ayamun  CyberRevue de littérature berbère

Description : K:\1_CONFIDENTIEL_20-10-2011\Mes sites Web\Ayamun_lesNuméros_2000-2011\Septembre2009_fichiers\image006.jpg 

 

12ème année

Numéro 58     Juillet 2012

Email :  ayamun@hotmail.com

Retour à Bienvenue

Description : K:\1_CONFIDENTIEL_20-10-2011\Mes sites Web\Ayamun_lesNuméros_2000-2011\Septembre2009_fichiers\image007.gif 

Tadlist nniḍen :

INTRODUCTION À LA REALISATION

D’UN DICTIONNAIRE AMAZIGH-AMAZIGH À BASE KABYLE, Hamek Brahim

 

 

  Prénoms algériens authentiques

Sommaire:

 

1°) Le texte en prose :   Ṭaṭabaṭaṭa,  tullizt sɣur Ait-Qasi Md-Arab,  (aḥric2)

2°)  Létude  :   Mohand Saïd Amlikech Des At Sidi Ali Ou Abdellah (1812-1877)

Poète et résistant, par AREZKI Djamal et BELLILI Yahya

3°) L' entretien : Interview de Djamel BENAOUF, par Sεid At Mεemmer,Awlawal seg Wehran

4°) L'article : Les populations amazighes croient en leur Printemps, par Ali Chibani

5°) L’hommage : Hommage à Haroun Mohamed, par Abbas Jugurtha 

6°) Tadlist nniḍen, en PDF :  INTRODUCTION À LA REALISATION

D’UN DICTIONNAIRE AMAZIGH-AMAZIGH À BASE KABYLE, Hamek Brahim

7°) Le poème :  Abrid umezruy, Sɣur Muḥemmed (Masin) U Harun

 

Adresse de messagerie électronique 

 

 

 

Retour en haut

Numéro 58     Juillet 2012

 

Le  texte en prose : 

 

Ṭaṭabaṭaṭa

Tullizt sɣur Ait-Qasi Md-Arab

(aḥric2)

Tameddit, di texxamt, ččan-iyi imeddukal-iw s isteqsiyen

akken ad asen-d-kuɣ acu yeran nek d teqcict-nni walan

taebit-agi yidi. Rabiε, Muad, Yugurten, akim, Nanu, Samir,

Mamu, Bakir zzin-iyi-d am yemcac ɣef tecrit. Bɣan ad ren ma

yella tuɣal d tameddakelt-iw neɣ ala. Nek, akken ad iyi-hennin,

nniɣ-asen belli taqcict-nni tettwaxeb, ur ilaq ara a nehde aas

ɣef tullas medden. Dɣa akken ad ssismen tasa-nsen ɣlin-ed felli

s titiwin armi bdiɣ la ttsuɣuɣ caεfeɣ i win i d iyi-d-ixelqen.

Ticki beddlen awal, Nek mazal-iyi qqimeɣ di tirga-inu. Bdan,

akken uɣen tannumi am inelmaden n ddunit maṛṛa, ameslay ɣef

tullas. Ineq-ed yiwen : « asmi akken i s-nniɣ bɣiɣ-kem, imir-en i

tebda la treggel fell-i am yir aselluf… aabaaa... aabaaa...

nniɣ-as amek ara d i-yagi baba-m, ma yella ur d i-yessin ara...

aabaaa... nek mači d amabed ! Dayen isehlen ad t-uɣaleɣ

... ». Waye yerra-yas-ed : «... aabaaa... aabaaa... tewεe

ddunit a čiču ... ». Nek mazal-iyi di tirga-inu. Udem n Fama yugi

ad yetixe si ger wallen-iw. Amzun d win yunen tawla uberi

asemma, nek faqeɣ i yiman-iw teṭṭef-iyi yiwet n tawla yerɣan, uliw

yettinif am inisi ijeren, allen-iw bɣant ad runt, imi-w

yeggugem, allaɣ-iw inzeɣ deg umekti n wass-a.

Tura makka leɣ deg usu, u tɣum-iyi tferadit ɣef allen akked

lehdu imeddukal-iw, bdiɣ ad d-ttaraɣ azrar n wass-iw iεeddan

am ifeiwej n tmes di tudert-iw yeččuen d tillas. Acmume n

Fama ičču iɣisan n wul-iw s tafat-is, areɣ ad tt-reɣ tikelt

nnien. Ugadeɣ ad mteɣ si ccuq ussan-agi i deg-i ur tt-ttwaliɣ

ara. areɣ ad reɣ allen-iw di teksumt n wudem-is leggaɣen am

lemri, udem-nni-ines igan am ubella yuɣen s zzit n tzemmurt

usammar.

Tikwal akka fehmaɣ-ed kra si lehdu-nsen : « amek tebɣi ad

yeqqim wemdan di tmurt-agi... aabaaa... aabaaa... ulac

ixeddim, ulac axxam, ulac asirem, ulac zwaǧ... aabaaa...

takaṛḍa, timeqranit, tabenεemett, sin isseggasen n lεeske...

aabaaa... aabaaa...»

Azekka-nni, i wakken ad tt-reɣ, uliɣ ɣer Meddua. Nniɣ-as

ad aṛǧuɣ zdat tewwurt arma teffeɣ-ed, syin ad tt-afqeɣ s amiq

ifurguten. Acu kan deg ubrid mmektaɣ-ed belli ur ilaq ad imsuseɣ

ɣur-es. Dɣa si tlemmast n webrid i d-berneɣ ɣer esnawa.

Ass-nni ɣriɣ yark tiswiεtin-iw. Ɣas ma yella zdaxel n wesmil i

yelliɣ, lmux-iw isseweq deg isefra n Zimu anda akken argaz

yessawal i tmeṭṭut-is akken ad d-tuɣal s axxam. Lliɣ ttarguɣ belli

Fama tennuɣna umbe d zwaǧ-nneɣ, dɣa tu s axxam-nsen

teǧǧa-yi, u nek s lezen yeččuen d lfar ad ueɣ ad tt-id-

ellelaɣ. Di lεezza-w makken ara d-tecmume ɣur-i, makken ara

d-tneggez fell-i am tsekkurt, makken ara d iyi-tsemme seg ul-is,

ad teqbel ad d-tuɣal s axxam. Ttwaliɣ tudert-iw yides am tufɣa n

zzit seg ulqim makken ara d-tettubbu s laεqel. Akken ula d nekni

tikli tafessast, afus deg ufus, ddunit-agi-nneɣ i ɣ-yettaǧun ad ttnidir

di sin.

Ihi smana-nni wweɣ yemma s axxam. kiɣ-as ɣef teqcictnni

n tmucuha i d-mlaleɣ di tesdawit. Nniɣ-as acal tedeq, u

acal tezyen am tmerqemt ɣef usennan. Tenna-yi-d umbe d mi

yi-d-testeqsa ɣef imawlan-is : « ɣur-ek a mmi, tullas weεent. Ɣurek

ad d-teɣli di yir lael ». Dɣa segmi i s-ed-kiɣ fell-as amek

nesεedda ass-nni di Tizi wezzu, teḍṣa u tedεa-yi-d ad yili ebbi

yidi di temsalt-agi. Tenna-yi-d, melmi d i-yehwa ad nu ad dnzer

imawlan-is, acu kan ilaq ad d-steqsiɣ ma yella win i tenyesnen.

esnawa tban-iyi-d mecuet, u tullas-is ur tesεi acu i

izaden deg-sent. Dayen friɣ-tt tura ger-i d yiman-iw : ad ǧǧeɣ

ccema, ad uɣaleɣ ɣer waddal. Nniɣ-as tura ad ttazzalaɣ nek d

Murad akked Ɛezdin, si Wad εissi ɣer esnawa. U cwi n

yedrimen i d iyi-tefka yemma seg ayen akken i tezenz imendilen i

txa i tlawin, uɣeɣ-d yessen yiwen userwal n tigal akked

tqemǧett n tau. Syin ueɣ ɣer mmi-s n xali akken ad iyi-dyerel

yiwen usebba abarkan. Nniɣ-as akka asmi ad d-tuɣal

Fama ad iyi-d-taf heggaɣ-ed iman-iw. Ur bɣiɣ ara ad tɣil belli win

ara taɣ d aεeṭṭa. Bɣiɣ ad tzux yess-i ger tizyiwin-is. Ayen

ssaramaɣ ur tetteḍḥi yara yess-i makken ara ueɣ ad tt-idxebaɣ

seg imawlan-is.

Tεedda smana, u Fama mazal ur d-tuɣal ara. Ul-iw yebda

la tt-yettictiqi akken yettectiqi werem yexwan talleqimt n

weɣrum. Ɣas akken uɣaleɣ, tikelt-agi s tidett, ɣer tɣuri-w, acu kan

yal mara yiliɣ deg usmil ala fell-as i ttxemimeɣ. Ssaweɣ armi

isqeceɣ yiwet n tiuct di sbiɣa n lemri n teɣmet anda ttɣimiɣ. riɣ

ma yella tussa-d Fama ɣer esnawa, ur tezmir ara ad teqqim ur

d-tettεeddi yara deg ubrid-nni i d-ttwaliɣ teɣzi n wass. Yernu mkul

mara wεuɣ ttuuɣ-ed ɣer temat anda akken uɣen tannumi

imeddukal-iw ttɣimin. Dayen ibanen, ma yella tussa-d ɣer

esnawa ɣer din ara d-tass. Tikwal ur d-ttaweɣ ula d agga

ɣur-sen, si lebεid ara d-muqleɣ ma yella tella ger-asen, syin ad

uɣaleɣ ɣer wesmil-iw.

Di texxamt ur tesεi anwa ifaqen acu i yi-ieṛṛun ussan agi.

Am zik-iw ssusumeɣ makken ara bdun atfelsef yimeddukal-iw. Ur

mileɣ ara ad d-sbeggneɣ acu ieṛṛun zdaxel-iw, ur bɣiɣ ara ad

ɣieɣ ula d yiwen. Imi bdiɣ la ttaysaɣ ad d-tas Fama. Nniɣ-as

ahat yella kra i tt-yuɣen neɣ d imawlan-is i tt-in-yeṭṭefen ur d-tuɣal

ara. Si tama nnien nniɣ ger-i d yiman-iw, s usirem, iban smana i

d-iteddun ara d-tuɣal.

Ɣas akken nek d asusam ameqran, tikelt-agi tasusmi tzad

deg-i, tuɣal tekcem-iyi am usemi mara yekcem tafekka n win

yemmuten. Ttareɣ ad kecmeɣ s usu akken ad arguɣ Fama,

dima ttwaliɣ-tt s tqendut tazeggaɣt yeččuen d zagzag, teqqim di

lecic azegzaw yellan zdat '' science eco ''. Nek ɣer tama-s,

allen-iw deg allen-is, teqqar-iyi s yiles-is iden am tament acal

ula d nettat i yi-tectaq di smana-yagi i deg-i ur d iyi-teri yara.

Iwwe-ed wass amenzu n smana. Nniɣ ger-i d yiman-iw assa,

mebla ccek, ad d-tass ɣer tesdawit. Ccucfeɣ s waman

issemaen, imi ur ufiɣ ara aman iman, releɣ-ed cwi n rria ɣer

Smaεil, seleɣ tamart u lsiɣ-as aserwal-iw ajdid akked d tqemǧettnni

tajdi s usebba iserǧen am lemri. Win i yi-d-yemlalen seg

imeddukal ad iyi-d-yini ma yella ar tmeɣra i leḥḥuɣ. Nek ad as-

seɣ syin ad beddleɣ awal. Dɣa, ass kamel, nek d tamuɣli ɣer

zdat n webrid n temkadit talemmast n “esnawa” si tetiuct i giɣ

di lemri n teɣmet anda ttɣimiɣ deg usmil. Daɣen rniɣ asmaṛǧe

ger temat-nni anda ttɣimin imeddukal-iw akked wanda qqareɣ.

Ulac yiwen di ddunit i izemren ad ius i wayen ulfaɣ tameddit n

wass-nni umbe d mi tteklaɣ ur d-tettas ara Fama ɣer tesdawit.

Ul-iw yuɣal am ufrux mazal d-issemɣin rric i wumi mmuten

imawlan. ulfaɣ tameddit-nni am akken yella kra yenejqaqen

deg-s. lam yers-ed ula ɣef ul-iw akken i d-yers ɣef akal. Kecmeɣ

zik s usu akken ur d-zzakaneɣ ara i yimeddukal-iw acu id yiyuɣen.

Kecmeɣ daɣen akken ad d-mmektiɣ seddaw tduli udemnni

lawen i yi-d-yettaḍṣan di tsawent n esnawa yettawin ɣer

tlemmast n temdint. Lemmer ufiɣ ad susmen di texxamt, u

naddam ur d-yettas ara. Bɣiɣ ad qqimeɣ deg usfillet-agi i dttεawadaɣ

deg allaɣ-iw am usuru n ssinima. Nek d Fama yelsan

taqendut n leqbayel tawaɣt deg uxxam n laεmum-iw di taddart,

la nettneca am arrac imeca zdat tilibizyu; nettat tebɣa ad

twali asaru imariyen, nek bɣiɣ ad waliɣ timlilit n ddabax ger ''

Liverpool'' akked walbaε n terbaεtin nnien. Lasun taggara

umennuɣ-nneɣ tkeffu s usexsi n tilibizyu akken a nqesse ɣef

ayen nessaram ad t-nexdem di tudert-nneɣ.

Azekka-nni iga am ussan iεeddan. Kkes-ed, ass-a tura, ur

kcimeɣ ara ɣer wesmil. Qimeɣ ɣer imeddukal-iw ma yella kra ad

d-ibanen. Steqsan-iyi-d acuɣer ur ɣriɣ ara ass-agi. Rriɣ-asen belli

aεyiɣ ussan-agi, ilaq-iyi cwi ustaεfu si tusnakin akken ad d-yaf

lal allaɣ-iw issere meqbel ''les examens ''. Nek, ebbi yera,

acal i yezdeg, uxemmem ɣef Fama, allaɣ-iw. Ur sεiɣ acu

zemreɣ ad xedmeɣ ala aaǧu-ines deg umiq-nni anda i d iyi-dtufa

ass amezwaru.

Ulac acu ur meyzeɣ ara yera-yas. Nniɣ-as ahat tuen, hattan

deg usu s tawla isqeqicen iɣsan, neɣ ahat d baba-s i ttyeqnen

deg udanin, yugi-yas ad d-teffeɣ seg uxxam, imi yuggad

ad d-terwel ɣur-i. Neɣ ahat d yaya-s i da yettweddiεen, ur tebɣa

yara ad n-teǧǧ axxam-nsen yenhewwel. Neɣ ahat tebɣa ad iyitessufri

cwi akken ad yennerni lebɣi-w ɣur-es. Laun ulac acu

ur d-nεedda yara deg uqeṛṛuy-iw.

Smana-yagi tis snat uɣaleɣ am umeslub di esnawa. Tiɣimit

wedi deg yiwet akken n ccuka i d-iqublen tamat anda nettɣimi

tuɣal-iyi d tannumi. Mi yewwiɣ albaε n yedlisen yidi ad

staεemleɣ belli qqaeɣ, u dima ttaεaeɣ ad freɣ iman-iw akken

ulac anwa ara yi-d-iεeqlen seg imeddukal-iw. Imi ur bɣiɣ ara ad

iyi-ceṭṭen walbaε seg-sen. Bɣiɣ ad d-griɣ wedi di lbir-agi i deg-i

greɣ iman-iw mebla ma yella faqeɣ. Si tama nnien ttεassaɣ-ed

tullas yark i d-yettεeddin syin. riɣ zdaxel-iw belli amejjaq

amezwaru ad d-tger Fama di tsemmit n wuzal n tesdawit ad as-

alfuɣ. Imi tuɣal-iyi am rria umezzir ger izuliɣen-agi i yi-d-yezzin.

riɣ ad ier wul-iw makken ara d-tsers taqejjart-is tamezwarut di

Tizi wezzu.

Yiwet n tikelt, makken leɣ di lecic azegzaw seddaw ''

l'institut n l'informatique '', walaɣ tarbaεt-nni imeddukal-iw ad dleḥḥun

sanda qqimeɣ, ger ifassen-nsen snat n tellaεin

timeqanin akked d qra (3) icullien iberkanen seg ansi i dyettban

tiqurar n lgazuz akked yimi n ččina. Dɣa akken i dwwen

ɣer din, sersen-d sin iebsiyen imeqanen n seksu akked

weksum. Akken kan kfant tullas aheggi, nedem nekni s warrac,

am iwaɣziwen icaen, ɣef iebsiyen-nni. Deg yiwen umecwa,

yegra-d ala usenen n tɣenǧawin deg uzzal aarfi.

Makken i nettqessi, walaɣ Nunu mi tleqqe di lewal,

tettaraten ɣer iellaεen, mmektaɣ-ed imir-en awal-nni i yi-d-tenna

Fama ɣef Nunu. Tenna-yi-d belli nettat d taǧarett-nsen. Syin

ulac ayen ur xdimeɣ ara akken ad feɣ Nunu wedes deg albaε

n ccukat mebla Rabiε. Dɣa akken i yi-tettunefk teswiεt wedi d

Nunu, nebεed ɣef tmeẓẓuɣin n wiya, steqsaɣ-tt ɣef teqcict-nni i

d-yusan, azal n mraw (10) n wussan ɣer esnawa.

Acu i yi-s-wemen ugar, mi d iyi-d-tenna belli ur tt-tessin ara

akken ilha imi meẓẓiyet fell-as aas. Tenna-yi-d belli d tidett d

taǧaett n watmaten-is acu kan ur tesεi acu i tessen fell-as, u

ma bɣiɣ ad tt-ter, d ayen isehlen imi ur wwien ara sin wussan i

deg-i i tt-twala di Wed Ɛisi nettat d weltma-s.

Awal-agi aneggaru, ulfaɣ-as am tiyta s tdebbuzt n ddkir ɣef

tmelɣiɣt-iw. Qrib i d-ruɣ mi d iyi-t-i-d-tenna Nunu. Ur ttumineɣ ara.

Nniɣ-as ger-i d yiman-iw, ahat teεeq di teqcict ɣef anta i

nhedde. Dɣa akken twala mači d win yebɣan ad yamen anecten,

tenna-yi-d belli yezmer tessexle ger tullas. Acu kan ma yella

bɣiɣ ad reɣ taqcit-nni, zemreɣ ad tt-id-mlileɣ ɣer yiwet si snat

yessetma-s yeqqaen di tesdawit. Imi ussan-agi tesseqwa-d tikli

ɣur-sent. Steqsaɣ-tt imir-en ɣef yessetma-s. Tenna-yi-d belli

yiwet teqqa di Wad Ɛisi, tezdeɣ di Meddua. Taye teqqa di ''

L'ILE '', tezdeɣ di Buxalfa. Xemmeɣ imir-en belli yezmer tu-ed

ɣer esnawa, u nek lliɣ ahat deg usečču n tesdawit neɣ di lakul,

zdaxel n wesmil.

Seksu-nni s uksum i ččiɣ akked imeddukal-iw yuɣal-iyi ṛẓag

am qedan deg ierman-iw. Ur ṛǧiɣ ara akka i tezmer ad tkemmel

tmacahutt-agi-inu. Ur fhimeɣ ara acu yark ieṛṛun yidi : « tu-ed

teqcict ɣur-i, tenna-yi-d emleɣ-k. Dɣa ɣliɣ fell-as emleɣ-tt. Syin

tɣab ɣef allen-iw amzun d tikellax i d iyi-tkellex. Neɣ ahat d zhe i

yulac akken a nemlil tikelt nnien. Ahat mkul mara d-tass ɣer

esnawa, nek ad iyi-d-yaf lal ttwaṭṭfeɣ anda nnien ».

Maεlic! ala idurar ur nettemlili yara. Ihi tura, d nek ara

iuen ad tt-id-nadiɣ. Ur tesεi anwa izan acu yeḍṛan yides. Ahat

d imawlan-is i s-yugin ad iyi-ter umbe d mi sen-tenna fell-i. Ahat

yessetma-s timeqranin i tt-yettεassan akken ur d-tettuu yara ad

iyi-ter. Neɣ ahat tendem ɣef acu iyi-d-tenna, u tura ur tebɣa yara

ad tessendef ul-iw imi tera belli ass-nni i deg-i nemlal, meqbel

ad d-yeɣli lam, nek dayen ul-iw ija deg iuɣar n tayri.

Acu kan nek maleɣ ɣer tama n rray-nni belli tussa-d ad iyiter

ur d iyi-d-tufa yara. Izmer mači kan yiwet n tikelt i d-tu ɣuri.

Izmer tessewa-d tassin ɣer esnawa. Acu kan nek zhe-iw d

aquran yeqquren am tqeclalt ansi fɣen waman. Tura dayen ad ttid-

afeɣ, u lemmer ad d-nadiɣ tamurt n leqbayel tardast tardast.

Amdan yezmer ad yesleb xeṛṣum yiwet n tikelt di ddunit-is. Ihi

ass-agi d ass n tisselbi-inu.

Azekka-nni, wwiɣ-tt-id di Wad Ɛisi meqbel leftu. Liɣ-ed si

tsemmit n wadda armi d tisemmit iwsawen. Allen-iw ur ǧǧant ara

yiwet n tenact ur muqlent ara ɣur-es. Syin ṭṭfaɣ-ed lka i yi-dyewwin

ɣer esnawa anda i zziɣ yiwet n teswiεt, syin daɣen faɣ

lka n tesdawit iyi-wwin ɣer Buxelfa anda i d-nudaɣ yark

tixejatin. Taggara uɣaleɣ-ed ɣer esnawa. Deg ubrid ebseɣ di

'' L'ILE '' anda i nesεeddaɣ xeṛṣum azgen n tsaεett.

Ayen i yuggadeɣ d akken zemreɣ ad iliɣ deg yiwen wemiq

di lawan nettat tettnadi fell-i deg umiq nnien. Yernu areɣ ad ttsfareɣ

belli imawlan-iw qeblen ad ddun yidi s axxam-nsen

akken ad iyi-tt-id-xeben. Acu kan si tama nnien ugadeɣ ad iyid-

tini asmi ad tt-id-mlileɣ belli dayen tendem ur d iyi-tebɣi yara.

Tameddit-nni ueɣ s asečču n tesdawit; xedmeɣ tagganit

(lacan) nek d imeddukal-iw, acu kan amecwa ulfaɣ i tuzya

uqerruy-iw; ulfaɣ-as i tikli-nni liɣ ass-a seddaw yiij n tefsut

iseṣḥen. Tiwwura uqerruy-iw qrib ad d-taedqent seg uqra.

Armi d imir-en i faqeɣ s wayen yark liɣ i la d fad, teɣzi n wassagi.

Uɣaleɣ-ed melba ma ččiɣ-ed ɣer texxamt anda ɣliɣ si

naddam akken kan sumaɣ tasumta. Lemmer mači d imeddukaliw

n texxamt i d iyi-d-yessakin akken ad ččeɣ akaskrut i yi-d-wwin

yidsen, tili ad d-awiɣ taebit s tguni am lmegget.

Seg ass-en, ussan-iw uɣalen d tazliwin ger esnawa d

Meddua, ger Wad Ɛisi d Buxalfa, ger '' L'ILE '' d wanda ebbsen

ifurguten yettawin s iwaiyen. ulfaɣ i yiman-iw am widak

yettnadin uwaɣ deg idurar n Lalaska neɣ am iminigen n tniri

yettnadin aman. Ula d učči sneɣseɣ-t, imi yiwet n tikelt kan i

kečmeɣ deg ass s asečču n tesdawit. Ttuɣ leqaya-w, ttuɣ

imeddukal-iw. Yuɣal aɣilif-iw ameqan amek ara yi-d-taf Fama

asmi ara d-tuɣal.

Ɣur-i ilaq ad iyi-d-taf ttemceεlaɣ am lemri; ilaq ad iyi-d-yaf

lal seṭṭlaɣ tamart, kkseɣ accaren, mecaɣ acebbub-iw, zeddigit

lewayeǧ-iw, d timellalin tuɣmas-iw, allen-iw ur cufent ara si

lezen, asebba-iw yessureǧ. Laun bɣiɣ ad as-uɣaleɣ d

ageldun-nni n tmucuha iumyen, neɣ d Biuc temel Lunǧa n

teryel. Bɣiɣ ad as-yuɣal uberi i yi-d-ttsamin d lmuziga ara ttyezzuznen

teɣzi n tudert i s-ed-mazal di ddunit.

Umbe d snat smanat yebda wallaɣ-iw a yeččikki deg ayen

yeḍṛan nek d Fama asmi i d-tusa ɣer tsedawit. Yeqqar-iyi-d belli

nettat d taqcict tamecut i d-yusan ɣer tesdawit akken ad d-tawi

cwi n wakud s yiwen i tt-yugaren. Ahat tebɣa ad d-tesbeggen i

yiman-is belli tezmer ad teεǧeb anelmad n tesdawit, iban belli asnni

teεweq deg acu ara tezhu, u d nek i d afeṛṛuǧ amezwau i dtemlal,

dɣa ɣliɣ deg umedax n cbaa-ines. Imi tullas iceben

aas, mači d yiwen i tent-ittedagin deg ass; uɣent tannumi

tturarent s warrac akken i tturaren nitni s tcirett n ddabex.

Yiwet n tikelt, makken lliɣ ttnadiɣ ɣef Fama di Wad εisi,

mlaleɣ-ed Nunu, taxibt n Rabiε. Mmektaɣ-ed imir-en kan belli

nettat d taǧarett n Fama, u ala nettat ara yi-d-yessukksen seg

umruj-agi lqayen i deg-i ɣliɣ s lebɣi-w. Umbe d mi tt-elleleɣ cwi

u ggulleɣ-as s yemma-s yemmuten, tuɣal teqbel ad tt-ceggεeɣ

ɣer Fama ass n lexmis-agi i d-iteddun. Ssutreɣ-as ad tu ad ttid-

ter, ad tt-testeqsi ɣef acuɣer ur d-tuɣal ara ad iyi-ter, u ma

yella kra i tt-icenen nettat d imawlan-is; ma yella ahat ugin-iyi imi

ur d iyi-ssinen ara.

Nniɣ-as i Nunu, ad as-tini belli nekkini weǧdeɣ, u melmi i syehwa

ad n-aweɣ s axxam-nsen, nek d yimawlan-iw. Ahat mara

walin belli nek d mmi-s n tfamilt, ad uɣalen ad fsin am tament

yemmueɣlen.

Uɣaleɣ ɣer tɣuri-inu. Tafekka-w tetteli deg usmil, allaɣ-iw

meskin ija deg igenwan anda yezdeɣ lexyal n Fama. Sani rrant

wallen-iw ad d-mlilen ẓẓerb n tasa-s i d-yemɣin di yal tama.

Tikta-inu welent deg yiwen wexmi i d-ttakkent wallen-is.

Tamuɣli-s tesseqra-iyi ul-iw akken iqerre yiij allen n win

ittmuqulen ɣures. Bɣiɣ ad tt-sefeɣ seg alleɣ-iw akken iseffe

umelmad llu n tira, acu kan tteswia-s wedes i d-tettefruri nnig

llu s wacu yettwabna wul-iw.

Ugadeɣ ad selbeɣ. Ugadeɣ ad d-yawe umecwa-nni

ageswa i deg-i ad i-yiwεi tuɣalin si tirga-agi-inu; ad neqqimeɣ

din di lexla n targit n teqcict riɣ yewwas kan. I ittuɣaen di

temsalt-agi d yemma-nni aεzizen ara yeddreɣlen seg imeṭṭi ɣef

mmi-s imexlen didra n teqcict. Dɣa, mkul mara xemmeɣ i temsaltagi

s wallaɣ-iw ur nerɣi yara, qqareɣ-as ziɣ meskin wemdan

yexlan am uffal, u cwi n wau ad t-yesgen deg akal am lecic.

ebseɣ tazla ger imeqan imbeεden n tesdawit. Uɣaleɣ ttɣimiɣ

ala di esnawa. Nniɣ-as ger-i d yiman-iw ma yella tuɣal-ed

yewwas ɣuri iban di esnawa kan ara yi-d-tnadi. Bdiɣ la ttttayseɣ,

bdiɣ la tteyseɣ tuɣalin-is ar ɣuri. Acu kan deg yiwet n

tekwatt deg ul-iw, tanact i deg-i freɣ taqadumt-is mazal-itt

tema. Ɣas akken sufella ttbaneɣ-ed ger imeddukal-iw amzun

acemma ur yelli, nek ɣer zdaxel, ul-iw icebbel am yillel iecen.

Tikwal ttareɣ ad kecmeɣ s usu akken ad tt-arguɣ mebla ma

iceṭṭen-iyi-d walbaε. emleɣ makken di sin, am sin yefax nnig

esnawa, la nettafeg wa ɣer tama n waye ɣef tinga(vagues)

uberi igan am asif deg wumi fessuset tikli n waman.

Si tama nnien, thenneɣ u ttekleɣ, imi lliɣ ttaǧuɣ taqcict

iuen ɣer wexxam n watmaten-is akken ad iyi-ter s lexba. Nniɣas

ur qqar i yiwen, ɣas ula d axib-im ur as-qqar ara. Imi ur bɣiɣ

ad ren di texxamt acu i la ieṛṛun yidi segmi yebda waggur-agi

yezrin. Ɣur-sen ulac i ibeddlen deg-i imi mazal-iyi d asusam-nni

yettecmumuen i tqulhatin-nsen. Leḥḥuɣ u ttɣimiɣ yidsen am zikiw.

Ladɣa Yugurten d Mamu iemlen ad iyi-ddun di nneqma

makken ara yi-d-afen saɣ umbe d imensi kan. Akken kan ara ad

d-awen, ad-neggzen fell-i arma efjen-iyi irkelli. Ur bɣiɣ ara ad

ten-nesnuɣnuɣ lemmer ad asen-iniɣ ul-iw mači d win ibɣan teḍṣa

ussan-agi.

Ass n lǧemεa di esnawa yessusem am tenelt yuli inijjel. Ad

as-tini ulac win yellan di texxamin inelmaden. Tikwal kan akka

mara d-temlile yiwen ileḥḥu di tebriin n ssima yellan ger

ibaimuyen. Lecic azegzaw n tefsut, yessemay yitij-nni

afessas, ittak cbih ɣer tgertilt igenni makken ara yefu.

Lliɣ leɣ di lecic, ttarguɣ ussan i yi-ttaǧun ad ten-idireɣ di

lehna d talwit nek d Fama tucbit am aggur. riɣ, ma yella s

lehdu-is kan lawen, nek zemreɣ ad ddreɣ ula mebla aman

akked wučči. ulfaɣ deg ul-iw imir-en belli azaɣar-agi anda bnan

tasdawit n esnawa, umbe d mara εeddin lequn ɣef ass-a, ad

d-yeched ɣef tayri lqayen yellan yewwas ger sin yefax n lǧennet,

widak yuɣalen d imdanen akken ad ddren tayri ur ncuba tiya.

Ugiɣ, s wayen yark yellan deg-i n lǧahd, ad anefaɣ i tikti belli

Fama ur d-tettuɣal ara ad d-tekcem s allaɣ-iw.

Aggur-agi iεeddan, mebla ma riɣ-tt, yesnerna tuṭṭfa i ṭṭfeɣ

deg-s. Giɣ am ujgagal yejgugulen deg useklu usirem. Imir-en ɣuri,

tudert-iw yellan ɣef yiri lkaf, teṭṭef kan s yiwet n tnelli rqiqen ɣer

wanda ddren yark yemdanen. U tinelli-nni tarqaqt d cwi umekti n

wecmume n Fama asmi akken i yi-d-tenna si zik i k-emmleɣ.

Di temat-agi anda ulac yiwen , di lecic-agi azegzaw

yessema yitij n tsebit n tefsut, deg ass n lǧemεa yexlan n

esnawa, lliɣ-ed allen-iw am wiqan mi walaɣ tbedded Fama

zdat-i am tezdayt n ttma yeččuen d sser. Iaren-is ugin ad dsamin

lqaεa, tebdded ger igenni d tmurt, acebbub-is isarre armi

qrib ad d-isami ammas-is, tenne-ed yiwen ubenuq, igan am

laf, i tuyat-is; yeɣli-yas-ed teɣzi n tfekka-s armi i d-isuma lecic

anda akken lliɣ leɣ. Twehha-yi-d s ufus-is akken ad d-kkreɣ.

Ɣlint-ed tmeqwa imeṭṭawen makken sumaɣ taffetust-is leggaɣen

am lerir. Ur umineɣ ara iman-iw makken uliɣ ula d nek seg akal.

ulfaɣ i wul-iw fessus mi tebda ad iyi-d-tseffe imeṭṭawen-iw s

iudan-is yeɣan. Tenna-yi-d : « ur mileɣ ara ad k-waliɣ s

imeṭṭawen.»

ulfaɣ i tesme uberi mi tkeččem s ul-iw makken i yitezme

s idmaren-is. Dɣa nuli deg igenni am snat tjeǧǧigen

tifessasin. Syin walaɣ-ed esnawa am tcami tazeggaɣt di

tizegzewt n uzaɣa n temdint tajdi. uen-iyi yark lehdu i lliɣ

bɣiɣ ad as-ten-iniɣ i Fama. Si tama nnien riɣ tefhem belli

nettat d tin akken s wacu zemreɣ ad sebeɣ i tezeg n ddunit-agi

yettazalen am uzerzer n tafat. Lemmer ufiɣ ad d-jemεeɣ deg

yiwet n tiqit n waman yark iulfan sεiɣ deg ul-iw, syin ad as-tenfkeɣ

ad ten-tsew. Ahat ad kecmen s ul-is akken ad tefhem acal i

tt-bɣiɣ.

Taggara terra-yi-d ɣer lqaεa, s anda akken i yi-d-tufa. ulfaɣ

icerreg wul-iw mi tt-walaɣ tuffeg deg igenni am uqeswel yettawi

wau deg ass n tbuciant. Tuɣal tettban-iy-d am tneqi tamellalt

deg igenni ajenjai. Syin qneɣ allen-iw akken ad mesleɣ ijerdan n

wudem-is akked tfekka-ines deg allaɣ-iw. leɣ din di lecic am

lmegget yessufeɣen ṛṛu.

Ticki sliɣ i Yugurten d Samir d Murad mi la ttnadin fell-i. Si

lebεid i yi-d-nnan belli ass-agi d aksum i d-fkan deg usečču n

tesdawit. Dɣa akken ur tt-faqen ara i liala i deg-i lliɣ, ɣawleɣ-ed

ɣur-sen.

Si tama nnien bɣiɣ ad asen-kuɣ ayen akka yeḍṛan tura

yidi, acu kan riɣ ur ttamnen ara, yernu zemren ad iyi-ddun di

nneqma ma drus sin neɣ qrad(3) n wagguren. Dɣa ssusmeɣ.

Mi newwe s asečču nufa-n Mamu d Bakir akked abiε.

yufaten-id lal xedmen-d sin iberdan tagganit. U setfen deg

iebsiyen-nsen n wuzzal imuruyen n wekum aleqqaq. Akken i

ɣ-ed-walan ǧǧan-en iebiyen-nsen ɣef ṭṭabla, ruen-d ad d-

εiwden yidneɣ tagganit i tikelt-nnien. Mi yi-d-walan iban-ed

lezen deg udem-iw ugar n wakken uɣeɣ tannumi, bdan ad

ttnadin amek izemren ad iyi-skefen akken ad d-seɣ. Dɣa

cmumeɣ-asen imir-en akken ad iyi-ǧǧen tankil.

Amecwa, yewwe-ed Nanu d akim. Qbala ar ɣu-i, yal

yiwen isers-ed adebi-ines n wuzzal seg yiwet n tama. Ulac acu

ur iyi-xedmen ara akken ad d-neqeɣ. Ssawen armi ibdan ad iyid-

nebbcen seddaw teɣu. Taggara mi yi-tewwe tfidi s iɣes nniɣ-asen :

- A yatmaten, ttxilwat hennit-iyi cwi. Wellah ma riɣ acu-t waεe

i ken-yeqsen ass-agi, ad as-tini teččam tasekra n weɣyul, si

sbe i la tettukkum. Dayen hennit-aɣ !

Cmumeaɣ-asen mi sen-d-nniɣ awal-agi. Nutni ṭṭerqen d

taḍṣa. Bdan lehdu ger-asen;qqaen-as: «Wellah ar d-ihde,

Wellah ar d-yenna yiwen wawal ». Dɣa nniɣ-asen.

- Acu i d-tqesdem ? Yella kra yellan cekka ?

Yerra-yi-d akim i yettmeslayen dima deg umur n tarbaεt

mkul mara bɣun ad d-inin yiwen wawal ijemεen.

- A Yuyu, nera ur tfaqe ara d yiman-ik. Aqla-k azal n snat n

smanat ulac anwa i k-yeslan tenni-ed yiwen wawal. Ula d taguni

i tuɣe tannumi teggane umbe d nac n yi teǧǧi-tt, tuɣale

umbe d imensi metwal s usu. Ula d leqraya ur neri yara ma

yella tkečme ɣer lakul neɣ ala.

Ikkes-as imir-en Mamu awal, yenna-yi-d :

- A Yuyu, acu i k-yuɣen ?

Ur riɣ imir-en acu i zemreɣ ad asen-iniɣ. Imi ar ɣur-i

acemmek ur yelli; ttqesieɣ am zik-w, ddesaɣ yidsen am zik-iw.

Ur fhimeɣ ara acu yark i d-qesden.

Nitni imir-en, di ta(7) yid-sen, zzin-iyi-d am tzizwa, ttmuqulen

deg-i acu ara fehmen. Nek am tjeǧǧigt yeqquen ur sεiɣ acu ara

sen-fkeɣ, ala udem-iw i sen-d-yettbanen yekersmumi yal mara

d-ḍṣeɣ. Dɣa yua-d Yugurten deffir ukersi ɣef i qqimeɣ, isεedda-d

iɣalen-is si zdeffir-i, izme-iyi seg idmaren am babat mara yinin

ɣef mmi-s. Dɣa kemlen aas n lehdu i wumi ur a rriɣ ara aas n

lwelha. Mkul yiwen acu i d-yenna. Nek qqareɣ-asen “ih”. Yiwen

yenna-yid :

« ma yella deg uxxam-nwen i tesεi... aabaaa... aabaaa...

xesum, ini-yaɣ-ed ad nmuqel ma... aabaaa...» waye daɣen

yenna-d : « ma yella d albaε n tullas ...aabaaa ... aas i yellan

nnien... ssuq yečču d lxeḍṛa ... aabaaa ... tasdawit …

aabaaa...»

Bɣiɣ ad asen-esseɣ, acu kan allaɣ-iw ija deg umekti n

tedyant yeran yidi sgelli-nni. riɣ ad sen fell-i lemmer ad asentt-

id-kuɣ. Ladɣa Murad, ugadeɣ ad yecfu fell-as ula d asmi ara

nuqel d imɣaren. Daɣen ugadeɣ ad ren belli ussan agi iεeddan ''

emleɣ ''.

'' emleɣ '', meqqer cwiya wawal-agi. Nek ɣuri bdiɣ kan

lemala s waεǧeb n tin ara emleɣ ddunit-iw maṛṛa. Ur zmireɣ

ara ad tt-emleɣ s yiwen wass n ucali di esnawa. emleɣ deg-s

arrac-nni i nurga ad ten-nesεu akked yexxamen nebna di targit

akked Lezzayer. Yernu ul-iw yera imir-en belli d nettat i t-idyessekren

si txucett anda yezzer acal isseggasen-aya.

Akken ad asen-beddleɣ awal fell-i, nniɣ-asen belli tewεe

aas fell-i leqraya ussan-agi, ugadeɣ anda ur d-ttawiɣ ara

asseggas-agi. Ɣef aya i bɣiɣ ad erseɣ iman-iw cwi akken ur dttafeɣ

ara iman-iw qabel la s-ttεawadeɣ i usseggas-inu. U ɣas

akken mači d widak qenεeɣ s lehdu-iw, negzen ɣer tmesxi-nsen

n zik, u lhan-ed d weksum i nuɣ tannumi ttakken-t-id di leftu n

lǧemεa.

Azekka-nni, tuɣal-ed teqcict ceggεeɣ ɣer Fama. Taebit mi

d-tekcem di tsemmit n esnawa, tufa-yi-d la tt-ttraǧuɣ zdat n

temkaṛḍit talemmast. Tesa-yi-d s yiran n txenfuct-is am tin i yi-dyewwin

izen yessefaen. U ayen i d iyi-felqen ul-iw mi d iyi-dtenna

belli ur teri yara Fama imi ussan-agi tu ɣer xwali-s.

Imir-en, asirem-nni yark sεiɣ di tuɣalin-is n wass-a, yuɣal-iyi d

yiwen n lezen ur nezmir ad yettwaffer ala s imeṭṭawen-iw deg

usu. Dɣa qbala ɣer texxamt anda i freɣ seddaw tduli armi d lawen

n lqahwa n tmeddit. Sεiɣ ass-agi cwi n he imi ulac anwa i dikecmen

seg imeddukal-iw; tili ad iyi-d-afen makken ttinifeɣ am

uqjun amecu teǧǧa yemma-s i usemi n yi di lexla.

Smana-nnien n tmuɣli si tetiuct n ṭṭaq n wesmil anda

qqareɣ. Ad  usseɣ tikli d tnelmadin di baṛṛa, ma yella ad tili gerasen

tuzyint n wul-iw. Smana-nnien n tazla, yal mara yili ur sεiɣ

ara leqraya, ger Buxalfa d Wad εisi, neɣ ger L' ILE d Meddua.

Smana-nnien n tɣimit zdat n temkarit tameqant n esnawa, d

asenqed n wekcam n tullas yark i d-ikečmen tisemmit n wuzzal n

esnawa. Smana-nnien n tmuɣli s ijeǧǧigen igan am udem n

Fama mara d-tes, ɣas ma yella ur cbien ara anect tecbe

nettat. Smana-nnien n lehdu yides seddaw tduli, deg usu,

nettemsefham di tirga-w ɣef amek ilaq ad nebnu tudert-nneɣ di

ddunit-agi igan am tata, yettbeddilen mkul mara d-ibeddel usigna

yettɣumun iij i d-yettbeddilen ula d netta udem-is yeččuen d

tasa.

Tikwal mara d-tkakiɣ, ttafeɣ-ed imeddukal-iw di texxamt la

ttqesien. Beqquɣ ad d-skecmeɣ iman-iw deg umeslay-nsen, ɣas

ma yella ur zmireɣ ad d-hedeɣ, qqaeɣ-as xesum ad sleɣ i

wayen i d-qqaren. Acu kan ttkellixen-iyi imeẓẓuɣen-iw yeṭṭubnen.

Imi uɣaleɣ ussan-agi am uεeẓẓug, ala kra kan imeslayen i dleqfaɣ

deg igenni.

Ass n larebεa tameddit, wwin-iyi-d bessif, Nanu akked

Yugurten, ɣer wanda ebbsen ifurguten yettawin ɣer taddart-iw;

rran iyi-d zdaxel n tkabatt-iw, lewayeǧ-iw yumsen. Nnan-iyi-d

meqbel ad aliɣ s afurgut belli ilaq-iyi ad ueɣ ad d-steεfuɣ sin

wussan-agi deg uxxam-nneɣ, imi ɣef akken i d-qqaren la dttbaneɣ

d win iεyan aas ussan-agi.

Ziɣemma, d tidett εyiɣ; imi akken wweɣ s axxam kcemeɣ s

34

usu am win i d-yekkan si lmina ucabun. U mi tu yemma ad iyid-

tessaki s imensi, nniɣ-as-ed belli ur llueɣ ara, imi feteɣ-ed

ass-agi di tesdawit, u aas i d-ččiɣ. Dɣa seg imir-en d tazla ger

ijeǧǧigen n yal nwel deg yiwen uzaɣa, nek d Fama. Uɣaleɣ ulac

ayen ur ttarguɣ ara fella-as. Tikwal ad ttarguɣ tuen deg axxam,

nek εezeɣ s idis-is, la s-senɣaseɣ si tawla i tt-yeṭṭfen s usersi n

ubenuq asemma ɣef anyir-is; abenuq i d-selxasaɣ deg aman

issemaen yal mara d-yarɣ seg unyir-is. Tikwal nnien ttarguɣ

nnuɣeɣ, nek yides, ɣef yiwet n tɣawsa ur nemεin ara, syin tu s

axxam-nsen, teǧǧa-yi. Nek syin ad reɣ ɣur-es s wul yettrun

ndama akken ad d-tuɣal s axxam. Nettat, dɣa mi yi-d-twala

akkenni i ttruɣ fell-as s lezen, ad d-yenin fell-i wul-is. Syin ad dtuɣal

yidi s axxam-nneɣ s lfeṛḥ iɣelben lfeṛḥ n tyemmat mara dyass

mmi-s seg inig. Tikwal nnien ttwaliɣ-tt makken i tleqe

azemmur yidi deg ayla i d i-yefka baba; nek ɣef tzemmurt ad dcerweɣ

ticiwin yeččuen d azemmur, nettat, yelsan taxecabit am

tin tettlusu yemma, ad tleqe ger ixidwac s tudacin-is tileqaqin

iεeqayen uzemmur i d-ineqlen si lbican nessa di lqaεa.

Lexmis d lǧemεa, ttuɣ cwiya Fama. Ssawlen-iyi-d

imeddukal-iw n taddart akken ad as-nqesse yiwet n temlilit n

ddabax, nekni d taddart i d-yezgan ɣer tama n taddart-nneɣ.

Timlilit nurar ass n lexmis tekfa s umennuɣ akked ubunyiw. Dɣa

nenna-yas ad as-nεiwed azekka-nni. Ula d timlilit-agi tis snat

nekfa-tt ula d nettat s umecčew akked ifeddixen.

Sin wussan-agi n taddart rran-iyi-d ɣer laεqel-iw. Wweɣ armi

ttuɣ tirga ɣef Fama, ɣas ulamma tikwal tettuɣal-ed teswia-s ger

wallen-iw. Acu kan imir-en ad tt-gefdeɣ. U wayen i d iyi-dyessufɣen

kte seg uqube deg-i yekcem wallaɣ-iw, d anekcum

n yelli-s tǧarett-nneɣ s axxam; si zik riɣ tt-teεǧabeɣ-as cwi. Acu

kan meẓẓiyet aas fell-i. Nek lliɣ imir-en llueɣ-ed seg urar n

ddabax deg ugni, tessuter-as yemma imir-en ad iyi-d-tesseww

snat n tlifiin s tmellalin. Dɣa d ayen texdem teqcict-nni.

Lliɣ ad ttmuquleɣ ɣur tfekka-s tamecut yettqeqien seg

ifunuyen ɣer ddekkan. Tettmuqul-ed ɣur-i sya ɣer da s ucmume

yeččuen takuzint d lfeṛḥ. Taggara, tsers-iyi-d taebsitt. Yemma

yellan tessirid lewayeǧ-iw yumsen di laa, teεe-itt-id ad tefte

yid-i. Ur umineɣ ara mi walaɣ taqcict tezuɣe-ed taqejmut ɣer

ṭṭabla tamecut anda qqimeɣ. Syin tebda učči yidi s wezmumeg.

Udem-nni n teqcict n lǧiran-nneɣ d amellal am ubella yuɣen

di tillas tiberkanin. Yettfeǧǧiǧ d telwaɣ igan am tin n lerir.

Tiduacin-is tirqaqin leqen-t tilifriin si tdebitt am ufrux mara

ineqqeb timin. riɣ, si zik ttaεǧabeɣ-tt cwi, wanect-a emleɣ-t

ɣas ma yella nettat s yiman-is ur tt-bɣiɣ ara. Ɣur-i, nettat am

weltma tamecut, ɣas ma yella ur tella yara d weltma. Acu kan,

axemmem belli yalla walbaε i d iyi-bɣan yettera-d deg-i cwi n

wettkal deg iman-iw.

Ur riɣ ara acu i d i-yewwin mi d-ddmeɣ yiwet n tlifi seččaɣ-as-tt

s ufus-iw i teqcict-nni n lǧiran. Tewhem deg-i acu i bɣiɣ ad

xedmeɣ. Ur tefhim ara ass amezwaru acu i bɣiɣ ad xedmeɣ. Acu

kan teṭṭef talifi-nni deg imi-s, u tečča-tt. Syin rniɣ-as taye i

tečča tikelt-agi s wecmume. Amecwa kan ula d nettat, twehhayi-

d yiwet n tlifri s imi-iw. Ččiɣ-tt-id seg ufus-is am umcic makken

ara yemmeɣ ɣef uksum. Nesa aas di sin.

Tekcem-ed yemma imir-en makken nella nettasa, u twalayaɣ-

ed mi la nettemseččay ger-aneɣ. Dɣa tessawel-as imir-en i

teqcict-nni n lǧiran yuɣalen tazeggaɣt am teumaict, s yisem-is.

Tenna-yas belli d lawan ad tu s axxam-nsen imi, ahat, tewaǧitt

yemma-s di cɣel n wexxam. Syin tezzi-d ɣur-i, tmuqel-iyi s

leqaa deg allen-is u tekkes-iyi si ṭṭabla taebsitt-nni n tlifiin

ideg i d-mazal azgen. Tenna-yi-d : « urd a tetteḍḥi ara keč.

Kker ɣef yiman-ik, u ad d-tere imeddukal-ik. Ahaqel haten-in

la k-ttaǧun ».

Feheɣ aas mi teffeɣ Fama seg allaɣ-iw umbaεd aggur d

wezgen n unezduɣ-is deg-s. riɣ deg ul-iw belli lemmer i d iyitebɣa

s tidett tili acal-ayagi i d-testeqsa fell-i. Ufiɣ daɣen tain

uiɣ ɣer teqcict-nni n lǧiran-nneɣ telli-yi-d asekun-nni iɣelqen n

texxamt tamaragut anda i d iyi-tger Fama ass-nni i tt-id-mlaleɣ

di tesdawit. Faqeɣ belli s cbaa-s i yi-tga amendil yumsen ɣef

allen-iw, u tesberber s lehdu-is iden ɣef allaɣ-iw armi yuɣaleɣ

ttuɣ acu i d ameyyez. Feṛḥeɣ aas tura mi d iyi-d-tuɣal tlleli-w.

Rria n liuns i d iyi-d-yewten s anzaren mi d-rseɣ seg

ufurgut di Tizi akked zhir n tkewas i d iyi-sεegen imeẓẓaɣ-iw,

ssekren-d deg idmaren-iw yiwen ucau i yi-qeben. ulfaɣ i

yiman-iw am win yebɣan ad d-yerr taffa-is. Uɣaleɣ segmi leḥḥuɣ

deg ubrid yettawin ɣer tesdawit n esnawa i irennu deg-i

utqeleq-nni. Ladɣa mi bdiɣ ttubbuɣ takessart-nni seddaw wannar

n ddabax.

Akken wweɣ ɣer tsemmit n wuzzal n esnawa, fehmeɣ acu i

-yuɣen. Tban-ed imir-en teswia n Fama ger wallen-iw anectillatt,

u mmektaɣ-ed belli yezmer ad d-tuɣal ass-a ad iyi-ter.

Neddmaɣ cwi imi ur as-εewdeɣ ara i yemma lehdu ɣef temsaltnni

n lexubegga. Nniɣ-as ad εiwqeɣ acu ara s-iniɣ lemmer ad

iyi-d-testeqsi ma yella heggan imawlan-iw i wa-nsen s axxam n

imawlan-is akken ad iyi-tt-id-xeben.

Ziɣemma, sin wussan-agi yezrin d allaɣ-iw kan i yerran

tadimt ɣef tugi n wul-iw ideg i yekker yiwen ujaji n tmes i wumi

ur zmireɣ ara mai. Faqeɣ imir-en belli uneɣ targit n Fama. Ɣas

ma yella si zik, nek d bu tullas akken i yi-teqqar yemma, tikelt-agi

waqila tewwe tifidi s iɣes. Dayen uneɣ. U ahat wagi i wumi

semman imedyazen aan n tayri. Wweɣ ɣer texxamt, leɣ deg

usu-w, ttxemmimeɣ i wamek zemreɣ ad d-sufɣeɣ iman-iw seg

umerdax-agi ideg iyi-zzer zman.

Ufiɣ imir-en belli ur sεiɣ acu i izemren ad iyi-d-yessukkes seg

aan agi amcum n tayri ala snat tifrat. Tamezwarut d tuɣalin n

Fama s irebbi n tayri-nneɣ yeddren kan yiwen wass. Ma d tis

snat ilaq-iyi ad miɣ ul-iw am tetrikutt yumsen arma ur d-ttmazal

ara deg-s taquddit n rria n Fama deg-s. Dɣa, umbeεd mi

meyzeɣ ddeqs, gezmeɣ-tt ger-i d yiman-iw belli umbeεd aggur d

wezgen n tisselbi ɣef yiwet n tmeslubt, d lawan ad d-lhuɣ d

yiman-iw akked tɣuri-inu.

Uɣaleɣ ɣer lakul. Uɣaleɣ ɣer leqaya di texxamt. Uɣaleɣ s

aqesse nek d imeddukal-iw. Ɣas ma yella mazal-iyi-d ttmuquleɣd

tikwal si tatiuct-nni giɣ di lemri n tzeqqa n tɣuri ( la classe).

Mkul mara faqeɣ i yiman-iw ttmuquleɣ-ed seg-s, qqareɣ-as akken

ad ssurfeɣ i yiman-iw belli d '' tannumi kan ''.

Tikwal daɣen ttsubbuɣ ɣer Wed εisi neɣ ttaliɣ ɣer Buxalfa. D

aewes i ttxemmimeɣ, akk qqareɣ-as ahat ma yella mlaleɣ-tt-id

tezmer ad iyi-d-tessefhem urar-agi ucmit turar yess-i.

Ula d yiwet n tikelt ur d-tusi deg alleɣ-iw tikti belli yezmer

yella i kra i tt-yuɣen imi ula d tinna iceggεeɣ ɣur-es, s axxam37

nsen, tenna-yi-d belli ur tesεi acu i tt-yuɣen. Ternu-as nnan-iyid

wid i tt-iwalan di Wed εisi akked Buxalfa. Ɣef ayagi yark ur

xemmemeɣ ara belli temmut neɣ yuker-itt walbaε iwaɣzniwen.

Sin wussan umbe d, ufiɣ-ed iman-iw am akken ur sεiɣ yark

acu i eggmeɣ i yiman-iw. Uɣaleɣ ur d ad-tekkseɣ ara ti-iw seg

umruj-nni giɣ di sbiɣa n lemri n wesmil anda i qqaeɣ. Ger yark

snat tsaεtin n leqaya d tazla sanda akken ttɣimin imeddukal-iw,

sfilliteɣ dima ad tt-in-afeɣ yewwas teqqim ger-asen s ucebbub-nni

n lerir i s-ed-yettawen s ammas-is. Ssarameɣ ad tt-id-mlileɣ

akken ad as-iniɣ s wallen-iw iεeren acal, belli aas i tt-emleɣ,

ala nettat i d-yegran tesseglaf deg ul-iw si tejlib-nni n tullas i

yellan zedɣent-ett; ɣas ulamma ala yewwas i nemlal di sin, nek

ittwera-yi-d ebbi belli d yiwet sneɣ meqbel ad d-tlal ddunit asmi

nella d tixmit deg uzagur umezwaru-nneɣ. Bɣiɣ ad as-iniɣ imiren,

uɣal-ed ɣur-i akken ad am-mlaɣ isefra cennun iεeggunen n

wul am nek, widak yerra zman yettazalen am tifeɣwa ččant

tɣeṭṭen yettcalin ger tera ugejdur akked lmena.

Di smana-nni anda akken ara yaweɣ sin wagguren segmi i

riɣ Fama, ṭṭfeɣ lka inelmaden yettawin si esnawa ɣer

Buxalfa. Nniɣ-as ad ueɣ ad d-reɣ xali yeqqaen din. Lka

teddufes akken nuɣ tannumi. Ufiɣ-ed amkan s ibeddi di tlemmast

uṭṛuli, nettemddeas din am zdaxel n tbewa n ssardin. Mi

newwe ɣer lbusa taqdimt ur umineɣ ara allen-iw mi walaɣ

Fama d yiwen ilemi, leḥḥun ɣef uṭṛuwa afus deg ufus am sin

yebiben iidanen. Suɣeɣ imir-en i unehhar n weṭṛuli akken ad

yebes, ur iyi-d yesli yara. Ẓẓewc yellan zdaxel ur yeǧǧa yara

asiwel-iw yeččuen d leya ad yawe s imeẓẓaɣ unehhar. Dɣa

gezmeɣ ger inelmaden s kra iaren yettwaεefsen akked kra n

titiwin iɣallen ɣef kra n tmegra. Mi wweɣ ɣur-es, nniɣ-as ad

yebes. Yerra-yi-d s tesa belli ur yesεi yara lqanun ad yebes

din. U lemmer ad t-id-walin imsulta ad ixelle yiwet n lexiya

meqqren. Dɣa s laεqel, sfehmeɣ-as belli tura i d-nεedda zdat sin

yelmeyen, teqcict akked weqcic, u taqcict-nni d taxibt-iw ur

walaɣ ara qrib tura sin wagguren.

Ayen yark lliɣ ad as-sefhameɣ i unehhar akken ad yebes,

aṭṛuli yella yettkemil tikli-s ɣer zdat. Netta yella ad iyi-d-ttmuqul

sya ɣer da s yiwen wudem ur numin ara tabruyt seg ayen i s-ed38

hekkuɣ. Acu kan taggara, yuɣal di ṭṭerf u yenna-yi-d: « yakk ur

tettnaɣe ara yides ? ». Rriɣ-as '' ih '', u neggzeɣ-d mi d-yelli

tawwurt n zdat ɣef utuwa. Syin d tazla sanda akken i d-walaɣ

Fama d weqcic-nni i d-yeddan yides. Mi d-wweɣ ɣer tanuttnni

n lewayeǧ anda i ten-id-walaɣ bedden, alleɣ ɣer zdaxel ma

yella kecmen ula d nitni. Ulac anwa yellan din. Dɣa fɣeɣ-ed s

abrid, d anadi fell-asen. ubbeɣ, uliɣ, zziɣ, neɣ, nunfeɣ,

steqsaɣ, cerweɣ tidi, uzleɣ... ulac ṛṛiqa-nsen. Lemǧǧea-nsen

tema seg iṭṛuwaen ikeflen n tizi wezzu.

ulfaɣ imir-en i tmelɣiɣt-iw mi la tettayzag. Yuɣal-iyi-d wassnni

ideg i yeɣliɣ am llufan ɣef yeslaen yeqquen n cbaa n

Fama akked tie umeslay-is igan i wul-iw am tejbirt n tament

taḥṛut.

Amzun ulac ussan yezrin ger wass-nni i deg-i nemlal akked

wass-a i deg-i tt-walaɣ si ṭṭaq uṭṛuli, nettat d yiwen nnien i dyettbanen

d abib-is. Yennejqaq wul-iw, wten deg-s iɣisan mi

xemmeɣ belli yezmer d axib-nni aqdim i ɣef i yi-d-temmeslay. Si

tama nnien nniɣ-as ahat d gma-s ameqran neɣ d εemmi-s

amecu neɣ d mmi-s n xali-s iṭḍen nnig semmus (5)n tikal

yemden ɣer yemma-s. Daɣen xemmeɣ imir-en acu i zemreɣ ad

as-iniɣ lemmer ad tt-afeɣ tura. Laun kullec deg-i yettayzag am

tugi useqqi yersen ɣef inyen.

Skud ur ten-ufiɣ ara, mazal-iyi ttaliɣ, ttubbuɣ di temdint n

Tizi yeččuen d zhir n tkewas. U mači d yiwen i uzaɣ s tayett-iw

deg ubrid, wiɣ timenna n '' semme-iyi ''. Dɣa mi d-uɣaleɣ yiwet

n tikelt si temat anda ebbsen ifurguten, mlaleɣ-ed deg ubrid

Bakir amecu s teqrabt-is. Mazal i s-nniɣ sin imeslayen mi yi-dyenna

belli haten-in yeǧǧa-ten-in di esnawa, taqcict-nni iceben

d wimi i d iyi-wala yewwas ddukkleɣ teɣzi n wass, nettat d yiwen

weqcic ittcabin cwiya ar ɣur-es. Yenna-yi-d daɣen testeqsa-d fellu,

u tebɣa ad iyi-ter. Dɣa uliɣ-ed imir-en ṭṭfaɣ-ed tiseddain

yellan ger temat iaksiyen akked ttbia. Qbala u metwal

esnawa.

Akken εeddaɣ tisemmit n wuzzal n esnawa, ueɣ metwal

ɣer temkadit talemmast. Kecmeɣ s abduz anda i d-sardeɣ udemiw

akked d leǧware-iw. Sefaɣ-ed asebba-iw u eggmeɣ-ed

taqemǧett-iw yellan texenčew. Syin am urgaz azedgan, ubbeɣ39

ed ɣer temat-nneɣ anda nettɣimi s imeddukal, nnig ''

Departement n tmaziɣt ''. Ufiɣ-ed agraw inelmaden akked

tnelmadin, yellan ttqeien ɣef ulac akked d ulaed . Yiwen

yeqqar-as : « uh, aεyiɣ deg iman-iw di esnawa-yagi. Ad astini...

aabaaa… aabaaa…ula cwi n tirugza nat zik di clucagi

yuɣalen zaεma d itidyuten... aabaaa…ad neqleε jedd n

yemma-s n lekem-agi ieqqaren... aabaaa...» Terra-yas-ed

yiwet : « ur tettu yara Rrebrab-agi i d-yennulfan di tmurt-nneɣ...

aabaaa... aabaaa...» Waye igzem-asen-d awal : « ulac

tifrat i tmurt-agi ala lekem uεekkaz ...aabaaa ... tebuim syin

tugim i d-yefɣen si lbu... aabaaa... tewwim-ed yiwen ubarzidan

syin tenɣam-t... aabaaa... ula d win akken i tessulim d

aberzidan, yuɣal d netta i ken-yugin yebɣa ad yetixeaabaaa

aabaaa...»

Ger-asen, ɣer tama tayeffust, seddaw tkalitust, teqqim u

tsenned ɣer lǧedra-s teqcict-nni yifen aggur; akken i qqaren

imeddukal-iw d '' tabbanagt ''. Wehhaɣ-as s ufus-iw, tecmume-

iyi-d. Syin qimeɣ di lecic azegzaw ɣer tama n Smaεil.

Qrib i d-yedda uar yettawin idammen s ul-iw mi walaɣ

aqcic-nni i d-yeddan yides, isers afus-is, am win ur necliε ara si

lɣaci, ɣef tgecrart n Fama. Nettat si dqiqa ar taye ad astezmumeg,

u ad teslef i ufus n weqcic-nni.

Azal n am(8) n werrac d semmus (5) n tullas qimen i tili n

isekla ukalitus, la ttεawaden i yilugan n ddunit. Ladɣa ayen

yeεnan tamsalt n wergaz akked tmeṭṭut. Yal yiwen yettneil ɣef

ccetla-s. Irgazen bɣan acu i bɣan, tilawin bɣant acu i bɣant. Dɣa

tu akken d awal yugin ad yekfu. Nek ul-iw am tčinatt yerkan,

yebda ad d-yettfuu seg allen-iw.

Nnecameɣ wedi kan mi ulfaɣ ččurent-ed wallen-iw.

Regmaɣ imir-en iman-iw s wayen yark lemdaɣ imeslayen ixeṣṛen

di kuz(4) isseggasen n esnawa. Ur bɣiɣ ara ad ifaq walbaε s

wacu ierrun yidi imir-en. Dɣa skecmeɣ iman-iw deg umeslay : «

tenɣam-aɣ s umennuɣ-agi yugin ad yekfu ger yergazen d tilawin.

Ahat lemmer nettak cwi si tezmert-nneɣ i lehdu ɣef leqaya,

ahat ad d-neffeɣ d itidyuten iecen… ». Dɣa yessusem-iyi-d

Samir : « ladɣa keč i n-irennun aggur umbeεd asteεfu unebdu

akken ad d-tuɣale ɣer tesdawit; ɣas susem ɣef yiman-ik... a

yafenyan… ». Rriɣ-as belli ma yella rniɣ-en aggur axaer ttɣimiɣen

rebbeeɣ-ed cwi n tedrimt s wacu i d-ntes lqahwa ar Dda

Mbarek; lqehwa-nni tettas-ed s wenɣac n tneqlin di taddart. Dɣa

yesmejger-iyi-d Yugurten amek i d-hedeɣ. san aas. siɣ yidsen.

Dɣa imir-en tessawel-as Fama i Siham :

- A Siham, tzemre ad iyi-trafqe ɣer ''science eco''?

Kkrent snat tullas seg wegraw yettkemilen ameslay am

tbuciant yugin ad tebes. Wa yettaεre ad d-yessifliw ṛṛay-is

nnig leyuy n wiya. Yeṭṭanez-ed imir-en akim ɣur-i, yenna-yi-d

d tagi i tagnitt-nni anda ilaq as-hedeɣ i Fama. Wehmeɣ deg-s

acu i d-yenna; amek yera belli tewqaε-iyi-d yark seg-s?

Dɣa kkreɣ-ed imir-en, uliɣ d asawen ɣer temkarit tameqrant

n esnawa di lawan Fama d siham ubbent metwal '' science

eco''. Mi wweɣ iwsawen, zziɣ-ed i ubatimut n '' Rectorat '', u

ubbeɣ-ed tiseddain yettawin ɣer '' science eco ''.

Ṛǧiɣ snat tullas zdat tewwurt yeččuen d inelmaden ikečmen

tefɣen. Dɣa akken i tent-walaɣ zdat tewwurt, ueɣ ɣur-sent

qbala, u nniɣ-as i Siham ma tezmer ad iyi-teǧǧ nek d Fama, imi

sεiɣ sin imeslayen ad as-ten-iniɣ. Syin tcawe Fama s wallen-is.

Tenna-yas-ed tneggarut-agi belli tezmer ad tt-teǧǧ. Dɣa nela-d

di sin am tikelt-nni tamezwarut. Acu kan tikelt-agi di tsusmi. Nek

si tama-w ulfaɣ i yiman-iw am win iɣellin di lbir lqayen, u mazal

yewwi ɣer lqaεa, yettaǧu melmi ara ifettex am tdella t ɣef

yeslaen.

Nniɣ-as i Fama s ṣṣut yettargigin :

- Amek ihi, saba !

- Labas el hamdulilah! i keč amek telli ?

- Labas, bxi ! acal-ayagi ikem-ttaǧuɣ! nniɣ-as ahat yella i kemyuɣen.

- Amek ulac i k-ed-tenna Nunu ?

- Acu tebɣi ad iyi-d-tini Nunu ? Iwerra-yi-d ebbi d kem i ilaqen

ad iyi-d-tini ma yella kra yellan ad d-yettwini. Yernu mazal ifut

lal, ini-d i d am-yehwan.

Deg allen-is u deg addud i tebde s lebεid fell-i fehmeɣ-ed

belli nek yides ulac awal yifen ''dayen'' akken ad sfehme liala n

tayri yellan yewwas ger-aneɣ. Acu kan ur bɣiɣ ara ad tt-in-ǧǧeɣ

din meqbel ad d-sfiɣ taebbuyt n re i d-teǧǧa lemala-nni i tt41

emleɣ yewwas akked targit messusen ideg i tt-urgaɣ sin

wagguren-agi iεeddan di tezeg. Tenna-yi-d imir-en :

- Semme-iyi mi k-ǧǧiɣ acal-ayagi mebla ma ueɣ-ed ad aksfehmeɣ

s yiman-iw acu yeḍṛan ! nek ǧaεleɣ wedek ara tfehme

tamsalt.

- Acu n temsalt i tebɣi ad tfehmeɣ ? amek tebɣi ad fehmeɣ belli

tue-ed yewwas, tessema-iyi am useffud. Syin trewle

mebla awal wala cwe.

Lliɣ allen-iw akken ad tefhem belli mači dayen ilhan i texdem

yidi. Nettat s ucmume tkemmel-ed awal-is :

- Ilaq ad tere belli asmi akken uɣaleɣ s axxam, ufiɣ-en ayen

nnien a la yi-ttaǧu. Azekka-nni kan, imawlan n wexib-iw wwinit-

id s axxam-nneɣ. Mazal kan ad tewten zdat-i. Ilaq ad tere

amek i iga umɣar-iw, ur yezmir ula d yiwen ad yebder awal zdates.

Baba s yiman-is yettagad-it; yernu mači d win yark itenen i

useqfel. Dɣa seg ass-nni i nuɣal nek d wexib-iw akkenni.

Nek, i d-yufa lal sliɣ i wawal-nni n ''wemɣar-iw'', fehmeɣ am

yiij n tefsut mara d-yeceq belli tirga-inu ɣef Fama ad d-grint d

cfawat kan timeruga anda akken fkiɣ yewwas tilleli ur nesεi

rrebg i wul-iw.

Tmuqel-iyi-d s imeṭṭawen i d-yewwen s iran n wallen-is. Syin

tenna-yi-d s laεqel, am tin i wumi yekfa lǧehd :

- A Yuyu, ilaq ad teze belli uɣaleɣ tura ttwaliɣ-ek am gma, am

gma aεzizen. Ɣur-i dima ad d-tegri deg ul-iw d yiwen ilemi

ninen aas. Zemreɣ, si tura, ad as-iniɣ i tin ara taɣe belli zhe-is

meqqer imi d keč i d nib-is.

Aas n tɣawsiwin i bɣiɣ ad as-iniɣ. Bɣiɣ ad as-ed-fegeɣ seg-i

imeslayen-nni yark ikemnen di sin wagguren-agi yezrin, akken ad

ter acal i tkellex i wul-iw mazal-en yettamen tullas. Ur teri yara

belli targit-nni i d-iyi-tečxed deg uksum-iw aleqqaq am tsegnit

ireɣlen, ad iyi-tuɣal d alejlej ara yesdduqsen ussan iidanen i yittraǧun

ar zdat. Acu kan dqiqa-yagi kullec yewel deg

ixemmimen yefruzaεen di lmux-iw. Dɣa ur riɣ ayɣer i tt-steqsaɣ

ɣef aya :

- Ahat d aettem i kem-ettmen imawlan-im ? ini-yi-d kan ttxilem

!

- A Yuyu! ilaq ad tere belli seg asmi i d-kreɣ d tameyant u nek

42

d uxib-iw ɣas ma yella yugar-iyi cwi. Si zik, nek yides ur la

nettemfaraq ara. Armi d d tikelt-agi makka i be deɣ fell-as i faqeɣ

belli d netta i ilaq ad aɣeɣ. Ncallah tefheme-iyi ! Netta daɣen

iemmel-iyi aas. Anect-en yark n wussan i nemseba , netta

yeqqim yettru.

Tessusem. Dɣa tesa i walbaε i d-ileḥḥun zdeffir-i. ulfaɣ

imir-en am uɣerda yemmuten zdaxel n tεeddist-iw makken zziɣ ar

deffir akken ad waliɣ aqcic-nni i d-yeddan yides meqbel. Yesaiyi-

d s tasa-nni uettem anda amdan ireffed ticenfurin-is seg

iran. Tenna-d Fama makken i d iyi-d-iwehha afus-is :

- Yuyu! ameddakel n abiε! Mand axib-iw!

Izme-iyi afus-iw s ifassen-nni-ines iqquren am widak

ummaut. Faqeɣ imir-en belli teka-yas Fama ɣef acu yellan

ger-aneɣ. U ɣas mači kullec i s-teka, iban s tmuɣli yera ddeqs

akken ad iyi-ɣuc s wanect-agi yark uɣuccu i d-yettbanen deg

allen-is. Nembaddal-ed kra imeslayen n menwala deg ubrid.

Yesteqsa-yi-d ɣef leqraya-w, rriɣ-as akka kan, mebla ma

xemmeɣ d acu i s-nniɣ. Akenni armi i d-newwe ɣer temat

anda akken i d-ufiɣ imeddukal-iw la ttqeiren, yenna-yas yiwen :

« am temɣarin-nneɣ msakit, lexlawi, iɣeran, lif, ternu-asent

argaz i d-yettasen si Fansa tikelt i xemsa isseggasen ...

aabaaa … aabaaa... yif-itt weɣyul, xesum d netta ur la

yettnema yara ɣer arraw-is yenafen ... aabaaa…»

Fama d wergaz-is, rnan cwi, syin uen akken ad laqen

ifurguten ineggura. Nek qimeɣ din am qinnu, la ttmuquleɣ di

tmeṭṭut n ddunit-iw mi la tetteddu d wergaz n ddunit-is. Qemen

lehdu deg-i. eleɣ imir-en acu yebɣiɣ, dɣa akken ad ttuɣ

sekcemeɣ iman-iw deg lehdu imeddukal-iw. Nniɣ-asen : «

wellah ar lehdu-agi yark i nhedde, ma swan tibelt yerkan zdat

yiwet n temlilit n ddabax ger liverpool akked JSK.... ». san, siɣ

idsen, syin ilqef yiwen awal deg igenni : « Lemmer dɣa yewwas

ad tettekki JSK di '' la coupe d'Europe '', ahat nezmer ad ttnawi

aabaaa... aabaaa...»

Deg i, s yetran yuɣen deg igenni am tεequcin, umbaεd mi

yeɣleq usečču n tesdawit, i d iyi-d-ssakin d Yugurten akked

Ssaεid di temat-nni anda nettɣimi deg-ass nek d imeddukal-iw.

Ufan-iyi-d teɣ ɣef uεebbu am win yemmuten di lecic

43

asemma. Taqemǧett-iw tuɣal yark d tazegzawt u tellexs am

tmacwat n win isεan aldayen. Nnan-iyi belli yark at texxamt

haten-in ad iyi-ttnadin si zgelli. U d yiwen si lǧiran, uu, i sen-dyennan

belli iwala-iyi teɣ dagi meqbel ad yeɣli yitij.

Ufiɣ-ten-in yark di texxamt ad iyi-ttraǧun sima ara ad dkecmeɣ.

Ufiɣen daɣen wwin-id seg usečču kra n tebbuyin

ufemaǧ akked d snat tmellalin yeqquren d weɣrum. Ččiɣ-ten am

win i wumi temmut yemma-s; mazal-iyi-d kan ad meceɣ iudaniw.

Syin xedmen-iyi agraw anda bɣan ad iyi-ebben. Imi tenna

yasen-d Nunu ɣef tedyant-agi yeḍṛan yidi. Dɣa yal yiwen amek

yeεre ad iyi-d-isefhem. Wa yenna-yid-d belli tullas am lxux, zik i

tewwent u zik i xettent. Waye yenna-yi-d belli aas i yifeɣ

Fama, u nettat ur tuklal ara yiwen ninen am nek. Wayenin

yenna-yi-d belli tin i d i-yuran hatt-an la yi-kttraǧu deg alba n

tuddar.

Nek, diɣ aas zdaxel-iw i lehdu-nsen. Ur ran ara belli d

akemmel i yi-ttkemmilen s warway uqecca n lmena n tedyantagi

zdaxel iermman-iw. Nek bɣiɣ ad beddleɣ axemmem, nitni

ssenddafen-iyi s tuna di temsalt agi n tullas d lemala-nsent.

Dɣa εereɣ ad d-esaɣ amzun akken taluft-agi ur iyi-tuza yara

aas, u d yiwet kan n tɣawsa ara iεeddin. Nniɣ-asen belli d tidett

tella teεǧeb-iyi, isem-is akken teqcict-nni... Fama. Acu kan mači

dɣa acal akka i ǧeεlen. Nniɣ-asen teɣli seg ul-iw di smana

tamezwarut ideg i tt-sneɣ, imi tessema-yi am uyazi di lkanun

syin tu ur d-tban ara. Ass-a bɣiɣ kan ad as-garzeɣ takraba

lemmer mači d argaz-is i d-yusan yessukes-itt seg-i.

Iεedda wezgen n yi, xsint teftilin di texxamt akken texsi

teftilt usirem deg ul-iw. Yers-ed am bubarak ɣef uqerruy-iw, alleɣiw

iṭṭef-it wejji; yegguma ad yemu tteswia n Fama ileḥḥun s

tasa di talwit, nettat d wexib-is metwal tisemmit-nni n wuzzal n

esnawa. Kkawent wallen-iw, ur ufiɣ deg-sent ula d yiwet n

tquddit imeṭṭi s wacu ara ssisemeɣ ul-iw yesseɣ lezen n lɣiba

n tin iemmel.

I-inu iu d alejlej yukin. Tteεaeɣ ad fehmeɣ acu i yeḍṛan

yidi, ur d-ufiɣ ara. Tu-iyi akken am llufan tewwi temmalt,

ittqemi-iyi nnefs, u swiɣ aas n timeruga. Lemmer ttafeɣ ad

sεuɣ lkuaj ad ǧǧeɣ tamurt-agi n ccum, ad uheɣ ɣer Fansa neɣ

44

ar elyan. Din ad d-mlileɣ tullas i tt-yifen; ad iyi-emlent xi-is, ur

iyi-ttaǧǧant ara akka i iteǧǧa tagi am yiddew ɣef tcebbubt n

useklu yerkan seg iuan. Neɣ ahat lemmer mači d leḥṛam ad dgreɣ

i yiman-iw tamrart s albaε n tsanturin n wuzzal deg ucentiyagi

i bdan di esnawa. Akka-gi ad iniɣ slam-iw aneggaru i

tudert-agi iqesen fell-i, ad as-ǧǧeɣ imeṭṭawen-iw yemmaren deg

akal-is, ad as-uɣalen d aneznaz n yi i warrac nnien ara ileḥḥun

ɣer zdat ɣef lqaεa-s.

Ass-a d ass uzekka-nni n twaɣit-iw. Mi yi-d-ssekkren

imeddukal-iw di texxamt, ufiɣ-ten-id jemεen-d cwiya n tedrimt

way ger-sen akken ad nu, akken d tajmaεt, ɣer lqehwa n Dda

Mbarek. Mamu yeqquren am yedi, mecuen di lqedd am

izirdi, ineggez-ed ɣef tuyat-iw akken ad iyi-sseɣel deg ukulwa

yettawin s abduz. akim ijbed-iyi si tcebbubin-iw yulin am

senhauc, Yugurten yebda-iyi-d tiytiwin s arkulat si zdiffir. Lasun

ur d-sardeɣ ara udem-iw armi i s-nniɣ i ebbi acu i k-xedmeɣ.

Tilin llan yidi imeddukal-iw, taebit-agi, ikkes-iyi cwi seg

utɣebben yeckucebren ɣef ul-iw. Diɣ ciu yid-sen seg ul-iw.

Qrib ttuɣ, yiwen akken umecwa, belli ezneɣ.

Ticki, uen yark ad ɣen. ala Bakir amecu i d-yeqqimen

yidi, u netta d yiwen ur yezmir ed ad t-yekreh. Yedda-d yidi armi

d timkarit talemmast n esnawa. Nexta-as-ed yiwert n abla

ierfen akken zaεma ad nɣer cwi. Nsers-ed idlisen-nneɣ akked

tittafttarin-nneɣ. Dɣa amecwa kan sersaɣ aqerruy-iw ɣef ṭṭabla,

ueɣ ṭṭseɣ. ulfaɣ i εeggu n yeelli am tezutt mara tefej aqerru

n walbaε.

Zreɣ akken di tnafa acal. Lezen yuɣal yekcem yark iuraniw.

ulfaɣ belli dayen tekfa tudert-iw, bdiɣ la ttruɣ ɣef yedlisen-iw

yersen ɣef ṭṭabla s tin nessa. Ẓẓewc xeddmen inelmaden ur assellen

ara imeẓẓaɣ-iw.

Kemleɣ taguni-w yukin armi ulfaɣ i tiyta tamecut ɣef

umgar-iw. Refdeɣ-ed aqerruy-iw si ṭṭabla, walaɣ-ed Murad d

Nanur. Dɣa yenna-yi-d Murad :

- Amek akka teṭṭse, u keč teqqim-ed ɣer tama-k, deg yiwet n

ṭṭabla, taqcict-nni yifen yark tullas ?

Muqleɣ dɣa imir-en ar tama-w, walaɣ yiwet n tedayt i d45

yettbanen am lmalayek. Tban-ed ledaqa ɣef udem-is. Yessuteras

imir-en Murad ma yella tesεa tamecwat. Dɣa tessufeɣ-ed seg

uqrab-is yiwet n tmacwat zeddigen, yebbudin deg yiran s

lexyu izeggaɣen. Syin tefka-yas-tt i Nanu i d-yeqqimen imir-en

ar tama-w, yebda ad iyi-seffe imeṭṭawen-iw.

Ineq daɣen Murad ar teqcict-nni :

- A taqcict ur tezmire ara ad aɣ-tεiwne ?

Terra-yas-ed s wudem yuɣalen d azeggaɣ :

- S wacu i zemreɣ ad ken-εiwneɣ ?

Yerra-s Murad :

- Twala abugus-agi ! ihi ielli i temmut texibt-is. Nniɣ-as ahaqel

tzemre ad tqese yides cwi akken ad as-tekkse cwi n lxiq.

Terra-yas-ed :

- Ih. '' c'est pas un problème ''.

Dɣa yezzi-d Murad ɣur-i, yefka-yi-d tafalaqatt s anyir. Yenna-yi-d

:

- Aya, tura qesse kan cwi keč d tbugust-agi yifen aggur.

Tesa, siɣ. Dɣa nniɣ-as s lecayem :

- Isem-im, mulac aɣilif ?

- Faila, i keč ?

- Yuyu neɣ Yusef ! Akken i d am-yehwa !

- Yuyu! u, Yuyu !

- Acu teqqare ?

- Nek d tamejjayt n tuɣmas, i keč acu i teqqare ?

- '' Les Mathematiques '', tusnakt ma tebɣi !

- Acal i teqqare ?

- Asseggas wis kuz(4). I kem ?

- Asseggas wis sin.

Awal yuɣal taciri ger-aneɣ. Skecmen-d imeddukal-iw imannsen

di lehdu. Nuɣal nettqesi s zεa armi i nettu iman-nneɣ

anda nella. Dɣa nnan-aɣ-ed widak yeqqaen di wabel-nnien a

nessusem. Steqsaɣ-tt ma yella ad teddu s asečču n tesdawit

akken ad d-teč yidneɣ. Terra-yi-d: '' s lfaṛḥ ameqran. ''

Neffeɣ-ed di semmus(5) yidneɣ si temkadit, awal yugi ad

yekfu. Yiwen yenna-yas : « tasdawit n Tizi wezzu am tmacint

uxuxed… aabaaa… aabaaa …» rriɣ-as : « ula d nek emleɣ

timellalin di zzit... aabaaa... aabaaa...» teneq-ed imir-en

46

Faila : « ur mileɣ ara ad ččeɣ deg usečču n tesdawit, imi mači

aas i sneɣ dagi, yernu... aabaaa... aabaaa... » nniɣ-as :

« ma yehwa-yam kul ass ad aɣ-ed-tafe dagi akken a nefte

akkenni… aabaaa.... » Tecmume-iyi s tuɣmas-nni-ines igan

am udfel. Tenna-yi-d : « s lfar ameqran... aabaaa

...aabaaa…»

Teṭṭef-ed di tebluzt-iw makken neεre a nekcem di ddis-nni

n tewwurt usečču. Dɣa muqeleɣ-tt-id, tmuqel-iyi-d, u din i riɣ

belli mači aas ara yarnuɣ akken ad ttuɣ Fama.

Ait-Qasi Md-Arab

   (aḥric2)

 

 

 

 

Retour en haut

Numéro 58     Juillet 2012

L’ étude :

Mohand Saïd Amlikech

Des At Sidi Ali Ou Abdellah (1812-1877), poète et résistant

par AREZKI Djamal et BELLILI Yahya

A l’occasion du bicentenaire de la naissance du poète, l’association culturelle qui porte son nom, organisera un festival culturel à l’échelle de la Daïra de Tazmalt (communes de Tazmalt, Boudjellil et At Mlikech) au mois de juin prochain. Pour mieux connaitre ce poète, nous présenterons un bref résumé du livre qui lui est consacré par AREZKi Djamal et BELLIL Yahya et qui paraitra lors de ce festival.

1-Naissance de Mohand Saïd Amlikech

Le poète appartient à une famille maraboutique relativement lettrée en arabe qui serait venue du sud-marocain, (Rio do Oro)[1], installée d’abord à Boudjellil (Béjaia) puis à Iaggachen, At Mlikech vers la fin du XVIIe et début du XIXe siècle. [2]

Leur ancêtre Abdellah avait trois enfants : Mohand Ou Abdellah, Ali Ou Abdellah et Smail Ou Abdellah. Ce dernier était retourné à Boudjellil. Il n’avait pas laissé de descendance. Mohand Ou Abdellah est le grand-père du poète Mohand Saïd.

Enfant, il fut la fierté de ses parents et leur lumière car il promettait beaucoup grâce à son éveil précoce, à son intelligence hors-pair et à sa curiosité intellectuelle.

Il fut inscrit comme Taleb dans la zaouïa de son oncle Sidi Ali Ou Abdellah à Iaggachen. Brillant, il gravit vite les échelons de cette zaouïa sous la direction de son oncle Mohand Arezki :

Seg lεilem ala yeqqar                                 De la science, il (Mohand Saïd) en acquiert

Leqwran zik i ten-iheğğa                                                   Le Koran, il l’a maîtrisé très tôt

Izga-d din d aneḍḍar                             Il y resta (dans la zaouïa) comme observateur

Netta d wis sebεa lḥiğğa.                                              Lui qui vient au septième rang.                

 

Ce qui a réveillé sa vocation poétique serait un rêve qu’il aurait fait durant son adolescence. Il aurait entendu l’appel de son grand-père lui dire :

-Mohand Saïd, je te confie et mets entre tes mains une mission que tu dois honorer.

Depuis, il chercha par tous les moyens à identifier cette mission, cette voix (voie ?) intérieure propre aux poètes qu’il n’a jamais cessé d’écouter sa vie durant, en voyageant et côtoyant les sages et les amusnaw de son époque. Il ne resta pas à Iaggachen. Ses voyages le menèrent à Taqqa, Bejaia, Tunis, La Mecque, l’Égypte…

Qqim a Tasefsaft g sslama                                                               Au revoir Tasefsaft

Nek ruḥeγ seg Σeggacen                                                                Je quitte Iaggachen

Rrkeb-inu deg Bgayet                                          Je prends le voilier au port de Bejaia

Cciεa inu tεedda i Tunes                                        Ma renommée ira au delà de Tunis

Iyi-iγaḍen d Muḥend Arezqi[3]                                  Mohand Arezki me fait de la peine

I d-igwran mebla atmaten.                               Il a demeuré (à Iaggachen) sans fratrie.

2-Mohand Saïd : Naissance d’une vocation 

Sa maîtrise du verbe a fait de lui, en son temps, c'est-à-dire au milieu du XIXe siècle tourmenté, notamment à cause de la colonisation française, le prince des poètes : « Pour être reconnu poète, il fallait composer un poème de cents distiques qu’il jugeait avant de donner une investiture symbolique mais appréciée.»[4] Il disait en kabyle : « Becceγ lemdeḥ n win ur as-yennin akken s-yeqqar Muḥend Saεid. »

L’un de ses disciples les plus connus est El Hadj Rabah[5], poète de Tawrirt Moussa Ouamar (At Mehmoud), Tizi Ouzou.

Si Mohand Saïd voyageait souvent et brassait beaucoup de monde : artisans, maquignons, poètes, sages… Il va de village en village, de marché en marché, de tribu en tribu. Il suivait cette voix intérieure qui l’appelait partout. Il côtoyait et se mesurait aussi à d’autres poètes de son temps. Le terme kabyle le désigne par le verbe « iğğalas ». C’est de cette façon qu’il acquiert une longue expérience pour devenir une sorte de référence, un maitre incontournable qui donne ou refuse sa caution à tel ou tel poète. Pendant de longues années, Tasefsaft était devenue pendant longtemps une sorte de cénacle, une école qui délivre plus que des diplômes symboliques, la caution d’un des plus célèbres poètes de son époque.

 Il accompagnait les pèlerins qui vont à la Mecque ou qui en revenaient. Il chantait, en composant des poèmes, en les accompagnant du tambourin, pour leur faire oublier la fatigue du voyage. On l’appelle aussi Mohand Saïd adeεεay, une sorte de rapsode qui chante les louanges des pèlerins et qui bénit leur départ ou leur retour des lieux Saints de l’Islam.

Un jour, en accompagnant un groupe de pèlerins, il composait une chanson aux allures pathétiques :

Qqim a Tasefsaft g sslama                                                           Au revoir Tasefsaft

Ma d nek ruḥeγ seg Σeggacen                                                 Moi, je quitte Iaggachen

Rrkeb-inu deg Bgayet                                           Je prends le voilier au port de Béjaia

Cciεa-inu tεedda i Tunes                                        Ma renommée ira au-delà de Tunis

Iyi-iγaḍen d Wahciyya[6]                                                   Wahchiya me fait de la peine

Σdada[7] tekkes leḥjab.                                                      Adada se dévoile (de dépit).

 

[…] En arrivant au port de Bejaia où le groupe devait prendre le bateau, Mohand Saïd qui était plein d’humour, taquina ses compagnons en leur disant :

-         Mon Dieu, je Te fais offrande d’un sac de méchants ! « Ya Rebbi wwin-aγ-K-in aḍellaε n yemcumen! »

 

3-Mohand Saïd le résistant

En mai 1847, le Maréchal Bugeaud s’avance dans l’Oued Sahel et décide de réduire à néant toute résistance. Hanoteau écrit à ce propos :

    « Le Maréchal Bugeaud partit d’Alger avec une colonne de 7.000 hommes environ, et se dirigea vers Bougie par Bordj-Bouira et la vallée de l’Oued-Sahel. Le 15 mai au matin, la colonne campait au bord de cette rivière sur le territoire des Ait-Abbas [...] A la tombée de la nuit, des feux s’allumèrent sur les sommets de toutes les montagnes environnantes, et peu de temps après les Ait Abbas, soutenus par les contingents des autres tribus, vinrent attaquer le camp et commencèrent une fusillade très vive qui dura jusqu’à une heure avancée de la nuit.

            […] Le 16 mai, à la pointe du jour, le maréchal fit franchir la rivière à sa colonne, laisse les bagages et les sacs sous la garde de deux bataillons, et lança le reste des troupes contre les Kabyles qui garnissaient les crêtes des rochers. En quelques heures, presque tous les villages étaient au pouvoir des Français […] Les tribus de deux rives de l’Oued-Sahel firent successivement leur soumission, et la colonne du maréchal arriva à Bougie sans avoir à tirer un coup de fusil. »[8]

Mohand Saïd, déjà clerc et poète, touché par cette défaite, a usé de son verbe et de son arme favorite, la poésie, pour faire face à l’agression :

Isal yezri bḥal ssdud                                                        Mes larmes coulent à torrents

Ɣef tin iḍran abrid-a               Au souvenir de ce qui s’est passé dans cette campagne

Si Ḥnif ɣer At Bumesɛud                             Depuis Ahnif jusqu’aux Ait Bou Messaoud

Yiwen wer t-id-iɛuda                                                      Personne n’a fait de résistance

Irgazen illan d ssyud                                                 Les hommes qui étaient des lions

Tura teqqwel-asen tbarda                                                Maintenant portent le bât […]

            […] Après cette expédition, le poète est définitivement mis du côté des vaincus. Il a pu faire face aux vicissitudes de la colonisation avec son peuple en composant des poèmes. Il a été témoin de la fermeture de sa prestigieuse zaouïa suite au refus de son oncle Si Abdelkrim[9], dirigeant d’alors de cette Zaouïa puis, chef de rébellion par la suite (voir Revue Africaine n° 42 et 43 de 1898 et de 1899) de pactiser avec l’ennemi « les Infidèles ».

Il a vécu aussi la guerre de 1871 puisqu’il a composé sur El Mokrani et son frère Bou Mezrag :

             Kečč a Bacaγa                                                                         Toi Bachagha

            Anida k-teγli temḥezmelt (ttezdam)                            Où as-tu perdu ta bourse

            Terbeh tersast tamcumt                                          Heureuse la méchante balle

            I k-id-izgan f tegzelṭ                                                                Qui t’atteint au rein

            Yemma-s tqeddec tettru                    Sa mère se lamente en faisant le ménage

            Tazzayrit tebra i tmeḥremt                        L’Algéroise[10] laisse tomber son voile.

 

Dès lors, il se consacrera exclusivement à la poésie et cherchera la compagnie des sages réputés tel que Cheikh Mohand Ou Lhocine de Taqqa.

 Il était très sollicité de partout. Il accueillait ses disciples mais aussi les amousnaw de son époque à Tasefsaft.

 Sa poésie est remarquable par l’élévation de sa pensée. Elle est la révélation d’un grand caractère est surtout un indice d’une prise de conscience politique importante ; voire décisive pour toute la région.

            Il était également porte-parole de sa tribu et une sorte de « ministre des affaires étrangères » qui traitait des affaires de la guerre ou de la paix avec les villages environnants.

                                                                                  AREZKI Djamal et BELLILI Yahya

Bibliographie

 

BOURDIEU, Pierre, Esquisses algériennes, Ed. Seuil, 2008, Paris, p.298.

DEJEUX, Jean, La poésie algérienne de 1830 à nos jours, Éditions PUBLISUD, 2é édition1983.

DJELLAOUI, M’hemed, Tamedyazt Taɣerfant s ɣur Leqbayel n Ǧerğer, Éditions Zeriab, Alger, 2001.

          HANOTEAU, Adolphe, Poésies populaires de la Kabylie du Jurjura : texte kabyle et traduction, -Imprimerie impériale (Paris)-1867. 

MAMMERI, Mouloud, Les isefra de Si Mohand, Éditions Maspero, 1969.

MAMMERI, Mouloud, Poèmes kabyles anciens, Laphomic- Awal - La Découverte, 1988, Alger.

RINN, Louis, Marabouts et Khouan, étude sur l’Islam en Algérie, Ed. Adolphe Jourdan, Alger, 1884.

YACINE, Tassadit, Poésie berbère et identité, Éditions Awal- Laphomic, Algérie, 1988.

 

 

Retour en haut

Numéro 58     Juillet 2012

L interview :

Interview de Djamel BENAOUF

par Sεid At Mεemmer.

Awlawal seg Wehran

 

 «Thedreḍ i medden f lḥeqq 

Lḥeqq mkull wa amek i t-yefhem 

Yal yiwen amek i t-yessenṭeq 

Yal yiwen amek i t-yessefhem 

Kečč ur k-fhimen ara »

Si Muḥ

Djamel Benaouf

-Ecrivain poète

 

Rencontre à la croisée des chemins

 

De combat en sacrifice, il put aboutir à la rédaction d’un roman « la ville des rencontres ». Il devient de ce fait, l’un des précurseurs de l’écriture en langue tamazight en Algérie. Manquant terriblement de moyens, modeste... Afin de corriger une erreur, cette rencontre, s’imposait, à notre sens, pour vulgariser l’ouvrage de Djamel.

 

-La voix de l’Oranie : qui est Djamel Benaouf ?

- Djamel Benaouf : je suis un Algérien, Kabyle, né dans un petit village d’«Ighil Ali »  de la wilaya de Béjaia. Je ne me considère pas vraiment comme écrivain ou poète, je suis certes intéressé par la littérature en général, mais je me vois plus en tant que combattant pour la cause Amazigh qu’autre chose.

- Quand est ce que vous avez entamé votre parcours dans l’écriture ?

- Vers 1978. Année ou je commencé à écrire des poèmes. D’ailleurs, j’en ai une quarantaine à mon actif. 

- Tous vos écrits sont en langue Amazigh, est-ce un choix ?

- Je dirai plus, c’est un devoir, comme vous le savez, la langue berbère est exclusivement orale. A ma façon,  et par le biais  de l’écriture, j’essaye de préserver cette langue. C’est à mon sens, un devoir de mémoire envers notre culture.

- Comment avez-vous eu l’idée  de la rédaction de ce livre ?

- En parallèle des poèmes que j’écris, et malgré la semi clandestinité dans laquelle j’évoluais, j’ai toujours essayé d’écrire des articles dans des journaux pour léger au lectorat futur des témoignages sur notre combat. Concernant mon roman, l’idée avait germée dans ma tête au début des années 80, mais j’avais une certaine, appréhension de l’écriture, je me sentais pas à la hauteur de rédiger un livre, encore moins d’élaborer un roman ! Puis un ami à moi, chercheur en langue et culture à l’université de Francfort «  Kamal Nait Zerrad », m’a encouragé à me lancer en argumentant qu’il fallait au moins essayer. 

C’est donc le 12 Janvier 2000, jour de l’an Amazigh (et c’est un hasard ?) que j’ai fait la première ébauche du livre. Je l’ai terminé par un 17 Octobre, mois de la révolution (autre hasard ?) 

- « Ville-rencontre » a été édité en France, pour quoi pas en Algérie ?

-  Pour l’édition du livre, je dois vous dire que j’ai tapé à toutes les portes, je me suis rendu à Alger, en Kabylie,  sans succès. Mon ami Nait Zerrad m’a proposé de le publier en France. Ce qui a été fait aux éditions l’Harmattant. 

- Quel est l’histoire de votre roman ?

-Pour moi, contribué à l’épanouissement de l’homme est une chose primordiale.

J’ai essayé dans ce livre, d’apporter quelque chose de nouveau au par rapport aux autres romans qui ne parlent que de la revendication Tamazight. J’ai essayé de démontrer, j’espère que j’y arrive, que la compréhension entre les gens dépasse leur appartenance sociale et parfois culturelle.

Pour les besoins de mon histoire, j’ai inventé un espace urbain appelé «  Carrefour de civilisations ». Cette ville, dans  mon imaginaire, se trouve en Afrique du nord, entre Oran, Tripoli, Nador et Béjaia. En toile de fond de l’histoire, un amour réel, et non charnel, prend forme dans un dédale de souvenirs puisés dans la mémoire  de mon enfance. J’y parle de la femme en tant qu’individu à part entière, je dénonce l’arbitraire, l’injustice, et surtout, j’ai voulu faire passer des idées nobles telle que la liberté.

- Votre inspiration pour l’écriture de ce livre ?

- Ce n’est pas un roman autobiographie, mais c’est toujours mon inconscient qui remontre à la surface pour me dicter les idées.

Parfois en relisant des passages, je n’ai vraiment pas l’impression qu’ils sont de moi ! Et pourtant toutes les choses auxquelles je crois sont là !        

- Avez-vous déjà pensé à faire traduire votre livre ?

- Personnellement non, parce que l’idée initiale de faire ce livre en Tamazight je ne me vois pas pour autant comme avocat des opprimés, mais je suis à l’écoute des besoins des gens. 

La langue Tamazight étant en ce moment le parent pauvre de la littérature Algérienne, j’essaye de mes moyens de la relancer.

D’un autre côté, je ne rejette pas l’idée qu’un collègue puisse le faire. D’ailleurs, j’ai déjà reçu une proposition d’une traduction en arabe, ce que j’apprécie.

- Comment en êtes vous venu au combat pour la cause  Amazigh ?

- Je suis un produit de la culture orale, quelle soit arabe dialectale ou Amazigh. Personnellement, je suis arrivé à Oran à l’âge de six ans où j’ai connu les quartiers populaires de Sidi El Houari, la calère et Ras El Aïn. C’est à partir des années 70, que mon intérêt pour la cause Amazigh a commencées. Au début ce fut un intérêt pour la langue en elle-même, puis le fil en aiguille, et vu les exactions  dont notre peuple a été victime, je me suis carrément engagé dans un combat que je crois juste et bénéfique. Je vous dirais même plus si les rôles étaient inversés et que la langue arabe était minoritaire dans notre pays, je me serais investi tout autant, dans le même combat.

- Ce combat continue toujours en Algérie, votre avenir par rapport à cela ?

- Je suis un être humain tolérant de nature. Je ne cautionne aucune violence de quelle sorte qu’elle soit. Mais quand je suis convaincu d’une idée je la revendique.

J’ai consacré ma vie pour cette cause, cela me fait mal au cœur de voir toute cette désinformation, toute cette haine…

 Enfin je tiens à préciser que je ne fait pas dans la politique politicienne, ni de la politique de salon. Je revendique un droit pour un avenir plus radieux, je l’espère.

- Votre dernier mot ?

- Mes mains sont vides, je ne suis pas riche, ma langue est quelque peu liée, mais j’ai en mon cœur beaucoup d’espérance.

L’être humain se doit d’être confiant, car comme « Idir » dans mon roman, l’esprit de l’homme s’en va avec les vagues recherchant l’espoir entre le sommeil et le réveille.

Meryem Ch.

La voix de l’Oranie, Samedi 22 mars 2003. 

 

“A taqbaylit

I yeḍran nekkni neqbel-it”

Ɛli ideflawen.

 

         

                                                    

           قافآ و عادبإ تاراضحلا ىقتلم...

 

 

'تاراضحلا ىقتلم'خ١غ٠صبِلأا خغٌٍبث خ٠اٚس  , ٞشئاضجٌا تربىٌا ٍُمث' ٓث يبّجفٛػ'ٟغ٠صبِلأا ةدلأا ٚ ٓفٌا ذ١صس ٌٝإ فبع٠ ذ٠ذج دٌِٛٛ  , ٟف خ٠اٚشٌا ًّذريبجٌّا از٘ ٟف عاذثلإا ٚ ٓفٌا ةبث خزفر حذ٠ذج اسبىفأ ٚ بلبفآ بٙرب١ؼ .

 تربىٌا بٙظٛخ٠ خثشجر يٚأ بٙٔإفٛػ ٓث يبّجٟئاٚشٌا ٓفٌا ْاذ١ِ ٟف .بصبخ اض١ّر ٚ اش١جو بدبجٔ ذٌبٔ بٙٔأ لاإ از٘ ُغس .

 عٛظِٛ بٌٙٚبٕز٠ ٟزٌا حدذؼزٌّا قبف٢ا ٛ٘ ب٘ش١غ ٓػ خثشجزٌا ٖز٘ ض١ّ٠ بِ ٚ خ٠اٚشٌا ,تربىٌا بٍٙؼج ذمف , ٗ١ف غّزجر ٞزٌا ػ١سجٌا غّزجٌّا حسٛص ٍٝػ خزفٕر حزفبٔسبىفلأا ٚ دب٠ٛزسٌّا فٍزخِ ٟٕؼ٠ بِّ داشفلأا ٚ دبئفٌا فٍزخِ .

ٓ٠أضج ٟف خ٠اٚشٌا ًضّزر    , ْب١س١ئس ْلاؽث ٚ خ٠سٛذِ خصل يٚلأا ءضجٌا بّ٘ش٠ذ٠اٚ خ٠اٚشٌا ساذدأ ًو ٌٗٛد سٚذر ٞزٌاسسرٛصسٚد ٗؼِ ُسبمزر ٟزٌاخٌٛؽجٌا .

 ْإش٠ذ٠اػ١سجٌا ًجشٌا ٓػ حسٛص خ٠اٚشٌا ٖز٘ ٟف , ك١مذزٌ ٝؼس٠ ٞزٌاحب١ذٌا ٟف ٗدّٛؼ ٚ ٗرار ,ٌٗلاخ ِٓ تربىٌا بٌٕ ضشؼ٠ , ٟزٌا خ١سفٌٕا ةشذٌاٗرار ٚ ٗسفٔ غِ ْبسٔلإا بٙظٛخ٠ , ٚ خضبؼٌّا خم١مذٌا ٓ١ث عاشصٌا ِٓ ٌُبػ ص١ؼ١ف حسٛصٌا ش١١غر ًجا ِٓ بٙ١ٌإ ٝؼس٠ ٟزٌا َلا٢ا ٚ َلادلأا ٓ١ث ٚ ضٚشفٌّا غلاٌٛاٖبجرا ًو ِٓ ٗجٔاٛجث ػ١ذر ٟزٌا خٍّظٌّا , ٟزٌا دبػاشصٌا ٖز٘ ًو ػسٚ ٟف ٚٗز١سفٔ تؼزر ,حب١ذٌا ٚ ًِلأا عبؼض شؼجٕ٠ , ش٘بؽٌا ٚ قدبصٌا ٗجد غِ ذٌٛ٠ ٞزٌايسسرٛصساشّزسلاا ٚ َبِلأا ٛذٔ ٟعٌّا ًجا ِٓ حٛمٌا ٗذّٕ٠ ٞزٌا . ذٔبو ٚسسرٛصخفمضٌّا حأشٌٍّ اضِس ,خٍّؼزٌّا , ُغس ب٘دٛجٚ ضشف ًجأ ِٓ خفبىر ٟزٌاخجؼصٌا خ١ػبّزجلاا فٚشظٌا ,خٍِبؼٌا حأشٌّا ذٔبىف ,ٍُؼٌٍ خجٌبؽٌا حأشٌّا ٚ , ٚ ٚ ًّؼٌا ْٚؤض شثذر ٟزٌا ٚ ط٠شٌّا ب٘ذٌاٚ خِذخ ٟف بٙسفٔ طشىر ٟزٌا حأشٌّاخّىد ٚ دبجص ٚ َضػ ًىث بؼِ ذ١جٌا .

 ذٔبو بّوسسرٛصخ٠اٚشٌا ِٓ ٜشخأ يٛصف ٟف ,حب١ذٌٍ شخآ ٕٝؼِ , ْبِلأاخلشطٌّا يبِ٢ا ٚ .

خ٠اٚشٌا ِٓ ٟٔبضٌا ءضجٌا بِأ  ,داشفأ حذػ ٓ١ث غّج ذمف , تربىٌا ُ٘سبزخآ١٠ٛٔبص لابؽثأ اٛٔٛى١ٌ , تربىٌا بٌٙٚبٕز٠ ٗز١صخطث خصبخ خصل ٌٗ ُِٕٙ ذداٚ ًو دبؼثأ ٓػ خٍِبو خصلاخ ٌٝإ فبؽٌّا خ٠بٙٔ ٟف ًص١ٌ شبمٌٕا ٚ ً١ٍذزٌا ِٓ ش١ضىث يلاخ ِٓ ٗ١ٌإ ِٟش٠ ٞزٌا فذٌٙا ٚ خٌٚبٕزٌّا خ١عمٌا دب١فٍخ ٚ حسبزخٌّا خ١صخطٌااذد ٍٝػ خثشجر ًو ضشػ .

 ذٔبو ذمف ازٙث ٚ 'داسبعذٌا ٝمزٍِب٠بعمٌا ِٓ ش١ضىٌا بٙ١ف تصٕر خؽمٔحدذؼزٌّا ,خ١ػبّزجلاا ءاٛس ,خ١فبمضٌا ,خ١خ٠سبزٌا ,خ١سفٌٕا , ٝزد ٚ خ٠دبصزللااخ١سب١سٌا ,خ١عل ًىٌ ٚ ,بٍٙضّر ٚ بٙ١ٌإ ضِشر خ١صخض .

ًّؼٌا از٘ ٟف ً١ّجٌا ٚ  , ًئبسٌّا ٖز٘ ًو ٓ١ث غّج٠ ْأ تربىٌا خػبؽزسا ٛ٘ساٛذٌا ٚ فصٌٛا ِٓ تٌبل ٟف ,دب١صخطٌا ٓ١ث ش١صمٌا ساٛذٌا ءاٛس , ساٛذٌا ٚأ

ٗسفٔ ٚ ًؽجٌا ٓ١ث يٛؽٌّا ,شخ٢ عٛظِٛ ِٓ خ٠شذث ًمزٕ٠ ٗٔأ بّو , ًخ٠ ْأ ْٚدساذدلأا ٓ١ث غبجرسلاا ٚ ًسٍسزٌبث .

 ٓػ اذ١ؼث ًئبسٌّا ًىٌ خ١ؼلاٌٛا ٚ كؽٌّٕا حسٛص ءبؽػإ ٍٝػ ضوس بّو ءاشمٌا شذس٠ ٞزٌا يب١خٌا , بٌٙٚبٕز٠ ٟزٌا خسبسذٌا ب٠بعمٌا يلاخ ِٓ ُٙجسذزس٠ ٕٗىٌخ١ِٛ١ٌا ٗرب١د ٟف ذداٚ ٞأ بٙط١ؼ٠ ْأ ٓىّ٠ ٟزٌا ٚ ُ١ّصٌا ٟف ُٙسّر ٟزٌا ٚ . بّوخضذث خ١غ٠صبِأ خغٌ بع٠أ تربىٌا ًّؼزسا ,خ١ٍصلأا بٙربٍّىث , سٚزج ِٓ حذّزسٌّاخم٠شؼٌا خغٌٍا , شخآ ٟف خجؼصٌا دبٍّىٌا طؼث حشطٌ طِٛبل قبفسإ َضٍزسا بِّخ٠اٚشٌا .از٘ ٍّٗؼٌ خ١فبمضٌا ٚ خ١ثدلأا خّ١مٌا ِٓ ذ٠ض٠ بِ ٛ٘ ٚ , ٚ ءاشص شٙظ٠ بِ ٚخ١غ٠صبِلأا خغٌٍا ٕٝغ .

تربىٌا ةٍٛسأ ٓػ بِأ  ,ٓ١١ٔبٕجٌٍا ةبزىٌا ذدأ ةٍٛسأ ِٓ اذج ت٠شل ٛٙف , ٚ ْٛ٘اشجج ً١ٍخ ْاشجج’ , داشٌّا فاذ٘لأا ٚ سبىفلأا ٓ١ث اش١جو بثسبمر ذجٔ ش١دغّزجٌّا كّػ ِٓ خؼثبٌٕا ب٠بعمٌا ٖز٘ ًضِ حشؼ يلاخ ِٓ بٌٙٛصٚ . غٌبؼ ّٓف ةبزوحدشّزٌّا حاٚسلأاٟف ٗثبطزٌا ٗجٚ ظدلا٠ ْأ ٕٗىّ٠ ْاشجج ً١ٍخ ْاشججٌ ٓ١ث ٚ ٕٗ١ث ةٍٛسلأا ٚ صٌٕاداسبعذٌا ٝمزٍِٚ حب١ذٌا خفسٍف تٔبج ِٓ خصبخ غّزجٌّبث ضٌٕٛٙا ٚ خّئبٌٕا شئبّعٌا ه٠شذر ًجأ ِٓ خؽخبسٌا خػضٌٕا , ٟعٌّا ٚ ظفذر ٟزٌا خ١ػبّزجلاا خٌاذؼٌا ٚ ٟلشٌا ٚ حسبعذٌا ٍٝػ خذزفزِ حذ٠ذج قبفآ ٛذٔ ٗثخّ٠شىٌا حب١ذٌا ٟف دشف ًو كد ,ػمف ّٓى٠ ٛٙف فلازخا نبٕ٘ ْبو ْإ ٚ  قساٛف ٟفبِّٕٙ تربو ًو بٙط٠بػ ٟزٌا فٚشظٌا ٚ ْبىٌّا ٚ ْبِضٌا .

 ْأ ٛ٘ ٌٗٛل ٓىّ٠ بِ ًو ش١خلأا ٟفداسبعذٌا ٝمزٍِٗث داسأ عاذثإ ٟ٘ تربىٌايبّج فٛػ ٓثٛذٔ خ١غ٠صبِلأا خ٠اٚشٌبث غفذر حذ٠ذج سبىفأ ٚ قبفآ حشؼسٛؽزٌا ٚ دذجزٌا ,ٟػٌٛا ٚ شىفٌا ئدبجِ غّزجٌّا ٟف خسشر ٚ . ْٛىر ْأ ّٕٝزٔخ١ٕفٌا ٗرب١د ٟف تربىٌٍ عاذثلإا ٚ ءبؽؼٌا ِٓ ذ٠ضٌٍّ ادلا١ِ .

ب. ةيفاش

 ُلس شوٛفبص02 شجّزجس شٙض 2003

 

 

 

 

 

                                

“S yisem n Σellic nessawal, nura-t di yal d lkaɣe.  

Γas tura nga-yas azal, asmi yedder " AWER YAWE"!  

Benεuf d Mezdad mazal, ar d awen sanda ara nawe.  

Riɣ kan ad ssiwezleɣ awal, ur ken-ttuɣ a wa neɣ a taye.  

Asmi ara tzedɣem seddaw wakal, agu i ken-yeffren a t-nesfe.  

Ahat Kafka ad yekker ad yeẓẓall, a t-yewwet wugur ad tafe?  

“ A yemma lmizan imal, a taeyt deg-m tubbe.  

                       Mass ULAC ur nekkat uzzal, fessus, deg-s tessalaye”.

 

Sεid At Mεemmer.

Awlawal seg Wehran.


 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 Retour en haut

Numéro 58     Juillet 2012

 

L’article :

 

Les populations amazighes croient en leur Printemps

par Ali Chibani

jeudi 28 juillet 2011

 

 

C’est « une culture déboutée de l’être, acculée dans les marges de l’illégitimité ou du jeu, et qui l’est depuis si longtemps que c’est devenu sa seconde nature, aussi essentielle que la première [1]. » Ce sont là les termes forts que l’écrivain et anthropologue algérien Mouloud Mammeri a choisis pour parler de la culture amazighe (berbère). Asphyxiées, niées et menacées de disparition pendant des millénaires, la culture et la langue amazighes vont-elles enfin être reconnues et institutionnalisées en Afrique du Nord ? Après deux printemps sanglants (le Printemps berbère, en 1980, et le Printemps noir, en 2001, en Algérie), l’année 2011 amène-t-elle avec elle le troisième printemps qui serait l’aboutissement d’un combat commencé avant les indépendances ?

Depuis l’allocution dans laquelle le roi du Maroc Mohammed VI, le 17 juin, a annoncé l’inscription de « tamazight » dans la nouvelle Constitution du pays [2] comme « langue officielle », les locuteurs reprennent espoir. Ils s’organisent pour profiter de ce moment historique afin d’obtenir la reconnaissance qui manque à leur identité.

Pour l’heure, les militants amazighs marocains refusent de céder à la liesse et préfèrent rester réalistes. « L’officialisation de notre langue est certes un grand acquis, confie Ahmed Assid. Toutefois, elle reste un acquis fragile et la manière de le présenter nous mécontente. » Ce membre de l’Observatoire amazigh des droits et des libertés (OADL) dénonce la reconnaissance de l’arabe et de tamazight dans deux lignes séparées là où il était attendu de lire dans une seule et même ligne : « L’arabe et tamazight sont les deux langues officielles de l’Etat. » Il regrette aussi que, « contrairement à l’arabe, aucune protection juridique n’ait été prévue pour notre langue. Nous ne pouvons pas accepter une telle officialisation, d’autant plus qu’elle ne peut se faire dans une constitution absolutiste ».

Pour comprendre cette réaction, il faut rappeler que les avancées enregistrées dans le domaine de la promotion de l’amazighe, quand elles sont lancées par les Etats, reflètent la volonté des autorités d’encadrer une revendication qui mobilise, et non celle de satisfaire une exigence populaire légitime. Dans les écoles marocaines, cette langue est apprise indistinctement aux arabophones et aux berbérophones, mais à 15 % des élèves du royaume seulement. En Algérie, cet enseignement est limité à cinq préfectures, alors qu’il devait en concerner 16 sur les 48 que compte le pays. Toutes sortes d’embûches sont semées sur le parcours des étudiants et des professeurs qui dédient leur carrière à leur culture : retards dans les paiements, affectation très éloignée du lieu d’habitation, manque de moyens... Les médias amazighs rencontrent les mêmes problèmes : « Le pouvoir a surtout peur de la chanson kabyle engagée. Il nous contraint à la censure et à l’autocensure, explique une journaliste de la radio algérienne Chaîne II. Quant à la chaîne de télévision en tamazight, elle n’apporte rien de neuf et elle est très surveillée. »

Les revendications identitaires servent aux Etats à légitimer la dictature et à diviser les populations. Pour créer un fossé entre arabophones et amazighophones, les autorités maghrébines ont toutes déclaré l’ensemble des pays composant le territoire nord-africain exclusivement « arabo-musulmans », allant jusqu’à créer une forme de dichotomie entre musulmans et amazighs, assimilant ces derniers à des extrémistes comparables aux islamistes. Quand le chef de l’Etat algérien Abdelaziz Bouteflika a décidé de la création d’une chaîne en amazighe – initiative rapidement imitée par le royaume marocain –, il a ouvert au même moment la chaîne Coran TV. La première apparaissait comme un os jeté aux démocrates pour qu’ils se taisent sur la création de la seconde.

Actuellement, le salut de la langue et de la culture amazighes vient surtout de la société civile. Assid reconnaît que sa langue vit « une véritable renaissance, avec des manifestations culturelles qui se multiplient et une production littéraire qui dépasse la production francophone au Maroc ». Cet « âge d’or », on le retrouve aussi en Algérie, où plusieurs festivals ont vu le jour pour récompenser les meilleurs travaux artistiques et scientifiques, tandis que la production cinématographique explose. Des rencontres et des spectacles sont présentés dans tous le pays, ce qui offre aux différentes cultures (kabyle, chaouie, touareg, mouzabite…) de nouveaux espaces de rencontre.

« Le Maroc a franchi le pas »

La décision de Mohammed VI n’est pas passée inaperçue en Algérie, où son discours a été très suivi. Le chroniqueur du quotidien El Watan Djaffar Tamani remarque : « Ainsi, l’officialisation de tamazight n’a rien de dramatique ni de périlleux pour la stabilité d’un pays. Le Maroc a franchi le pas  [3]. » Le Makhzen a en effet détruit une autre fantasmagorie du pouvoir algérien selon laquelle la reconnaissance constitutionnelle de la première langue parlée en Afrique du Nord provoquerait une guerre civile tant la population arabophone y serait hostile. Tel est le discours tenu par les dirigeants et, surtout, par M. Bouteflika. La réforme constitutionnelle lancée par ce dernier quelques jours après celle du Maroc ne devrait pas franchir le cap de l’officialisation.

Le départ de M. Ben Ali a libéré le mouvement amazigh tunisien qui est, par ses discours, comparable aux indépendantistes du Congrès national canarien (CNC) [4]. Les locuteurs amazighs, interdits de parler dans la langue de Jugurtha, ont été réduits à quelques centaines de milliers vivant à Djerba, Matmata, Douiret… Une minorisation qui a commencé sous le régime de Habib Bourguiba. « Après l’indépendance, les montagnards avaient été contraints à l’exode. Ils ont dû descendre en ville et s’assimiler aux populations arabophones », résume Khedidja Ben Saïdane. Une telle politique a valu au régime de M. Ben Ali plusieurs interpellations du Haut-Commissariat des Nations unies aux droits de l’homme. Des appels restés sans effet.

La baisse du nombre de locuteurs ne décourage pas les militants. Agée de 26 ans et étudiante à l’université de Tunis, Ben Saïdane consacre son Master à la « toponymie amazighe » dans le sud d’où elle est issue ; un sujet qui est loin de son choix initial. « Je voulais travailler sur “les minorités amazighophones de Tunisie”, raconte-t-elle. Mais aucun professeur n’a accepté de diriger mes recherches. Certains ont refusé par peur ; d’autres par conservatisme et parce qu’ils considèrent que la Tunisie est un pays arabe, point. »

Elle a déjà soulevé le problème de la reconnaissance de sa culture dans la future Constitution tunisienne. Elle est à la tête de l’Association tunisienne pour la culture amazighe (ATCA), nouvellement créée et qui devrait recevoir son agrément dans les prochains jours. « Nous avons commencé à sensibiliser les citoyens et les partis politiques à ce sujet. Mais nous n’envisageons pas de demander l’officialisation. C’est chose impossible en Tunisie, car nous sommes trop minoritaires. Nous voulons seulement qu’il soit fait référence à la dimension culturelle amazighe de la Tunisie », explique-t-elle, avant de regretter que, en dehors de petits partis, toutes les organisations politiques rencontrées aient violemment rejeté jusqu’à l’idée d’une discussion. « Ces derniers jours, raconte-t-elle, une animatrice de Nessma TV s’est fait vilipender en direct par un homme politique pour avoir assumé ses origines amazighes. Ces difficultés m’encouragent à me présenter aux prochaines élections pour participer à l’Assemblée constituante afin de mieux défendre ma cause. »

En Libye aussi, l’amazighe était interdit dans la rue par M. Mouammar Kadhafi. « Mais, depuis le début de l’insurrection, les choses ont changé, juge M. Fethi Benkhelifa, conseiller auprès du ministre de la justice du Conseil national de transition (CNT). Nous avons déjà commencé à nous organiser. La chaîne Libya TV émet en arabe et en amazighe et trois centres d’enseignement de la langue ont déjà ouvert à Nefoussa et à Tripoli. » Interrogé sur la réaction de la population si le CNT ne reconnaissait pas officiellement sa langue, notre interlocuteur menace : « Nous n’avons à supplier personne pour que notre langue soit reconnue en Libye. Un droit est un droit. Si, à la fin de l’insurrection, des voix s’élèvent pour nous interdire encore de parler notre langue ou pour refuser sa reconnaissance officielle, nous reviendrons à la case départ. Nous reprendrons les armes et nous continuerons notre combat. » Malgré ce ton, M. Benkhelifa, en exil depuis quinze ans en raison de ses activités militantes, est optimiste pour l’avenir. D’après des sources en contact avec le CNT, la Libye post-Kadhafi aurait aussi deux langues officielles, l’amazighe et l’arabe.

 

Ali Chibani

http://blog.mondediplo.net/squelettes/images/logodiplo.gif

Lettre du Maghreb

http://blog.mondediplo.net/2011-07-28-Les-populations-amazighes-croient-en-leur

 

 

Notes

[1] « L’imaginaire éclaté de Jean Amrouche », Actes du colloque « L’Eternel Jugurtha », éd. Jeanne Lafitte, Marseille, 1987, p. 158.

[2] Lire « Trois projets de Constitution et des doutes », La valise diplomatique, 30 juin 2011.

[3] « Et tamazight ? », El Watan, Alger, 20 juin 2011.

[4] Renvoyant à ces ancêtres amazighs, les Guanches, dont la langue n’est plus parlée, le CNC se présente comme un « parti indépendantiste des Iles Canaries, territoire africain encore colonisé par l´Espagne » (voir le site officiel, en espagnol, de l’organisation).

http://logi8.xiti.com/hit.xiti?s=182780&s2=3&p=blog3::2011-07-28-Les-populations-amazighes-croient-en-leur&hl=21x39x32&lng=fr&r=1152x864x24x24&re=1135x693&ref=http://fr.mg41.mail.yahoo.com/dc/blank.html?bn=574$.intl=fr$.lang=fr-FR

 

 

Retour en haut

Numéro 58     Juillet 2012

L’ hommage :

Hommage à Haroun Mohamed

 

par Abbas Jugurtha 

“Init-iyi-d isem AMAZIƔ

Ma tilelli s tegrawla

Neɣ ɣef wakken ttwaliɣ

S akersi teṭṭuqet tazzla”

Agrawliw Lwennas Matub.

 

 

 

Muḥemmed Harun « Masin » 1949 /1996

 

 HAROUN Mohamed est décédé le 22 mai dernier (22 Mai 1996), suite à un arrêt cardiaque. Un hommage lui est rendu dans ABC Amazigh n°3 dont voici Le mot de M. O. MEDJEBER:

 

Que de souffrances, que de larmes, que de tortures que d’humiliations, que de mépris que de privations, que de sacrifices, que d'incompréhensions, il aurait fallu subir, pour qu'aujourd'hui l'on puisse dire, écrire sur un mur, sur un papier, sur un tableau, sur une banderole, sur un décret présidentiel, sur une constitution: le mot AMAZIGH.

Un mot! Un mot qui faisait peur! Un mot qui faisait trembler la toute-puissance Etatique.

Jamais, sans doute, dans l'Histoire de l'Humanité, un mot n’a été aussi chargé de symboles, de sens et n'inspirait autant de craintes. Un mot-clef...

Un mot parce que signifiant "Homme libre "; parce que synonyme de " Liberté ", de " Droits de l'Homme "; parce que véhiculant des valeurs ancestrales, des traditions multi-milénaires de Démocratie, de Justice, d'Honneur, de Dignité, de

Grandeur, de Respect, de Patriotisme: ce mot-là était honni, tabou, frappé d'interdit d'écriture et même de simple chuchotement.

" ... L'Algérien était ankylosé puis momifié dans des textes qui lui interdisaient même jusqu’au moindre murmure. La toute-Puissance Etatique et l'appareil politique réfléchissaient pour lui, veillaient sur lui et géraient même jusqu’à son intimité... " (in Algérie-Actualité, hebdomadaire national, N° 1120 du 2 au 8/4/87).

Mouloud Mammeri en savait quelque chose: lui qui vit publier l'un de ses rares communiqués culturels, par le quotidien national " El-Moudjahid " dans la rubrique NECROLOGIE entre deux avis de décès, en 1972.

Une injure grave faite à celui qui rédigea un rapport, à l'adresse de l'ONU, en faveur de la décolonisation de l'Algérie, durant la guerre de libération.

Mohamed Haroun en savait quelque chose: lui qui préféra ne pas recevoir les visites familiales, plutôt que de se soumettre au diktat de l’Administration du sinistre pénitencier de Lambése qui lui refusait de parler en tamazight avec sa famille. Faire plus de 1200 km et se voir interdire de parler dix minutes en tamazight !

Ces dix minutes qui coûtèrent jusqu’à la vie à Madame Haroun née à Aït-Bessai Zahoua, valeureuse mère (*) de Mohamed Haroun, ancienne maquisard veuve, de son vivant d'un officier de l'Armée de Libération Nationale.

Ces exemples de répression linguistique et culturelle sont innombrables. A l'instar de celle vécue en 1988 par cet enseignant d'histoire qui se fit rappeler à l’ordre par son inspecteur " pédagogique " en voulant " corriger " le titre du programme d'étude: " La civilisation amazighe ancienne " au lieu et place de " La civilisation maghrébine ancienne " anachronique.

Ils se trouvent encore des gens qui persistent aujourd'hui à dire "Non à la constitutionnalisation de tamazight " parce que, disent-ils, cela " risquerait de provoquer des cassures ethniques ", suggérant un conflit ethnique, lequel conflit n’existe que dans leur imagination. A l'instar de ces fantômes de notre enfance avec lesquels nos bonnes vieilles grands-mères nous faisaient peur, pour nous obliger à rester tranquilles, à obéir.

L'Histoire le montre: le combat de Mouloud Mammeri et de Mohamed Haroun est juste.

Le soulèvement populaire d'avril 1980, les marches grandioses du M.C.B. et le boycott scolaire et universitaire le prouvent: il y a des milliers, des millions de Mammeri et de Haroun. Que de choses passées, de chemin parcouru, du temps où l'on n’était qu’un groupuscule, du temps où l'on nous raillait même!

Après avoir, non sans peine, grâce à tous ceux et à toutes celles qui ont donné de leur temps, de leurs larmes, de leur sacrifice, de leur argent, de leurs souffrances - et Mohamed Haroun en était l'un des Martyrs - brisé le tabou qui frappait

tamazight et l'amazighité, il nous reste à restaurer cette " belle langue " comme l'appelait Mohamed Haroun, jusqu’à lui rendre toute sa beauté et tous ses droits.

Indéniablement, le meilleur hommage que l'on puisse rendre à Mouloud MAMMERI l'intellectuel impénitent qui préféra la culture du peuple à la culture de salons d'une part, et d'autre part, à Mohamed HAROUN, l'intellectuel révolté qui préféra la résistance à l’oppression plutôt qu’une brillante carrière universitaire, c’est de continuer leur oeuvre inachevée.

 

M. O. MEDJEBER in Amazigh Bulletin de Communication n°3 

(*) Décédée dans un accident de la circulation en rendant visite à son fils détenu à Lambese

 

http://www.amazighworld.org/studies/articles/hommage_%E0_haroun_mohamed.php 

 

 

 

 

 

Interview : Mohamed Haroun, Itinéraire d'un militant

par Les insoumis, lundi 6 juin 2011, 12:49 ·

 

Interview que Masin U Harun (Mohamed Haroun) a accordé au quotidien algérien "El Watan" (Le Pays) en 1991. Une (quasi) exlu signée "Les Insoumis"

 

Masin U Harun et ses filles

 

 

Le Pays : Qui est Mohammed Haroun?

Masin U Harun : Je suis né le 13/04/1949 à Tifrit, fils du "sergent Tahar" tombé au Champ d'honneur les armes à la main en 1958. En plus de mon père, j'ai perdu deux sœurs mortes de misère des suites directes de la guerre de libération. Ma mère, quant à elle est morte dans un accident de la circulation en venant me rendre visite en prison. J'ai commencé mes études à l'âge de 11 ans dans un camp militaire français. 

En 1963 j'ai rejoins le centre d'enfants de Chouhadas de Bir-Lahrach(El-Eulma, W. Sétif). Brillant élève, j'ai fait trois classes en une seule année(CM1-CM2 et fin d'études). Puis, orienté vers le CET(Collège d'Enseignement Technique) d'El-Eulma, je faisais sept kilomètres à pied entre le centre et le CET.

En 1967, je me suis inscrit au CNET de Sidi-Aich pour préparer un CAP d'ajusteur, diplôme que j'ai obtenu avec la meilleure note. Après un concours j'ai été admis au lycée technique de Dellys où j'ai obtenu le BM(Brevet de Maîtrise) et le BAC Technique, diplôme grâce auquel je me suis inscrit à la Faculté Centrale d'Alger en Sciences exactes. Mon vœu à l'époque c'était l'étude de la conception du laser.

Parallèlement, je travaillais et étudiais l'astronomie à l'Observatoire de Bouzaréah et, le temps restant, je faisais de la recherche sur la langue tamazight. J'étais

même en contact avec feu Mammeri, alors directeur du C.R.A.P.E. à Alger. 

Tout cela à été interrompu par mon arrestation le 5 janvier 1976. 

L.P. : Pourquoi cette interruption alors que vous aviez un avenir prometteur?

M.H. : Au lendemain de l'indépendance déjà, j'ai été déçu et révolté par l'attitude négative de certaines personnes qui n'ont pas respecté le Serment donné à nos pères morts pour l'Algérie.

L.P. : Expliquez-vous? 

M.H. : Je vous cite quelques exemples des causes de ma révolte: 

 Pour entrer au centre d'enfants de Chouhadas en 1963 j'ai dû pleurer pour apitoyer le maire de l'époque. J'ai essayé mais en vain, d'obtenir une bourse d'internat au CNET de Sidi-Aich. J'étais donc obligé de payer ma pension qui s'élevait à 340 DA par trimestre alors que ma mère, veuve de Chahid avec trois enfants à charge ne touchait que la

 

modique somme de 540 DA par trimestre ! Il nous restait donc 200 DA. Qui peut vivre avec cette somme pendant trois mois ?

Au lycée technique de Dellys, pendant une fête de l'Aïd, je n'avais pas 1 centime pour rentrer chez moi. Savez-vous ce que le surveillant m'avez dit: "Du moment que tu n'a pas d'argent pour rentrer chez toi, je me demande ce que tu fais ici dans le lycée". D'après lui, un pauvre n'a pas le droit d'étudier...

Maître d'Internat au C.E.G de Dellys pendant l'année scolaire 1970/1971, je commençais à sensibiliser les élèves sur la question amazighe. Les coopérant Égyptiens se sont réunis et exigés mon exclusion de l'établissement. En tant qu'Algérien n'avais-je pas le droit de rechercher mes origines et ce dans mon pays ? Enfin, ce serait trop long pour énumérer toutes les vexations que j'ai subi.

 

L.P. : Vous avez donc décidé de mener un combat ?

M.H. : Oui

L.P. : Lequel ?

M.H. : Avant tout je suis fils de combattant, j'ai vécu la guerre dans ma chair. Savez-vous que la maison qui a abrité le Congrès du FLN à Ifri (Ouzellagen) appartient à ma propre tante Haroun Ouardia ? Très jeune, j'ai été déjà destiné et conditionné pour mener un combat pour la liberté et contre l'injustice et ce, d'où qu'elle vienne.

L.P. : Pourquoi avoir choisi la violence comme moyen de lutte ?

M.H. : La violence est un ultime recours pour tout combat. J'ai commencé à militer dans des organisations clandestines, au début strictement dans le cadre culturel. C'est ainsi que j'ai participé à la création de la revue "ITIJ" (Le Soleil) en langue Tamazight qui était éditée en Algérie. Cette revue avait attiré les

foudres du pouvoir qui avait opté pour la répression. Loin de baisser les bras, avec un groupe de militants nous avons crée l'Organisation des Forces Berbères (l'OFB) et nous avons édité, toujours en Algérie, une revue politique "ATHMATHEN" (les frères). 

En outre, nous distribuons des tracts pour éveiller la connaissance identitaire. La répression a doublé en férocité. Et dans ce climat de psychose, j'ai été donc prêt à tout pour redonner courage au peuple algérien et à donner ainsi un sens à mon combat. Je pourrais m'expliquer plus longuement dès qu'une autre occasion me sera donné. Je dois vous dire que j'ai été "boycotté" par les médias depuis ma libération.

L.P. : Et votre arrestation ?

M.H. : J'ai été arrêté le 5 janvier au restaurant Universitaire vers 20H par la Sécurité Militaire. Mis dans une voiture banalisée jusqu'à hauteur de la R.T.A, là j'ai été conduit dans un fourgon blindé et

complètement dans le noir, en un lieu que j'ignore jusqu'à ce jour où j'ai subi un interrogatoire musclé pour ne pas dire que j'ai été torturé.

L.P. : À la Cour de la sûreté de l'État de Médéa, votre procès ?

M.H. : Vous croyez qu'il y a eu procès ? Nous avons été à Médéa uniquement pour écouter le verdict. Mon avocat, commis d'office, était bègue ! Prison à perpétuité pour moi.

L.P. : En entendant le verdict qu'elle à été votre réaction ?

M.H. : J'ai été très calme, serein même. En fait le verdict n'avait fait que renforcer davantage ma conviction dans la lutte. Car une fois de plus je venais d'être victime d'une autre injustice dans mon propre pays.

L.P. : Parlez-nous de votre détention ?

M.H. : Au début, ce qui m'avait touché c'était le fait d'être présenté comme étant anti-Algérien, un bandit, un vaurien, un

vendu, etc... Mais comble de tout cela, c'est quand ils ont osé porter atteinte à la mémoire de mon père en me faisant passer pour un fils de harki, moi, fils du Chahid "Sergent Tahar" mort pour l'Algérie. Toute ma détention s'était déroulé à Lambèse onze ans et demi durant.

L.P. : Les conditions de votre détention ?

M.H. : Les premières années atroces: j'ai même connu l'isolement. On avait voulu me faire passer pour un fou et ce, pendant deux ans au moins. C'était une raison pour moi de ne pas perdre la raison. J'ai lutté contre la folie. Je ne m'en suis sorti de cet enfer que grâce à ma persévérance et à mon esprit de lutteur, de combattant.

L.P. : À quoi passiez votre temps ?

M.H. : À étudier, à lire tout ce qui me passer par la main: français, arabe, anglais, espagnol, etc., et surtout continuer clandestinement à faire des recherches. Ce qui m'a permis de

supporter ce calvaire et préparer l'avenir, car je croyais en ma libération.

L.P. : Votre libération ?

M.H. : J'ai été libéré le 5 juillet 1987, à l'occasion du 25ème anniversaire de l'Indépendance. Mais cette liberté n'étais pas complète car je n'ai pas retrouvé ma mère, morte dans un accident de la circulation en voulant venir me rendre visite à Lambèse. Je n'avais pas eu le droit de la voir avant son enterrement vers la fin de 1976. Et dire, la pauvre qu'elle avait été ravitailleuse et agent de renseignements pendant la Révolution.

L.P. : Comment avez-vous été accueilli par la population de Tifrit et de la région ?

M.H. : C'était grandiose, indescriptible, cela m'a fait oublié les onze ans et demi de misère passés à Lambèse et a renforcé ma conviction à donner plus pour cette Algérie pour laquelle tant de larmes et de sang ont coulé.

L.P. : Que devient Mohamed Haroun ?

M.H. : Je suis sans emploi, sans aucune ressource, célibataire, je suis aidé par des amis pour survivre, néanmoins cela ne me décourage pas pour continuer mon combat pour un idéal qui est Liberté-Justice.

L.P. : Et la démocratie naissante en Algérie ?

M.H. : Vous savez, la démocratie n'est qu'un vain mot car un Roi qui donnerait un peu de liberté à son peuple sera un démocrate... Hassan II du Maroc à même une opposition, le Roi de Jordanie, un parlement qui ne lui est pas majoritaire et au Népal on vote !

L.P. : Vos projets ?

M.H. : Littérature berbère, études sur la grammaire amazighe, linguistique générale et de la peinture.

L.P. : Le mot de la fin.

M.H. : Croyez-vous que cet entretien sera publié ?

 

“Nnaɣ a ssi lkumisaṛ

Anida i s-tebram i mmi

Ulukan daxel n lebḥer

A t-id-ḍeqqrent lemwaji

Tɛacem s lmenker

Ihi ulayɣer

Ad tḍemɛem tijɛal deg-i

Mmi ɣas yenṭerr

Ad yeṣber i ccer

Mačči d ccmata am kunwi”

 

Agrawliw Lwennas Matub.

 

Abbas Jugurtha 

Awlawal seg Wehran.

 

 

Retour en haut

Numéro 58     Juillet 2012

Tadlist nniḍen :

INTRODUCTION À LA REALISATION D’UN DICTIONNAIRE AMAZIGH-AMAZIGH À BASE KABYLE, Hamek Brahim

  dans notre rubrique  Téléchargement : http://www.ayamun.com/These_Hamek_Brahim.pdf

 

 

 

Retour en haut

Numéro 58     Juillet 2012

Le poème :

Abrid umezruy

Sɣur Muḥemmed (Masin) U Harun

 

Abrid nuɣ yezzi yuli 

Deg-s ahni* deg-s tilelli 

Tamaziɣt neɣ aẓekka 

D wagi i d abrid n trugza

 

Ahni-nneɣ s yes-s ad nessew

Akal yessan s yeɣsan 

D ikesman n imarawen

I ẓẓuɣuren igarfiwen 

Amezruy n tmaziɣt yif 

Tawsit tarwa tameddurt 

 

Abrid nuɣ yezzi yuli

Deg-s ahni deg-s tilelli 

Tamaziɣt neɣ aẓekka 

D wagi i d abrid n trugza 

 

Amek ara nili d aklan 

Ur nezmir d imaziɣen 

Imarawen izmawen 

Deg icenga ur ugaden 

 

Tamziɣt neɣ aẓekka 

akka i d abrid n trugza 

tarwa n tmurt tamaziɣt 

tilelli tif tameddurt 

Kkret ad nekkret, kkret

yessawal-aɣ-id umezruy 

Muḥemmed (Masin) U Harun

Lambis (Lambèse) Meɣres 1979

 

 Ahni: idammen s ttergit.

 

 


 



 Retour en haut

Adresse de messagerie électronique : Description : K:\1_CONFIDENTIEL_20-10-2011\Mes sites Web\Ayamun_lesNuméros_2000-2011\Septembre2009_fichiers\image009.gif 

ayamun@Hotmail.com

Adresses Web:

http://www.ayamun.com/

Retour en haut

Retour au titre

Description : K:\1_CONFIDENTIEL_20-10-2011\Mes sites Web\Ayamun_lesNuméros_2000-2011\Septembre2009_fichiers\image032.gif 

 

tanemmirt, i kra iẓuren ayamun, cyber-tasγunt n tsekla tamaziɣt, ar tufat !

Retour à Bienvenue

@Copyright  ayamun 2000
Dernière révision :
samedi 21 juillet 2012

 



1- Cf. Tassadit Yacine in : poésie berbère et identité, sur le mouvement maraboutique et ses origines.

 2 Selon si Lhanafi, un des membres de sa famille, décédé en 1993.

 

[3] Oncle paternel du poète.

[4] Poèmes Kabyles anciens, M. Mammeri, p.417.

[5] Voir M.Mammeri, Ibidem, p.424.

[6] Femme de son oncle Mohand Arezki.

[7] Adada, mère du poète.

[8] HANOTEAU, Poésie populaire de Jurjura, p. 20.

[9] Selon le colonel Robin, cité dans la même Revue en page 55, « Si Abdelkrim a été nommé caïd aux Béni Mellikeuch. C’était un homme pieu, riche, parent et ami de l’ancien Khalifa d’Abdelkader Si Ahmed Taieb Ben Salem. .Mais ce fut un échec. C’est alors qu’il rejoint la résistance pour devenir chef d’un groupe important de combattants. »

[10] El Mokrani avait deux femmes dont une Algéroise.