggaru yeṭtef raddyu ɣer tmezzuɣt-is yesseflid i umaṭtaf wis-sin, Abcic Belɛid icennu “A yelli-s n taddart-iw.” Isellem fell-asen. Sslam yezgan, mačči ass-nni ara yeǧǧ tannumi : yiwen ur as-d-yerra awal. Ha d agugem i ggugmen, ha ur as-d-slin ara, yal wa anida ireṣsa.

       Argaz i t-id-isulin, ur as-d-yerna awal, yerra tawwurt. Yesla i igerzan-is mi teddzen agnir.  Ɣef tewwurt yenta lkaɣeḍ, yura s trumit : yegdel usired icettiḍen d usewwi di texxamt-a.

       “ Ad tafeḍ imawlan usensu ɣur-sen restura d wemsired.”

       D asemmiḍ. Taxxamt tneggi. Anegmires[ii] yeɣli-d yakk si ssqef, yeƫkad-d uɣanim yecfa-d i lebḥer mi yerɣa. Iɣraben weccmen seg waman yeƫƫezririgen. Tasfayluƫ d tamecṭuḥt maḍi, ur ikeccem ara deg-s wemcic, terna temdel. Tidi isebbaḍen d wurḍan ddukklen i tinzar, hebbjen deg-sent.

       Yekkes liẓar. Yeḍleq tafersaddit, yerra-ƫ ɣef sin s tehri. Yeƫƫel iman-is deg-s. Yeɣli s ussu. Yekref iḍarren.

       “ Anda ngen ad yali wass  !”

       Llan wid yegganen mi ara ɛyun. Anida i sen-yehwa ilin, mi ɣlin ɣer wussu ad uɣalen d tabarda, ulac targit, ulac axerri, ulac ambiwel alamma yuli wass : ustu d yeɣsan ad lwin, ad d-kkren fsusit, cuffent wallen si naddam. Ass amaynut ad t-mmaggren s lqahwa akked uyefki d wezgen n texbizt.

        Llan wid, ma ɛyan ad yennejli fell-asen yiḍes : leɛtab n wass rennun-as win n yiḍ. Ur teqqnen ara tiṭ, alamma kesnen iman-nsen, ad ƫƫezzin ad rennun, amzun d isennanen i ssan. Kra n wacu yezrin deg wass, tura ad d-yerzu ɣur-sen, ad t-ddren abrid nniḍen. Ad asen-yales tiɣrit. Ma nnuɣnan, ma nnuɣen d lǧar neɣ d ccif, tura ad d-ifrirent tlufa, ad qqazent d tistent inettun deg wul. Sennin tamudi, tasaɛeƫ deffir tayeḍ. ´Tƫawin tafat s wudem. Mi cwiṭ d tafrara, ad qqnen tiṭ-nsen, acu tanafa d tin wezzilen, ur tezzren ara deg yiḍes yelhan. Tafada, ad d-akin, ddrewẓen yakk, ifadden ƫƫuɣun, allen d tizeggaɣin. Werɛad yebda wass, agerbuz tuɣ-it s tɛekkemt yugaren!

       Mi tekfa raddyu s tsureƫ, winna yessefliden iger-d takassiṭ  anida yeqqar bab-is : “ Serreḥ-as a Wiza, serreḥ-as ! “ Ahat azgen n tsaɛeƫ mi tfukk tkassiṭ, winna yeqqaren aɣmis, isens  tafat.

       Limer mačči d asxerxer yeggten, nezmer ad d-nini teɣli-d tsusmi. Asxerxer d usuḍu zgan akken i ddukkulen !  Mi isens tafat winna yeqqaren aɣmis, yezzer di naddam ɣas bibb-it ur yeƫƫaki. Cwiṭ akken yebda alejlej yeqqar ansi i k-yehwa ad as-d-tesleḍ : “ Mačči ass-a, mačči ass-a !” 

       Muḥend-Ameẓyan seg wid yekkat ɛeggu s ɛawaz : d tannumi tura, kra yezrin deg wass tura ad d-yifrir. Limer i d-yufa Mbarek Iḥeccaden deg usensu-ines, azizwu ad yeddu yid-s ɣer Xali-s ameɛzuz ; syin ad yeṭtef lkar aneggaru, lembat-ines di taddart.

       Yemmekti-d taddart, yemmekti-d lluzin. Yemmekti-d iswi igan aqermud, yeƫḍilli-d ur d-ikeccem. Yemmekti-d asirem, simal simal yeƫkkunsur. Mi t-nnulen iraggen n ṣsnan, tidi d isebbaḍen, yemmekti-d taxxamt anida yeẓzel. Yemmekti-d leɛtab yezgan deg ijufar-is, seg wasmi ikelles unecfu  !

       Mazal-it yeqqar, werɛad yekcem ɣer lluzin, mi yebda wesmiri n tidi-ines. Imir-nni, meẓzi maḍi. Deg imezwura unebdu mi d-yeffeɣ si lycée, deg umur ad yesggunfu am neƫƫa am-wid yeqqaren merra, iteddu d  aḥeccac. Yeƫḥuccu asaɣur neɣ imegger timẓin deg uzaɣar. Iquranen di tlemmast n Yunyu, ƫƫafen-t-id yeṭtef amger-urumi. Deg utemmu i yeƫnusu neƫƫa d iḥeccacen nniḍen. Yiwen d ajennad, qqaren-as Kiki-Western. Iḥemmel aṭas sinima degmi i s-semman akken. Yeƫƫarra iman-is d acow-boy. Amger-is yeqqar-as Winchester,  igirru deg yidis i t-itess am John Wayne, ma d tikli-ines s uleɣwi. Tamettut n bab n tgemmi, d tamɣart maḍi, teƫƫawi-yasen-d aman d weɣrum, isemma-yas Squaw. Yal iḍ yeƫbeddil meskin tamurt tameddurt, mi t-teddem tnafa ad yeƫƫuɣu : “Fell-asen ! Fell-asen :!”  Yeƫƫargu  les Indiens!

       Yiwen wass amcum, Muḥend-Ameẓyan teqqes-it tɣirdemt tedda-yas-d di tmeqqunt n usaɣur. Icuff yiɣil-is yuɣal annect-ilat, yugar taylewt, yerna di tezweɣ.  3 wuḍan ur yeṭtis, kkatent deg-s tisfiwin, armi i s-iga tajbirt Kiki-Western. Mi  ƫ-ifukk yenna-yas : “ D tajbirt n les Indiens ayen, Imaziɣen n Marikan, azekka ad tejjiḍ  !”  Dɣa azekka-nni yejji.

       Tuɣ Kiki-Western, 3 iseggasen-ayen seg wasmi yejweǧ. Azrar n dderya yeɣli-d fell-as : 2 d akniwen, 2 d inilban, wa ur ireffed wa. Tamezduɣt ulac, tigemmi ulac, yerna-d dderya.

       _ Ziɣ uggaɣ d tideƫ, ddunit-a d sinima ! Akken i d-ɣellint i ferrunt, lihana ad d-teglu  s liser. Bu-tissas werǧin yeɣli !  Deg texxamt usensu, Muḥend-Ameẓyan ɣlint-d yakk fell-as, am tmaynutin am teqlibin, akken akken armi i t-yeddem yiḍes. Yezzer di tnafa, yedda yid-s Kiki-Western.

       Naddam ucmit am-win yegnen ɣef uezgḍuf. Kiki-Western d Muḥend-Ameẓyan unagen ɣer yiwet n tmurt zedɣen izerman. Affar di lqaɛa yuɣal d izerman d irqaqen, d izegzawen, kessen deg-sen izamaren, tiɣetten. Isekla mačči n wesɣar, kra n lǧedra yellan d azrem yugar 2 iɣallen di tehri. Ifurkawen daɣen d izerman ƫƫeclawan deg igenni d imuddiren, tisuqas d iferrawen. Muḥend-Ameẓyan d Kiki teddun gar izerman ileɣɣun, nnig-sen yal wa ileddi-d imi-s. Qqsen Kiki-Western : mi yeɣli ɣef waffar, affar-nni yeqqes-it-id daɣen, ziɣ affar-nni daɣen d izerman. Yekna Muḥend-Ameẓyan ɣur-s iwakken ad t-id-yeddem. Imir, Kiki yuɣal d azrem ula d neƫƫa. Yemmeɣ-d ɣur-s yeṭtef-it deg ufus, isers-as tisiqest gar wallen. Yenna-yas : “ Cehhed, ass-a yewweḍ-d wass-ik ad temteḍ, ad k-qqseɣ neɣ ad k-summeɣ  !”

       Yuɣal ur t-yeqqis ara, yebda yessegḍay deg-s. Yebda-t seg iḍarren. Mi isebleɛ azgen deg ugerbuz, yerra-d nnefs, yenṭeq ɣer Muḥend-Ameẓyan, yenna-yas : “Acimi akka teqqureḍ ?”

       Muḥend-Ameẓyan tura yessikkid amek armi Kiki-Azrem yeƫsummu agerbuz ur nella d ayla-s, ur nella d win n wemdan : ɣas di tfekka d argaz, aqerru d win n umulab. Mi s-iḥulfa isumm-it Kiki-Azrem, Muḥend-Ameẓyan di tnafa amzun d kra i t-ixenqen. Iwet ad d-isuɣ, tiɣri tugi ad d-teffeɣ. Tidi teƫcercur, iḍegger taduli. Ixebbeḍ, d ayaziḍ yemmezlen, yexbabeḍ ur yeǧǧa tama.

       Ziɣ widak akked yecrek taxxamt, akken ma llan dduqqsen-d yiwen yiwen. Mi d-yuki yufa-d winna yesmuzguten i weBcic-Belɛid nnig-s, yeṭtef-it si tuyat yeƫhuzzu deg-s. Muḥend-Ameẓyan yeldi-d allen-is, iɣil di taddart i yella, yufa-d iman-is deg usensu, argaz yeƫhuzzu deg-s akken ara ihuzz tazemmurt tinna ur nuriw akken ilaq.

        Ddeqs i yeqqim akken ibat. Yuɣal yewwi-d s lexbar anida yella : Kiki-Western yeffeɣ deg wallaɣ-is, yeǧǧa-t akked wid ur yessin. Yerna awerdan yezga yedderwec  !

       Yenna-yas i winna yeƫhuzzun deg-s : “ Ixser-iyi yiḍes  ! Tƫxil-k semmeḥ-iyi !”   Winna : “ Ssmaḥ, ssmaḥ, a gma, mačči anagar keč i ƫ-yeččan.”

       Yeẓra naddam dayen iruḥ. Isakked tamrilt, yaf-iƫ akken kan izeggen yiḍ. Iḥulfa i tembult teččur, tebɣa ad tfelleq. Yurǧa  armi tensa teftilt, uɣalen ɣer yiḍes, yekker. Yeldi tawwurt xmat-xmat, yeffeɣ ɣer wegnir, yerra  metwal abduz[iii]. Rriḥa n ibeẓdan temmeɣ-d ɣer tinzar. “ D aman i ulac, neɣ ƫcuḥḥun-asen.”

       Mi d-yuɣal ɣer wussu, iḍes tura dayen iruḥ. Yeɣli tinnegnit, ifassen ddaw uqerru, allen bbeɛrerrint reṣsant di ssqef,  ddhen-is  yebda asikel : anagar tidak n dir i d-iɣellin tura, mzukrarent-d, d azrar isennanen isennin allaɣ d tasa : tamurt  taɣribt, axeddim aɣrum, tudert tameƫƫant. Abazin n tikta yezzer deg-s. Yedden ccix agemmaḍ, yesla-yas mi yeqqar : “....taẓallit tif iḍes !”  Meqqar wid yeddan d webrid-is, tura ad d-kkren, ad aɣen luḍu i wasmi ara mmaggren bab-nsen.

       Yuki-d winna i t-id-yesnekkren llinna. Yeffeɣ ɣer wegnir. Ur yeqqim ara aṭas yuɣal-d. Syin yeɛna widak yakk yeṭtsen, isaki-ten yiwen yiwen. Bdan asṭenten. Imṭerḥen n wuzzal, ssebbaḍ imsemmer. Asbecbec asggeḥgeḥ. Ffɣen akken d tarbaɛt, ṭtfen abrid n weɣrum. Axeddim amcum d azaglu ɣef yiri :  ma yella, ẓzay, yerẓa bab-is ; ma yenfa, amdan ad d-yeggri ḥezluṭi.

        Tazzla ɣef weɣrum terra amdan d tamacint : iḍes, tanekkra zik-zik. Iɣsan ḥeffun simal zerrin wussan. Tazzla ɣef weɣrum tewɛer, rnan timura n medden. Tebḍa tasa d win turew.   Agerbuz da,  allaɣ dihin. Yir učči d yir iḍes, yir tudert d yir afud. Tuggdi tessa-yasen iger n yedmim d yidim, ƫƫeglilizen deg-sen yal ass. Ddurt yezrin tezga tif tin i d-iteddun. Tarwa d imawlan ɛellqen ɣur-sen, tudrin  ɛellqent ɣer laẓ. Laẓ yeƫleqqim taɣribt, azrar n firaq, adrar tawada[iv] yezgan. Taɣribt fell-aɣ  d teɛrurt i ɣ-d yemɣin, ur teƫƫekkes ur tmeḥḥu, wa yeƫƫaǧǧa-ƫ-id i wa.

       Mi yuli yiṭij, tafat tkad-d di teḍwiqt, Muḥend-Ameẓyan tuɣ yekker. Yerreẓ yakk.

       “ Xali-Ceɛban-a,  acu i yi-t-id-yewwin tura. Ula d udem-is limer ad t-id-mmaggreɣ deg webrid wellah ur t-ɛqileɣ : argaz  werǧin ssineɣ, tura ilaq ad nadiɣ fell-as. Kra neggujel, ur d-cfiɣ yusa-d ɣur-neɣ ɣas ulamma yiwen wass. Tuǧǧla n temẓi ɣef weltma-s ur d-tergagi tasa-s. Tura ass am wass-a, limer ur tekkeɣ ara fell-as, ur yeƫfakka ara wawal. Anagar yiwen deg warraw-is i zemreɣ ad ɛeqleɣ, yusa-n ɣur-neɣ send-ilindi d winna akkin.  Tilawin-nneɣ msakit ɣilent akken i mazal ddunit, gma-k d gma-k. Zgiɣ qqareɣ-as : Mačči am zik, tura ulac xali-m di tessirt  !”

       Tawwurt n texxamt tujjaq, teǧǧa abrid i wergaz ikcem-d : yessen-it Muḥend-Ameẓyan deg wudem. D bab n usensu, mmi-s n taddart-is. D argaz l-lɛali i d-beddren medden deg wayen yelhan kan. Mbarek Iḥeccaden yezwar-it-id s awal :

       _ Lɛeslama-k, a Muḥend-Ameẓyan. Mreḥba yiss-k. Iweṣsa-yi-d fell-ak wecrik-iw,  neƫƫa d baba-k, ad s-yeɛfu Ṛebbi am iḍudan ufus,  d imeddukkal. Ur iyi-d-tufiḍ ara iḍelli, dayen yečča-yi ccɣel  !

       Degmi qqaren argaz l-lɛali anida  teddiḍ ad k-yeṣser, i-mi d neƫƫa i d-yebdan awal, Muḥend-Ameẓyan tennefsusi tyersi i s-yeƫƫin. Yekkes-as taɛekemt. Yerra-yas :

        _ Wellah ur ƫƫuɣ lxir-ik  a Dda-Mbarek, limer mačči d keč wellah ur ẓriɣ anida ara nseɣ : ur d-bniɣ ɣef lembat. Nniqal nniɣ-as aggwaḍ tuɣalin, yuɣal mačči zik i d-wwḍeɣ, yerna ur ssineɣ abrid ɣer teqrart anida  yezdeɣ Xali-nni. ½ur-s i d-usiɣ, ddiɣ-as di lebɣi i temɣart  !

       _ Win yuɣen awal i lwaldin, yugem amur-is n lbaraka. Aha tura, mi tesardeḍ, teswiḍ lqahwa, Xali-k, ad k-siwḍeɣ alamma  d tawwurt-is.

       Mabrek Iḥeccaden yemdel tawwurt, yuder.

       Muḥend-Ameẓyan isared, aman di tbernint deffir tewwurt. Syin yuder ula d neƫƫa. Yaf din Mbarek Iḥeccaden yeƫraǧu. Yaf lqahwa d weɣrum ula d nutni ƫraǧun. D aɛessas-nni i d-yufa iḍelli, mačči d winna yessnen Salem, acrik n Mbarek, d winna i t-id-yemmuggren s yir tamuɣli, i s-d-iserban. Ulac awal, ulac azmumeg.

       _ Akka  i d yir axenfuc ! Amdan-a uggaɣ ula d neƫƫa yeƫwaɣ, amzun yeksen talsa akken tella, dayen iɛuhed taḍsa  !

       S yiwen wawal i yeƫmaggar yakk imsaɣen. Win i t-yeɛnan ɣef texxamt, ad as-yini : Ò Ulac  ! «, amzun d atterḍeq i yetterḍiq mačči d ameslay. Ma d Mbarek Iḥeccaden, ha ur as-yuki ara, ha yunef-as.

       Mi fukken lqahwa, ffɣen. ṭtfen abrid usawen, azniq yeƫƫakk-iten i wayeḍ armi wwḍen kra n tmeddayin  di leɛli ugarent adrar. Bdan ƫƫalin. Muḥend-Ameẓyan iḥulfa i teglulin-is hebbjent. Mbarek Iḥeccaden, ɣas s waṭas i t-yugar di leɛmer, amzun di luḍa i yessuruf. Wissen ma d tannumi, neɣ ahat argaz-a mačči d menwala. Yuɣal ibren-d ɣur-s :

       _ Ahh, a  Muḥend-Ameẓyan, ula d keč ziɣ iḍarren-ik s taḍut i gan mačči s wustu. Yerna nniqal seg wedrar i d-tusiḍ, neɣ d iseggasen tesɛeddaḍ di lluzin i k-yerran d ameɛlal. Yerna kunwi s ilmeẓyen n tura mačči am nekkni zik....

       Yebda ameslay ɣef yelmeẓyen n zik-nni, d tasuta-s i d-yemmekti. Ulac lihana ur nulen, ulac ɛeryan neɣ laẓ i ten-izeglen. Aṭas i teddun ḥafi. Armi i d-yeggra deg iseggasen yezrin deg umadaɣ, d amjahed, amek i nnuɣen iRumyen, amek i ṛwan tiquranin. Syin iseggra-d awal, yezwar Muḥend-Ameẓyan, tuɣ neƫƫa yewweḍ-as-d ɣer yixf n yiles-is :

       _ Ih, yerna yehwa-yi kan ƫmeslayeɣ, ar tura mazal lihana : isni, tuggdi ugin ad aɣ-brun  !

       Tura kecmen deg yiwet n tezribt ur tewwiḍ sin iɣallen di tehri. Sin ma mlalen, ur zmiren ad kken deg-s. Iṭij ɣur-s werǧin ur d-yessin abrid, yezga yiḍ ɣas deg uzal-qayli. Yiwet n rriḥa turez-asen agerjum, tekkat s aqerru :

       “Ad as-tiniḍ izulixen n Lzayer ɣer da yakk i d-mlalen. Aƫƫa twaɣit, aƫƫa tmaṭ anida zedɣen medden ! Yerna mi ara n-yas yiwen seg-sen ɣer tmurt, ad as-qqaren Azayri. Amḍiq-a amzun d laxert. Wellah ar t-yif win izedɣen addaynin. Yerna ɣezzif umecwar.”

       Ddeqs i rnan di tikli. Ula d Mbarek Iḥeccaden, tura isusem, anagar ayen yenna seg-llina. Win i d-mlalen d amsebrid, ad as-senden ɣer weɣrab, neɣ ad ddarin tawwurt n wesqif,  iwakken ad yaf ansi ara yekk. Ddan acu ddan, nnig wezgen n tsaɛeƫ, yuɣal Mbarek Iḥeccaden ibedd zdat yiwet n tewwurt, yenna-yas :

       _ Atan wanida yezdeɣ Xali-k. D wa i d axxam-is. Ad yeg Ṛebbi kan yella, ma ulac-it alamma nuɣal-d tameddit.

       Yesṭebteb deg yiwet n txelxalt d tazurant, am tinna ƫƫarran i yezgaren mi ara ten-nehren ɣer leɛric. Axxam ikad d aqdim, d aTerki i t-yebnan, wi cfan ar d-yekcem uRumi.

           Tawwurt d tawezzlant amdan ur ikeccem alamma yekna. Tiḍwiqin-is ulac deg-sent maḍi, ulac ansi ara tekcem tafugt, ulac ansi ara yekcem wezwu. Taqrart-a, ad yili Ṛebbi d imawlan, mačči am ta am tinna iwehhan illel, yerna deg wawal kra din d Lzayer. Taqrart-a d imeɣban i ƫ-izedɣen. Mačči am Lzayer am tayeḍ.

       Yerna Mbarek Iḥeccaden asṭebteb. Ddeqs i urǧan, yuɣal yeččenčen useḍru, slan i wawal :” Cckun  ?”

       Mbarek Iḥeccaden, s lemḥadra :

        _ Axxam n Xali-k d taɛrabt i ƫmeslayen, ƫƫun tameslayt-nsen  !

       Yerra-yasen awal ansi i k-yehwa ad as-d-slen :

       _ D aggaw-nwen i d-yewwḍen  !

       Dɣa tawwurt teldi. Teffeɣ-d teqcict d tameẓyant, ad tili 10 iseggasen. D tawraɣt yakk, ula d acebbub yebda ineṣsel, anẓad ur yenṭid ɣer wayeḍ. Tiqejjirin-is, d tiẓedyin, tifettusin d tiseḍwa : ad teggaleḍ ur tḥennteḍ ar taqcict-a seg tissist i d-tuɣ aẓar.

       Tenna-yas :

       _ Stenna cwiya, druk neẓgi bbaba. 

           Mbarek Iḥeccaden :

        _ Acu i k nniɣ, aƫƫan tuzzel ad d-teẓzeg i baba-s  !

        Tuzzel deg wegnir, tleḥḥu teɣɣar : “BBaba ! BBaba !”,   taɣect tura deg wanu i d-teƫƫaweḍ.

_ D wa i d axxam n Xali-k ! Aṭas aya seg wasmi yezdeɣ da. Asmi texla taddart, neƫƫa ɣer da i d-yerwel : ur yembawel ara sya seg useggas 57. Ad as-tiniḍ lḥuma-ya tuɣ-as adif, yugi ad yeffeɣ sya. Ulac iṭij, ulac azwu. Medden yakk beddlen tamezduɣt di 62-nni, asmi gguggin ɣef yexxamen-nni yakk ǧǧan iRumyen, neƫƫa yeẓza da. Yerna ɣur-k ad tɣileḍ yessen arraw n taddart-is, yezga iman-is i iteddu, amzun ireggwel fell-aɣ. Twalaḍ ula d yelli-s mačči s tin-nneɣ i s-tesawel, yerna akka yakk arraw-is. Yiwen seg-sen, amectuḥ-nni deg iqcicen-is, winna iwumi semman Redwan, yeǧǧa ačamar. Agguren-a ineggura ur d-iteffeɣ ara si leǧwameɛ. Ɣef wakken sliɣ, ula d iḍes din i yeggan ! Ma d ussan-a, yiwen ur yeẓra tamda i t-yeččan ! Tessneḍ-t neɣ aha° ?

       Ma yessen-it ? Gar warraw n xali-s, anagar neƫƫa i n-irezzun ɣer tmurt. Zik, yal anebdu yezga dinna. ineggura-ya ur n-yeƫƫas ara.

       Nniqal yebɣa ad as-yerr awal Muḥend-Ameẓyan, acu yugi ad d-yeffeɣ si tgerjumt-is. Iḥulfa i yimi-s yekkaw, yerra imetman sin neɣ 3 iberdan,  syin yini-yas  :

       _ Twalaḍ  !

       _ Win igezmen aseɣwen, ad as-teggri tyersi. Ula deg umadaɣ, win yeǧǧan tarbaɛt, ad t-ddmen lewḥuc  !

       Qqimen zdat wesqif. Ţraǧun, ahat taqcict-nni yugi baba-s ad d-yeddu. Cwiṭ akken tuɣal-d d tazzla, tigerzatin-is amzun d tidebbuzin ɣef ttbel.

       _ Qal-kum BBaba, sebbru cwiyya, druk neǧǧi  !

        _ Aql-aɣ,  a  yelli nesber, leɛqel ur aɣ-yeffiɣ  ! I kemmini,  a  yelli,  isem-im akken  ?

       _ Ana Nabila  !

       _ Ihi, kem d yelli-s n Ceɛban  ?

       _ Ih, ana bent-u  !

       _ Ihi ur tessineḍ ara maḍi taqbaylit  ?

       _ Nefhem-ha bberk  !

       _ Acimi akka,  a  yelli  ?

       _ Xtac iqul-na ccix f-lemsid, hadi mačči lluɣa  !

       _ A yelli, awer yaweḍ ccix-agi-inem, ihi amar d neƫƫa i iḥekmen deg wexxam-nwen  ? Ahh,  a  ddunit inegren !

       Slan i dderz deg wegnir. Simal simal yeƫƫaẓ-d. Mi ten-id-iwala Ceɛban isuɣ-d  :

       _ Mreḥba yis-wen, ziɣ d keč, a Mbarek  !

       Isellem fell-asen, iwet-asen deg weɛrur, ihuzz-iten : d ilef mi ara yeƫhuzz tibelluḍin ma yella kra ara d-yeɣlin.

       _ Ass-a d waggaw-ik i d-ddiɣ. Atan Muḥend-Ameẓyan, mmi-s n weltma-k.

       _ Ihi d keč i d Muḥend-Ameẓyan, aggaw-nneɣ. Llah-ibarek, tessefraḥeḍ. Aḥeq Ṛebbi ar ɣur-neɣ i d-tuɣeḍ aẓar ! Acu tenniḍ,  a  Mbarek, icettel neɣ ixebbel  ?

       Mbarek Iḥeccaden neƫƫa amzun ɣef terggin i ibedd, iḥar ad yerwel :

        _ Uggaɣ icettel ! Ihi nek  ilaq ad adreɣ, ɣur-i ƫƫuɛad.

       _ Awah, ad tkecmeḍ ad tesweḍ lqahwa.

       _ Mačči n wass-a  ! Ihi,  a Muḥend-Ameẓyan, tura, abrid ɣer llutil tessneḍ-t  ?

       Dɣa yeɛna abrid ukessar.

       Nutni deg sin kecmen. Yezwar xali-s, Muḥend-Ameẓyan iḍfer-it. Agnir isulles, ulac deg-s tafat. ½af wakka yeƫwali agnir mačči n xali-s kan iman-is, yecrek neƫƫa d iǧiranen nniḍen. Taftilt, ɣas d azal,  agemmaḍ-in, temmal abrid ara aɣen.

       Mi ifukk wegnir kecmen yiwet n texxamt ahat 8 iɣallen teɣzi tehri. Tasga tayeffust deg-s ttabla d ikkersiwen, tasga n zelmeḍ tewwi ameṭreḥ, di tlemmast n tɣerɣert teẓzel tmiddawt, tbubb ifenǧalen.

       _ Qim, ay aggaw   !

Muḥend-Ameẓyan yeqqim.

       _ I yemma-k, meqqar ur ƫ-yuɣ wara  ?

       _ Am neƫƫat am medden : ur ƫ-yuɣ wara, ur ƫ-yezgil wara!

       Akken sersen iman-nsen, xali-s yebda awal. Yemmeslay, yemmeslay armi i d-yewweḍ ɣer baba-s, Salem yemmuten 34 iseggasen-aya. Isnekker-d iɣsan-is di laxert. Ikad wemdan-a iɛellef awal, kra i s-yekkes Ṛebbi di tmussni iceffer-as-t deg yiles. Tura, awi-t err-it ɣer Salem meskin yerkan deg wakal, yemmuten iwakken ad yissin tilelli wezger i t-id-iqublen.

       _ D baba-k i d amcum. Ad as-isemmeḥ Ṛebbi, seg wasmi tekcem axxam-is, ur tufa iman-is meskint, neƫƫa si zik ur as-iga ara azal. Yezga di lɣerba, iseggra amadaɣ ! Yugem-d lmut s ufus-is. Yemma-k meskint yeǧǧa-ƫ-id d taǧǧalt ! Limer yeƫƫaɣ awal, zik ara d-yerkeḍ tamdint, ad yaɣ amkan ɣef yiman-is, yili mazal-it ɣef ddunit, ur d-iɣelli ara lhem fell-awen.

       Muḥend-Ameẓyan iḥulfa i kra yebda ireggi aseqqi deg ugerzi-ines. Idammen ƫƫalin-as-d ɣer twenza. “Acu akka i s-yexdem baba i uyennat-a. Yebda tiyita deg-s werɛad nesers  iman-nneɣ, amzun ɣef ssebba i yella  ! Argaz 34 iseggasen ugar  seg wasmi yekcem akal, ayennat-a tura yeksa-t-id  !”

       Acu, d awalen-a i s-yerra :

       _ Awah, lhem ur izad ara fell-aɣ. Llan wid nif, llan wid i ɣ-yifen. ½as ma nelluẓ zik, tura neṣser.

       Dɣa, winna am weglaf ma yekkes-as userggel :

       _ Ihi ziɣ am keč am neƫƫa  ! Yerna nek  ɣileɣ anagar ttikkuk i d-icebbun di baba-s !

       Tawenza-s tekres, timmi-ines tuli d asawen ad d-tennal ssqef, imi yerra d akessar yegla d cclaɣem. Isuɣ, amzun di teẓgi i yella :

_ Nabila  ! Ǧib lqahwa, xeff !

       Imir, tenṭeg-d Nabila, tewwi-d yid-s ssniwa, fell-as aberrad n lqahwa d win uyefki. Tekna-d meskint s tɛekkemt yeggten. Teffeẓ iles-is, tuggad kra din ad as-tebru. Tiɣaltin-is kkatent ad d-qqersent. Tesers-d kra din. Yerna-yas :

       _ Gull yemma-k teɛṭi-k lmɣerfat, xeff  !

       Tenṭeg daɣen abrid nniḍen.

       Muḥend-Ameẓyan, deg wul-is : “ Uggaɣ yesseḥjab, d tideƫ ! Ula d xalti-nni ur d-teffiɣ ara  ! I yessi-s timeqqranin di 4 yid-sent  ? Arraw-is,  ahat ffɣen. Ihi ziɣ d tideƫ beddleɣ tamurt !”

       Tuɣal-d Nabila, tegla-d  s tɣenǧawin.

       Winna :

       _ Lḥasun sskwer, err i iman-ik  !

       Yeddem Muḥend-Ameẓyan azgen n  tɣenǧawt  n ssker, iger-it ɣer ufenǧal, yerwi-t, ula d nniya terwi :” Acu ara yi-d-yawin ɣer da ? D ṛray i ulac, ccah ! Ayen yeḍran yid-i drus, nek  yeƫƫaɣen awal i Malḥa !”

       Yebda ijeɣɣem lqahwa amzun d tirggin i itess. Xali-s yeɣli di baba-s : ur as-yeǧǧa ara i Salem yekkan akal wi-cfan aya ! Nenna-d imi n xali-s d aglaf iwumi yekkes usergel, d asif yeǧǧa waggug, d aqjun yessḍen mi s-tekkes tekmamt ! Yerna Muḥend-Ameẓyan yeƫḥessis, deg uzaylal i d-yugem ṛray-is. Mi yerra ifeẓ, yini-yas i xali-s-nni :

       _ Ihi,  i warraw-ik anida llan, aten-ad zik-zik i teffɣen.

       Winna yeƫkaki-d, am-win i t-id-yewten s ubeqqa :

       _ Arraw-iw werɛad i d-kkiren, ur ṭtisen ara zik. Ussan-a mačči zik i gganen.

       Muḥend-Ameẓyan, deg wul-is daɣen : “Anagar win ur nufa axeddim ur neggan ara zik : aɛiwez d isumaren msakit iwumi yeƫƫunefk ! Amexluq-a, taluft n warraw-is ur nxeddem ara tuɣal-as d leḥya. Tura yekkat ad yerr aɣerbal i yiṭij, yugi ad d-yini ula d arraw-is rwan-tent. Yerna anemḍer di tmurt-a ulac win imenɛen seg-s. Tugeƫ deg yelmeẓyen ur xeddmen  ur geddmen, deg yiḍ ƫɛawazen, deg wass ƫƫektilin iberdan. ³elqen ɣer yiri imawlan-nsen, ugaren ddekkar deg yir lawan.”

       Tura xali-s yerra iles-is gar tuɣmas, awal ur t-id-yerna. Isusem, anagar aqerru-s i yeƫƫenguguyen, si zdat ɣer deffir am ttaleb ɣef telwiḥt, allaɣ-is ibeddel tamurt. Tuɣal-d Nabila. Tewwi-d aman  lal n wexxam yebdan lhem si  temẓi.

       Mi fukken lqahwa, xali-s yufrar-d agemmaḍ-a, yeggul-as:

       _ Wellah, alamma terniḍ.

       _ Dayen ṛwiɣ. Ur zmireɣ  ara i waṭas n lqahwa.

       _ Ihi, dayen  !

       Tura mi iwala xali-s isusem, ifukk agurreɛ-ines ɣef kra ur t-id-newwiḍ, ɣef wid i t-yifen, ɣef wid yemmuten, yenna-yas      Muḥend-Ameẓyan :

       _ Ihi,  a  xali, tura ilaq ad adreɣ  !

       Winna ur d-isukk limin :

       _ Yirbeḥ  !

       Yekker Muḥend-Ameẓyan, yerra metwal tawwurt, tura abrid yessen-it. Yerna xali-s deffir-s. Isuɣ :

       _ Nabila, lbabb  !

       Tuzzel-d Nabila am tcireƫ deg wennar. Terra tawwurt deffir-sen.

       Mi wwḍen azrug yenna-yas :

       _ Ihi, ay aggaw, ur iyi-d-tenniḍ ara acu i k-id-yewwin  ! Yak d lxir  ?

       _ Limer am nek, wellah ur ƫ-id-kkiɣ da. D yemma meskint i k-yurgan, ddiɣ-as di lebɣi, usiɣ-d rziɣ-d fell-ak. Mačči am tasa am tayeḍ.

           Winna yesfeḍ aktayen i s-d yeƫƫalin, yuggad ad tgelden fell-as. Yerra-ƫ i teḍsa :

       _ Ad tafeḍ d lxir n Ṛebbi i ƫ-id-yebdan ! Ihi, tura, a Muḥend-Ameẓyan, axxam tessneḍ-t. Ma yella kra i k-ixusen, ɣur-k ad tsetḥiḍ, cerken-aɣ idammen ! Ad k-iḥaseb Ṛebbi, ma ur iyi-d-tenniḍ  !

       _ Acemma ur yi-ixus, taswiɛt-a. Acu bɣiɣ ad ak-iniɣ yiwet n tɣawsa, ma ur tfeqɛeḍ ara  !

       _ Xali-k, werǧin  yefqiɛ, ttbiɛa-w tewseɛ, tugar azaɣar, ayen i k-yehwan ini-t-id  !

       _ I xalti-nni, acimi akka ulac-iƫ deg wexxam, ahat terzef?

       _ Anida ara terzef akka ? Deg wexxam i ƫ-tuɣ, ur yella wanida ara teffeɣ. Acu, teẓriḍ, di temdint, nekkni s wi,  tilawin-nneɣ yiwen ur tent-iẓer, ma ulac ad aɣ-awin lǧiran d awal.

        _ Eyyah, ihi d aseḥjeb i ƫ-tesḥejbeḍ, yerna nek  ɣileɣ d kra i ƫ-yuɣen. Yak cerken-aɣ idammen, ahat ulac aseḥjeb gar-aneɣ.

       _ D tideƫ, acu akken llan medden ad nili  !

       Muḥend-Ameẓyan, awal ur t-id-yerna, amzun iwḥel-as wemcic deg tgerjumt. Yebren akkin, yewwi abrid ukessar.

       “ Aql-i tura tuɣal-i d nndama. Acu ara yi-d-yawin ɣer umexluq-a. Tama nniḍen, limer ur d-usiɣ ara ɣur-s, ur yeƫfakka ara fell-i wawal, tamɣart yezgan tesnarmat : deg imawlan-is, d wa kan i s-d-isager uẓekka. Neƫƫa ur t-teƫƫu ara, ɣas allaɣ-is kra din yeƫƫu-t. Meskint di nniyya-s, tɣil mazal am zik i teddunt temsal, tura kra din yenggelwa.

Ayen yellan zik d iseɣ, tura reggwlen yakk medden fell-as, ẓzay  ! Ulac win ara yeǧǧen deg wayla-s ilmend n weltma-s neɣ n warraw-is, wa ur ilaq ad yeḍmeɛ deg wayeḍ. Ulac win ur nbubb amur-is deg waldun i d-yeɣlin ɣef yemdanen. Agemmaḍ n wedrum d amnaṛ  ! Win ara yerzun ɣef wayeḍ armi yebbuhel, neɣ d kra i yeṭtammaɛ. Ulac win ara yefken asfel ɣef wayeḍ, ɣas ulamma deg wul kan. Akka ƫƫazzalen medden deg iberdan i ƫƫazzalen wafrayen deg wulawen : wa ur yeqḍiɛ wa, wa ur yennul wa. Teqqur tasa. Yeqqers useɣwen gar watmaten. Yeqqers useɣwen gar taddart d warraw-is.

           Zik ɣas amdan teddem-it teɣribt, timiṭ gar-as d taddart ur tgezzem. Inig tuɣalin zgan ktalen teɣzi n taddart. Akken i ƫnernayen, akken i ddukkulen alamma yeɣli-d ccib ɣef uqerru, ad ḥfun yeɣsan, ad yexdeɛ ugecrir. Syin lamana ad taweḍ bab-is, deg wakal-is. Timeqbert n taddart d tawwurt ideg teffɣen tikkelt taneggarut. Amin,  a  lmumnin. Ɣas rsent tmedlin, yuɣal wakal, yessed uẓekka, timiṭ ur tgezzem, yezga gar yemdanen, yezga deg yilsawen  : wa d aẓekka n leflani, yuɣ tardast-ines deg wakal.

       Ma d tamɣart meskint di nniyya-s, tɣil tura gma-s yerbeḥ yufa-t. Neƫƫa yezzer di temdint, yeɣli deg-s am umeksa tečča temda. Nabila tamaẓuzt-is, tbeddel ula d tameslayt. Xalti-nni aƫƫan deg yir ḥala, terna aneḥjeb ɣer ccib n leɛmer-is. Ma ɣef Redwan ur yella wayen ara d-nini  ! Yeẓza di lǧameɛ, ula d iḍes din i yeggan, ahat amur ameqqran d tarewla ɣef ddiq ideg llan.

       Mi d-yuɣal s axxam, yenna-yas i temɣart :

       _ ẓriɣ-d gma-m ameɛzuz, isenggelwa-d iɣsan n baba di laxert  ! D aya kan i d-suliɣ ɣur-s  !

       _ Ggal-iyi ar tkecmeḍ axxam-is, teẓriḍ-t s wallen-ik ?

       _ Nniɣ-am ur t-yuɣ wara, Llah-ibarek, annect n yilef. Ihi asmi yennejla akka  ɣer Lzayer, iman-is i iruḥ neɣ d lɛesker i t-yewwin yid-sen ?

       Mi tesla s gma-s ur t-yuɣ wara, am-wakken yekkes-as kra usigna i yeẓri-s. Icerreg weɣmemmas, tekcem tafat allaɣ-is, tennefsusi tyersi i s-d-teǧǧa yir targit. Tebda ameslay am wasmi ur tuḍin, awal yedda d wayeḍ snin am uẓetta, yerna winna yeddukklen. Yufrar usigna-nni yesfedlellen anecfu-ines.

       Muḥend-Ameẓyan, tẓur-it-id yiwet tikti telha, tbubb-d yid-s asirem : “ I limer dɣa d tideƫ ad tejji, ad tfakk tudert s leɛqel-is, ad d-teffeɣ seg wanu ideg simal simal teƫƫezzer ?”

       Neƫƫat :

        _ D lɛesker i d-iẓɛen medden si taddart. Yeqqim acu yeqqim deg uqiḍun, yiwen wass yuder ɣer Lzayer. Drus i yeqqim dinna iman-is, syin yuɣal-d yewwi tamettut-is, imir-nni werɛad sɛan ara dderya. Seg wass-nni ur d-uɣalen, ama i lferḥ, ama i lqerḥ ! Nniɣ-ak, argaz terna tmettut werǧin ad yaf iman-is. Zik-zik i iɣelli, teƫƫaǧǧa-t tezmert akken i t-teǧǧa lbaraka. Argaz terna tmettut ur yeƫƫaf ara talwit ula deg uẓekka. Ma yesɛa amzun ur yesɛa ara, daɣen ma yeṛwa ur yeṛwa ara. Xali-k meskin d tmettut-is, tɣurr-iten ddunit. Diri-ten  !

       _ Ihi i-mi teẓriḍ akka diri-ten, acimi ar iyi-tceggɛeḍ ɣur-sen armi d Lzayer ? Deg tallit am ta !

Thuzz aqerru-s, terna-yas-d :

       _ Ihi ur t-yuɣ wara ? Yerna urgaɣ-t s yir targit, yerna nek  tirga-w teffɣent !

       D tideƫ ayen i turga yella : d Redwan, mmi-s n gma-s,  qqaren  yeffeɣ d aremmaɣ.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Retour en haut

 

Numéro 34    Juillet 2008             

L’article :

L’écriture et le défi dans le roman « Tasrit N weẓru »

par Abdel Mottaleb ZIZAOUI (chercheur –Oujda)

Amazigh39@yahoo.fr

 

 

I marra timyura d imyura s Tmazight

«  Ari a yedji. Ejj amaru-nnem ad yiri d anẓar i  γa d-isxesyen anebdu enni yarγin deg wurawen n yiwdan. Ari s umeṭṭa niγ ari s waman n wenẓar.

 Ari x iḍennaḍ niγ ari x tiwecca.

 Ari, a yedji, di radjaγ n mkur ij n zzay-neγ tanfust tennuffar, tarezu ad teduqez d iraγan. Maca, icarf-itt wesqar »

 Samira yedjis n Idurar n Arrif, Tasrit n weẓru. Ed Anakhla, Oujda 2001, p. 10.

 

Introduction :

TASRIT N weẓru  (la mariée du rocher), est le titre du roman de Samira Yedjis n Idurar n Arrif  publié par les  Editions Anakhla (Oujda) en 2001.

            Ce roman remarquable de 203 pages est le premier du genre écrit par une femme rifaine. C’est l’ouvrage le plus volumineux paru à jour en langue rifaine. Nous reppelons les  trois autres romans déjà publiés.

-                     Mohammed Chacha, Reẓṭṭabu ad teffegh tfuct. Ed Izouran, Amsterdam 1997, 177p.

-                     Mohammed Bouzeggou, Ticri x tama n tasarrawt. Ed Trifagraph, Berkane 2001. 132p

-                     Mohammed BOUZEGGOU, Jar u jar. Ed Trifagraph, Berkane 2004. 80p.

 

Tasrit n weẓru est préfacé par le professeur Hassan BENHAKEIA. Il se compose de trois parties :

1-                 Csi-yayi  d axerxar di tecεeft n uḍar-nnem (prends moi un khelkhal dans la cheville de ton pied)

2-                 Asḥinḥen n imenγan  (le hennissement des batailles)

3-                 Tγuyyit n raẓ (le cri de la famine)

 

Dans cet article, nous allons tenter de faire partager aux lecteurs le plaisir que nous avons eu  en lisant ce beau roman.

 

1-                Csi-yayi  d axerxar di tecεeft n uḍar-nnem

Les événements décrits dans ce roman se déroulent dans un village berbère, rifain, ordinaire. L’auteur  décrit une très belle histoire qui s’articule autour du personnage principal,  Hniyya. Ce personnage féminin est indélébilement gravé dans la mémoire des villageois. Il  devient vite le symbole de l’appel lancé par le village à ses enfants : « Tedwer tudart n Hniyya d tanfust n tigwdi, tεawad-itt s tmeddit twesart iwayyawen tesrkukkuḍ-asen-d ameṭṭa. Tedwer d taqessist n uzitcez yisrawen x wudem n tenda, nufesren izran-nnes. War tufi amecsa ura d acannay att-iγennej. Tedwer d araγi n meγridu itmuttuyen d aεarbub di dcar. Aεerbub n γezzu id yefruryen zeg imeṭṭawen. » (p. 16).

Hniyya a deux sœurs (Trayetmas et Mimunt)  et un seul frère (Mezyan). Ses parents s’appellent Mennana n Udarqawi et Muḥend n Mimun.

Cette fille de petite taille a de très beaux yeux. C’est de ces magnifiques yeux qu’elle tient toute sa beauté : « Hniyya tuγa-tt taquḍat n tiddi, d tmudrust n yexsan, arramet-nnes d tazdat axmi tt-yecca raṭṭan, acewwaf d abarcan temud-it d asγun x weεrur ad tini-d itawi zzay-s rmir, aγembub d ameẓyan d azdad, tiṭṭawin d tibarcanin iriwent ; acnaw ayrar i di zekwan nebra yadwar, abriwen qewsen acnaw imeyran, ammiwen d izdaden, tinzarin d tfirut, aqemmum d ameẓyan, tirmect-nnes d tacemratc acnaw adfer. Axmi εemmarṣ war teymi jar tfuyin. Igemmiẓen d izegwaγen iceḥḥeḍ zzay-sen waẓri-nes imun di tiṭṭawin-nnes yiriwen i di yefsus warmac. Rxezrat-nnes yarsin d ayrar yiriwen, itweddar day-s utarras.» (p. 22).

            Tasrit n  weẓru  (la mariée du rocher) est le nom d’une grotte, Ifri n tasrit n weẓru. Mais  là se pose la question de l’origine de ce toponyme : d’où vient ce nom ?  La réponse nous est comme murmurée par les lèvres des villageois qui racontent cette histoire : un jour, une mariée a été kidnappée le jour même de ses noces, pendant la cérémonie du mariage, par des hommes venus de l’Au-delà (rayaḥ). Ses ravisseurs lemmenèrent dans la grotte qu’ils occupaient. Quelques jours, le mari est parti à sa recherche. A sa grande surprise, il la trouva transformée en rocher ».

            Dans ce lieu, (Ifri n tasrit n weẓru), depuis l’enfance, Hniyya,  jouait avec les garçons du village : Rmextar, Sellam et εmaruc. Ils y ont passé ensemble des moments heureux  mais ce bonheur ne va pas durer longtemps. En effet,  Rmextar  émigre en Algérie, Sellam quitte le village avec son père.  εmaruc ne pourra plus continuer à jouer avec elle :  son père (hemmadi n ZZubeε ) le lui a  interdit et l’a battu pour cette raison.

 Suite à cela, Hniyya se retrouve donc seule. Elle devient de plus en plus triste : « Tarxu Hniyya i wudji-nnes, uca tuyur ad trah ad tarwes. War tbedd ar ami txecc  γar yefri. Maca, deg wass enni tuγa yefri yemsebḍa di rxezrat n Hniyya x mammec i tuγa tzar rebda. War dini tufi Hniyya mγar asqar isagwad itmarmad ridaret yecnan n idennad; ridaret enni I zi tuγa fayen iγuyyan n iḥenjaren imezyanen, idewren ruxa d turja; maγar iḍennaḍ enni yecnan   εemmarṣad yedwer. Yuyur yecsi akid-s tumart, yecsi akid-s tazyudi yejja tarzugi ad tezdeγdeg wur n Hniyya I di tareẓ tumart. » (p. 25).

Par ailleurs, nous constatons que l’auteur a décrit  d’une façon magistrale les principaux symboles caractérisant le village,  en premier lieu  « la source des larmes » (Tanda Imeṭṭawen). Cette source symbolise les larmes versées par la mariée kidnappée : elle a tant pleuré que de ses larmes  a jailli  une source abondante.

Tout au long de ce magnifique roman, « Tasrit n Weẓru », l’auteure nous emmène à la rencontre d’autres personnages, comme Yamna la sœur de Rmextar, et Mennuc n εri, sa cousine qui, contrairement à Hniyya, est d’un tempérament plutôt dur. Son caractère, un peu masculin,  est proche de celui des garçons : «Mennuc tuγa-tt d tazirart n tiddi, texnes zi tγarḍin. Aγembub d azirar, tiγmas msarbunt, anzaren qewsen, tiṭṭawin tiwarγiyyin uyrent, acewwaf d ireẓεar d aknannaḍ, Mennuc tuγa-tt d tanefnaft; tarra awar γar wanzaren, tuγa-tt teqseḥ marra tarwa n dcar tagwden zzay-s. Tuγa γar-s tifras n uḥudri; war tigwed war truεun. Tegg marra min texs war yedji wi d-as γa d-ybedden deg wudem. Mennuc tuγa γar-s sin n wudmawen, γar tenda tiri ak inuyam acnaw tamẓa. Maca axmi tragwaḥ γar taddart-nsent, mucc itizwar-as s rḥes.» (p.36).

Mennuc aime Rmextar, mais le coeur de ce dernier ne bat que pour Hniyya. Celle-ci est  l’une des plus belles filles du village. Elles est aussi  aimée  par Sellam et  εmaruc, mais  Hniyya n’aime que Rmextar qui, enfin, est  revenu au village après une très longue absente : «  Tarjij Hniyya, rami tesra i wsemqar n Rmextar. Iγir-as turja; amen εad tfuct deg wezyen n ujenna. Tecsi-d Hniyya tiṭṭawin-nnes zi tmmurt, mṣagarent rxezrat-nnes ak rxezrat n Rmextar. Yeduqeẓ wassam jar-asen, yareddej marra issegwussa enni ituγa ten-ysenεarqen x wayawya. Yucem-d ridaret n temẓi, ituγa yrebten deg wurawen. Tentar-ed tayri enni, ituγa yisrawen. Asqar yedwer d tizmin, war d-as-tesrin mγar nitni. Aqriqent tiṭṭawin, nnant aṭṭaṣ n wawaren . Siwrent deg wesqar x temẓi enni ituγa-ten iyarwen, x wussan enni yiẓiḍen yeγzan di rxezrat-nsen, x tayri enni tazedgant id iruren jar-asen, zzat ma ad remden awar zi xaf-s γa d-msawaren. Ruxa rami mγaren, arzun x wayawya deg wudem n tfuct. Tfuct enni id yenqaren d araγi, tsemṣagar urawen.nsen yeffuden. Marra awaren a twannan s rxezrat, tesran-asen wurawen.» (pp. 43-44).

A travers ce roman, l’auteure nous invite à voyager dans ce village rifain, et nous fait découvrir quelques coutumes comme la fête de tεarqibect([v]) de Yamna. La fiancée Yamna a invité sa meilleure amie,Hniyya,  malgré les conflits  qui opposent leurs deux familles. Les habits que porte Hniyya sont décrits minutieusement : «  …tekkar Hniyya tsala marra min tuγa γar-s d awawri, uca tedwer γar wexxam-nnes ḥuma ad tqeyyem. Tyareḍ taqendurt n Rgida d riyzar n bu εam, tebyes  aḥezzam n rmejdur, tegga tacarbect tesyir γar-s firu n redwar, tidri tqaren-itt x tenyart.» (p. 63).

Rmextar aime sincérement Hniyya  et ne peut vivre sans elle mais ses parents refusent  cet amour et imposent leur diktat. Rmextar refuse de s’y soumetttre. Cette opposition du jeune homme à ses parents symbolise le conflit de générations qui n’ont pas épargné le habitants des villages rifains. Heureusment, le destin finit par trancher et Rmextar va épouser sa bien-aimée :  «Sentant tmeγriwin di dcar n Yefri. Iwdan marra swizzan di tumart enni yecuren urawen-nsen, ituγa yefuden γar uyur a. X texfifin n izidanen itaredajen asqar n ujenna, x triwriwin yareyyec waḍu senjj i redcur, x wesḥinḥen n yecsan id itnufsuren d lγa. Tenya terit di rqamus, tuyur deg uheymur γar taddart n yesri; wenni umi twarda tiwecca-nnes, tixḍar-it jar marra tarwa n dcar.» (p.68)

2-                Asḥinḥen n imeγnan

Dans  cette partie du livre, la romancière nous fait vivre la période de la résistance du Rif à l’occupation Espagnole.

Elle nous décrit l’état d’esprit du résistant et de celui de sa famille qu’il quitte pour les champs de bataille et la défense de la liberté : «  Yefeγ-d emmis n tmmurt, rami ytesra iwraγi. Yucar-ed tudart-nnes jar iγadjen n rwacun-nnes; ituγa t-yedrin s tayri. Yarbu mawsa x Weεrur, yenya x trict n uyiss.nnes uca yuyur yeggur ibezzar deg εerbab n tadjest id itmendaren zzat-s d icemsan n tigwdi. Ṭweṭṭan-d xaf-s acnaw iseynuten ibarcanen. Gguren akid-s d imesraq x tmewwa n yebriden. Tmuγzuren, tiraren tamezgunt n γezzu zzat i rxezrat-nnes, ḥuma ad as-d sxarṣen enni i zi yemṣebḍa ak rwacun-nnes, ḥuma ad ṣerkukḍen tayarzawt di radjaγ-nnes, ḥuma ad  yedwer ad yarekweḥ, ad yejj amẓiwen nehccen di arramet n yemma-s, ad yettu marra iraγan-nnes. Yucem yiss-nes s inirzawen, yemḥizwar ak tḥaryat enni yesγuyen di tmeddit enni yethewren, iharweḍ marra icemusen enni n tadjest ituγa t-esneεtaren, yejja awarn-as rxezrat n temγart-nnes it-itwadaεen deg wesqar, ḥuma ad akid-s yeqim war yeggur. ḥuma war yedikwir rεiz-nsen d ayraren n imeṭṭawen. Yejja iraγan n emmi-s εad itareddaj-iten uweddar. εad itbarkikiḍ di tmmurt, itraja  γar ifassen n baba-s ad dewren ad as-sqicmen. Yejja asγad n yemma-s, εad itifrar-as x wudem. Nettat umi yetγir ad tizwar i emmi-s γar wender. War tezri ira d emmi-s id-as γa d-yemten jar iγadjen. Marra manaya icuq-ed d taseynut n unebdu deg ixarriṣen n emmi-s n tmmurt, rami tet-tuγa ytemcumbuḍ ak idurar; yarezzu di tfawt n yetran x webrid enni iṣakwaḍen γar raxart, γar tudart n trugza iγemyen deg wender.» (p. 83).

Tout au long de ces pages,  le style poétique de Samira apparait pleinement, empreint d’une  sensibilté poussée à fleur de peau. Samira nous offre-là un véritable et long poème en prose : Nous citons, par exemple, ce passage : «  Tnfust a yedji d tazirart, tura x tefras n unebdu yefuden, tura x tefray  umawan yuzγen, tura s tnedwin n imeṭṭawen d iγezran Nn idammen. Tanfust a yedji, d ayezum yeγban deg urawen, d araγi n mezri enni εad war yewiḍen, d lγa n taqessist ixeyqen itwaγenjen s reḥriq di tmeγra n imeṭṭawen.» (p. 103).

 «  Awar ineεtar deg iyran n uxeyyeq yefuden, war yeqim di tudart iγezran n imeṭṭawen iten γa d-iseswen. War yeqim deg durar aẓiḍer i zi γa d-eqden tiṭṭ n uyujir inuryen. War yeqim di tmuγri yesrawen, mγar asqar ithewren.» (p. 114).

Lors de  la bataille du mont Abarran qui opposa les Rifains aux Espagnols,  les confrontations furent très sanglantes. Les bombardements des canons espagnols furent impitoyables et provoquèrent une véritable hécatombe. Ils finissent par tuer le père et le frère de Hniyya enterrés vivants dans une grotte.  Hniyya ne reste pas les bras croisés. Bien au contraire, elle s’implique dans les combats pour défendre sa terre, sa patrie. Toute la peur et l’angoisse qui tenaillaient cette femme se transformèrent en bravoure infinie : « ... Aεerbub enni tuγa-t d aεerbub n Hniyya. Hniyya eni id yesduqzen taryast-nnes, zeg  γezran n tigwdi. Tejja tarwa-nnes, teffeγ maḥend ad etseγ s buḥber-nnes tudart day-s Tirelli; maḥend taγ tasγart i rwacun-nnes id as-yenγa urumi. Hniyya tedwer d tγuyyit n texfift, imejaren iṣuraf n uḥewwas zi tmmurt-nnes. D aεerbub n tḥaryat, itiẓẓifen mkur ass deg wudem n imenγan. Tmutuy jar yemjahden d aεerbub n utarras, ura d ij n war yessin min teεna. Taffarit-nnes tenti jar weḥsin n Feṭṭuc d weḥsin-nnes. Tenna-s Hniyya i Feṭṭuc; amen teffar udem-nnes di arezzet: “Mara war  nesγi s buḥber-nneγ car n tmmurt-nneγ, ini-ayi wi d-aneγ γa d-isnejmen zeg fassen n Useppanyu. War xaf-i tagwed a yemma Feṭṭuc, tesn-ed ira ḥemmu war day-i yewci mawsa n baba-s, ar ami day-i yezzu marra min d-yermed zeg yemjahden ».  (pp. 118-119).

L’auteure nous décrit l’une des batailles où Hniyya combattante est blessée par une balle : «  Ajemmaḍin; γar yeγzar. Dini di Tenda n imeṭṭawen ; mani tarγa tmessi n umenγi jar imezdaγ n redcur d rεeskar n Useppanyu. Zher n texfifin yefuden, izekwa d tγuyyit n tigwdi senjj i tefras n tenda. Iεerbab n yewdan tmutuyen zeg weṣḍar γar  weṣḍar, tweddaren jar iεerbab n tseklutin enudmen x ibuda n yeγzar. Imettan mḍaryacen da d diha ; idammen n iyezzumen-nsen yeγban tneyramen deg ḥubaḍ n tarya d iyermamen. Refwaḥ n raxart; yeṣmurḍuṣ rxezrat n tudart itneεtaren jar iṣuḍar; isneεtar iṣuraf n Uḥewwas ineqqen s γezzu radj n tmmurt jar iγadjen n tmmurt-nsen.» (pp. 120-121).

Hniyya a vécu donc des moments terribles. Elle a perd sont fils  Muen quittant son village vers l’inconnu : « Tuγa-tt d netta-t id edewren, awarni waṭṭaṣ n issegwussa n uweddar. Tedwer-d s waṣḍawen-nnes idewren d yijḍaḍ, tssermad-asen ṭṭawa. Tedwer-d s marra tarwa-nnes, war tweddar deg wenεaq-nnes ura d ij n neḍnni. Maca, tweddar dini temẓi-nnes teyru-d senni tewsar. Tweddar dini tizemmar-nnes tucar-as-tent tamara. Tweddar dini aẓri n tefras-nnes, deg waqriq n rxezrat-nnes yiriwen yezdeγ wesqar; zedγen aṭṭaṣ n wawaren. Maca, d awaren nebra zher. Awaren war d asen-etesri mγar wur-nnes. Ur enni n tyemmat iweddaren ij n zi tarwa-nnes. Tweddar-it. Maca, εad traja akid-s dini temṣagar. εad traja atenti fad n wesqar-nnes, jar eγadjen n emmi-s; amen enetti yeγzar aqriq n waman-nnes, jar iγadjen n iṣuḍar.» (p. 79).

Par contre, Muḥemmadi va revenir vers la demeure familiale. Il se jette entre les bras de sa mère qui n’a jamais perdu espoir de le revoir vivant. Dans le passage suivant, la chaleur et la tendresse des retrouvailles de Hniyya et Muḥemmadi  sont admirablement restituées:  « Tcarreg Hniyya afray n imeḍran enni. S zher n iṣuraf-nnes itarjijin. Tbed jar imeḍran. Tareyyec rxezrat-nnes yeffuden, senjj eεerbab n raxart d iγubar n wesqar, twara aεerbub enni n uḥudri, ixaf tarezzu ibedd jar imeḍran yetru. Zher n imeṭṭawen-nnes iyezmen, tuγa isekkar-ed marra eεerbab enni n reḥriq, i tuγa dini netyen issegwussa. Tudes γar-s Hniyya s iṣuraf izdeγ-iten wesqar. Tenna-s amen tarezzu di tefras-nnes ixeyqen x tefras n useymi enni, i tweddar aṭṭaṣ n issegwussa zeg wami: “Ejj-ayi ad ẓareγ udem-nnec a emmi. Rxezrat-inu yesfad mezri, qqarent-ayi ira d eccek d emmi enni Muḥemmadi. Maca, r-inu yesbuqa-yayi, yeqqar-ayi: ira emmi eni iweddaren εad aqa-t iweddar”.

Yecsi-d uḥudri enni udem-nnes i zi iraren issegwussa, di rxezrat n Hniyya yezref mezri. Tifras-nnes ixeyqen, yeγza day-sent reḥriq aṭṭaṣ n iyezzumen. Eyezzumen γban ura d ij n war ezemmar ad asen yegg asafar. Ura d issegwussa enni yeqqimen war zemmaren ad ten-armen. Tru Hniyya; amen temcumbuḍ s rxezrat-nnes yeffuden, ak tefras n uḥudri enni i xaf-s tessigwej tudart.» (p. 183).

            Pourtant, une déconvenue supplémentaire attend cette mère-courage. En effet, ses autres garçons  sont minés par une seule idée fixe, celle de quitter le village natal. C’est une chose terrible pour cette femme qui a tant souffert pour les élever jusqu’à qu’à en faire des hommes. Après le départ imposé, contre sa volonté, à la fidèle Hniyya , le village va plonger dans une tristesse  sans pareille :

 « Yewḍ-ed wass enni i di γa d-tuyur Hniyya. Tifras n dcar n Yefri yeγba day-sent wesqar. Refrug n yejḍaḍ, γenjen x tburjatin n taddart-nnes, iγennijen xeyqen. Marra enni tuγa tt-yesnen usin-d ad run ruyuret-nnes zi dcar. Ura d tfuct n wass enni teyr-ed maḥend akid-s temṣafaḍ ; axmi tuγa egwden ad assettun tarwa-nnes abrid n tdewra.» (p. 188).

« Tuyur Hniyya ak tarwa-nnes. Tezwa deg wayrar enni n wesqar yifraren senjj i tefras n dcar. Tuyur, tweddar di ragwaj n webrid enni azirar. Tweddar amen tweddar ca n tenfust, jar tefray n udellis n tudart yeccuren s tenfas. Tuyur, ak tuyuret-nnes, xesyen aṭṭaṣ n iṣefḍawen di dcar.» (p. 192).

En ville, la vie de Hniyya devient vite un enfer. Elle se retrouve comme prisonnière dans cette masse de béton. Pire, ses fils vont refuser toute visite au village natal. Néanmoins, cette femme ne résiste pas à la nostalgie du dcar. Elle répond à l’appel du village. Elle retourne  vers le lieu où elle a passé les meilleurs moments de sa vie. Malheureusement tout n’est plus comme avant, tout s’est  perdu. Sa propre maison même n’a pas résisté aux assauts du temps. Grande est la souffrance de Hniyya devant ce désastre : « Tudar Hniyya γar ij n weẓru, zeg yezra n tadart-nnes i yssarca rmessus n issegwussa yarr-itt d icarcar. Tecsi-d aẓru enni jar iḍewḍan-nnes issarjij mezri. Tecsi-t-id; axmi d-tkessi aseymi yetru, tesru-t s taqsuḥi n tudart d tḥaryaḍin n issegwussa. Sefyen-d iγezran n imeṭṭawen, zi tmuγri n Hniyya iyezmen; axmi tuγa tarezzu ad tεawed i weẓru enni; x reḥriq enni teddar zeg wami tuyur zi dcar; x marra iyezzumen n ridaret-nnes d yiẓẓifen n wesqar; x marra timedditin enni i di turja s tdewra.»  (pp. 198-199). 

Mais le pire est arrivé à cette femme, quand elle découvre que  sa terre, la terre de ses  ancêtres a été vendue, telle une vulgaire marchandise,  par ses propres fils.

Hniyya  ne  compred rien à ce qui lui tombe dessus. L’ingratitude et l’égoisme de ses fils la font beaucoup pleurer : « tgeεεed Hniyya x teεrurt senjj i yefri n tesrit n weẓru. Dini; mani tesra iwγedjuy itraγa-d xaf-s. Dini, mani iḥada reḥriq iyezzumen n wesqar-nnes. Tru dini; acnaw taseymit enni iweddaren. Tru; amen txarraṣ eg webrid enni azirar i tuyur  ak tarwa-nnes zeg umezwar, di marra issegwusa enni n tamara i teddar maḥend ad ten-d tessemγar. Tru; axmi εemmarṣ war teqqis tarzugi n uweddar. Tru; manzi war d-as-ejjin tarwa-nnes, mγar ameṭṭa. Tru, rami tedwer tudart-nnes d iγzar n reḥriq; γar-s asenti. Maca, war γar-s  bu aneggar. Tru; amen tseqsa ixf-nnes teqqar:

" Ma tuγa dini ca di tudart-inu, war d-asent-ewciγ i tarwa-ynu? Ma war d-asen wardiγ marra temẓi-ynu? Ma d-asen ewciγ reḥmu n iγadjen-inu? Mayemmi γa d irrin d nitni id-ayi γa d-iwardan reḥriq? Mayemmi d nitni i γa d-yezzenzen, min d-emesγen s buḥber n baba-tsen? Mayemmi d nitni i γa d-yaredren, marra min syedden inuba-nsen? »  (p. 200).

A la fin du roman, nous découvrons  que c’est Muḥemmadi, le fils émigré de Hniyya, qui a racheté sa terre. Sa terre n’a, en fait, jamis changé de « main ». Malheureusement, à cause de sa maladie,   il n’a jamais pu revoir sa mère une dernière fois et tout lui expliquer.  Il confia donc à sa fille la mission d’aller chercher Hniyya,  et lui dire toute la vérité. Finalement,  avant qu’elle ne s’éteigne pour toujours, Hniyya a pu rencontrer sa petite-fille  qui  lui raconte tout. Le souvenir de Hniyya  restera  vivant dans chaque recoin du village. A jamais:

 « Tuyur Hniyya zi tudart-nneγ i rebda. Maca, aqriq eni n rxezrat-nnes yiriwen, ad yeqqim rebda yeddar deg wurawen-nneγ yeffuden. Ad yeqqim rebda ezeddeγ, senjj i mkur asdar zeg uar n dcar, senjj i mkur aqriq n waman itazren deg yeγzar, senjj i mkur axzar zi rxezrat n Tesrit n Weru i di nyermemen issegwussa n wesqar.» (p. 203).

En conclusion, nous espèrons avoir pu contibuer à vous faire partager la beauté de ce remarquable ouvrage en langue Amazighe qu’est  « Tasrit n weẓru ». Nous éspèrons que  les militants(es) Amazighs - ou ceux qui se disents tels - liront ce roman et tous les autres écrits Amazighs. Notre littérature souffre beaucoup du manque de lecteurs. Sous peine de la voir disparaitre, les générations montantes doivent se mettre à lire dans leur propre langue. C’est un devoir pour chacun et, en même temps, un plaisir.

Abdel Mottaleb ZIZAOUI (chercheur –Oujda)             Amazigh39@yahoo.fr

 

                                                       

Retour en haut


 

 Numéro 34    Juillet 2008      

 

l’interview:

La veillée autour du kanoun avec l’aïeul(e) qui raconte est un temps à jamais révolu

Interview de ɛ.Mezdad, écrivain,  par Dahbia Abrous, universitaire

 

Question : _ Les romans « iḍ de wass » « tagrest urɣu » et « ass-nni » constituent une trilogie non linéaire, ce qui suppose un processus d’élaboration complexe, pourriez-vous nous en parler ?

Réponse : _ Vous savez, tout être humain ordinaire, apparemment effacé, toute vie qui, à première vue, peut paraître banale, toute situation commune peuvent être le point de départ d’une création romanesque. Il n’y a pas forcément besoin de merveilleux pour intéresser l’oeil averti et l’esprit disponible qui veut bien les décrire. Pour planter le décor, vous prenez, par exemple, une maison modeste, un village,  un match de  foot, un lopin de  terre plus ou moins bien cultivé, un autobus, quelques compagnons de fortune et d’infortune, des souvenirs, beaucoup de souvenirs, des mauvais mais aussi des bons, une usine, un travail à la chaîne, des projets, la peur de lendemains qui ne seront visiblement pas chantants, des conflits, des angoisses, en somme ce qui fait une existence habituelle. Et l’œuvre est déjà en route. L’élaboration d’un seul livre n’est pas forcément complexe, mais l’inscrire dans la continuité, dans une trilogie, c’est plus dur.

Il y a les adeptes de l’écriture linéaire, paisible, académique, qui prennent tout le temps car ils ont le temps de le prendre, le temps de vivre bien assis dans un pays serein. Quand on vit dans un pays comme le nôtre où rien ne se déroule normalement, selon un plan préétabli, où les rêves les plus légitimes accouchent de situations des plus sordides, l’écriture linéaire est, à mon sens,  trop plate, presque incongrue. Cette écriture non linéaire, apparemment éclatée, tourmentée, est mieux adaptée pour décrire ce qui se passe dans un pays, une région, un peuple qui carburent à la souffrance, à la logique chaotique.

La lecture sera parfois ardue, l’écriture l’a été d’autant plus, mais, heureusement, « ceux qui lisent » sont « ceux qui savent ». Mes livres ne sont pas destinés aux ignorants. En plus, au siècle de l’informatique où tout est encodé, tout doit être décodé. On peut ne pas toujours appeler un chat un chat !  Vous connaissez sûrement l’histoire de cet âne de la fable qui se voyait, dans le songe, affublé de bijoux les plus précieux mais qui, à son réveil se découvre dans la réalité entravé par des chaînes. « Yurga d axelxal, yufa-d d cckal ! » C’est qui nous est si souvent arrivé. Malgré tout il faut rester positif, par exemple en écrivant, si on peut le faire et qu’on ne peut pas faire autre chose.

Q : _ Ente autres symboles et motifs il y a une période du calendrier agricole récurrent dans ces trois romans. Il s’agit de la période dénommée « amerḍil ». Pourriez-vous nous éclairer sur ce point ?

R : _ Je vous dis d’emblée qu’une lecture « ethnologique » de cette trilogie sera décalée, la société kabyle actuelle n’est celle du 19ème siècle ni même celle des années 1960. La déstructuration entamée au début de la colonisation s’est accélérée au lendemain de la libération. Depuis, les idéologies supranationales et la mondialisation n’ont pas cessé de lui asséner des coups.

Pour répondre à votre question. Comme vous le savez, « amerḍil » vient de la racine « rḍel » qui veut dit prêter, emprunter. C’est le nom que les Kabyles donnent au dernier jour de mois de janvier, ce fameux 31ème jour qui lui aurait été prêté par son oncle Furar (Février), mois qui de trouvera amputé définitivement d’un jour. Ce jour « emprunté », Yennayer (Janvier) l’a utilisé pour punir une méchante vieille qui lui aurait manqué de respect par ces paroles : « Ṭez ṭez a Ɛemmi Yennayer tegffɣeḍ ur d–teǧgiḍ ara. » (Toz, toz, Oncle Yennayer tu fus bien inoffensif !) Piqué au vif, Yennayer fit  aussitôt surgir une tempête de neige effroyable, dantesque, qui gela la vieille et la pétrifia sur le champ. D’ après ce mythe, c’est le sort réservé aux personnes impudentes et médisantes.

Ce mythe en vaut bien un autre. Dans le mot mythe, il y a « mensonge », tous les mythes sont quelque peu mythomanes, mais ils créent du rêve, du merveilleux dont la nature humaine est si friande. D’ailleurs plus le mythe est « gros » plus les gens y croient. Nous sommes loin d’être les champions dans ce domaine. Les civilisations les plus grandes sont bâties sur des mythes à dormir debout et parfois elles ont donné de choses extraordinaires à l’Humanité. Prenez les anciens Grecs et tous leurs mythes. Méditez par exemple le mythe d’Apollon qui décoche des flèches pour rendre amoureux ou le mythe de la Caverne. Certains mythes ont, hélas, été à l’origine de tragédies sans pareille. Alors chez nous, le petit mythe de la vieille à la chèvre est à la mesure de notre petite existence, de notre petite civilisation. Notre langue kabyle, avec ses contes et légendes, est ce que nous avons apporté de meilleur à l’Humanité, du moins jusqu’à présent.

Depuis, ce jour emprunté par Yennayer à son oncle Furar est considéré comme un jour dangereux où les tempêtes de neige, de grêle et autres calamités climatiques redoutables sont généralement attendues. C’est un jour funeste !  On le vivait ainsi dans mon enfance : « amerḍil » est un jour sinistre pour les petits enfants de ma génération qui ont beaucoup souffert des ténèbres et du froid. Alors Malha, plus que Muhend-Ameẓyan son fils ou son ami Lxewni, appréhende cette fatidique journée où le pire pouvait arriver. Et qui est arrivé d’ailleurs à chaque fois dans ces trois livres.

 

 

Q : _ La littérature écrite amaziɣ écrite, aujourd’hui ?

R : _ Le roman n’existait pas dans la tradition littéraire kabyle. Il est apparu chez nous il y a quelques décennies déjà, grâce à l’impulsion que feu Mouloud Mammeri a donné à certains de ses élèves : il leur a fait découvrir qu’il n’ y a pas de langue inapte, que toutes les langues ne sont inégales que par les puissances qu’il y a derrière elles.

Un jour, c’est sûr, la littérature kabyle nous reviendra depuis d’autres horizons, en boomerang, comme cela s’est fait pour la musique « rockabyle », et l’Algérie, la vraie, se mordra les doigts d’avoir été, une fois de plus, doublée !

Le roman en langue kabyle est, désormais, comme partout ailleurs, une forme d’écriture qui met en scène des personnages. Ces héros ne sont plus seulement insérés dans la vie villageoise mais sont confrontés aux problèmes de leur temps. Il ne s’agit pas d’écriture ethnologique comme semblent vouloir la réduire certains. Il ne s’agit plus de « dialectologie » mais de littérature comme cela se fait sous d’autres cieux : des auteurs veulent tout simplement écrire, créer dans leur langue qui est en l’occurrence le kabyle, décrire la société kabyle, algérienne ; pas plus mais pas moins. Le terme d’écriture sociologique, s’il existait, conviendrait mieux.

Pour mettre au monde un livre, il y a, comme disait Epictète, « ce qui dépend de nous » et il faut le faire : étudier une langue, avoir la volonté d’écrire, avoir un certain don, assumer une solitude désagréable, empiéter sur le temps des loisirs et la vie de famille. Cela est du ressort de l’auteur et il le fait.  Mais il y a tous les aléas qui ne dépendent pas de lui : les moyens matériels, l’argent pour faire sortir le livre et le diffuser librement, le faire parvenir à ceux qui doivent le lire, car si l’on écrit c’est pour être lu !

Dans un pays ordinaire -normal quoi- l’éditeur est celui qui endosse toutes ces tâches difficiles, parfois ingrates mais nécessaires, qui agit en tant qu’investisseur. Il reprend le livre de A à Z pour éventuellement revoir la forme et y traquer les imperfections de style ou d’orthographe.

Le livre fini, objet de consommation, doit être consommé : les gens doivent l’acheter. Que vaut un livre sans lecteur ? le poids du papier d’emballage, et encore ! Un livre qui n’est pas acheté, qui ne dégage pas de plus-value, pour utiliser un terme commercial, découragera l’éditeur. Celui-ci n’investira pas dans un produit qui ne rapporte pas.  L’auteur lui-même sera « neutralisé » puisque son travail ne sera pas apprécié de toute façon, alors il n’écrira plus. La chaîne de solidarité qui fait que le livre se retrouve sur les rayons des librairies sera compromise. Toujours pour revenir à Epictète, « on ne peut pas toujours faire ce qui ne dépend pas de nous ». La liberté de publier est insuffisante sans tous ces paramètres.

Il y a un autre problème. Nous avons connu une période de rareté, où du point de vue quantitatif, la création littéraire en kabyle a été maigre pour toutes les raisons que nous savons, mais où d’un point de vue qualitatif, de très belles œuvres ont été écrites, de la seule volonté de leurs auteurs et toujours à leurs risques et périls, contre la volonté des puissants.          Actuellement, il semble se dessiner un période de relative pléthore mais où la qualité n’est pas souvent au rendez-vous.

 Dans un livre, même s’il s’agit d’une œuvre de fiction, a-t-on le droit de se contenter d’approximations ? De faire fi de travaux d’une documentation, même rudimentaire ? De ne pas prendre la peine de se relire soi-même ? De ne pas se faire lire et éventuellement « corriger » par d’autres yeux moins aveugles car moins subjectifs ? On prendrait trop de risques en dédaignant ces précautions. Peut-on s’autoriser à publier des livres à la va vite pour marquer le coup, comme on dit ? Un chanteur peut corriger une fausse note au prochain gala, mais une ligne imprimée le restera pour toujours ! Une ligne d’un livre, ce n’est pas un coup sur une derbouka. C’est plus cher dans tous les sens du terme. 

Il y a des gens qui se donnent pour obligation de faire un livre. Ont-ils les moyens intellectuels de le faire ? Ont-ils suffisamment lu pour pouvoir eux-mêmes prétendre à se faire lire ?  Actuellement il suffit de trouver les sous, par une subvention étatique par exemple, pour payer un imprimeur et n’importe qui peut publier n’importe quoi. Il ne s’agit peut-être que d’un aléa de parcours mais il prend de l’ampleur. Un grand homme a écrit il y a de cela 4 siècles : « Le mérite de certains hommes est de bien écrire ; et de quelques autres, c'est de n'écrire point. »  Une chose est sûre : un lecteur déçu, grugé, ne revient jamais une deuxième fois vers le même auteur ! Tu rates ton premier livre, tu risques de rater tous les autres ! Pour palier à tous ces pièges potentiels « ceux qui écrivent », le mot écrivain est trop grand, doivent apprendre à travailler en « colloques singuliers ».

Je pense avoir répondu, sans démagogie, à votre question pour ce qui concerne la littérature kabyle. Quant au reste de la littérature amaziɣ, elle se cherche encore mais inéluctablement, elle finira par s’arrimer quelque part si l’on prétend vraiment vouloir la faire exister. Mais ceci est un autre problème. Nous en discuterons une autre fois si vous m’en donnez l’occasion.

 

Q : _ La thématique de cette trilogie est très riche, que pouvez-vous nous dire des thèmes que vous considérez comme essentiels ?

R : _ Ce que je considère comme essentiel se trouve précisément dans les mots que j’ai couchés tout au long de ces centaines de pages en langue kabyle. Chaque lecteur, puisque c’est à lui qu’elles sont destinées, y trouvera ce que sa sensibilité voudra bien y déchiffrer.

Il y est question de plongée  jusqu’au plus profond  des peurs, des espoirs et des désespoirs de la société algérienne de toutes ces  années tumultueuses, avec son cortège de rêves les plus beaux et les déceptions les plus injustes. Des réflexions philosophiques, sur l’effort, sur la vie et la mort, le bien et le mal, le malheur et le bonheur, le clair et l’obscur, émaillent ces centaines de pages.

L’absurde y est parfois hypertrophié surtout quand il s’agit de la mort d’êtres jeunes qui ne sont nés que pour une chose : vivre et prendre le temps de faire des hymnes à la vie, par le travail, par la réflexion, par la création, par le partage.  Que reste-il de la vie quand tout cela est gommé ?

 

Q : _ En partant de votre expérience en matière d’écriture, pourriez-vous nous dire comment la littérature ancienne (contes, légendes et fragments de mythes sont présents dans vos trois romans) alimente-t-elle la littérature moderne ?

R : _ Vous et moi qui sommes de la même génération, avions une seule lucarne ouverte sur le monde au-delà du village, de notre petit quartier ou de notre petite ville : c’étaient quelques livres classiques pour les plus favorisés d’entre-nous. Il y avait certes cette lucarne mais il y avait surtout les contes et légendes qui sont d’ailleurs, à peu de choses près, les mêmes dans toute l’Afrique du Nord. Il est naturel que nous continuions à les porter en nous et maintenant que nous ne sommes plus très jeunes, nous les « rendons » naturellement ; parfois sans même nous rendre compte, ils coulent de source.

En essayant de le dépoussiérer en l’injectant dans nos fictions on contribue quelque peu à sa survie, même si cette survie est  muette, même exilé sur une feuille de papier silencieuse, lui , le conte par essence bavard.

Depuis longtemps les gens vivent à l’ère du tout image, du tout « yankee » qu’on le veuille ou pas. Les derniers aïeuls ont disparu et ils ne sont pas légion ceux qui ont pu ou voulu les remplacer. Nous avons mis longtemps avant d’admettre que la veillée autour du kanoun avec l’aïeul(e) qui raconte est un temps à jamais révolu, en Algérie et ailleurs.

De cette époque, nous avons fait désormais le deuil même si la nostalgie demeure. Je vous rappelle au passage que dans le mot nostalgie il y a « algie » qui veut dire douleur. Cette douleur de la nostalgie, au lieu de la subir et d’en souffrir outre mesure, il faut, non pas chercher inutilement à lui régler son compte d’un coup de poing vengeur, mais la sublimer en créant autre chose. Savez-vous que des chaînes de TV marocaines étatiques emploient à temps plein des conteurs en langues marocaines (arabe et berbère dans leurs différentes variantes) ? Ces conteurs rémunérés par lesdites chaînes de TV ont réussi à se faire reconnaître et admettre par les organismes internationaux, l’UNESCO, je crois.  Chez nous en Algérie, pour ce genre de projets particulièrement, il y a loin de la coupe aux lèvres. Pour ma part, j’ai à ma disposition un recueil de contes dont certains sont inédits. Je compte procéder à sa mise à jour, comme on dit aujourd’hui, mais en refaisant le chemin inverse, en y injectant à dose homéopathique un peu de ce que vivent les enfants présentement, un peu comme je fais pour le roman. Dans mes romans, j’ai mis un peu de « conte » et dans ces contes, je mettrai un peu de « roman » : c’est faisable, cela dépend de moi. Un jour je publierai ce recueil, mais ceci ne dépend pas de moi. A moins que…

 

Q : _ A moins que ?

R : _ A moins qu’un éditeur sérieux, d’ici ou d’ailleurs, ne nous offre une opportunité. Par l’intermédiaire de ce journal, par exemple.

 

Tamurt, le 5/03/2008

 

 

Retour en haut


 

Numéro 34    Juillet 2008      

 

Le poème :

Ay izem anda telli

Sɣur Matub Lwennas

 

Ay izem anḍa telliḍ

Amkan i ḍ-teǧǧiḍ

Mi teɣliḍ i t-iɣellten d wiyaḍ

 

Mi lluẓen ar k-ttren

Mi rwan ar k-ččen

Ḥuzan-aɣ zḍan tissas

 

Uh,…

 

Win i d-yemmeslayen

 ɣer lfinga ad t-ḍeqqren

 Win i ḍ-yemmeslayen

Iles ad as-t-gezmen

Tluɣ temduct seg ntess

 

Ay izem anḍa teḍḍiḍ

Amkan i d-teǧǧiḍ

Mi teɣliḍ

i t-iɣellten d wiyaḍ

 

Lemmer s tiṭ-ik ad twaliḍ

Ad k-iwet usemmiḍ

Ad tagiḍ

I mmi-k ad yefsi icifaḍ

 

Uh,….

 

Surfen-ak teɣliḍ

Tagrawla teggiḍ

Yef weɛrur-ik i s-d-tecceḍ

 

Mi lluzen a k-ttren Mi rwan ar k-ččen

Huzan-ay zḍan tisas

 

Uh…..

 

Win i d-yemmeslayen

Ɣer lfinga a t-ḍeqqren

 Win i ḍ-yemmeslayen

Lsas ad t-gezmen

Tluɣ temduct seg ntess

 

S tullemḍa i ɣ-d-ssekren

deg wawal-nsen

Qqaren kksen azaglu i tjaddit

 

Imezwura mi mmuten

Lejdud-nneɣ mi mmuten

D acu i d aɣ-d-ǧǧan

d ayen yelhan

d tamment n tzizwit tuffirt

 

Uh,

 

Tanest i yurzen

Agdud n Yugurten

Tizi ad as-d-teḍher talwit

 

Mi lluzen ad k-ttren

Mi ṛwan ar k-ččen

Ḥuzan-aɣ zḍan tissas

 

Uh,…

 

Win i d-yemmeslayen

Iles ad as-t-gezmen

Win i d-yemmeslayen

Yer lfinga ad t-ḍeqqren

Tluɣ temduct seg ntess

 

Uh...

 

Maɛtub Lwennas

 

 

 

        

    

 

Adresse de messagerie électronique :

ayamun2@Hotmail.com

                       

 

Adresses Web:

http://www.ayamun.com/

 

Retour en haut

 

  

tanemmirt, i kra iuren ayamun, cyber-tasγunt n tsekla imaziγen, ar tufat !

 

@Copyright ayamun 2008
Dernière révision
vendredi 15 juillet 2011

 

 

 

 



 

 

 

 

[v] - sorte de fête pour annoncer les fiançailles.