12ème année
Tadlist nniḍen : D’UN DICTIONNAIRE AMAZIGH-AMAZIGH À
BASE KABYLE, Hamek Brahim |
Prénoms algériens authentiques
1°) Le texte en prose : Ṭaṭabaṭaṭa, tullizt sɣur Ait-Qasi Md-Arab, (aḥric2)
2°)
L’étude : Mohand
Saïd Amlikech Des At Sidi Ali Ou Abdellah (1812-1877)
Poète et résistant, par AREZKI Djamal et BELLILI Yahya
3°) L' entretien : Interview de Djamel
BENAOUF, par
Sεid At Mεemmer,Awlawal seg Wehran
4°) L'article
: Les populations amazighes
croient en leur Printemps, par Ali Chibani
5°)
L’hommage :
Hommage à Haroun Mohamed, par
Abbas Jugurtha
6°) Tadlist nniḍen, en
PDF : INTRODUCTION À LA REALISATION
D’UN DICTIONNAIRE AMAZIGH-AMAZIGH À BASE KABYLE, Hamek Brahim
7°) Le poème : Abrid umezruy, Sɣur
Muḥemmed (Masin) U Harun
Adresse
de messagerie électronique
Numéro 58 Juillet 2012
Ṭaṭabaṭaṭa
Tullizt sɣur Ait-Qasi Md-Arab
(aḥric2)
Tameddit,
di texxamt, ččan-iyi imeddukal-iw s isteqsiyen
akken ad asen-d-ḥkuɣ acu yeḍran
nek d teqcict-nni walan
taṣebḥit-agi
yidi. Rabiε,
Muṛad, Yugurten, Ḥakim,
Nanuṛ, Samir,
Mamuḥ, Bakir
zzin-iyi-d am yemcac ɣef
tecriḥt. Bɣan
ad ẓren ma
yella tuɣal d tameddakelt-iw neɣ ala. Nek, akken
ad iyi-hennin,
nniɣ-asen
belli taqcict-nni tettwaxḍeb, ur ilaq ara
a nehdeṛ aṭas
ɣef
tullas medden. Dɣa
akken ad ssismḍen tasa-nsen ɣlin-ed felli
s titiwin armi bdiɣ la ttsuɣuɣ caεfeɣ i win i d
iyi-d-ixelqen.
Ticki beddlen awal, Nek mazal-iyi qqimeɣ di tirga-inu.
Bdan,
akken uɣen tannumi am inelmaden n
ddunit maṛṛa, ameslay ɣef
tullas. Inṭeq-ed
yiwen : « asmi akken i s-nniɣ bɣiɣ-kem, imir-en i
tebda la treggel fell-i am yir aselluf… ṭaṭabaṭaṭa...
ṭaṭabaṭaṭa...
nniɣ-as
amek ara d i-yagi baba-m, ma yella ur d i-yessin ara...
ṭaṭabaṭaṭa...
nek mači d amṛabed ! Dayen isehlen ad t-uɣaleɣ
... ». Wayeḍ
yerra-yas-ed : «... ṭaṭabaṭaṭa...
ṭaṭabaṭaṭa...
tewεeṛ
ddunit a čiču ... ». Nek mazal-iyi di
tirga-inu. Udem n Faḍma yugi
ad yetixeṛ si
ger wallen-iw. Amzun d win yuḍnen tawla ubeḥri
asemmaḍ, nek faqeɣ i yiman-iw teṭṭef-iyi
yiwet n tawla yerɣan,
uliw
yettinẓif am inisi ijerḥen,
allen-iw bɣant
ad runt, imi-w
yeggugem, allaɣ-iw inzeɣ deg umekti n
wass-a.
Tura makka ẓleɣ deg usu, u tɣum-iyi tferṣadit
ɣef
allen akked
lehduṛ imeddukal-iw,
bdiɣ ad
d-ttaraɣ
azrar n wass-iw iεeddan
am ifeṭiwej n tmes di
tudert-iw yeččuṛen d tillas.
Acmumeḥ n
Faḍma
iččuṛ iɣisan n wul-iw s tafat-is, ḥareɣ ad tt-ẓreɣ tikelt
nniḍen. Ugadeɣ ad mteɣ si ccuq ussan-agi
i deg-i ur tt-ttwaliɣ
ara. Ḥareɣ ad ẓreɣ allen-iw di
teksumt n wudem-is leggaɣen
am
lemri, udem-nni-ines igan am ubellaṛ yuɣen s zzit n
tzemmurt
usammar.
Tikwal akka fehmaɣ-ed kra si lehduṛ-nsen
: « amek tebɣiḍ ad
yeqqim wemdan di tmurt-agi... ṭaṭabaṭaṭa...
ṭaṭabaṭaṭa...
ulac
ixeddim, ulac axxam, ulac asirem, ulac zwaǧ...
ṭaṭabaṭaṭa...
takaṛḍa, timeḥqranit,
tabenεemett,
sin isseggasen n lεeskeṛ...
ṭaṭabaṭaṭa...
ṭaṭabaṭaṭa...»
Azekka-nni, i wakken ad tt-ẓreɣ, uliɣ ɣer Medduḥa.
Nniɣ-as
ad aṛǧuɣ zdat tewwurt
arma teffeɣ-ed,
syin ad tt-ṛafqeɣ s amḍiq
ifurguten. Acu kan deg ubrid mmektaɣ-ed belli ur
ilaq ad imsuseɣ
ɣur-es.
Dɣa
si tlemmast n webrid i d-berneɣ ɣer Ḥesnawa.
Ass-nni ɣriɣ yark tiswiεtin-iw. Ɣas ma yella zdaxel n wesmil i
yelliɣ,
lmux-iw isseweq deg isefra n Zimu anda akken argaz
yessawal i tmeṭṭut-is
akken ad d-tuɣal
s axxam. Lliɣ
ttarguɣ
belli
Faḍma tennuɣna umbe d zwaǧ-nneɣ, dɣa tṛuḥ s
axxam-nsen
teǧǧa-yi, u nek s leḥzen
yeččuṛen d lfarḥ ad
ṛuḥeɣ ad tt-id-
ḥellelaɣ. Di lεezza-w makken
ara d-tecmumeḥ ɣur-i, makken ara
d-tneggez fell-i am tsekkurt, makken ara d
iyi-tsemmeḥ seg ul-is,
ad teqbel ad d-tuɣal s axxam. Ttwaliɣ tudert-iw yides
am tufɣa n
zzit seg ulqim makken ara d-tettṣubbu
s laεqel.
Akken ula d nekni
tikli tafessast, afus deg ufus, ddunit-agi-nneɣ i ɣ-yettṛaǧun
ad ttnidir
di sin.
Ihi smana-nni wwḍeɣ yemma s axxam. Ḥkiɣ-as ɣef teqcictnni
n tmucuha i d-mlaleɣ di tesdawit. Nniɣ-as acḥal
teḥdeq, u
acḥal tezyen am
tmerqemt ɣef
usennan. Tenna-yi-d umbe d mi
yi-d-testeqsa ɣef imawlan-is : « ɣur-ek a mmi,
tullas weεṛent.
Ɣurek
ad d-teɣliḍ di
yir laṣel ». Dɣa segmi i s-ed-ḥkiɣ fell-as amek
nesεedda
ass-nni di Tizi wezzu, teḍṣa u tedεa-yi-d ad yili Ṛebbi
yidi di temsalt-agi. Tenna-yi-d, melmi d i-yehwa ad
nṛuḥ ad dnzer
imawlan-is, acu kan ilaq ad d-steqsiɣ ma yella win i
tenyesnen.
Ḥesnawa tban-iyi-d mecṭuḥet,
u tullas-is ur tesεiḍ
acu i
izaden deg-sent. Dayen friɣ-tt tura ger-i d yiman-iw :
ad ǧǧeɣ
ccema, ad uɣaleɣ ɣer waddal. Nniɣ-as tura ad
ttazzalaɣ
nek d
Murad akked Ɛezdin,
si Wad εissi
ɣer Ḥesnawa.
U cwiṭ n
yedrimen i d iyi-tefka yemma seg ayen akken i tezenz
imendilen i
txaḍ i tlawin, uɣeɣ-d yessen yiwen
userwal n tiṛgal akked
tqemǧett n taḍuṭ.
Syin ṛuḥeɣ ɣer mmi-s n xali
akken ad iyi-dyerḍel
yiwen usebbaḍ
abarkan. Nniɣ-as
akka asmi ad d-tuɣal
Faḍma ad iyi-d-taf
heggaɣ-ed
iman-iw. Ur bɣiɣ ara ad tɣil belli win
ara taɣ d
aεeṭṭaṛ. Bɣiɣ ad tzux yess-i
ger tizyiwin-is. Ayen
ssaramaɣ ur tetteḍḥi
yara yess-i makken ara ṛuḥeɣ ad tt-idxeḍbaɣ
seg imawlan-is.
Tεedda
smana, u Faḍma mazal ur d-tuɣal ara. Ul-iw
yebda
la tt-yettictiqi akken yettectiqi weẓrem
yexwan talleqimt n
weɣrum.
Ɣas akken uɣaleɣ, tikelt-agi s
tidett, ɣer
tɣuri-w,
acu kan
yal mara yiliɣ deg usmil ḥala
fell-as i ttxemimeɣ.
Ssawḍeɣ
armi
isqecṛeɣ yiwet n tiṭuct
di sbiɣa n
lemri n teɣmeṛt
anda ttɣimiɣ. Ẓriɣ
ma yella tussa-d Faḍma ɣer Ḥesnawa,
ur tezmir ara ad teqqim ur
d-tettεeddi yara deg ubrid-nni i
d-ttwaliɣ teɣzi n wass. Yernu
mkul
mara wεuɣ ttṛuḥuɣ-ed ɣer temṛaḥt
anda akken uɣen
tannumi
imeddukal-iw
ttɣimin.
Dayen ibanen, ma yella tussa-d ɣer
Ḥesnawa ɣer din ara
d-tass. Tikwal ur d-ttawḍeɣ ula d aggaḍ
ɣur-sen,
si lebεid
ara d-muqleɣ ma
yella tella ger-asen, syin ad
uɣaleɣ ɣer wesmil-iw.
Di texxamt ur tesεiḍ
anwa ifaqen acu i yi-iḍeṛṛun
ussan agi.
Am zik-iw ssusumeɣ makken ara bdun atfelsef
yimeddukal-iw. Ur
ḥmileɣ ara ad d-sbeggneɣ acu iḍeṛṛun
zdaxel-iw, ur bɣiɣ ara ad
ɣiḍeɣ ula d yiwen.
Imi bdiɣ la
ttaysaɣ ad
d-tas Faḍma. Nniɣ-as
ahat yella kra i tt-yuɣen neɣ d imawlan-is i
tt-in-yeṭṭefen ur d-tuɣal
ara. Si tama nniḍen
nniɣ
ger-i d yiman-iw, s usirem, iban smana i
d-iteddun ara d-tuɣal.
Ɣas akken nek d
asusam ameqran, tikelt-agi tasusmi tzad
deg-i, tuɣal tekcem-iyi am usemiḍ
mara yekcem tafekka n win
yemmuten. Ttḥareɣ ad kecmeɣ s usu akken ad
arguɣ Faḍma,
dima ttwaliɣ-tt s tqenduṛt
tazeggaɣt
yeččuṛen d zagzag, teqqim di
leḥcic azegzaw
yellan zdat '' science eco ''. Nek ɣer tama-s,
allen-iw deg allen-is, teqqar-iyi s yiles-is ẓiden
am tament acḥal
ula d nettat i yi-tectaq di smana-yagi i deg-i ur d
iyi-teẓri yara.
Iwweḍ-ed wass amenzu
n smana. Nniɣ
ger-i d yiman-iw assa,
mebla ccek, ad d-tass ɣer tesdawit. Ccucfeɣ s waman
issemaḍen, imi ur ufiɣ ara aman iḥman,
reḍleɣ-ed
cwiṭ n rriḥa ɣer
Smaεil,
seṭleɣ
tamart u lsiɣ-as
aserwal-iw ajdid akked d tqemǧettnni
tajdiṭ s usebbaḍ
iserǧen am lemri. Win i yi-d-yemlalen seg
imeddukal ad iyi-d-yini ma yella ar tmeɣra i leḥḥuɣ. Nek ad as-
ḍseɣ syin ad beddleɣ awal. Dɣa, ass kamel,
nek d tamuɣli ɣer
zdat n webrid n temkaṛdit
talemmast n “Ḥesnawa” si tetiṭuct
i giɣ
di lemri n teɣmeṛt
anda ttɣimiɣ deg usmil. Daɣen rniɣ asmaṛǧeḥ
ger temṛaḥt-nni
anda ttɣimin
imeddukal-iw akked wanda qqareɣ.
Ulac yiwen di ddunit i izemren ad iḥus
i wayen ḥulfaɣ tameddit n
wass-nni umbe d mi tteklaɣ ur d-tettas ara Faḍma ɣer tesdawit.
Ul-iw yuɣal am ufrux mazal d-issemɣin rric i wumi
mmuten
imawlan. Ḥulfaɣ tameddit-nni am
akken yella kra yenejqaqen
deg-s. Ṭlam
yers-ed ula ɣef
ul-iw akken i d-yers ɣef
akal. Kecmeɣ
zik
s usu akken ur d-zzakaneɣ ara i yimeddukal-iw acu id yiyuɣen.
Kecmeɣ daɣen akken ad d-mmektiɣ seddaw tduli udemnni
ḥlawen i yi-d-yettaḍṣan di tsawent n Ḥesnawa yettawin ɣer
tlemmast n temdint. Lemmer ufiɣ ad susmen di
texxamt, u
naddam ur d-yettas ara. Bɣiɣ ad qqimeɣ deg
usfillet-agi i dttεawadaɣ
deg allaɣ-iw am usuru n ssinima. Nek
d Faḍma yelsan
taqenduṛt n
leqbayel tawṛaɣt deg uxxam n laεmum-iw di
taddart,
la nettnecṛaḥ am
arrac imecṭaḥ
zdat tilibizyu; nettat tebɣa
ad
twali asaru imaṣriyen,
nek bɣiɣ ad waliɣ timlilit n
ddabax ger ''
Liverpool'' akked walbaεḍ n
terbaεtin
nniḍen. Lḥasun taggara
umennuɣ-nneɣ tkeffu s usexsi
n tilibizyu akken a nqesseṛ ɣef
ayen nessaram ad t-nexdem di tudert-nneɣ.
Azekka-nni iga am ussan iεeddan. Kkes-ed,
ass-a tura, ur
kcimeɣ
ara ɣer
wesmil. Qimeɣ ɣer imeddukal-iw
ma yella kra ad
d-ibanen. Steqsan-iyi-d acuɣer ur ɣriɣ ara ass-agi.
Rriɣ-asen
belli
aεyiɣ ussan-agi,
ilaq-iyi cwiṭ ustaεfu si tusnakin
akken ad d-yaf
lḥal allaɣ-iw issereḥ meqbel ''les examens ''. Nek, Ṛebbi yeẓra,
acḥal i yezdeg, uxemmem ɣef Faḍma,
allaɣ-iw.
Ur sεiɣ acu
zemreɣ ad xedmeɣ ḥala aṛaǧu-ines deg umḍiq-nni anda i d iyi-dtufa
ass
amezwaru.
Ulac
acu ur meyzeɣ ara yeḍra-yas.
Nniɣ-as
ahat tuḍen, hattan
deg usu s tawla isqeṛqicen
iɣsan,
neɣ
ahat d baba-s i ttyeqnen
deg udanin, yugi-yas ad d-teffeɣ seg uxxam, imi
yuggad
ad d-terwel ɣur-i. Neɣ ahat d yaya-s i
da yettweddiεen,
ur tebɣa
yara ad n-teǧǧ
axxam-nsen yenhewwel. Neɣ
ahat tebɣa
ad iyitessufri
cwiṭ akken ad
yennerni lebɣi-w
ɣur-es.
Lḥaṣun ulac acu
ur d-nεedda yara deg uqeṛṛuy-iw.
Smana-yagi tis snat uɣaleɣ am umeslub di Ḥesnawa.
Tiɣimit
weḥdi deg yiwet
akken n ccuka i d-iqublen tamṛaḥt
anda nettɣimi
tuɣal-iyi
d tannumi. Mi yewwiɣ
albaεḍ n
yedlisen yidi ad
staεemleɣ belli qqaṛeɣ, u dima ttaεṛaḍeɣ ad freɣ iman-iw akken
ulac anwa ara yi-d-iεeqlen seg imeddukal-iw. Imi
ur bɣiɣ ara ad
iyi-ceṭṭen walbaεḍ
seg-sen. Bɣiɣ ad d-griɣ weḥdi
di lbir-agi i deg-i
greɣ iman-iw mebla ma yella faqeɣ. Si tama nniḍen
ttεassaɣ-ed
tullas yark i d-yettεeddin syin. Ẓriɣ zdaxel-iw belli
amejjaq
amezwaru ad d-tger Faḍma
di tsemmit n wuzal n tesdawit ad as-
ḥalfuɣ. Imi tuɣal-iyi am rriḥa
umezzir ger izuliɣen-agi
i yi-d-yezzin.
Ẓriɣ ad iẓer
wul-iw makken ara d-tsers taqejjart-is tamezwarut di
Tizi wezzu.
Yiwet n tikelt, makken ẓleɣ di leḥcic
azegzaw seddaw ''
l'institut
n l'informatique '', walaɣ tarbaεt-nni imeddukal-iw ad dleḥḥun
sanda qqimeɣ, ger ifassen-nsen snat n tḍellaεin
timeqṛanin akked d qraḍ
(3) iculliḍen iberkanen seg ansi i
dyettban
tiqurar n lgazuz akked yiẓmi
n ččina. Dɣa
akken i dwwḍen
ɣer
din, sersen-d sin iḍebsiyen imeqṛanen
n seksu akked
weksum. Akken kan kfant tullas aheggi, neẓdem
nekni s warrac,
am iwaɣziwen
icaḍen, ɣef
iḍebsiyen-nni. Deg yiwen umecwaṛ,
yegra-d ḥala
usṭenṭen n tɣenǧawin
deg uzzal aḥarfi.
Makken i nettqessiṛ,
walaɣ
Nunu mi tleqqeḍ di leḥwal,
tettaraten ɣer iḍellaεen, mmektaɣ-ed imir-en
awal-nni i yi-d-tenna
Faḍma ɣef Nunu.
Tenna-yi-d belli nettat d taǧarett-nsen. Syin
ulac ayen ur xdimeɣ ara akken ad ṭfeɣ Nunu weḥdes
deg albaεḍ
n ccukat mebla Rabiε. Dɣa akken i yi-tettunefk teswiεt weḥdi
d
Nunu, nebεed ɣef tmeẓẓuɣin n wiyaḍ,
steqsaɣ-tt
ɣef
teqcict-nni i
d-yusan, azal n mraw (10) n wussan ɣer Ḥesnawa.
Acu i yi-s-weḥmen
ugar, mi d iyi-d-tenna belli ur tt-tessin ara
akken ilha imi meẓẓiyet
fell-as aṭas. Tenna-yi-d belli d
tidett d
taǧaṛett
n watmaten-is acu kan ur tesεiḍ
acu i tessen fell-as, u
ma bɣiɣ ad tt-tẓer,
d ayen isehlen imi ur wwiḍen ara sin
wussan i
deg-i i tt-twala di Wed Ɛisi
nettat d weltma-s.
Awal-agi aneggaru, ḥulfaɣ-as am tiyta s
tdebbuzt n ddkir ɣef
tmelɣiɣt-iw. Qrib i
d-ruɣ mi
d iyi-t-i-d-tenna Nunu. Ur ttumineɣ ara.
Nniɣ-as
ger-i d yiman-iw, ahat teεṛeq
di teqcict ɣef
anta i
nheddeṛ. Dɣa akken twala
mači d win yebɣan
ad yamen anecten,
tenna-yi-d belli yezmer tessexleḍ
ger tullas. Acu kan ma yella
bɣiɣ ad ẓreɣ taqcit-nni,
zemreɣ ad
tt-id-mlileɣ ɣer yiwet si snat
yessetma-s yeqqaṛen
di tesdawit. Imi
ussan-agi tesseqwa-d tikli
ɣur-sent. Steqsaɣ-tt imir-en ɣef yessetma-s. Tenna-yi-d belli
yiwet
teqqaṛ di Wad Ɛisi, tezdeɣ di Medduḥa. Tayeḍ teqqaṛ di ''
L'ILE
'', tezdeɣ di Buxalfa. Xemmeɣ imir-en belli yezmer tṛuḥ-ed
ɣer Ḥesnawa, u nek lliɣ ahat deg usečču n tesdawit neɣ di lakul,
zdaxel
n wesmil.
Seksu-nni
s uksum i ččiɣ akked imeddukal-iw yuɣal-iyi ṛẓag
am qedṛan deg iẓerman-iw.
Ur ṛǧiɣ
ara akka i tezmer ad tkemmel
tmacahutt-agi-inu. Ur fhimeɣ ara acu yark iḍeṛṛun
yidi : « tṛuḥ-ed
teqcict ɣur-i, tenna-yi-d ḥemleɣ-k. Dɣa ɣliɣ fell-as ḥemleɣ-tt. Syin
tɣab ɣef allen-iw
amzun d tikellax i d iyi-tkellex. Neɣ ahat d zheṛ i
yulac akken a nemlil tikelt nniḍen.
Ahat mkul mara d-tass ɣer
Ḥesnawa, nek ad iyi-d-yaf lḥal
ttwaṭṭfeɣ
anda nniḍen ».
Maεlic!
Ḥala idurar ur nettemlili yara. Ihi
tura, d nek ara
iṛuḥen
ad tt-id-nadiɣ.
Ur tesεiḍ
anwa izṛan acu yeḍṛan
yides. Ahat
d imawlan-is i s-yugin ad iyi-tẓer
umbe d mi sen-tenna fell-i. Ahat
yessetma-s timeqranin i tt-yettεassan akken ur
d-tettṛuḥu yara ad
iyi-tẓer. Neɣ ahat tendem ɣef acu
iyi-d-tenna, u tura ur tebɣa
yara
ad tessendef ul-iw imi teẓra
belli ass-nni i deg-i nemlal, meqbel
ad d-yeɣli ṭlam,
nek dayen ul-iw ijaḥ deg iẓuɣar n tayri.
Acu kan nek maleɣ ɣer tama n rray-nni belli
tussa-d ad iyitẓer
ur d iyi-d-tufa yara. Izmer mači kan yiwet n
tikelt i d-tṛuḥ ɣuri.
Izmer tesseṛwa-d
tassin ɣer Ḥesnawa.
Acu kan nek zheṛ-iw d
aquran yeqquren am tqeclalt ansi fɣen waman. Tura
dayen ad ttid-
afeɣ, u
lemmer ad d-nadiɣ
tamurt n leqbayel tardast tardast.
Amdan yezmer ad yesleb xeṛṣum
yiwet n tikelt di ddunit-is. Ihi
ass-agi
d ass n tisselbi-inu.
Azekka-nni,
wwiɣ-tt-id
di Wad Ɛisi
meqbel leftuṛ. Lḥiɣ-ed si
tsemmit n wadda armi d tisemmit iwsawen. Allen-iw ur
ǧǧant ara
yiwet n teḥnact
ur muqlent ara ɣur-es.
Syin ṭṭfaɣ-ed
lkaṛ i yi-dyewwin
ɣer Ḥesnawa
anda i zziɣ
yiwet n teswiεt,
syin daɣen ṭfaɣ
lkaṛ n tesdawit
iyi-wwin ɣer
Buxelfa anda i d-nudaɣ
yark
tixejḍatin. Taggara uɣaleɣ-ed ɣer Ḥesnawa.
Deg ubrid ḥebseɣ di
'' L'ILE '' anda i nesεeddaɣ xeṛṣum
azgen n tsaεett.
Ayen i yuggadeɣ d akken zemreɣ ad iliɣ deg yiwen wemḍiq
di lawan nettat tettnadi fell-i deg umḍiq
nniḍen. Yernu ḥareɣ ad ttsfarḥeɣ
belli imawlan-iw qeblen ad ddun yidi s axxam-nsen
akken ad iyi-tt-id-xeḍben.
Acu kan si tama nniḍen ugadeɣ ad iyid-
tini asmi ad tt-id-mlileɣ belli dayen tendem ur d
iyi-tebɣi
yara.
Tameddit-nni ṛuḥeɣ s
asečču n tesdawit; xedmeɣ tagganit
(lacan) nek d imeddukal-iw, acu kan amecwaṛ ḥulfaɣ i tuzya
uqerruy-iw; ḥulfaɣ-as i tikli-nni
lḥiɣ
ass-a seddaw yiṭij n tefsut
isḥeṣḥen.
Tiwwura uqerruy-iw qrib ad d-taṛedqent seg uqraḥ.
Armi d imir-en i faqeɣ s wayen yark lḥiɣ i laẓ d
fad, teɣzi
n wassagi.
Uɣaleɣ-ed melba ma
ččiɣ-ed
ɣer
texxamt anda ɣliɣ si
naddam akken kan sumaɣ tasumta. Lemmer mači d
imeddukaliw
n texxamt i d iyi-d-yessakin akken ad ččeɣ akaskrut i
yi-d-wwin
yidsen, tili ad d-awiɣ taṣebḥit
s tguni am lmegget.
Seg ass-en, ussan-iw uɣalen d tazliwin ger Ḥesnawa
d
Medduḥa, ger Wad Ɛisi d Buxalfa, ger '' L'ILE '' d wanda ḥebbsen
ifurguten yettawin s iwaḍiyen.
Ḥulfaɣ i
yiman-iw am widak
yettnadin uwṛaɣ deg idurar n
Lalaska neɣ am
iminigen n tniri
yettnadin aman. Ula d učči sneɣseɣ-t, imi yiwet n
tikelt kan i
kečmeɣ deg ass s asečču
n tesdawit. Ttuɣ
leqṛaya-w, ttuɣ
imeddukal-iw. Yuɣal aɣilif-iw ameqṛan
amek ara yi-d-taf Faḍma
asmi ara d-tuɣal.
Ɣur-i ilaq ad
iyi-d-taf ttemceεlaɣ am lemri; ilaq
ad iyi-d-yaf
lḥal seṭṭlaɣ tamart, kkseɣ accaren, mecḍaɣ acebbub-iw,
zeddigit
leḥwayeǧ-iw,
d timellalin tuɣmas-iw,
allen-iw ur cufent ara si
leḥzen, asebbaḍ-iw
yessureǧ. Lḥaṣun
bɣiɣ ad as-uɣaleɣ d
ageldun-nni n tmucuha iṛumyen,
neɣ d
Bṛiṛuc teḥmel
Lunǧa n
teryel. Bɣiɣ ad as-yuɣal ubeḥri
i yi-d-ttsamin d lmuziga ara ttyezzuznen
teɣzi
n tudert i s-ed-mazal di ddunit.
Umbe d snat smanat yebda wallaɣ-iw a
yeččikki deg ayen
yeḍṛan nek d Faḍma
asmi i d-tusa ɣer
tsedawit. Yeqqar-iyi-d belli
nettat d taqcict tamecṭuḥt i
d-yusan ɣer
tesdawit akken ad d-tawi
cwiṭ n wakud s yiwen
i tt-yugaren. Ahat tebɣa
ad d-tesbeggen i
yiman-is belli tezmer ad teεǧeb
anelmad n tesdawit, iban belli asnni
teεweq
deg acu ara tezhu, u d nek i d afeṛṛuǧ
amezwaṛu i dtemlal,
dɣa ɣliɣ deg umeṛdax
n cbaḥa-ines. Imi tullas icebḥen
aṭas, mači d
yiwen i tent-ittedṛagin deg ass; uɣent tannumi
tturarent s warrac akken i tturaren nitni s tcirett
n ddabex.
Yiwet n tikelt, makken lliɣ ttnadiɣ ɣef Faḍma
di Wad εisi,
mlaleɣ-ed
Nunu, taxḍibt n Rabiε. Mmektaɣ-ed imir-en kan
belli
nettat d taǧarett
n Faḍma, u ḥala nettat ara
yi-d-yessukksen seg
umruj-agi lqayen i deg-i ɣliɣ s lebɣi-w. Umbe d mi
tt-ḥelleleɣ
cwiṭ
u ggulleɣ-as s yemma-s yemmuten, tuɣal teqbel ad
tt-ceggεeɣ
ɣer
Faḍma ass n lexmis-agi i d-iteddun. Ssutreɣ-as ad tṛuḥ ad
ttid-
tẓer, ad
tt-testeqsi ɣef
acuɣer
ur d-tuɣal
ara ad iyi-tẓer, u ma
yella kra i tt-iceṭnen
nettat d imawlan-is; ma yella ahat ugin-iyi imi
ur d iyi-ssinen ara.
Nniɣ-as
i Nunu, ad as-tini belli nekkini weǧdeɣ, u melmi i
syehwa
ad n-awḍeɣ s axxam-nsen,
nek d yimawlan-iw. Ahat mara
walin belli nek d mmi-s n tfamilt, ad uɣalen ad fsin am
tament
yemmuẓeɣlen.
Uɣaleɣ ɣer tɣuri-inu.
Tafekka-w tetteli deg usmil, allaɣ-iw
meskin ijaḥ
deg igenwan anda yezdeɣ
lexyal n Faḍma. Sani rrant
wallen-iw ad d-mlilen ẓẓerb
n taḍsa-s i d-yemɣin di yal tama.
Tikta-inu weḥlent
deg yiwen wexmiṛ i d-ttakkent wallen-is.
Tamuɣli-s
tesseqraḥ-iyi ul-iw akken iqerreḥ yiṭij
allen n win
ittmuqulen ɣures. Bɣiɣ ad tt-sefḍeɣ seg alleɣ-iw akken iseffeḍ
umelmad lluḥ n
tira, acu kan tteswiṛa-s weḥdes
i d-tettefruri nnig
lluḥ s wacu
yettwabna wul-iw.
Ugadeɣ ad
selbeɣ.
Ugadeɣ ad
d-yaweḍ umecwaṛ-nni
ageswaḥ i deg-i ad
i-yiwεiṛ tuɣalin si
tirga-agi-inu; ad neqqimeɣ
din di lexla n targit n teqcict ẓriɣ yewwas kan. I
ittuɣaḍen
di
temsalt-agi d yemma-nni aεzizen ara yeddreɣlen seg imeṭṭi ɣef
mmi-s imexlen didra n teqcict. Dɣa, mkul mara
xemmeɣ i
temsaltagi
s wallaɣ-iw ur nerɣi yara, qqareɣ-as ziɣ meskin wemdan
yexlan am uffal, u cwiṭ n
waḍu ad t-yesgen deg akal am leḥcic.
Ḥebseɣ tazla ger imeḍqan
imbeεden
n tesdawit. Uɣaleɣ ttɣimiɣ
ḥala di Ḥesnawa.
Nniɣ-as
ger-i d yiman-iw ma yella tuɣal-ed
yewwas ɣuri iban di Ḥesnawa
kan ara yi-d-tnadi. Bdiɣ la
ttttayseɣ,
bdiɣ la
tteyseɣ tuɣalin-is ar ɣuri. Acu kan deg
yiwet n
tekwatt deg ul-iw, taḥnact
i deg-i freɣ
taqadumt-is mazal-itt
teḥma. Ɣas akken sufella ttbaneɣ-ed ger imeddukal-iw amzun
acemma ur yelli, nek ɣer zdaxel, ul-iw icebbel am
yillel iḥecṛen.
Tikwal ttḥareɣ ad kecmeɣ s usu akken ad
tt-arguɣ mebla
ma
iceṭṭen-iyi-d walbaεḍ. Ḥemleɣ makken di sin,
am sin yefṛax nnig
Ḥesnawa, la nettafeg wa ɣer tama n wayeḍ ɣef tinga(vagues)
ubeḥri igan am asif
deg wumi fessuset tikli n waman.
Si tama nniḍen,
thenneɣ u
ttekleɣ,
imi lliɣ ttṛaǧuɣ taqcict
iṛuḥen ɣer wexxam n
watmaten-is akken ad iyi-ter s lexbaṛ.
Nniɣas
ur qqar i yiwen, ɣas ula d axḍib-im
ur as-qqar ara. Imi ur bɣiɣ
ad ẓren di texxamt
acu i la iḍeṛṛun
yidi segmi yebda waggur-agi
yezrin. Ɣur-sen
ulac i ibeddlen deg-i imi mazal-iyi d asusam-nni
yettecmumuḥen
i tqulhatin-nsen. Leḥḥuɣ u ttɣimiɣ yidsen am
zikiw.
Ladɣa
Yugurten d Mamuḥ iḥemlen
ad iyi-ddun di nneqma
makken ara yi-d-afen ṭsaɣ umbe d imensi
kan. Akken kan ara ad
d-awḍen, ad-neggzen
fell-i arma ṛefjen-iyi irkelli. Ur bɣiɣ ara ad
ten-nesnuɣnuɣ lemmer ad asen-iniɣ ul-iw mači
d win ibɣan
teḍṣa
ussan-agi.
Ass n lǧemεa di Ḥesnawa
yessusem am tenṭelt yuli inijjel. Ad
as-tiniḍ
ulac win yellan di texxamin inelmaden. Tikwal kan akka
mara d-temlileḍ
yiwen ileḥḥu di tebriḍin
n ssima yellan ger
ibaṭimuyen. Leḥcic
azegzaw n tefsut, yesseḥmay yitij-nni
afessas, ittak cbih ɣer tgertilt igenni makken
ara yeṣfu.
Lliɣ ẓleɣ di leḥcic,
ttarguɣ
ussan i yi-ttṛaǧun
ad ten-idireɣ di
lehna d talwit nek d Faḍma
tucbiḥt am aggur. Ẓriɣ, ma yella s
lehduṛ-is kan ḥlawen,
nek zemreɣ ad
ddreɣ
ula mebla aman
akked wučči. Ḥulfaɣ deg ul-iw
imir-en belli azaɣar-agi
anda bnan
tasdawit n Ḥesnawa,
umbe d mara εeddin
leqṛun ɣef
ass-a, ad
d-yeched ɣef tayri lqayen yellan
yewwas ger sin yefṛax n lǧennet,
widak yuɣalen d imdanen akken ad ddren
tayri ur ncuba tiyaḍ.
Ugiɣ, s
wayen yark yellan deg-i n lǧahd, ad anefaɣ i tikti belli
Faḍma ur d-tettuɣal ara ad
d-tekcem s allaɣ-iw.
Aggur-agi iεeddan, mebla ma ẓriɣ-tt, yesnerna tuṭṭfa
i ṭṭfeɣ
deg-s. Giɣ am ujgagal yejgugulen deg
useklu usirem. Imir-en
ɣuri,
tudert-iw
yellan ɣef yiri lkaf, teṭṭef
kan s yiwet n tnelli rqiqen ɣer
wanda
ddren yark yemdanen. U tinelli-nni tarqaqt d cwiṭ umekti n
wecmumeḥ n
Faḍma asmi akken i yi-d-tenna si zik i k-ḥemmleɣ.
Di temṛaḥt-agi
anda ulac yiwen , di leḥcic-agi azegzaw
yesseḥma yitij n tsebḥit
n tefsut, deg ass n lǧemεa yexlan n
Ḥesnawa, lliɣ-ed allen-iw am ṭwiqan
mi walaɣ
tbedded Faḍma
zdat-i am tezdayt n ttmaṛ
yeččuṛen d sser. Iḍaren-is
ugin ad dsamin
lqaεa,
tebdded ger igenni d tmurt, acebbub-is isarreḥ
armi
qrib ad d-isami ammas-is, tenneḍ-ed
yiwen ubeḥnuq, igan am
lḥaf, i tuyat-is;
yeɣli-yas-ed
teɣzi
n tfekka-s armi i d-isuma leḥcic
anda akken lliɣ ẓleɣ. Twehha-yi-d s
ufus-is akken ad d-kkreɣ.
Ɣlint-ed tmeqwa
imeṭṭawen makken sumaɣ taffetust-is leggaɣen
am leḥrir. Ur umineɣ ara iman-iw
makken uliɣ
ula d nek seg akal.
Ḥulfaɣ i wul-iw fessus mi tebda ad
iyi-d-tseffeḍ imeṭṭawen-iw
s
iḍudan-is yeṛɣan. Tenna-yi-d :
« ur ḥmileɣ
ara ad k-waliɣ s
imeṭṭawen.»
Ḥulfaɣ i tesmeḍ
ubeḥri mi tkeččem s ul-iw makken i yitezmeḍ
s idmaren-is. Dɣa nuli deg igenni am snat
tjeǧǧigen
tifessasin. Syin walaɣ-ed Ḥesnawa
am tcamiṭ tazeggaɣt di
tizegzewt n uzaɣaṛ n
temdint tajdiṭ. Ṛuḥen-iyi
yark lehduṛ i lliɣ
bɣiɣ ad as-ten-iniɣ i Faḍma.
Si tama nniḍen ẓriɣ tefhem belli
nettat d tin akken s wacu zemreɣ ad sebṛeɣ i teṛzeg
n ddunit-agi
yettazalen am uzerzer n tafat. Lemmer ufiɣ ad d-jemεeɣ deg
yiwet n tiqit n waman yark iḥulfan
sεiɣ deg ul-iw, syin
ad as-tenfkeɣ
ad ten-tsew. Ahat ad kecmen s ul-is akken ad tefhem
acḥal i
tt-bɣiɣ.
Taggara terra-yi-d ɣer lqaεa, s anda akken
i yi-d-tufa. Ḥulfaɣ
icerreg wul-iw mi tt-walaɣ tuffeg deg igenni am
uqeswel yettawi
waḍu deg ass n
tbuciḍant. Tuɣal tettban-iy-d am tneqiṭ
tamellalt
deg igenni ajenjaṛi.
Syin qneɣ
allen-iw akken ad mesleɣ
ijerdan n
wudem-is akked tfekka-ines deg allaɣ-iw. Ẓleɣ din di leḥcic
am
lmegget yessufeɣen ṛṛuḥ.
Ticki sliɣ i Yugurten d Samir d Murad
mi la ttnadin fell-i. Si
lebεid
i yi-d-nnan belli ass-agi d aksum i d-fkan deg usečču n
tesdawit. Dɣa akken ur tt-faqen ara i liḥala
i deg-i lliɣ, ɣawleɣ-ed
ɣur-sen.
Si tama nniḍen
bɣiɣ ad asen-ḥkuɣ ayen akka yeḍṛan
tura
yidi, acu kan ẓriɣ ur ttamnen ara,
yernu zemren ad iyi-ddun di
nneqma ma drus sin neɣ qrad(3) n wagguren. Dɣa ssusmeɣ.
Mi newweḍ s
asečču nufa-n Mamuḥ d Bakir akked Ṛabiε.
yufaten-id lḥal
xedmen-d sin iberdan tagganit. U setfen deg
iḍebsiyen-nsen n
wuzzal imurṣuyen n wekṣum
aleqqaq. Akken i
ɣ-ed-walan
ǧǧan-en iḍebṣiyen-nsen
ɣef ṭṭabla,
ruḥen-d ad d-
εiwden
yidneɣ
tagganit i tikelt-nniḍen. Mi
yi-d-walan iban-ed
leḥzen deg udem-iw
ugar n wakken uɣeɣ tannumi, bdan
ad
ttnadin amek izemren ad iyi-skefṛen
akken ad d-ḍseɣ. Dɣa
cmumḥeɣ-asen imir-en
akken ad iyi-ǧǧen tṛankil.
Amecwaṛ, yewweḍ-ed
Nanuṛ d Ḥakim. Qbala ar ɣu-i, yal
yiwen isers-ed adebṣi-ines
n wuzzal seg yiwet n tama. Ulac acu
ur iyi-xedmen ara akken ad d-neṭqeɣ. Ssawḍen
armi ibdan ad iyid-
nebbcen seddaw teɣṛuṭ.
Taggara mi yi-tewweḍ tfidi s iɣes nniɣ-asen :
- A yatmaten, ttxilwat hennit-iyi cwiṭ. Wellah ma ẓriɣ acu-t waεṛeẓ
i ken-yeqsen ass-agi, ad as-tiniḍ
teččam tasekra n weɣyul,
si
sbeḥ i la tettṣukkum.
Dayen hennit-aɣ !
Cmumeḥaɣ-asen mi
sen-d-nniɣ
awal-agi. Nutni ṭṭerḍqen
d
taḍṣa. Bdan lehduṛ
ger-asen;qqaṛen-as: «Wellah ar d-ihdeṛ,
Wellah ar d-yenna yiwen wawal ». Dɣa nniɣ-asen.
- Acu i d-tqesdem ? Yella kra yellan cekka ?
Yerra-yi-d Ḥakim
i yettmeslayen dima deg umur n tarbaεt
mkul mara bɣun ad d-inin yiwen wawal
ijemεen.
- A Yuyu, neẓra
ur tfaqeḍ ara d yiman-ik. Aqla-k azal
n snat n
smanat ulac anwa i k-yeslan tenniḍ-ed
yiwen wawal. Ula d taguni
i tuɣeḍ
tannumi tegganeḍ umbe d ṭnac
n yiḍ teǧǧiḍ-tt,
tuɣaleḍ
umbe d imensi metwal s usu. Ula d leqraya ur neẓri yara ma
yella
tkečmeḍ ɣer lakul neɣ ala.
Ikkes-as imir-en Mamuḥ
awal, yenna-yi-d :
- A Yuyu, acu i k-yuɣen ?
Ur ẓriɣ imir-en acu i
zemreɣ ad
asen-iniɣ.
Imi ar ɣur-i
acemmek ur yelli; ttqesiṛeɣ am zik-w, ddesaɣ yidsen am
zik-iw.
Ur fhimeɣ ara acu yark i d-qesden.
Nitni imir-en, di tẓa(7)
yid-sen, zzin-iyi-d am tzizwa, ttmuqulen
deg-i acu ara fehmen. Nek am tjeǧǧigt
yeqquṛen ur sεiɣ acu ara
sen-fkeɣ, ḥala
udem-iw i sen-d-yettbanen yekersmumi yal mara
d-ḍṣeɣ. Dɣa yuẓa-d
Yugurten deffir ukersi ɣef
i qqimeɣ,
isεedda-d
iɣalen-is
si zdeffir-i, izmeḍ-iyi seg idmaren am babat
mara yiḥnin
ɣef
mmi-s. Dɣa
kemlen aṭas n lehduṛ i
wumi ur a rriɣ
ara aṭas n
lwelha. Mkul yiwen acu i d-yenna. Nek qqareɣ-asen “ih”.
Yiwen
yenna-yid :
« ma yella deg uxxam-nwen i tesεiḍ...
ṭaṭabaṭaṭa...
ṭaṭabaṭaṭa...
xeṛsum, ini-yaɣ-ed ad nmuqel
ma... ṭaṭabaṭaṭa...»
wayeḍ daɣen
yenna-d : « ma yella d albaεḍ n
tullas ...ṭaṭabaṭaṭa
... aṭas i yellan
nniḍen... ssuq yeččuṛ d
lxeḍṛa ... ṭaṭabaṭaṭa
... tasdawit …
ṭaṭabaṭaṭa...»
Bɣiɣ ad asen-ḥesseɣ, acu kan allaɣ-iw ijaḥ
deg umekti n
tedyant yeḍran
yidi sgelli-nni. Ẓriɣ ad ḍsen
fell-i lemmer ad asentt-
id-ḥkuɣ. Ladɣa Murad, ugadeɣ ad yecfu
fell-as ula d asmi ara
nuqel d imɣaren. Daɣen ugadeɣ ad ẓren
belli ussan agi iεeddan
''
ḥemleɣ ''.
'' Ḥemleɣ '', meqqer
cwiya wawal-agi. Nek ɣuri
bdiɣ
kan
leḥmala s waεǧeb
n tin ara ḥemleɣ ddunit-iw maṛṛa.
Ur zmireɣ
ara ad tt-ḥemleɣ s yiwen wass n
ucali di Ḥesnawa. Ḥemleɣ deg-s
arrac-nni i nurga ad ten-nesεu akked yexxamen
nebna di targit
akked Lezzayer. Yernu ul-iw yeẓra
imir-en belli d nettat i t-idyessekren
si txucett anda yezzer acḥal
isseggasen-aya.
Akken ad asen-beddleɣ awal fell-i, nniɣ-asen belli tewεeṛ
aṭas fell-i
leqraya ussan-agi, ugadeɣ
anda ur d-ttawiɣ
ara
asseggas-agi. Ɣef
aya i bɣiɣ ad ḥerseɣ iman-iw cwiṭ
akken ur dttafeɣ
ara iman-iw qabel la s-ttεawadeɣ i usseggas-inu.
U ɣas
akken mači d widak qenεeɣ s lehduṛ-iw,
negzen ɣer
tmesxiṛ-nsen
n zik, u lhan-ed d weksum i nuɣ tannumi
ttakken-t-id di leftuṛ n
lǧemεa.
Azekka-nni, tuɣal-ed teqcict ceggεeɣ ɣer Faḍma.
Taṣebḥit mi
d-tekcem di tsemmit n Ḥesnawa,
tufa-yi-d la tt-ttraǧuɣ zdat n
temkaṛḍit talemmast. Teḍsa-yi-d
s yiran n txenfuct-is am tin i yi-dyewwin
izen yessefṛaḥen.
U ayen i d iyi-felqen ul-iw mi d iyi-dtenna
belli ur teẓri
yara Faḍma imi ussan-agi tṛuḥ ɣer xwali-s.
Imir-en, asirem-nni yark sεiɣ di tuɣalin-is n
wass-a, yuɣal-iyi
d
yiwen n leḥzen
ur nezmir ad yettwaffer ḥala s imeṭṭawen-iw
deg
usu. Dɣa
qbala ɣer
texxamt anda i freɣ
seddaw tduli armi d lawen
n lqahwa n tmeddit. Sεiɣ ass-agi cwiṭ n ẓheṛ
imi ulac anwa i dikecmen
seg imeddukal-iw; tili ad iyi-d-afen makken ttinẓifeɣ am
uqjun amecṭuḥ teǧǧa
yemma-s i usemiḍ n yiḍ di
lexla.
Smana-nniḍen
n tmuɣli
si tetiṭuct n ṭṭaq n wesmil anda
qqareɣ.
Ad usseɣ tikli d tnelmadin di baṛṛa,
ma yella ad tili gerasen
tuzyint n wul-iw. Smana-nniḍen
n tazla, yal mara yili ur sεiɣ
ara leqraya, ger Buxalfa d Wad εisi, neɣ ger L' ILE d
Medduḥa.
Smana-nniḍen
n tɣimit
zdat n temkarḍit tameqṛant
n Ḥesnawa, d
asenqed n wekcam n tullas yark i d-ikečmen
tisemmit n wuzzal n
Ḥesnawa. Smana-nniḍen
n tmuɣli
s ijeǧǧigen igan am udem n
Faḍma mara d-teḍs, ɣas ma yella ur cbiḥen ara anect tecbeḥ
nettat.
Smana-nniḍen n lehduṛ yides seddaw tduli, deg usu,
nettemsefham di tirga-w ɣef amek ilaq ad nebnu
tudert-nneɣ di
ddunit-agi igan am tata, yettbeddilen mkul mara
d-ibeddel usigna
yettɣumun
iṭij i d-yettbeddilen ula d netta udem-is
yeččuṛen d
taḍsa.
Tikwal mara d-tkakiɣ, ttafeɣ-ed imeddukal-iw
di texxamt la
ttqesiṛen. Beqquɣ ad d-skecmeɣ iman-iw deg
umeslay-nsen, ɣas
ma yella ur zmireɣ ad d-hedṛeɣ, qqaṛeɣ-as xeṛsum
ad sleɣ i
wayen i d-qqaren. Acu kan ttkellixen-iyi imeẓẓuɣen-iw yeṭṭubnen.
Imi uɣaleɣ ussan-agi am uεeẓẓug,
ḥala kra kan imeslayen i dleqfaɣ
deg igenni.
Ass n larebεa tameddit, wwin-iyi-d
bessif, Nanuṛ akked
Yugurten, ɣer wanda ḥebbsen
ifurguten yettawin ɣer
taddart-iw;
rran iyi-d zdaxel n tkabatt-iw, leḥwayeǧ-iw
yumsen. Nnan-iyi-d
meqbel ad aliɣ s afurgut belli ilaq-iyi ad
ṛuḥeɣ ad d-steεfuɣ sin
wussan-agi deg uxxam-nneɣ, imi ɣef akken i
d-qqaren la dttbaneɣ
d win iεyan aṭas
ussan-agi.
Ziɣemma,
d tidett εyiɣ; imi akken wwḍeɣ s axxam kcemeɣ s
34
usu am win i d-yekkan si lmina ucaṛbun.
U mi tṛuḥ yemma ad iyid-
tessaki s imensi, nniɣ-as-ed belli ur lluẓeɣ ara, imi fetṛeɣ-ed
ass-agi di tesdawit, u aṭas
i d-ččiɣ. Dɣa seg imir-en d tazla ger
ijeǧǧigen n yal nwel deg yiwen uzaɣaṛ, nek
d Faḍma. Uɣaleɣ ulac
ayen ur ttarguɣ ara fella-as. Tikwal ad
ttarguɣ tuḍen
deg axxam,
nek εezṛeɣ s idis-is, la
s-senɣaseɣ si tawla i
tt-yeṭṭfen s usersi n
ubeḥnuq asemmaḍ ɣef anyir-is; abeḥnuq
i d-selxasaɣ
deg aman
issemaḍen yal mara
d-yarɣ
seg unyir-is. Tikwal nniḍen ttarguɣ
nnuɣeɣ, nek yides, ɣef yiwet n tɣawsa ur nemεin ara, syin tṛuḥ s
axxam-nsen, teǧǧa-yi.
Nek syin ad rẓeɣ ɣur-es s wul yettrun
ndama akken ad d-tuɣal s axxam. Nettat, dɣa mi yi-d-twala
akkenni i ttruɣ fell-as s leḥzen,
ad d-yeḥnin fell-i wul-is. Syin ad dtuɣal
yidi s axxam-nneɣ s lfeṛḥ iɣelben lfeṛḥ n
tyemmat mara dyass
mmi-s seg inig. Tikwal nniḍen
ttwaliɣ-tt
makken i tleqeḍ
azemmur yidi deg ayla i d i-yefka baba; nek ɣef tzemmurt ad
dcerweɣ
ticiṭwin
yeččuṛen d azemmur, nettat, yelsan
taxecabit am
tin tettlusu yemma, ad tleqeḍ
ger ixidwac s tḍudacin-is tileqaqin
iεeqayen
uzemmur i d-ineqlen si lbican nessa di lqaεa.
Lexmis
d lǧemεa, ttuɣ cwiya Faḍma. Ssawlen-iyi-d
imeddukal-iw n taddart akken ad as-nqesseṛ
yiwet n temlilit n
ddabax, nekni d taddart i d-yezgan ɣer tama n
taddart-nneɣ.
Timlilit nurar ass n lexmis tekfa s umennuɣ akked ubunyiw.
Dɣa
nenna-yas ad as-nεiwed azekka-nni. Ula d timlilit-agi tis snat
nekfa-tt ula d nettat s umecčew akked
ifeddixen.
Sin wussan-agi n taddart rran-iyi-d ɣer laεqel-iw. Wwḍeɣ armi
ttuɣ
tirga ɣef
Faḍma, ɣas
ulamma tikwal tettuɣal-ed
teswiṛa-s ger
wallen-iw. Acu kan imir-en ad tt-gefdeɣ. U wayen i d
iyi-dyessufɣen
kteṛ seg uquẓbeṛ
deg-i yekcem wallaɣ-iw,
d anekcum
n yelli-s tǧarett-nneɣ s axxam; si zik
ẓriɣ
tt-teεǧabeɣ-as cwiṭ.
Acu
kan meẓẓiyet aṭas
fell-i. Nek lliɣ
imir-en lluẓeɣ-ed seg urar n
ddabax
deg ugni, tessuter-as yemma imir-en ad iyi-d-tesseww
snat n tlifṛiḍin
s tmellalin. Dɣa d
ayen texdem teqcict-nni.
Lliɣ ad
ttmuquleɣ ɣur tfekka-s
tamecṭuḥt yettqeẓqiẓen
seg
ifuṛnuyen ɣer ddekkan.
Tettmuqul-ed ɣur-i
sya ɣer
da s ucmumeḥ
yeččuṛen
takuzint d lfeṛḥ. Taggara,
tsers-iyi-d taḍebsitt. Yemma
yellan tessirid leḥwayeǧ-iw
yumsen di lḥaṛa,
teεṛeḍ-itt-id
ad tefteṛ
yid-i. Ur umineɣ ara mi walaɣ taqcict tezuɣeṛ-ed
taqejmuṛt ɣer
ṭṭabla tamecṭuḥt anda qqimeɣ. Syin tebda učči yidi s
wezmumeg.
Udem-nni
n teqcict n lǧiran-nneɣ d amellal am ubellaṛ yuɣen
di tillas tiberkanin. Yettfeǧǧiǧ d
telwaɣ
igan am tin n leḥrir.
Tiduḍacin-is tirqaqin
leqḍen-t tilifriḍin
si tdebṣitt am ufrux mara
ineqqeb timẓin.
Ẓriɣ,
si zik ttaεǧabeɣ-tt cwiṭ,
wanect-a ḥemleɣ-t
ɣas
ma yella nettat s yiman-is ur tt-bɣiɣ ara. Ɣur-i, nettat am
weltma tamecṭuḥt, ɣas ma yella ur
tella yara d weltma. Acu kan,
axemmem belli yalla walbaεḍ i
d iyi-bɣan
yettera-d deg-i cwiṭ n
wettkal deg iman-iw.
Ur ẓriɣ ara acu i d
i-yewwin mi d-ddmeɣ
yiwet n tlifṛiṭ
seččaɣ-as-tt
s ufus-iw i teqcict-nni n lǧiran.
Tewhem deg-i acu i bɣiɣ ad
xedmeɣ.
Ur tefhim ara ass amezwaru acu i bɣiɣ ad xedmeɣ. Acu
kan teṭṭef talifṛiṭ-nni
deg imi-s, u tečča-tt. Syin rniɣ-as tayeḍ i
tečča tikelt-agi s wecmumeḥ.
Amecwaṛ kan ula d nettat, twehhayi-
d yiwet n tlifriṭ s
imi-iw. Ččiɣ-tt-id
seg ufus-is am umcic makken
ara yemmeɣ ɣef uksum. Neḍsa
aṭas di sin.
Tekcem-ed
yemma imir-en makken nella nettaḍsa, u
twalayaɣ-
ed mi la nettemseččay ger-aneɣ. Dɣa tessawel-as
imir-en i
teqcict-nni n lǧiran
yuɣalen
tazeggaɣt
am teṭumaṭict, s yisem-is.
Tenna-yas belli d lawan ad tṛuḥ s
axxam-nsen imi, ahat, teḥwaǧitt
yemma-s di cɣel n wexxam. Syin tezzi-d ɣur-i, tmuqel-iyi
s
leḥqaṛa
deg allen-is u tekkes-iyi si ṭṭabla taḍebsitt-nni
n tlifṛiḍin
ideg i d-mazal azgen. Tenna-yi-d : « urd a tetteḍḥiḍ
ara keč.
Kker ɣef
yiman-ik, ṛuḥ ad
d-teẓreḍ imeddukal-ik.
Ahaqel haten-in
la k-ttṛaǧun
».
Feṛheɣ aṭas
mi teffeɣ Faḍma
seg allaɣ-iw
umbaεd
aggur d
wezgen n unezduɣ-is deg-s. Ẓriɣ deg ul-iw belli
lemmer i d iyitebɣa
s tidett tili acḥal-ayagi
i d-testeqsa fell-i. Ufiɣ daɣen taẓin
uẓiɣ ɣer teqcict-nni n
lǧiran-nneɣ telli-yi-d asekṛun-nni
iɣelqen
n
texxamt tamarẓagut
anda i d iyi-tger Faḍma ass-nni i tt-id-mlaleɣ
di tesdawit. Faqeɣ belli s cbaḥa-s
i yi-tga amendil yumsen ɣef
allen-iw, u tesberber s lehduṛ-is
ẓiden ɣef
allaɣ-iw
armi yuɣaleɣ
ttuɣ
acu i d ameyyez. Feṛḥeɣ aṭas
tura mi d iyi-d-tuɣal
tlleli-w.
Rriḥa n liṣuns
i d iyi-d-yewten s anzaren mi d-rseɣ seg
ufurgut di Tizi akked zhir n tkeṛwas
i d iyi-sεeẓgen
imeẓẓaɣ-iw,
ssekren-d deg idmaren-iw yiwen ucaḥuḍ i
yi-qebṛen. Ḥulfaɣ i
yiman-iw am win yebɣan ad d-yerr taffaṭ-is.
Uɣaleɣ segmi leḥḥuɣ
deg ubrid yettawin ɣer tesdawit n Ḥesnawa
i irennu deg-i
utqeleq-nni. Ladɣa mi bdiɣ ttubbuɣ takessart-nni
seddaw wannar
n ddabax.
Akken wwḍeɣ ɣer tsemmit n
wuzzal n Ḥesnawa, fehmeɣ acu i
-yuɣen.
Tban-ed imir-en teswiṛa n Faḍma
ger wallen-iw anectillatt,
u mmektaɣ-ed belli yezmer ad d-tuɣal ass-a ad
iyi-tẓer.
Neddmaɣ
cwiṭ imi ur as-εewdeɣ ara i yemma lehduṛ ɣef temsaltnni
n lexḍubegga. Nniɣ-as ad εiwqeɣ acu ara s-iniɣ lemmer ad
iyi-d-testeqsi ma yella heggan imawlan-iw i ṛwaḥ-nsen
s axxam n
imawlan-is akken ad iyi-tt-id-xeḍben.
Ziɣemma,
sin wussan-agi yezrin d allaɣ-iw
kan i yerran
tadimt ɣef tugi n wul-iw ideg i
yekker yiwen ujajiḥ n tmes i wumi
ur
zmireɣ ara
maḍi. Faqeɣ imir-en belli uḍneɣ targit n Faḍma. Ɣas
ma
yella si zik, nek d bu tullas akken i yi-teqqar yemma, tikelt-agi
waqila tewweḍ
tifidi s iɣes.
Dayen uḍneɣ. U
ahat wagi i wumi
semman imedyazen aṭan
n tayri. Wwḍeɣ ɣer texxamt, ẓleɣ deg
usu-w, ttxemmimeɣ i wamek zemreɣ ad d-sufɣeɣ iman-iw seg
umerdax-agi ideg iyi-zzer zman.
Ufiɣ
imir-en belli ur sεiɣ acu i izemren
ad iyi-d-yessukkes seg
aṭan agi amcum n
tayri ḥala snat tifrat. Tamezwarut d tuɣalin n
Faḍma s irebbi n
tayri-nneɣ
yeddren kan yiwen wass. Ma d tis
snat ilaq-iyi ad ẓmiɣ ul-iw am
tetrikutt yumsen arma ur d-ttmazal
ara deg-s taquddiṛt n
rriḥa n Faḍma deg-s. Dɣa, umbeεd mi
meyzeɣ
ddeqs, gezmeɣ-tt
ger-i d yiman-iw belli umbeεd
aggur d
wezgen n tisselbi ɣef yiwet n tmeslubt, d lawan
ad d-lhuɣ d
yiman-iw akked tɣuri-inu.
Uɣaleɣ ɣer lakul. Uɣaleɣ ɣer leqṛaya
di texxamt. Uɣaleɣ s
aqesseṛ nek d
imeddukal-iw. Ɣas ma
yella mazal-iyi-d ttmuquleɣd
tikwal
si tatiṭuct-nni giɣ di lemri n tzeqqa n tɣuri ( la classe).
Mkul mara faqeɣ i yiman-iw ttmuquleɣ-ed seg-s, qqareɣ-as akken
ad ssurfeɣ i yiman-iw belli d ''
tannumi kan ''.
Tikwal daɣen ttsubbuɣ ɣer Wed εisi neɣ ttaliɣ ɣer Buxalfa. D
aḥewes i ttxemmimeɣ, akk qqareɣ-as ahat ma
yella mlaleɣ-tt-id
tezmer ad iyi-d-tessefhem urar-agi ucmit turar
yess-i.
Ula d yiwet n tikelt ur d-tusi deg alleɣ-iw tikti belli
yezmer
yella i kra i tt-yuɣen imi ula d tinna iceggεeɣ ɣur-es, s axxam37
nsen, tenna-yi-d belli ur tesεiḍ
acu i tt-yuɣen.
Ternuḍ-as nnan-iyid
wid i tt-iwalan di Wed εisi akked
Buxalfa. Ɣef ayagi yark ur
xemmemeɣ ara belli temmut neɣ yuker-itt walbaεḍ
iwaɣzniwen.
Sin wussan umbe d, ufiɣ-ed iman-iw am akken ur sεiɣ yark
acu i ṛeggmeɣ i yiman-iw. Uɣaleɣ ur d ad-tekkseɣ ara tiṭ-iw
seg
umruj-nni giɣ di sbiɣa n lemri n
wesmil anda i qqaṛeɣ. Ger yark
snat tsaεtin n leqṛaya
d tazla sanda akken ttɣimin
imeddukal-iw,
sfilliteɣ dima ad tt-in-afeɣ yewwas teqqim
ger-asen s ucebbub-nni
n leḥrir i
s-ed-yettawḍen s ammas-is. Ssarameɣ ad tt-id-mlileɣ
akken ad as-iniɣ s wallen-iw iεeẓren
acḥal, belli aṭas
i tt-ḥemleɣ,
ḥala nettat i d-yegran
tesseglaf deg ul-iw si tejlib-nni n tullas i
yellan zedɣent-ett; ɣas ulamma ḥala
yewwas i nemlal di sin, nek
ittwera-yi-d Ṛebbi
belli d yiwet sneɣ
meqbel ad d-tlal ddunit asmi
nella d tixmiṛt
deg uzagur umezwaru-nneɣ. Bɣiɣ ad as-iniɣ imiren,
uɣal-ed
ɣur-i
akken ad am-mlaɣ
isefra cennun iεeggunen
n
wul am nek, widak yerra zman yettazalen am tifeɣwa
ččant
tɣeṭṭen
yettcalin ger teẓra ugejdur akked lmeḥna.
Di smana-nni anda akken ara yawḍeɣ sin wagguren
segmi i
ẓriɣ Faḍma,
ṭṭfeɣ
lkaṛ inelmaden yettawin si Ḥesnawa
ɣer
Buxalfa. Nniɣ-as ad ṛuḥeɣ ad d-ẓreɣ xali yeqqaṛen
din. Lkaṛ
teddufes akken nuɣ tannumi. Ufiɣ-ed amkan s
ibeddi di tlemmast
uṭṛuli, nettemddeḥas
din am zdaxel n tbewaṭ n ssardin. Mi
newweḍ ɣer lbusṭa
taqdimt ur umineɣ
ara allen-iw mi walaɣ
Faḍma d yiwen ilemẓi,
leḥḥun ɣef
uṭṛuṭwaṛ
afus deg ufus am sin
yeḥbiben iẓidanen.
Suɣeɣ imir-en i
unehhar n weṭṛuli akken ad
yeḥbes, ur iyi-d
yesli yara. Ẓẓewc yellan
zdaxel ur yeǧǧa yara
asiwel-iw yeččuṛen
d leḥya ad yaweḍ s
imeẓẓaɣ
unehhar. Dɣa
gezmeɣ
ger inelmaden s kra iḍaren yettwaεefsen akked kra
n
titiwin iɣallen ɣef kra n tmegraḍ.
Mi wwḍeɣ ɣur-es, nniɣ-as ad
yeḥbes. Yerra-yi-d
s teḍsa belli ur yesεi yara lqanun ad yeḥbes
din. U lemmer ad t-id-walin imsulta ad ixelleṣ
yiwet n lexṭiya
meqqren. Dɣa s laεqel, sfehmeɣ-as belli tura i
d-nεedda
zdat sin
yelmeẓyen, teqcict
akked weqcic, u taqcict-nni d taxḍibt-iw ur
walaɣ
ara qrib tura sin wagguren.
Ayen yark lliɣ ad as-sefhameɣ i unehhar akken
ad yeḥbes,
aṭṛuli yella
yettkemil tikli-s ɣer
zdat. Netta yella ad iyi-d-ttmuqul
sya ɣer
da s yiwen wudem ur numin ara tabruyt seg ayen i s-ed38
hekkuɣ.
Acu kan taggara, yuɣal
di ṭṭerf u yenna-yi-d: « yakk ur
tettnaɣeḍ
ara yides ? ». Rriɣ-as
'' ih '', u neggzeɣ-d
mi d-yelli
tawwurt n zdat ɣef utṛuṭwaṛ.
Syin d tazla sanda akken i d-walaɣ
Faḍma d weqcic-nni
i d-yeddan yides. Mi d-wwḍeɣ ɣer tḥanuttnni
n leḥwayeǧ
anda i ten-id-walaɣ
bedden, ḍalleɣ ɣer zdaxel ma
yella kecmen ula d nitni. Ulac anwa yellan din. Dɣa fɣeɣ-ed s
abrid, d anadi fell-asen. Ṣubbeɣ, uliɣ, zziɣ, nḍeɣ, ḥnunfeɣ,
steqsaɣ,
cerweɣ
tidi, uzleɣ...
ulac ṛṛiqa-nsen. Lemǧǧeṛa-nsen
temḥa seg iṭṛuṭwaṛen
ikeflen n tizi wezzu.
Ḥulfaɣ imir-en i tmelɣiɣt-iw mi la tettayzag. Yuɣal-iyi-d wassnni
ideg
i yeɣliɣ am llufan ɣef yeslaḍen yeqquṛen n
cbaḥa n
Faḍma akked tiẓeṭ
umeslay-is igan i wul-iw am tejbirt n tament
taḥṛuṛt.
Amzun ulac ussan yezrin ger wass-nni i deg-i nemlal
akked
wass-a i deg-i tt-walaɣ si ṭṭaq
uṭṛuli, nettat d yiwen nniḍen
i dyettbanen
d aḥbib-is.
Yennejqaq wul-iw, wten deg-s iɣisan
mi
xemmeɣ
belli yezmer d axḍib-nni aqdim i ɣef i
yi-d-temmeslay. Si
tama nniḍen
nniɣ-as
ahat d gma-s ameqran neɣ d εemmi-s
amecṭuḥ neɣ d mmi-s n
xali-s iṭḍen nnig semmus
(5)n tikal
yemden ɣer yemma-s. Daɣen xemmeɣ imir-en acu i
zemreɣ ad
as-iniɣ
lemmer ad tt-afeɣ
tura. Lḥaṣun kullec deg-i
yettayzag am
tugi useqqi yersen ɣef inyen.
Skud ur ten-ufiɣ ara, mazal-iyi ttaliɣ, ttṣubbuɣ di temdint n
Tizi yeččuṛen
d zhir n tkeṛwas. U mači d yiwen i ḥuzaɣ s tayett-iw
deg ubrid, ṛwiɣ timenna n ''
semmeḥ-iyi ''. Dɣa mi d-uɣaleɣ yiwet
n tikelt si temṛaḥt
anda ḥebbsen ifurguten, mlaleɣ-ed deg ubrid
Bakir amecṭuḥ s
teqrabt-is. Mazal i s-nniɣ
sin imeslayen mi yi-dyenna
belli haten-in yeǧǧa-ten-in
di Ḥesnawa, taqcict-nni icebḥen
d wimi i d iyi-wala yewwas ddukkleɣ teɣzi n wass,
nettat d yiwen
weqcic ittcabin cwiya ar ɣur-es. Yenna-yi-d daɣen testeqsa-d
fellu,
u tebɣa
ad iyi-tẓer. Dɣa uliɣ-ed imir-en ṭṭfaɣ-ed tiseddaṛin
yellan ger temṛaḥt iṭaksiyen
akked ttbiṭaṛ.
Qbala u metwal
Ḥesnawa.
Akken εeddaɣ tisemmit n wuzzal n Ḥesnawa,
ṛuḥeɣ metwal
ɣer
temkaṛdit talemmast. Kecmeɣ s abduz anda i d-sardeɣ udemiw
akked d leǧwareḥ-iw.
Sefḍaɣ-ed
asebbaḍ-iw u ṣeggmeɣ-ed
taqemǧett-iw yellan
texenčew. Syin am urgaz azedgan, ṣubbeɣ39
ed ɣer
temṛaḥt-nneɣ anda nettɣimi s imeddukal,
nnig ''
Departement n tmaziɣt ''. Ufiɣ-ed agraw
inelmaden akked
tnelmadin, yellan ttqeṣiṛen ɣef ulac akked d
ulaḥed . Yiwen
yeqqar-as : « uh, aεyiɣ deg iman-iw di Ḥesnawa-yagi.
Ad astiniḍ...
ṭaṭabaṭaṭa… ṭaṭabaṭaṭa…ula
cwiṭ n tirugza nat zik di clucagi
yuɣalen
zaεma
d itidyuten... ṭaṭabaṭaṭa…ad
neqleε
jedd n
yemma-s n leḥkem-agi
iḥeqqaren... ṭaṭabaṭaṭa...»
Terra-yas-ed
yiwet : « ur tettu yara Rrebrab-agi i d-yennulfan di
tmurt-nneɣ...
ṭaṭabaṭaṭa...
ṭaṭabaṭaṭa...»
Wayeḍ igzem-asen-d awal : « ulac
tifrat i tmurt-agi ḥala
leḥkem uεekkaz ...ṭaṭabaṭaṭa
... tebuṭim syin
tugim i d-yefɣen si lbuṭ...
ṭaṭabaṭaṭa...
tewwim-ed yiwen ubarzidan
syin tenɣam-t... ṭaṭabaṭaṭa...
ula d win akken i tessulim d
aberzidan, yuɣal d netta i ken-yugin yebɣa ad yetixeṛ…ṭaṭabaṭaṭa
ṭaṭabaṭaṭa...»
Ger-asen, ɣer tama tayeffust, seddaw
tkalitust, teqqim u
tsenned ɣer lǧedra-s
teqcict-nni yifen aggur; akken i qqaren
imeddukal-iw d '' tabbanagt ''. Wehhaɣ-as s ufus-iw,
tecmumeḥ-
iyi-d. Syin qimeɣ di leḥcic
azegzaw ɣer
tama n Smaεil.
Qrib i d-yedda uẓar
yettawin idammen s ul-iw mi walaɣ
aqcic-nni i d-yeddan yides, isers afus-is, am win ur
necliε
ara si
lɣaci,
ɣef
tgecrart n Faḍma. Nettat si dqiqa ar tayeḍ ad
astezmumeg,
u ad teslef i ufus n weqcic-nni.
Azal n ṭam(8)
n werrac d semmus (5) n tullas qimen i tili n
isekla ukalitus, la ttεawaden i yilugan n ddunit.
Ladɣa
ayen
yeεnan
tamsalt n wergaz akked tmeṭṭut. Yal yiwen
yettneḥil ɣef
ccetla-s. Irgazen bɣan acu i bɣan, tilawin bɣant acu i bɣant. Dɣa
tṛuḥ
akken d awal yugin ad yekfu. Nek ul-iw am tčinatt yerkan,
yebda ad d-yettfuḥu
seg allen-iw.
Nneḥcameɣ weḥdi
kan mi ḥulfaɣ
ččurent-ed wallen-iw.
Regmaɣ
imir-en iman-iw s wayen yark lemdaɣ imeslayen ixeṣṛen
di kuz(4) isseggasen n Ḥesnawa.
Ur bɣiɣ ara ad ifaq
walbaεḍ s
wacu
iḍerrun yidi imir-en. Dɣa skecmeɣ iman-iw deg
umeslay : «
tenɣam-aɣ s umennuɣ-agi yugin ad
yekfu ger yergazen d tilawin.
Ahat lemmer nettak cwiṭ si
tezmert-nneɣ i
lehduṛ ɣef
leqṛaya,
ahat ad d-neffeɣ d itidyuten iḥeṛcen…
». Dɣa
yessusem-iyi-d
Samir : « ladɣa keč i n-irennun aggur
umbeεd
asteεfu
unebdu
akken ad d-tuɣaleḍ ɣer tesdawit; ɣas susem ɣef yiman-ik... a
yafenyan… ». Rriɣ-as belli ma yella rniɣ-en aggur axaṭer
ttɣimiɣen
rebbeḥeɣ-ed cwiṭ n
tedrimt s wacu i d-ntes lqahwa ar Dda
Mbarek; lqehwa-nni tettas-ed s wenɣac n tneqlin di
taddart. Dɣa
yesmejger-iyi-d Yugurten amek i d-hedṛeɣ. Ḍsan
aṭas. Ḍsiɣ yidsen.
Dɣa
imir-en tessawel-as Faḍma i Siham :
- A Siham, tzemreḍ ad
iyi-trafqeḍ ɣer ''science eco''?
Kkrent snat tullas seg wegraw yettkemilen ameslay am
tbuciḍant yugin ad teḥbes.
Wa yettaεreḍ ad
d-yessifliw ṛṛay-is
nnig leṛyuy
n wiyaḍ. Yeṭṭanez-ed imir-en Ḥakim
ɣur-i,
yenna-yi-d
d tagi i tagnitt-nni anda ilaq as-hedṛeɣ i Faḍma.
Wehmeɣ
deg-s
acu i d-yenna; amek yeẓra
belli tewqaε-iyi-d
yark seg-s?
Dɣa
kkreɣ-ed
imir-en, uliɣ d
asawen ɣer
temkarḍit tameqrant
n Ḥesnawa di lawan
Faḍma d siham ṣubbent
metwal '' science
eco''. Mi wwḍeɣ iwsawen, zziɣ-ed i ubatimut n
'' Rectorat '', u
ṣubbeɣ-ed tiseddaṛin
yettawin ɣer
'' science eco ''.
Ṛǧiɣ snat tullas
zdat tewwurt yeččuṛen d inelmaden
ikečmen
tefɣen.
Dɣa
akken i tent-walaɣ
zdat tewwurt, ṛuḥeɣ ɣur-sent
qbala, u nniɣ-as i Siham ma tezmer ad
iyi-teǧǧ nek d Faḍma,
imi
sεiɣ sin imeslayen
ad as-ten-iniɣ.
Syin tcaweṛ Faḍma
s wallen-is.
Tenna-yas-ed tneggarut-agi belli tezmer ad tt-teǧǧ. Dɣa nelḥa-d
di sin am tikelt-nni tamezwarut. Acu kan tikelt-agi
di tsusmi. Nek
si tama-w ḥulfaɣ i yiman-iw am
win iɣellin
di lbir lqayen, u mazal
yewwiḍ ɣer lqaεa, yettṛaǧu
melmi ara ifettex am tdella t ɣef
yeslaḍen.
Nniɣ-as
i Faḍma s ṣṣut yettargigin :
- Amek ihi, saba !
- Labas el hamdulilah! i keč amek telliḍ ?
- Labas, bxiṛ !
acḥal-ayagi ikem-ttṛaǧuɣ! nniɣ-as ahat yella i
kemyuɣen.
- Amek ulac i k-ed-tenna Nunu ?
- Acu tebɣiḍ ad
iyi-d-tini Nunu ? Iwerra-yi-d Ṛebbi d kem i
ilaqen
ad iyi-d-tiniḍ ma
yella kra yellan ad d-yettwini. Yernu mazal ifut
lḥal, ini-d i d
am-yehwan.
Deg allen-is u deg addud i tebdeḍ s
lebεid
fell-i fehmeɣ-ed
belli nek yides ulac awal yifen ''dayen'' akken ad
sfehmeḍ liḥala n
tayri yellan yewwas ger-aneɣ. Acu kan ur bɣiɣ ara ad tt-in-ǧǧeɣ
din meqbel ad d-sfiɣ taḥebbuyt
n rṣeḍ i d-teǧǧa
leḥmala-nni i tt41
ḥemleɣ yewwas akked targit
messusen ideg i tt-urgaɣ
sin
wagguren-agi
iεeddan di teṛzeg. Tenna-yi-d imir-en :
-
Semmeḥ-iyi mi k-ǧǧiɣ acḥal-ayagi mebla ma ṛuḥeɣ-ed ad aksfehmeɣ
s
yiman-iw acu yeḍṛan ! nek ǧaεleɣ weḥdek
ara tfehmeḍ
tamsalt.
- Acu n temsalt i tebɣiḍ ad
tfehmeɣ ?
amek tebɣiḍ ad
fehmeɣ
belli
tṛuḥeḍ-ed
yewwas, tesseḥmaḍ-iyi
am useffud. Syin trewleḍ
mebla awal wala cweṛ.
Lliɣ
allen-iw akken ad tefhem belli mači dayen ilhan i texdem
yidi. Nettat s ucmumeḥ
tkemmel-ed awal-is :
- Ilaq ad teẓreḍ
belli asmi akken uɣaleɣ s axxam, ufiɣ-en ayen
nniḍen a la yi-ttṛaǧu. Azekka-nni kan, imawlan n wexḍib-iw wwinit-
id s axxam-nneɣ. Mazal kan ad tewten
zdat-i. Ilaq ad teẓreḍ
amek i iga umɣar-iw, ur yezmir ula d yiwen
ad yebder awal zdates.
Baba s yiman-is yettagad-it; yernu mači d win
yark itenḍen i
useqfel. Dɣa seg ass-nni i nuɣal nek d wexḍib-iw
akkenni.
Nek, i d-yufa lḥal
sliɣ i
wawal-nni n ''wemɣar-iw'',
fehmeɣ am
yiṭij n tefsut mara
d-yecṛeq belli tirga-inu ɣef Faḍma
ad d-grint d
cfawat kan timerẓuga
anda akken fkiɣ
yewwas tilleli ur nesεi
rrebg i wul-iw.
Tmuqel-iyi-d s imeṭṭawen
i d-yewwḍen s iran n wallen-is. Syin
tenna-yi-d s laεqel, am tin i wumi yekfa lǧehd
:
- A Yuyu, ilaq ad tezṛeḍ
belli uɣaleɣ tura ttwaliɣ-ek am gma, am
gma aεzizen. Ɣur-i dima ad d-tegriḍ
deg ul-iw d yiwen ilemẓi
ḥninen aṭas.
Zemreɣ,
si tura, ad as-iniɣ i
tin ara taɣeḍ
belli zheṛ-is
meqqer imi d keč i d nṣib-is.
Aṭas n tɣawsiwin i bɣiɣ ad as-iniɣ. Bɣiɣ ad as-ed-fegḍeɣ seg-i
imeslayen-nni yark ikemnen di sin wagguren-agi yezrin,
akken ad
tẓer acḥal
i tkellex i wul-iw mazal-en yettamen tullas. Ur teẓri
yara
belli targit-nni i d-iyi-tečxed deg uksum-iw
aleqqaq am tsegnit
iṭreɣlen, ad iyi-tuɣal d alejlej ara
yesdduqsen ussan iẓidanen i yittraǧun
ar zdat. Acu kan dqiqa-yagi kullec yewḥel
deg
ixemmimen yefruzaεen di lmux-iw. Dɣa ur ẓriɣ ayɣer i tt-steqsaɣ
ɣef
aya :
- Ahat d aḥettem
i kem-ḥettmen imawlan-im ? ini-yi-d kan ttxilem
!
- A Yuyu! ilaq ad teẓreḍ
belli seg asmi i d-kreɣ d
tameẓyant u nek
42
d uxḍib-iw ɣas ma yella
yugar-iyi cwiṭ. Si zik, nek yides ur la
nettemfaraq ara. Armi d d tikelt-agi makka i be deɣ fell-as i faqeɣ
belli d netta i ilaq ad aɣeɣ. Ncallah tefhemeḍ-iyi
! Netta daɣen
iḥemmel-iyi aṭas.
Anect-en yark n wussan i nemsebḍa , netta
yeqqim yettru.
Tessusem. Dɣa teḍsa
i walbaεḍ i
d-ileḥḥun zdeffir-i. Ḥulfaɣ
imir-en am uɣerda yemmuten zdaxel n tεeddist-iw makken
zziɣ ar
deffir akken ad waliɣ aqcic-nni i d-yeddan yides
meqbel. Yeḍsaiyi-
d s taḍsa-nni uḥettem
anda amdan ireffed ticenfurin-is seg
iran. Tenna-d Faḍma makken
i d iyi-d-iwehha afus-is :
- Yuyu! ameddakel n Ṛabiε! Mḥand
axḍib-iw!
Izmeḍ-iyi afus-iw s
ifassen-nni-ines iqquren am widak
ummaṣut. Faqeɣ imir-en belli teḥka-yas Faḍma ɣef acu yellan
ger-aneɣ. U ɣas mači kullec i s-teḥka,
iban s tmuɣli
yeẓra ddeqs
akken ad iyi-ɣuc s wanect-agi yark uɣuccu i
d-yettbanen deg
allen-is. Nembaddal-ed kra imeslayen n menwala deg
ubrid.
Yesteqsa-yi-d ɣef leqraya-w, rriɣ-as akka kan,
mebla ma
xemmeɣ d
acu i s-nniɣ.
Akenni armi i d-newweḍ ɣer temṛaḥt
anda akken i d-ufiɣ imeddukal-iw la ttqeṣiren,
yenna-yas yiwen :
« am temɣarin-nneɣ msakit,
lexlawi, iɣeẓran,
lḥif, ternuḍ-asent
argaz i d-yettasen si Fṛansa
tikelt i xemsa isseggasen ...
ṭaṭabaṭaṭa …
ṭaṭabaṭaṭa...
yif-itt weɣyul,
xeṛsum d netta ur la
yettneẓma yara ɣer arraw-is yenḥafen
... ṭaṭabaṭaṭa…»
Faḍma d wergaz-is,
rnan cwiṭ, syin ṛuḥen
akken ad laḥqen
ifurguten ineggura. Nek qimeɣ din am qinnuḥ,
la ttmuquleɣ di
tmeṭṭut n ddunit-iw
mi la tetteddu d wergaz n ddunit-is. Qemḍen
lehduṛ deg-i. Ḥeṣleɣ imir-en acu yebɣiɣ, dɣa akken ad ttuɣ
sekcemeɣ iman-iw deg lehduṛ imeddukal-iw. Nniɣ-asen : «
wellah
ar lehduṛ-agi yark i nheddeṛ, ma swan tibṣelt
yerkan zdat
yiwet n temlilit n ddabax ger liverpool akked
JSK.... ». ḍsan, ḍsiɣ
idsen, syin ilqef yiwen awal deg igenni : « Lemmer dɣa yewwas
ad tettekki JSK di '' la coupe d'Europe '', ahat
nezmer ad ttnawi
… ṭaṭabaṭaṭa...
ṭaṭabaṭaṭa...»
Deg iḍ, s yetran yuɣen deg igenni am
tεequcin,
umbaεd
mi
yeɣleq
usečču n tesdawit, i d iyi-d-ssakin d Yugurten akked
Ssaεid
di temṛaḥt-nni anda nettɣimi deg-ass nek
d imeddukal-iw.
Ufan-iyi-d tṣeɣ ɣef uεebbuḍ am
win yemmuten di leḥcic
43
asemmaḍ. Taqemǧett-iw
tuɣal
yark d tazegzawt u tellexs am
tmacwaṛt n win isεan aldayen.
Nnan-iyi belli yark at texxamt
haten-in ad iyi-ttnadin si zgelli. U d yiwen si lǧiran, Ẓuẓu, i sen-dyennan
belli
iwala-iyi tṣeɣ dagi meqbel ad yeɣli yitij.
Ufiɣ-ten-in
yark di texxamt ad iyi-ttraǧun sima ara ad
dkecmeɣ.
Ufiɣen
daɣen
wwin-id seg usečču kra n tḥebbuyin
ufeṛmaǧ
akked d snat tmellalin yeqquren d weɣrum. Ččiɣ-ten am
win i wumi temmut yemma-s; mazal-iyi-d kan ad mecḥeɣ iḍudaniw.
Syin xedmen-iyi agraw anda bɣan ad iyi-ṣebbṛen.
Imi tenna
yasen-d Nunu ɣef tedyant-agi yeḍṛan
yidi. Dɣa
yal yiwen amek
yeεreḍ ad
iyi-d-isefhem. Wa yenna-yid-d belli tullas am lxux, zik i
tewwent u zik i xettṛent.
Wayeḍ yenna-yi-d belli aṭas
i yifeɣ
Faḍma, u nettat ur
tuklal ara yiwen ḥninen am nek. Wayeḍnin
yenna-yi-d belli tin i d i-yuran hatt-an la yi-kttraǧu
deg alba ḍ n
tuddar.
Nek, dṣiɣ aṭas
zdaxel-iw i lehduṛ-nsen. Ur ẓran
ara belli d
akemmel i yi-ttkemmilen s warway uqeccaḍ n
lmeḥna n tedyantagi
zdaxel iẓermman-iw.
Nek bɣiɣ ad beddleɣ axemmem, nitni
ssenddafen-iyi s tunḍa
di temsalt agi n tullas d leḥmala-nsent.
Dɣa εerḍeɣ ad d-eḍsaɣ amzun akken
taluft-agi ur iyi-tḥuza yara
aṭas, u d yiwet
kan n tɣawsa
ara iεeddin.
Nniɣ-asen
belli d tidett
tella teεǧeb-iyi, isem-is
akken teqcict-nni... Faḍma. Acu kan
mači
dɣa
acḥal akka i ǧeεlen. Nniɣ-asen teɣli seg ul-iw di
smana
tamezwarut ideg i tt-sneɣ, imi tesseḥma-yi
am uyaziḍ di lkanun
syin tṛuḥ ur
d-tban ara. Ass-a bɣiɣ kan ad as-garzeɣ takrabaṭ
lemmer mači d argaz-is i d-yusan yessukes-itt
seg-i.
Iεedda
wezgen n yiḍ, xsint teftilin di texxamt
akken texsi
teftilt usirem deg ul-iw. Yers-ed am bubarak ɣef uqerruy-iw,
alleɣiw
iṭṭef-it wejjiṛ;
yegguma ad yemḥu tteswiṛa n
Faḍma ileḥḥun s
taḍsa di talwit,
nettat d wexḍib-is metwal tisemmit-nni n
wuzzal n
Ḥesnawa. Kkawent wallen-iw,
ur ufiɣ
deg-sent ula d yiwet n
tquddiṛt imeṭṭi s
wacu ara ssisemḍeɣ ul-iw yesseṛɣ leḥzen
n lɣiba
n tin iḥemmel.
Iḍ-inu iṛuḥ d
alejlej yukin. Tteεṛaḍeɣ ad fehmeɣ acu i yeḍṛan
yidi,
ur d-ufiɣ ara. Tṛuḥ-iyi
akken am llufan tewwi tḥemmalt,
ittqemiḍ-iyi
nnefs, u swiɣ aṭas
n timerẓuga. Lemmer ttafeɣ ad
sεuɣ lkuṛaj
ad ǧǧeɣ
tamurt-agi n ccum, ad ṛuheɣ ɣer Fṛansa
neɣ
44
ar Ṭelyan. Din ad
d-mlileɣ tullas
i tt-yifen; ad iyi-ḥemlent xiṛ-is,
ur
iyi-ttaǧǧant
ara akka i iteǧǧa tagi am yiddew
ɣef
tcebbubt n
useklu yerkan seg iẓuṛan.
Neɣ
ahat lemmer mači d leḥṛam ad dgreɣ
i yiman-iw tamrart s albaεḍ n
tsanturin n wuzzal deg ucentiyagi
i bdan di Ḥesnawa.
Akka-gi ad iniɣ
slam-iw aneggaru i
tudert-agi iqesḥen
fell-i, ad as-ǧǧeɣ imeṭṭawen-iw
yemmaren deg
akal-is, ad as-uɣalen d aneznaz n yiḍ i
warrac nniḍen ara ileḥḥun
ɣer
zdat ɣef
lqaεa-s.
Ass-a d ass uzekka-nni n twaɣit-iw. Mi yi-d-ssekkren
imeddukal-iw di texxamt, ufiɣ-ten-id jemεen-d cwiya n
tedrimt
way ger-sen akken ad nṛuḥ,
akken d tajmaεt, ɣer lqehwa n Dda
Mbarek. Mamuḥ
yeqquren am yeẓdi, mecṭuḥen
di lqedd am
izirdi, ineggez-ed ɣef tuyat-iw akken ad iyi-sseɣḍel
deg ukulwaṛ
yettawin s abduz. Ḥakim
ijbed-iyi si tcebbubin-iw yulin am
senhaṛuc, Yugurten
yebda-iyi-d tiytiwin s arkulat si zdiffir. Lḥasun
ur d-sardeɣ ara udem-iw armi i s-nniɣ i Ṛebbi
acu i k-xedmeɣ.
Tilin llan yidi imeddukal-iw, taṣebḥit-agi,
ikkes-iyi cwiṭ seg
utɣebben
yeckucebren ɣef
ul-iw. Dṣiɣ ciṭuḥ
yid-sen seg ul-iw.
Qrib ttuɣ, yiwen akken umecwaṛ,
belli ḥezneɣ.
Ticki, ṛuḥen
yark ad ɣṛen.
Ḥala Bakir amecṭuḥ i
d-yeqqimen
yidi, u netta d yiwen ur yezmir ḥed
ad t-yekreh. Yedda-d yidi armi
d timkarḍit
talemmast n Ḥesnawa. Nextaṛ-as-ed
yiwert n ṭabla
iḍerfen akken zaεma ad nɣer cwiṭ.
Nsers-ed idlisen-nneɣ
akked
tittafttarin-nneɣ. Dɣa amecwaṛ
kan sersaɣ
aqerruy-iw ɣef ṭṭabla,
ṛuḥeɣ ṭṭseɣ. Ḥulfaɣ i εeggu n yeḍelli
am tezṛutt mara teṛfej
aqerru
n walbaεḍ.
Zreɣ
akken di tnafa acḥal. Leḥzen
yuɣal
yekcem yark iẓuraniw.
Ḥulfaɣ belli dayen tekfa
tudert-iw, bdiɣ la
ttruɣ ɣef yedlisen-iw
yersen ɣef ṭṭabla
s tin nessaḥ. Ẓẓewc
xeddmen inelmaden ur assellen
ara imeẓẓaɣ-iw.
Kemleɣ
taguni-w yukin armi ḥulfaɣ i tiyta tamecṭuḥt ɣef
umgarḍ-iw. Refdeɣ-ed aqerruy-iw
si ṭṭabla, walaɣ-ed Murad d
Nanur. Dɣa yenna-yi-d Murad :
- Amek akka teṭṭseḍ, u
keč teqqim-ed ɣer
tama-k, deg yiwet n
ṭṭabla,
taqcict-nni yifen yark tullas ?
Muqleɣ dɣa imir-en ar
tama-w, walaɣ
yiwet n teḥdayt i d45
yettbanen am lmalayek. Tban-ed leḥdaqa
ɣef
udem-is. Yessuteras
imir-en
Murad ma yella tesεa tamecwaṛt. Dɣa tessufeɣ-ed seg
uqrab-is
yiwet n tmacwaṛt zeddigen, yebbṛudin deg yiran s
lexyuḍ izeggaɣen. Syin tefka-yas-tt i Nanuṛ i d-yeqqimen imir-en
ar tama-w, yebda ad iyi-seffeḍ
imeṭṭawen-iw.
Inṭeq daɣen Murad ar
teqcict-nni :
- A taqcict ur tezmireḍ
ara ad aɣ-tεiwneḍ ?
Terra-yas-ed s wudem yuɣalen d azeggaɣ :
- S wacu i zemreɣ ad ken-εiwneɣ ?
Yerra-s Murad :
- Twalaḍ
abugus-agi ! ihi iḍelli i temmut texḍibt-is.
Nniɣ-as
ahaqel
tzemreḍ ad tqesṛeḍ
yides cwiṭ akken ad as-tekkseḍ
cwiṭ n lxiq.
Terra-yas-ed
:
-
Ih. '' c'est pas un problème ''.
Dɣa
yezzi-d Murad ɣur-i,
yefka-yi-d tafalaqatt s anyir. Yenna-yi-d
:
- Aya, tura qesseṛ
kan cwiṭ keč d tbugust-agi yifen aggur.
Teḍsa, ḍsiɣ. Dɣa nniɣ-as s leḥcayem
:
- Isem-im, mulac aɣilif ?
- Faḍila, i keč
?
- Yuyu neɣ Yusef ! Akken i d am-yehwa
!
- Yuyu! ṛuḥ,
Yuyu !
- Acu teqqareḍ ?
- Nek d tamejjayt n tuɣmas, i keč acu i
teqqareḍ ?
-
'' Les Mathematiques '', tusnakt ma tebɣiḍ !
- Acḥal i teqqareḍ ?
- Asseggas wis kuz(4). I kem ?
- Asseggas wis sin.
Awal yuɣal taciri ger-aneɣ. Skecmen-d
imeddukal-iw imannsen
di lehduṛ.
Nuɣal
nettqesiṛ s zεaḍ
armi i nettu iman-nneɣ
anda nella. Dɣa nnan-aɣ-ed widak yeqqaṛen
di ṭwabel-nniḍen
a
nessusem. Steqsaɣ-tt ma yella ad teddu s asečču
n tesdawit
akken ad d-teč yidneɣ. Terra-yi-d: '' s lfaṛḥ
ameqran. ''
Neffeɣ-ed
di semmus(5) yidneɣ si
temkaṛdit, awal yugi ad
yekfu. Yiwen yenna-yas : « tasdawit n Tizi wezzu am
tmacint
uxuxed… ṭaṭabaṭaṭa… ṭaṭabaṭaṭa
…» rriɣ-as
: « ula d nek ḥemleɣ
timellalin di zzit... ṭaṭabaṭaṭa...
ṭaṭabaṭaṭa...»
tenṭeq-ed imir-en
46
Faḍila : « ur ḥmileɣ ara ad
ččeɣ
deg usečču n tesdawit, imi mači
aṭas i sneɣ dagi, yernu... ṭaṭabaṭaṭa...
ṭaṭabaṭaṭa...
» nniɣ-as
:
« ma yehwa-yam kul ass ad aɣ-ed-tafeḍ
dagi akken a nefteṛ
akkenni… ṭaṭabaṭaṭa....
» Tecmumeḥ-iyi s tuɣmas-nni-ines
igan
am udfel. Tenna-yi-d : « s lfarḥ
ameqran... ṭaṭabaṭaṭa
...ṭaṭabaṭaṭa…»
Teṭṭef-ed di
tebluzt-iw makken neεreḍ a
nekcem di ddḥis-nni
n tewwurt usečču. Dɣa muqeleɣ-tt-id,
tmuqel-iyi-d, u din i ẓriɣ
belli
mači aṭas ara yarnuɣ akken ad ttuɣ Faḍma.
Ait-Qasi
Md-Arab
(aḥric2)
Numéro 58 Juillet 2012
Mohand Saïd Amlikech
Des At Sidi Ali Ou Abdellah (1812-1877), poète et résistant
par AREZKI Djamal et BELLILI Yahya
A l’occasion du bicentenaire de la naissance du
poète, l’association culturelle qui porte son nom, organisera un festival
culturel à l’échelle de la Daïra de Tazmalt (communes de Tazmalt, Boudjellil et
At Mlikech) au mois de juin prochain. Pour mieux connaitre ce poète, nous
présenterons un bref résumé du livre qui lui est consacré par AREZKi Djamal et
BELLIL Yahya et qui paraitra lors de ce festival.
1-Naissance de Mohand Saïd Amlikech
Le poète appartient à une famille maraboutique
relativement lettrée en arabe qui serait venue du sud-marocain, (Rio do Oro)[1],
installée d’abord à Boudjellil (Béjaia) puis à Iaggachen, At Mlikech vers la
fin du XVIIe et début du XIXe siècle. [2]
Leur ancêtre Abdellah avait trois enfants :
Mohand Ou Abdellah, Ali Ou Abdellah et Smail Ou Abdellah. Ce dernier était
retourné à Boudjellil. Il n’avait pas laissé de descendance. Mohand Ou Abdellah
est le grand-père du poète Mohand Saïd.
Enfant,
il fut la fierté de ses parents et leur lumière car il promettait beaucoup
grâce à son éveil précoce, à son intelligence hors-pair et à sa curiosité
intellectuelle.
Il
fut inscrit comme Taleb dans la zaouïa de son oncle Sidi Ali Ou Abdellah
à Iaggachen. Brillant, il gravit vite les échelons de cette zaouïa sous la direction
de son oncle Mohand Arezki :
Seg lεilem ala yeqqar De la science,
il (Mohand Saïd) en acquiert
Leqwran zik i ten-iheğğa Le
Koran, il l’a maîtrisé très tôt
Izga-d din d aneḍḍar Il y resta (dans
la zaouïa) comme observateur
Netta d wis sebεa lḥiğğa.
Lui qui vient au septième rang.
Ce
qui a réveillé sa vocation poétique serait un rêve qu’il aurait fait durant son
adolescence. Il aurait entendu l’appel de son grand-père lui dire :
-Mohand
Saïd, je te confie et mets entre tes mains une mission que tu dois honorer.
Depuis,
il chercha par tous les moyens à identifier cette mission, cette voix (voie ?)
intérieure propre aux poètes qu’il n’a jamais cessé d’écouter sa vie durant, en
voyageant et côtoyant les sages et les amusnaw de son époque. Il ne
resta pas à Iaggachen. Ses voyages le menèrent à Taqqa, Bejaia, Tunis, La
Mecque, l’Égypte…
Qqim
a Tasefsaft g sslama
Au revoir Tasefsaft
Nek
ruḥeγ seg Σeggacen
Je quitte Iaggachen
Rrkeb-inu
deg Bgayet Je prends le voilier au port de
Bejaia
Cciεa
inu tεedda i Tunes Ma
renommée ira au delà de Tunis
Iyi-iγaḍen
d Muḥend Arezqi[3] Mohand Arezki
me fait de la peine
I d-igwran mebla atmaten. Il
a demeuré (à Iaggachen) sans fratrie.
2-Mohand
Saïd : Naissance d’une vocation
Sa
maîtrise du verbe a fait de lui, en son temps, c'est-à-dire au milieu du XIXe
siècle tourmenté, notamment à cause de la colonisation française, le prince des
poètes : « Pour
être reconnu poète, il fallait composer un poème de cents distiques qu’il jugeait avant de
donner une investiture symbolique mais appréciée.»[4]
Il disait en kabyle : « Becceγ lemdeḥ n win
ur as-yennin akken s-yeqqar Muḥend Saεid. »
L’un
de ses disciples les plus connus est El Hadj Rabah[5],
poète de Tawrirt Moussa Ouamar (At Mehmoud), Tizi Ouzou.
Si
Mohand Saïd voyageait souvent et brassait beaucoup de monde : artisans,
maquignons, poètes, sages… Il va de village en village, de marché en marché, de
tribu en tribu. Il suivait cette voix intérieure qui l’appelait partout. Il
côtoyait et se mesurait aussi à d’autres poètes de son temps. Le terme kabyle
le désigne par le verbe « iğğalas ».
C’est de cette façon qu’il acquiert une longue expérience pour devenir une
sorte de référence, un maitre incontournable qui donne ou refuse sa caution à
tel ou tel poète. Pendant de longues années, Tasefsaft était devenue pendant
longtemps une sorte de cénacle, une école qui délivre plus que des diplômes
symboliques, la caution d’un des plus célèbres poètes de son époque.
Il accompagnait les pèlerins qui vont à la
Mecque ou qui en revenaient. Il chantait, en composant des poèmes, en les
accompagnant du tambourin, pour leur faire oublier la fatigue du voyage. On
l’appelle aussi Mohand Saïd adeεεay, une sorte de rapsode qui
chante les louanges des pèlerins et qui bénit leur départ ou leur retour des
lieux Saints de l’Islam.
Un
jour, en accompagnant un groupe de pèlerins, il composait une chanson aux
allures pathétiques :
Qqim
a Tasefsaft g sslama Au revoir Tasefsaft
Ma
d nek ruḥeγ seg Σeggacen
Moi, je quitte Iaggachen
Rrkeb-inu
deg Bgayet
Je prends le voilier au
port de Béjaia
Cciεa-inu
tεedda i Tunes Ma
renommée ira au-delà de Tunis
Iyi-iγaḍen
d Wahciyya[6]
Wahchiya me fait de la peine
Σdada[7]
tekkes leḥjab.
Adada se dévoile (de dépit).
[…]
En arrivant au port de Bejaia où le groupe devait prendre le bateau, Mohand
Saïd qui était plein d’humour, taquina ses compagnons en leur disant :
-
Mon Dieu, je Te fais offrande d’un sac
de méchants ! « Ya Rebbi wwin-aγ-K-in aḍellaε n yemcumen! »
3-Mohand
Saïd le résistant
En
mai 1847, le Maréchal Bugeaud s’avance dans l’Oued Sahel et décide de réduire à
néant toute résistance. Hanoteau écrit à ce propos :
« Le Maréchal Bugeaud partit d’Alger
avec une colonne de 7.000 hommes environ, et se dirigea vers Bougie par
Bordj-Bouira et la vallée de l’Oued-Sahel. Le 15 mai au matin, la colonne
campait au bord de cette rivière sur le territoire des Ait-Abbas [...] A la
tombée de la nuit, des feux s’allumèrent sur les sommets de toutes les
montagnes environnantes, et peu de temps après les Ait Abbas, soutenus par les
contingents des autres tribus, vinrent attaquer le camp et commencèrent une
fusillade très vive qui dura jusqu’à une heure avancée de la nuit.
[…]
Le 16 mai, à la pointe du jour, le maréchal fit franchir la rivière à sa
colonne, laisse les bagages et les sacs sous la garde de deux bataillons, et
lança le reste des troupes contre les Kabyles qui garnissaient les crêtes des
rochers. En quelques heures, presque tous les villages étaient au pouvoir des
Français […] Les tribus de deux rives de l’Oued-Sahel firent successivement
leur soumission, et la colonne du maréchal arriva à Bougie sans avoir à tirer
un coup de fusil. »[8]
Mohand
Saïd, déjà clerc et poète, touché par cette défaite, a usé de son verbe et de
son arme favorite, la poésie, pour faire face à l’agression :
Isal
yezri bḥal ssdud
Mes larmes coulent à torrents
Ɣef
tin iḍran abrid-a Au
souvenir de ce qui s’est passé dans cette campagne
Si
Ḥnif ɣer At Bumesɛud Depuis Ahnif
jusqu’aux Ait Bou Messaoud
Yiwen
wer t-id-iɛuda Personne n’a fait de résistance
Irgazen
illan d ssyud
Les hommes qui étaient des lions
Tura
teqqwel-asen tbarda
Maintenant portent le bât […]
[…] Après cette expédition, le poète
est définitivement mis du côté des vaincus. Il a pu faire face aux vicissitudes
de la colonisation avec son peuple en composant des poèmes. Il a été témoin de
la fermeture de sa prestigieuse zaouïa suite au refus de son oncle Si Abdelkrim[9],
dirigeant d’alors de cette Zaouïa puis, chef de rébellion par la suite (voir
Revue Africaine n° 42 et 43 de 1898 et de 1899) de pactiser avec
l’ennemi « les Infidèles ».
Il
a vécu aussi la guerre de 1871 puisqu’il a composé sur El Mokrani et son frère
Bou Mezrag :
Kečč a Bacaγa
Toi
Bachagha
Anida k-teγli temḥezmelt
(ttezdam) Où
as-tu perdu ta bourse
Terbeh
tersast tamcumt Heureuse la
méchante balle
I
k-id-izgan f tegzelṭ
Qui t’atteint au rein
Yemma-s
tqeddec tettru Sa mère
se lamente en faisant le ménage
Tazzayrit
tebra i tmeḥremt
L’Algéroise[10]
laisse tomber son voile.
Dès
lors, il se consacrera exclusivement à la poésie et cherchera la compagnie des
sages réputés tel que Cheikh Mohand Ou Lhocine de Taqqa.
Il était très sollicité de partout. Il
accueillait ses disciples mais aussi les amousnaw
de son époque à Tasefsaft.
Sa poésie est remarquable par l’élévation de
sa pensée. Elle est la révélation d’un grand caractère est surtout un indice
d’une prise de conscience politique importante ; voire décisive pour toute
la région.
Il était également porte-parole de sa tribu
et une sorte de « ministre des affaires étrangères » qui traitait des
affaires de la guerre ou de la paix avec les villages environnants.
AREZKI Djamal et BELLILI Yahya
Bibliographie
BOURDIEU,
Pierre, Esquisses algériennes, Ed. Seuil, 2008, Paris, p.298.
DEJEUX,
Jean, La poésie algérienne de 1830 à nos
jours, Éditions PUBLISUD, 2é édition1983.
DJELLAOUI, M’hemed, Tamedyazt Taɣerfant s ɣur Leqbayel n Ǧerğer,
Éditions Zeriab, Alger, 2001.
HANOTEAU, Adolphe, Poésies populaires de la Kabylie du Jurjura : texte
kabyle et traduction, -Imprimerie impériale (Paris)-1867.
MAMMERI,
Mouloud, Les isefra de Si Mohand, Éditions Maspero, 1969.
MAMMERI,
Mouloud, Poèmes kabyles anciens, Laphomic- Awal - La Découverte, 1988,
Alger.
RINN,
Louis, Marabouts et Khouan, étude sur l’Islam en Algérie, Ed. Adolphe
Jourdan, Alger, 1884.
YACINE,
Tassadit, Poésie berbère et identité, Éditions Awal- Laphomic, Algérie,
1988.
Numéro 58 Juillet 2012
Interview de Djamel BENAOUF
par Sεid At Mεemmer.
Awlawal seg Wehran
«Thedreḍ i medden f lḥeqq
Lḥeqq
mkull wa amek i t-yefhem
Yal yiwen amek
i t-yessenṭeq
Yal yiwen amek
i t-yessefhem
Kečč
ur k-fhimen ara »
Si Muḥ
Djamel Benaouf
-Ecrivain poète
Rencontre à la
croisée des chemins
De combat en
sacrifice, il put aboutir à la rédaction d’un roman « la ville des rencontres
». Il devient de ce fait, l’un des précurseurs de l’écriture en langue
tamazight en Algérie. Manquant terriblement de moyens, modeste... Afin de
corriger une erreur, cette rencontre, s’imposait, à notre sens, pour vulgariser
l’ouvrage de Djamel.
-La voix de
l’Oranie : qui est Djamel Benaouf ?
- Djamel Benaouf : je suis un
Algérien, Kabyle, né dans un petit village d’«Ighil Ali » de la wilaya de Béjaia. Je ne me considère
pas vraiment comme écrivain ou poète, je suis certes intéressé par la
littérature en général, mais je me vois plus en tant que combattant pour la
cause Amazigh qu’autre chose.
- Quand est ce que
vous avez entamé votre parcours dans l’écriture ?
- Vers 1978. Année ou
je commencé à écrire des poèmes. D’ailleurs, j’en ai une quarantaine à mon
actif.
- Tous vos écrits
sont en langue Amazigh, est-ce un choix ?
- Je dirai plus,
c’est un devoir, comme vous le savez, la langue berbère est exclusivement
orale. A ma façon, et par le biais de l’écriture, j’essaye de préserver cette
langue. C’est à mon sens, un devoir de mémoire envers notre culture.
- Comment avez-vous
eu l’idée de la rédaction de ce livre ?
- En parallèle des
poèmes que j’écris, et malgré la semi clandestinité dans laquelle j’évoluais,
j’ai toujours essayé d’écrire des articles dans des journaux pour léger au
lectorat futur des témoignages sur notre combat. Concernant mon roman, l’idée
avait germée dans ma tête au début des années 80, mais j’avais une certaine,
appréhension de l’écriture, je me sentais pas à la hauteur de rédiger un livre,
encore moins d’élaborer un roman ! Puis un ami à moi, chercheur en langue et culture
à l’université de Francfort « Kamal Nait
Zerrad », m’a encouragé à me lancer en argumentant qu’il fallait au moins
essayer.
C’est donc le 12
Janvier 2000, jour de l’an Amazigh (et c’est un hasard ?) que j’ai fait la
première ébauche du livre. Je l’ai terminé par un 17 Octobre, mois de la
révolution (autre hasard ?)
- « Ville-rencontre
» a été édité en France, pour quoi pas en Algérie ?
- Pour l’édition du livre, je dois vous
dire que j’ai tapé à toutes les portes, je me suis rendu à Alger, en Kabylie, sans succès. Mon ami Nait Zerrad m’a proposé
de le publier en France. Ce qui a été fait aux éditions l’Harmattant.
- Quel est
l’histoire de votre roman ?
-Pour moi, contribué
à l’épanouissement de l’homme est une chose primordiale.
J’ai essayé dans ce
livre, d’apporter quelque chose de nouveau au par rapport aux autres romans qui
ne parlent que de la revendication Tamazight. J’ai essayé de démontrer,
j’espère que j’y arrive, que la compréhension entre les gens dépasse leur
appartenance sociale et parfois culturelle.
Pour les besoins de
mon histoire, j’ai inventé un espace urbain appelé « Carrefour de civilisations ». Cette ville,
dans mon imaginaire, se trouve en
Afrique du nord, entre Oran, Tripoli, Nador et Béjaia. En toile de fond de
l’histoire, un amour réel, et non charnel, prend forme dans un dédale de
souvenirs puisés dans la mémoire de mon
enfance. J’y parle de la femme en tant qu’individu à part entière, je dénonce
l’arbitraire, l’injustice, et surtout, j’ai voulu faire passer des idées nobles
telle que la liberté.
- Votre inspiration
pour l’écriture de ce livre ?
- Ce n’est pas un
roman autobiographie, mais c’est toujours mon inconscient qui remontre à la
surface pour me dicter les idées.
Parfois en relisant
des passages, je n’ai vraiment pas l’impression qu’ils sont de moi ! Et
pourtant toutes les choses auxquelles je crois sont là !
- Avez-vous déjà
pensé à faire traduire votre livre ?
- Personnellement
non, parce que l’idée initiale de faire ce livre en Tamazight je ne me vois pas
pour autant comme avocat des opprimés, mais je suis à l’écoute des besoins des
gens.
La langue Tamazight
étant en ce moment le parent pauvre de la littérature Algérienne, j’essaye de
mes moyens de la relancer.
D’un autre côté, je
ne rejette pas l’idée qu’un collègue puisse le faire. D’ailleurs, j’ai déjà
reçu une proposition d’une traduction en arabe, ce que j’apprécie.
- Comment en êtes
vous venu au combat pour la cause
Amazigh ?
- Je suis un produit
de la culture orale, quelle soit arabe dialectale ou Amazigh. Personnellement,
je suis arrivé à Oran à l’âge de six ans où j’ai connu les quartiers populaires
de Sidi El Houari, la calère et Ras El Aïn. C’est à partir des années 70, que
mon intérêt pour la cause Amazigh a commencées. Au début ce fut un intérêt pour
la langue en elle-même, puis le fil en aiguille, et vu les exactions dont notre peuple a été victime, je me suis
carrément engagé dans un combat que je crois juste et bénéfique. Je vous dirais
même plus si les rôles étaient inversés et que la langue arabe était
minoritaire dans notre pays, je me serais investi tout autant, dans le même
combat.
- Ce combat
continue toujours en Algérie, votre avenir par rapport à cela ?
- Je suis un être
humain tolérant de nature. Je ne cautionne aucune violence de quelle sorte
qu’elle soit. Mais quand je suis convaincu d’une idée je la revendique.
J’ai consacré ma
vie pour cette cause, cela me fait mal au cœur de voir toute cette
désinformation, toute cette haine…
Enfin je tiens à préciser que je ne fait pas
dans la politique politicienne, ni de la politique de salon. Je revendique un
droit pour un avenir plus radieux, je l’espère.
- Votre dernier mot
?
- Mes mains sont
vides, je ne suis pas riche, ma langue est quelque peu liée, mais j’ai en mon cœur
beaucoup d’espérance.
L’être humain se
doit d’être confiant, car comme « Idir » dans mon roman, l’esprit de l’homme
s’en va avec les vagues recherchant l’espoir entre le sommeil et le réveille.
Meryem Ch.
La voix de
l’Oranie, Samedi 22 mars 2003.
“A taqbaylit
I yeḍran nekkni neqbel-it”
Ɛli ideflawen.
قافآ و عادبإ تاراضحلا ىقتلم...
'تاراضحلا ىقتلم'خ١غ٠صبِلأا خغٌٍبث خ٠اٚس , ٞشئاضجٌا تربىٌا ٍُمث' ٓث يبّجفٛػ'ٟغ٠صبِلأا ةدلأا ٚ ٓفٌا ذ١صس ٌٝإ فبع٠ ذ٠ذج دٌِٛٛ , ٟف خ٠اٚشٌا ًّذريبجٌّا از٘ ٟف عاذثلإا ٚ ٓفٌا ةبث خزفر حذ٠ذج اسبىفأ ٚ بلبفآ بٙرب١ؼ .
تربىٌا بٙظٛخ٠ خثشجر يٚأ بٙٔإ ’فٛػ ٓث يبّج ’ٟئاٚشٌا ٓفٌا ْاذ١ِ ٟف .بصبخ اض١ّر ٚ اش١جو بدبجٔ ذٌبٔ بٙٔأ لاإ از٘ ُغس .
عٛظِٛ بٌٙٚبٕز٠ ٟزٌا حدذؼزٌّا قبف٢ا ٛ٘ ب٘ش١غ ٓػ خثشجزٌا ٖز٘ ض١ّ٠ بِ ٚ خ٠اٚشٌا ,تربىٌا بٍٙؼج ذمف , ٗ١ف غّزجر ٞزٌا ػ١سجٌا غّزجٌّا حسٛص ٍٝػ خزفٕر حزفبٔسبىفلأا ٚ دب٠ٛزسٌّا فٍزخِ ٟٕؼ٠ بِّ داشفلأا ٚ دبئفٌا فٍزخِ .
ٓ٠أضج ٟف خ٠اٚشٌا ًضّزر , ْب١س١ئس ْلاؽث ٚ خ٠سٛذِ خصل يٚلأا ءضجٌا بّ٘’ش٠ذ٠ا ’ ٚ خ٠اٚشٌا ساذدأ ًو ٌٗٛد سٚذر ٞزٌا’سسرٛص ’ سٚد ٗؼِ ُسبمزر ٟزٌاخٌٛؽجٌا .
ْإ ’ش٠ذ٠ا ’ػ١سجٌا ًجشٌا ٓػ حسٛص خ٠اٚشٌا ٖز٘ ٟف , ك١مذزٌ ٝؼس٠ ٞزٌاحب١ذٌا ٟف ٗدّٛؼ ٚ ٗرار ,ٌٗلاخ ِٓ تربىٌا بٌٕ ضشؼ٠ , ٟزٌا خ١سفٌٕا ةشذٌاٗرار ٚ ٗسفٔ غِ ْبسٔلإا بٙظٛخ٠ , ٚ خضبؼٌّا خم١مذٌا ٓ١ث عاشصٌا ِٓ ٌُبػ ص١ؼ١ف حسٛصٌا ش١١غر ًجا ِٓ بٙ١ٌإ ٝؼس٠ ٟزٌا َلا٢ا ٚ َلادلأا ٓ١ث ٚ ضٚشفٌّا غلاٌٛاٖبجرا ًو ِٓ ٗجٔاٛجث ػ١ذر ٟزٌا خٍّظٌّا , ٟزٌا دبػاشصٌا ٖز٘ ًو ػسٚ ٟف ٚٗز١سفٔ تؼزر ,حب١ذٌا ٚ ًِلأا عبؼض شؼجٕ٠ , ش٘بؽٌا ٚ قدبصٌا ٗجد غِ ذٌٛ٠ ٞزٌاي’سسرٛص ’ساشّزسلاا ٚ َبِلأا ٛذٔ ٟعٌّا ًجا ِٓ حٛمٌا ٗذّٕ٠ ٞزٌا . ذٔبو ٚ’سسرٛص ’خفمضٌّا حأشٌٍّ اضِس ,خٍّؼزٌّا , ُغس ب٘دٛجٚ ضشف ًجأ ِٓ خفبىر ٟزٌاخجؼصٌا خ١ػبّزجلاا فٚشظٌا ,خٍِبؼٌا حأشٌّا ذٔبىف ,ٍُؼٌٍ خجٌبؽٌا حأشٌّا ٚ , ٚ ٚ ًّؼٌا ْٚؤض شثذر ٟزٌا ٚ ط٠شٌّا ب٘ذٌاٚ خِذخ ٟف بٙسفٔ طشىر ٟزٌا حأشٌّاخّىد ٚ دبجص ٚ َضػ ًىث بؼِ ذ١جٌا .
ذٔبو بّو ’سسرٛص ’خ٠اٚشٌا ِٓ ٜشخأ يٛصف ٟف ,حب١ذٌٍ شخآ ٕٝؼِ , ْبِلأاخلشطٌّا يبِ٢ا ٚ .
خ٠اٚشٌا ِٓ ٟٔبضٌا ءضجٌا بِأ ,داشفأ حذػ ٓ١ث غّج ذمف , تربىٌا ُ٘سبزخآ١٠ٛٔبص لابؽثأ اٛٔٛى١ٌ , تربىٌا بٌٙٚبٕز٠ ٗز١صخطث خصبخ خصل ٌٗ ُِٕٙ ذداٚ ًو دبؼثأ ٓػ خٍِبو خصلاخ ٌٝإ فبؽٌّا خ٠بٙٔ ٟف ًص١ٌ شبمٌٕا ٚ ً١ٍذزٌا ِٓ ش١ضىث يلاخ ِٓ ٗ١ٌإ ِٟش٠ ٞزٌا فذٌٙا ٚ خٌٚبٕزٌّا خ١عمٌا دب١فٍخ ٚ حسبزخٌّا خ١صخطٌااذد ٍٝػ خثشجر ًو ضشػ .
ذٔبو ذمف ازٙث ٚ 'داسبعذٌا ٝمزٍِ ’ ب٠بعمٌا ِٓ ش١ضىٌا بٙ١ف تصٕر خؽمٔحدذؼزٌّا ,خ١ػبّزجلاا ءاٛس ,خ١فبمضٌا ,خ١خ٠سبزٌا ,خ١سفٌٕا , ٝزد ٚ خ٠دبصزللااخ١سب١سٌا ,خ١عل ًىٌ ٚ ,بٍٙضّر ٚ بٙ١ٌإ ضِشر خ١صخض .
ًّؼٌا از٘ ٟف ً١ّجٌا ٚ
, ًئبسٌّا ٖز٘ ًو ٓ١ث غّج٠ ْأ تربىٌا خػبؽزسا ٛ٘ساٛذٌا ٚ فصٌٛا ِٓ تٌبل ٟف ,دب١صخطٌا ٓ١ث ش١صمٌا ساٛذٌا ءاٛس , ساٛذٌا ٚأ
ٗسفٔ ٚ ًؽجٌا ٓ١ث يٛؽٌّا ,شخ٢ عٛظِٛ ِٓ خ٠شذث ًمزٕ٠ ٗٔأ بّو , ًخ٠ ْأ ْٚدساذدلأا ٓ١ث غبجرسلاا ٚ ًسٍسزٌبث .
ٓػ اذ١ؼث ًئبسٌّا ًىٌ خ١ؼلاٌٛا ٚ كؽٌّٕا حسٛص ءبؽػإ ٍٝػ ضوس بّو ءاشمٌا شذس٠ ٞزٌا يب١خٌا , بٌٙٚبٕز٠ ٟزٌا خسبسذٌا ب٠بعمٌا يلاخ ِٓ ُٙجسذزس٠ ٕٗىٌخ١ِٛ١ٌا ٗرب١د ٟف ذداٚ ٞأ بٙط١ؼ٠ ْأ ٓىّ٠ ٟزٌا ٚ ُ١ّصٌا ٟف ُٙسّر ٟزٌا ٚ . بّوخضذث خ١غ٠صبِأ خغٌ بع٠أ تربىٌا ًّؼزسا ,خ١ٍصلأا بٙربٍّىث , سٚزج ِٓ حذّزسٌّاخم٠شؼٌا خغٌٍا , شخآ ٟف خجؼصٌا دبٍّىٌا طؼث حشطٌ طِٛبل قبفسإ َضٍزسا بِّخ٠اٚشٌا .از٘ ٍّٗؼٌ خ١فبمضٌا ٚ خ١ثدلأا خّ١مٌا ِٓ ذ٠ض٠ بِ ٛ٘ ٚ , ٚ ءاشص شٙظ٠ بِ ٚخ١غ٠صبِلأا خغٌٍا ٕٝغ .
تربىٌا ةٍٛسأ ٓػ بِأ
,ٓ١١ٔبٕجٌٍا ةبزىٌا ذدأ ةٍٛسأ ِٓ اذج ت٠شل ٛٙف , ٚ ٛ٘’ْاشجج ً١ٍخ ْاشجج’ , داشٌّا فاذ٘لأا ٚ سبىفلأا ٓ١ث اش١جو بثسبمر ذجٔ ش١دغّزجٌّا كّػ ِٓ خؼثبٌٕا ب٠بعمٌا ٖز٘ ًضِ حشؼ يلاخ ِٓ بٌٙٛصٚ . غٌبؼ ّٓف ةبزو’حدشّزٌّا حاٚسلأا ’ ٟف ٗثبطزٌا ٗجٚ ظدلا٠ ْأ ٕٗىّ٠ ْاشجج ً١ٍخ ْاشججٌ ٓ١ث ٚ ٕٗ١ث ةٍٛسلأا ٚ صٌٕا’داسبعذٌا ٝمزٍِ ’ ٚ حب١ذٌا خفسٍف تٔبج ِٓ خصبخ غّزجٌّبث ضٌٕٛٙا ٚ خّئبٌٕا شئبّعٌا ه٠شذر ًجأ ِٓ خؽخبسٌا خػضٌٕا , ٟعٌّا ٚ ظفذر ٟزٌا خ١ػبّزجلاا خٌاذؼٌا ٚ ٟلشٌا ٚ حسبعذٌا ٍٝػ خذزفزِ حذ٠ذج قبفآ ٛذٔ ٗثخّ٠شىٌا حب١ذٌا ٟف دشف ًو كد ,ػمف ّٓى٠ ٛٙف فلازخا نبٕ٘ ْبو ْإ ٚ قساٛف ٟفبِّٕٙ تربو ًو بٙط٠بػ ٟزٌا فٚشظٌا ٚ ْبىٌّا ٚ ْبِضٌا .
ْأ ٛ٘ ٌٗٛل ٓىّ٠ بِ ًو ش١خلأا ٟف ’داسبعذٌا ٝمزٍِ ’ ٗث داسأ عاذثإ ٟ٘ تربىٌا’يبّج فٛػ ٓث ’ ٛذٔ خ١غ٠صبِلأا خ٠اٚشٌبث غفذر حذ٠ذج سبىفأ ٚ قبفآ حشؼسٛؽزٌا ٚ دذجزٌا ,ٟػٌٛا ٚ شىفٌا ئدبجِ غّزجٌّا ٟف خسشر ٚ . ْٛىر ْأ ّٕٝزٔخ١ٕفٌا ٗرب١د ٟف تربىٌٍ عاذثلإا ٚ ءبؽؼٌا ِٓ ذ٠ضٌٍّ ادلا١ِ .
ب. ةيفاش
ُلس شوٛفبص02 شجّزجس شٙض 2003
“S yisem n Σellic nessawal, nura-t di yal d lkaɣeḍ.
Γas tura nga-yas azal, asmi yedder " AWER YAWEḌ"!
Benεuf d Mezdad mazal, ar d awḍen sanda ara naweḍ.
Riɣ kan ad ssiwezleɣ awal, ur ken-ttuɣ a wa neɣ a tayeḍ.
Asmi ara tzedɣem seddaw
wakal, agu i ken-yeffren a t-nesfeḍ.
Ahat Kafka ad yekker ad yeẓẓall, a t-yewwet wugur ad tafeḍ?
“ A yemma lmizan imal, a taẓeyt deg-m tṣubbeḍ.
Mass ULAC ur nekkat uzzal, fessus, deg-s tessalayeḍ”.
Sεid At Mεemmer.
Awlawal
seg Wehran.
Numéro 58 Juillet 2012
L’article :
Les populations
amazighes croient en leur Printemps
par Ali Chibani
jeudi 28 juillet 2011
C’est « une culture déboutée de l’être,
acculée dans les marges de l’illégitimité ou du jeu, et qui l’est depuis si
longtemps que c’est devenu sa seconde nature, aussi essentielle que la première [1]. » Ce sont là les termes forts que l’écrivain et
anthropologue algérien Mouloud Mammeri a choisis pour parler de la culture
amazighe (berbère). Asphyxiées, niées et menacées de disparition pendant des
millénaires, la culture et la langue amazighes vont-elles enfin être reconnues
et institutionnalisées en Afrique du Nord ? Après deux printemps sanglants
(le Printemps berbère, en 1980, et le Printemps noir, en 2001, en Algérie),
l’année 2011 amène-t-elle avec elle le troisième printemps qui serait l’aboutissement
d’un combat commencé avant les indépendances ?
Depuis l’allocution dans laquelle le roi du
Maroc Mohammed VI, le 17 juin, a annoncé l’inscription de
« tamazight » dans la nouvelle Constitution du pays [2] comme « langue officielle »,
les locuteurs reprennent espoir. Ils s’organisent pour profiter de ce moment
historique afin d’obtenir la reconnaissance qui manque à leur identité.
Pour l’heure, les militants amazighs marocains
refusent de céder à la liesse et préfèrent rester réalistes.
« L’officialisation de notre langue est certes un grand acquis, confie
Ahmed Assid. Toutefois, elle reste un acquis fragile et la manière de le
présenter nous mécontente. » Ce membre de l’Observatoire amazigh des
droits et des libertés (OADL) dénonce la reconnaissance de l’arabe et de
tamazight dans deux lignes séparées là où il était attendu de lire dans une
seule et même ligne : « L’arabe et tamazight sont les deux langues
officielles de l’Etat. » Il regrette aussi que, « contrairement
à l’arabe, aucune protection juridique n’ait été prévue pour notre langue. Nous
ne pouvons pas accepter une telle officialisation, d’autant plus qu’elle ne
peut se faire dans une constitution absolutiste ».
Pour comprendre cette réaction, il faut
rappeler que les avancées enregistrées dans le domaine de la promotion de
l’amazighe, quand elles sont lancées par les Etats, reflètent la volonté des
autorités d’encadrer une revendication qui mobilise, et non celle de satisfaire
une exigence populaire légitime. Dans les écoles marocaines, cette langue est
apprise indistinctement aux arabophones et aux berbérophones, mais à 15 %
des élèves du royaume seulement. En Algérie, cet enseignement est limité à cinq
préfectures, alors qu’il devait en concerner 16 sur les 48 que compte le pays.
Toutes sortes d’embûches sont semées sur le parcours des étudiants et des
professeurs qui dédient leur carrière à leur culture : retards dans les paiements,
affectation très éloignée du lieu d’habitation, manque de moyens... Les médias
amazighs rencontrent les mêmes problèmes : « Le pouvoir a surtout
peur de la chanson kabyle engagée. Il nous contraint à la censure et à
l’autocensure, explique une journaliste de la radio algérienne
Chaîne II. Quant à la chaîne de télévision en tamazight, elle n’apporte
rien de neuf et elle est très surveillée. »
Les revendications identitaires servent aux
Etats à légitimer la dictature et à diviser les populations. Pour créer un
fossé entre arabophones et amazighophones, les autorités maghrébines ont toutes
déclaré l’ensemble des pays composant le territoire nord-africain exclusivement
« arabo-musulmans », allant jusqu’à créer une forme de dichotomie
entre musulmans et amazighs, assimilant ces derniers à des extrémistes
comparables aux islamistes. Quand le chef de l’Etat algérien Abdelaziz
Bouteflika a décidé de la création d’une chaîne en amazighe – initiative
rapidement imitée par le royaume marocain –, il a ouvert au même moment la
chaîne Coran TV. La première apparaissait comme un os jeté aux démocrates
pour qu’ils se taisent sur la création de la seconde.
Actuellement, le salut de la langue et de la
culture amazighes vient surtout de la société civile. Assid reconnaît que sa
langue vit « une véritable renaissance, avec des manifestations
culturelles qui se multiplient et une production littéraire qui dépasse la
production francophone au Maroc ». Cet « âge d’or », on le
retrouve aussi en Algérie, où plusieurs festivals ont vu le jour pour
récompenser les meilleurs travaux artistiques et scientifiques, tandis que la
production cinématographique explose. Des rencontres et des spectacles sont
présentés dans tous le pays, ce qui offre aux différentes cultures (kabyle, chaouie,
touareg, mouzabite…) de nouveaux espaces de rencontre.
« Le Maroc a franchi le pas »
La décision de Mohammed VI n’est pas passée
inaperçue en Algérie, où son discours a été très suivi. Le chroniqueur du
quotidien El Watan Djaffar Tamani remarque : « Ainsi,
l’officialisation de tamazight n’a rien de dramatique ni de périlleux pour la
stabilité d’un pays. Le Maroc a franchi le pas [3]. » Le Makhzen a en effet détruit une autre fantasmagorie du
pouvoir algérien selon laquelle la reconnaissance constitutionnelle de la
première langue parlée en Afrique du Nord provoquerait une guerre civile tant
la population arabophone y serait hostile. Tel est le discours tenu par les
dirigeants et, surtout, par M. Bouteflika. La réforme constitutionnelle
lancée par ce dernier quelques jours après celle du Maroc ne devrait pas
franchir le cap de l’officialisation.
Le départ de M. Ben Ali a libéré le
mouvement amazigh tunisien qui est, par ses discours, comparable aux
indépendantistes du Congrès national canarien (CNC) [4]. Les locuteurs amazighs, interdits de parler dans la langue de Jugurtha,
ont été réduits à quelques centaines de milliers vivant à Djerba, Matmata,
Douiret… Une minorisation qui a commencé sous le régime de Habib Bourguiba. « Après
l’indépendance, les montagnards avaient été contraints à l’exode. Ils ont dû
descendre en ville et s’assimiler aux populations arabophones »,
résume Khedidja Ben Saïdane. Une telle politique a valu au régime de
M. Ben Ali plusieurs interpellations du Haut-Commissariat des Nations
unies aux droits de l’homme. Des appels restés sans effet.
La baisse du nombre de locuteurs ne décourage
pas les militants. Agée de 26 ans et étudiante à l’université de Tunis,
Ben Saïdane consacre son Master à la « toponymie amazighe » dans le
sud d’où elle est issue ; un sujet qui est loin de son choix initial. « Je
voulais travailler sur “les minorités amazighophones de Tunisie”,
raconte-t-elle. Mais aucun professeur n’a accepté de diriger mes recherches.
Certains ont refusé par peur ; d’autres par conservatisme et parce qu’ils
considèrent que la Tunisie est un pays arabe, point. »
Elle a déjà soulevé le problème de la
reconnaissance de sa culture dans la future Constitution tunisienne. Elle est à
la tête de l’Association tunisienne pour la culture amazighe (ATCA),
nouvellement créée et qui devrait recevoir son agrément dans les prochains
jours. « Nous avons commencé à sensibiliser les citoyens et les partis
politiques à ce sujet. Mais nous n’envisageons pas de demander
l’officialisation. C’est chose impossible en Tunisie, car nous sommes trop
minoritaires. Nous voulons seulement qu’il soit fait référence à la dimension
culturelle amazighe de la Tunisie », explique-t-elle, avant de
regretter que, en dehors de petits partis, toutes les organisations politiques
rencontrées aient violemment rejeté jusqu’à l’idée d’une discussion. « Ces
derniers jours, raconte-t-elle, une animatrice de Nessma TV s’est fait
vilipender en direct par un homme politique pour avoir assumé ses origines
amazighes. Ces difficultés m’encouragent à me présenter aux prochaines
élections pour participer à l’Assemblée constituante afin de mieux défendre ma
cause. »
En Libye aussi, l’amazighe était interdit dans
la rue par M. Mouammar Kadhafi. « Mais, depuis le début de
l’insurrection, les choses ont changé, juge M. Fethi Benkhelifa,
conseiller auprès du ministre de la justice du Conseil national de transition
(CNT). Nous avons déjà commencé à nous organiser. La chaîne Libya TV émet en
arabe et en amazighe et trois centres d’enseignement de la langue ont déjà
ouvert à Nefoussa et à Tripoli. » Interrogé sur la réaction de la
population si le CNT ne reconnaissait pas officiellement sa langue, notre
interlocuteur menace : « Nous n’avons à supplier personne pour que
notre langue soit reconnue en Libye. Un droit est un droit. Si, à la fin de
l’insurrection, des voix s’élèvent pour nous interdire encore de parler notre
langue ou pour refuser sa reconnaissance officielle, nous reviendrons à la case
départ. Nous reprendrons les armes et nous continuerons notre combat. »
Malgré ce ton, M. Benkhelifa, en exil depuis quinze ans en raison de ses
activités militantes, est optimiste pour l’avenir. D’après des sources en
contact avec le CNT, la Libye post-Kadhafi aurait aussi deux langues
officielles, l’amazighe et l’arabe.
Ali
Chibani
Lettre du Maghreb
http://blog.mondediplo.net/2011-07-28-Les-populations-amazighes-croient-en-leur
Notes
[1] « L’imaginaire éclaté de Jean
Amrouche », Actes du colloque « L’Eternel Jugurtha », éd. Jeanne
Lafitte, Marseille, 1987, p. 158.
[2] Lire « Trois projets de Constitution et des doutes », La valise diplomatique, 30 juin
2011.
[3] « Et tamazight ? »,
El Watan, Alger, 20 juin 2011.
[4] Renvoyant à ces ancêtres amazighs, les
Guanches, dont la langue n’est plus parlée, le CNC se présente comme un
« parti indépendantiste des Iles Canaries, territoire africain encore
colonisé par l´Espagne » (voir le site officiel, en
espagnol, de l’organisation).
Numéro 58 Juillet 2012
Hommage à Haroun Mohamed
par Abbas Jugurtha
“Init-iyi-d isem AMAZIƔ
Ma tilelli s tegrawla
Neɣ ɣef wakken ttwaliɣ
S akersi teṭṭuqet tazzla”
Agrawliw Lwennas
Matub.
Muḥemmed Harun « Masin »
1949 /1996
HAROUN Mohamed est décédé le 22 mai dernier
(22 Mai 1996), suite à un arrêt cardiaque. Un hommage lui est rendu dans ABC
Amazigh n°3 dont voici Le mot de M. O. MEDJEBER:
Que de souffrances, que de larmes,
que de tortures que d’humiliations, que de mépris que de privations, que de
sacrifices, que d'incompréhensions, il aurait fallu subir, pour qu'aujourd'hui
l'on puisse dire, écrire sur un mur, sur un papier, sur un tableau, sur une
banderole, sur un décret présidentiel, sur une constitution: le mot AMAZIGH.
Un mot! Un mot qui faisait peur!
Un mot qui faisait trembler la toute-puissance Etatique.
Jamais, sans doute, dans
l'Histoire de l'Humanité, un mot n’a été aussi chargé de symboles, de sens et
n'inspirait autant de craintes. Un mot-clef...
Un mot parce que signifiant
"Homme libre "; parce que synonyme de " Liberté ", de
" Droits de l'Homme "; parce que véhiculant des valeurs ancestrales,
des traditions multi-milénaires de Démocratie, de Justice, d'Honneur, de
Dignité, de
Grandeur, de Respect, de
Patriotisme: ce mot-là était honni, tabou, frappé d'interdit d'écriture et même
de simple chuchotement.
" ... L'Algérien était
ankylosé puis momifié dans des textes qui lui interdisaient même jusqu’au
moindre murmure. La toute-Puissance Etatique et l'appareil politique
réfléchissaient pour lui, veillaient sur lui et géraient même jusqu’à son
intimité... " (in Algérie-Actualité, hebdomadaire national, N° 1120 du 2
au 8/4/87).
Mouloud Mammeri en savait quelque
chose: lui qui vit publier l'un de ses rares communiqués culturels, par le
quotidien national " El-Moudjahid " dans la rubrique NECROLOGIE entre
deux avis de décès, en 1972.
Une injure grave faite à celui qui
rédigea un rapport, à l'adresse de l'ONU, en faveur de la décolonisation de
l'Algérie, durant la guerre de libération.
Mohamed Haroun en savait quelque
chose: lui qui préféra ne pas recevoir les visites familiales, plutôt que de se
soumettre au diktat de l’Administration du sinistre pénitencier de Lambése qui
lui refusait de parler en tamazight avec sa famille. Faire plus de 1200 km et
se voir interdire de parler dix minutes en tamazight !
Ces dix minutes qui coûtèrent
jusqu’à la vie à Madame Haroun née à Aït-Bessai Zahoua, valeureuse mère (*) de
Mohamed Haroun, ancienne maquisard veuve, de son vivant d'un officier de
l'Armée de Libération Nationale.
Ces exemples de répression
linguistique et culturelle sont innombrables. A l'instar de celle vécue en 1988
par cet enseignant d'histoire qui se fit rappeler à l’ordre par son inspecteur
" pédagogique " en voulant " corriger " le titre du
programme d'étude: " La civilisation amazighe ancienne " au lieu et
place de " La civilisation maghrébine ancienne " anachronique.
Ils se trouvent encore des gens
qui persistent aujourd'hui à dire "Non à la constitutionnalisation de
tamazight " parce que, disent-ils, cela " risquerait de provoquer des
cassures ethniques ", suggérant un conflit ethnique, lequel conflit
n’existe que dans leur imagination. A l'instar de ces fantômes de notre enfance
avec lesquels nos bonnes vieilles grands-mères nous faisaient peur, pour nous
obliger à rester tranquilles, à obéir.
L'Histoire le montre: le combat de
Mouloud Mammeri et de Mohamed Haroun est juste.
Le soulèvement populaire d'avril
1980, les marches grandioses du M.C.B. et le boycott scolaire et universitaire
le prouvent: il y a des milliers, des millions de Mammeri et de Haroun. Que de
choses passées, de chemin parcouru, du temps où l'on n’était qu’un groupuscule,
du temps où l'on nous raillait même!
Après avoir, non sans peine, grâce
à tous ceux et à toutes celles qui ont donné de leur temps, de leurs larmes, de
leur sacrifice, de leur argent, de leurs souffrances - et Mohamed Haroun en
était l'un des Martyrs - brisé le tabou qui frappait
tamazight et l'amazighité, il nous
reste à restaurer cette " belle langue " comme l'appelait Mohamed
Haroun, jusqu’à lui rendre toute sa beauté et tous ses droits.
Indéniablement, le meilleur
hommage que l'on puisse rendre à Mouloud MAMMERI l'intellectuel impénitent qui
préféra la culture du peuple à la culture de salons d'une part, et d'autre
part, à Mohamed HAROUN, l'intellectuel révolté qui préféra la résistance à
l’oppression plutôt qu’une brillante carrière universitaire, c’est de continuer
leur oeuvre inachevée.
M. O. MEDJEBER in Amazigh Bulletin
de Communication n°3
(*) Décédée dans un accident de la
circulation en rendant visite à son fils détenu à Lambese
http://www.amazighworld.org/studies/articles/hommage_%E0_haroun_mohamed.php
Interview : Mohamed Haroun,
Itinéraire d'un militant
par Les insoumis, lundi 6 juin 2011, 12:49 ·
Interview que Masin
U Harun (Mohamed Haroun) a accordé au quotidien algérien "El Watan"
(Le Pays) en 1991. Une (quasi) exlu signée "Les Insoumis"
Masin
U Harun et ses filles
Le Pays : Qui est Mohammed Haroun?
Masin U Harun : Je suis né le 13/04/1949 à Tifrit, fils du "sergent
Tahar" tombé au Champ d'honneur les armes à la main en 1958. En plus de
mon père, j'ai perdu deux sœurs mortes de misère des suites directes de la
guerre de libération. Ma mère, quant à elle est morte dans un accident de la
circulation en venant me rendre visite en prison. J'ai commencé mes études à
l'âge de 11 ans dans un camp militaire français.
En 1963 j'ai
rejoins le centre d'enfants de Chouhadas de Bir-Lahrach(El-Eulma, W. Sétif).
Brillant élève, j'ai fait trois classes en une seule année(CM1-CM2 et fin
d'études). Puis, orienté vers le CET(Collège d'Enseignement Technique)
d'El-Eulma, je faisais sept kilomètres à pied entre le centre et le CET.
En 1967, je me suis
inscrit au CNET de Sidi-Aich pour préparer un CAP d'ajusteur, diplôme que j'ai
obtenu avec la meilleure note. Après un concours j'ai été admis au lycée
technique de Dellys où j'ai obtenu le BM(Brevet de Maîtrise) et le BAC
Technique, diplôme grâce auquel je me suis inscrit à la Faculté Centrale
d'Alger en Sciences exactes. Mon vœu à l'époque c'était l'étude de la
conception du laser.
Parallèlement, je
travaillais et étudiais l'astronomie à l'Observatoire de Bouzaréah et, le temps
restant, je faisais de la recherche sur la langue tamazight. J'étais
même en contact
avec feu Mammeri, alors directeur du C.R.A.P.E. à Alger.
Tout cela à été
interrompu par mon arrestation le 5 janvier 1976.
L.P. : Pourquoi cette interruption alors que vous aviez un avenir
prometteur?
M.H. : Au lendemain de l'indépendance déjà, j'ai été déçu et révolté
par l'attitude négative de certaines personnes qui n'ont pas respecté le
Serment donné à nos pères morts pour l'Algérie.
L.P. : Expliquez-vous?
M.H. : Je vous cite quelques exemples des causes de ma révolte:
Pour entrer au centre
d'enfants de Chouhadas en 1963 j'ai dû pleurer pour apitoyer le maire de
l'époque. J'ai essayé mais en vain, d'obtenir une bourse d'internat au CNET de
Sidi-Aich. J'étais donc obligé de payer ma pension qui s'élevait à 340 DA par
trimestre alors que ma mère, veuve de Chahid avec trois enfants à charge ne
touchait que la
modique somme de 540 DA par trimestre ! Il
nous restait donc 200 DA. Qui peut vivre avec cette somme pendant trois mois ?
Au lycée technique de Dellys, pendant une fête de l'Aïd, je
n'avais pas 1 centime pour rentrer chez moi. Savez-vous ce que le surveillant
m'avez dit: "Du moment que tu n'a pas d'argent pour rentrer chez toi, je
me demande ce que tu fais ici dans le lycée". D'après lui, un pauvre n'a
pas le droit d'étudier...
Maître d'Internat au C.E.G de Dellys pendant l'année scolaire
1970/1971, je commençais à sensibiliser les élèves sur la question amazighe.
Les coopérant Égyptiens se sont réunis et exigés mon exclusion de
l'établissement. En tant qu'Algérien n'avais-je pas le droit de rechercher mes
origines et ce dans mon pays ? Enfin, ce serait trop long pour énumérer toutes
les vexations que j'ai subi.
L.P. : Vous avez donc décidé de mener un combat ?
M.H. : Oui
L.P. : Lequel ?
M.H. : Avant tout je suis fils de combattant, j'ai vécu la guerre dans
ma chair. Savez-vous que la maison qui a abrité le Congrès du FLN à Ifri
(Ouzellagen) appartient à ma propre tante Haroun Ouardia ? Très jeune, j'ai été
déjà destiné et conditionné pour mener un combat pour la liberté et contre
l'injustice et ce, d'où qu'elle vienne.
L.P. : Pourquoi avoir choisi la violence comme moyen de lutte ?
M.H. : La violence est un ultime recours pour tout combat. J'ai
commencé à militer dans des organisations clandestines, au début strictement
dans le cadre culturel. C'est ainsi que j'ai participé à la création de la
revue "ITIJ" (Le Soleil) en langue Tamazight qui était éditée en
Algérie. Cette revue avait attiré les
foudres du pouvoir
qui avait opté pour la répression. Loin de baisser les bras, avec un groupe de
militants nous avons crée l'Organisation des Forces Berbères (l'OFB) et nous
avons édité, toujours en Algérie, une revue politique "ATHMATHEN" (les
frères).
En outre, nous
distribuons des tracts pour éveiller la connaissance identitaire. La répression
a doublé en férocité. Et dans ce climat de psychose, j'ai été donc prêt à tout
pour redonner courage au peuple algérien et à donner ainsi un sens à mon
combat. Je pourrais m'expliquer plus longuement dès qu'une autre occasion me
sera donné. Je dois vous dire que j'ai été "boycotté" par les médias
depuis ma libération.
L.P. : Et votre arrestation ?
M.H. : J'ai été arrêté le 5 janvier au restaurant Universitaire vers
20H par la Sécurité Militaire. Mis dans une voiture banalisée jusqu'à hauteur
de la R.T.A, là j'ai été conduit dans un fourgon blindé et
complètement dans
le noir, en un lieu que j'ignore jusqu'à ce jour où j'ai subi un interrogatoire
musclé pour ne pas dire que j'ai été torturé.
L.P. : À la Cour de la sûreté de l'État de Médéa, votre procès ?
M.H. : Vous croyez qu'il y a eu procès ? Nous avons été à Médéa
uniquement pour écouter le verdict. Mon avocat, commis d'office, était bègue !
Prison à perpétuité pour moi.
L.P. : En entendant le verdict qu'elle à été votre réaction ?
M.H. : J'ai été très calme, serein même. En fait le verdict n'avait
fait que renforcer davantage ma conviction dans la lutte. Car une fois de plus
je venais d'être victime d'une autre injustice dans mon propre pays.
L.P. : Parlez-nous de votre détention ?
M.H. : Au début, ce qui m'avait touché c'était le fait d'être présenté
comme étant anti-Algérien, un bandit, un vaurien, un
vendu, etc... Mais
comble de tout cela, c'est quand ils ont osé porter atteinte à la mémoire de
mon père en me faisant passer pour un fils de harki, moi, fils du Chahid
"Sergent Tahar" mort pour l'Algérie. Toute ma détention s'était
déroulé à Lambèse onze ans et demi durant.
L.P. : Les conditions de votre détention ?
M.H. : Les premières années atroces: j'ai même connu l'isolement. On
avait voulu me faire passer pour un fou et ce, pendant deux ans au moins.
C'était une raison pour moi de ne pas perdre la raison. J'ai lutté contre la
folie. Je ne m'en suis sorti de cet enfer que grâce à ma persévérance et à mon
esprit de lutteur, de combattant.
L.P. : À quoi passiez votre temps ?
M.H. : À étudier, à lire tout ce qui me passer par la main: français,
arabe, anglais, espagnol, etc., et surtout continuer clandestinement à faire
des recherches. Ce qui m'a permis de
supporter ce
calvaire et préparer l'avenir, car je croyais en ma libération.
L.P. : Votre libération ?
M.H. : J'ai été libéré le 5 juillet 1987, à l'occasion du 25ème
anniversaire de l'Indépendance. Mais cette liberté n'étais pas complète car je
n'ai pas retrouvé ma mère, morte dans un accident de la circulation en voulant
venir me rendre visite à Lambèse. Je n'avais pas eu le droit de la voir avant
son enterrement vers la fin de 1976. Et dire, la pauvre qu'elle avait été
ravitailleuse et agent de renseignements pendant la Révolution.
L.P. : Comment avez-vous été accueilli par la population de Tifrit et
de la région ?
M.H. : C'était grandiose, indescriptible, cela m'a fait oublié les
onze ans et demi de misère passés à Lambèse et a renforcé ma conviction à
donner plus pour cette Algérie pour laquelle tant de larmes et de sang ont
coulé.
L.P. : Que devient Mohamed Haroun ?
M.H. : Je suis sans emploi, sans aucune ressource, célibataire, je
suis aidé par des amis pour survivre, néanmoins cela ne me décourage pas pour
continuer mon combat pour un idéal qui est Liberté-Justice.
L.P. : Et la démocratie naissante en Algérie ?
M.H. : Vous savez, la démocratie n'est qu'un vain mot car un Roi qui
donnerait un peu de liberté à son peuple sera un démocrate... Hassan II du
Maroc à même une opposition, le Roi de Jordanie, un parlement qui ne lui est
pas majoritaire et au Népal on vote !
L.P. : Vos projets ?
M.H. : Littérature berbère, études sur la grammaire amazighe,
linguistique générale et de la peinture.
L.P. : Le mot de la fin.
M.H. : Croyez-vous que cet entretien sera publié ?
“Nnaɣ a ssi lkumisaṛ
Anida i s-tebram i mmi
Ulukan daxel n lebḥer
A t-id-ḍeqqrent lemwaji
Tɛacem
s lmenker
Ihi ulayɣer
Ad tḍemɛem
tijɛal deg-i
Mmi ɣas
yenṭerr
Ad yeṣber i ccer
Mačči d ccmata am
kunwi”
Agrawliw Lwennas Matub.
Abbas Jugurtha
Awlawal
seg Wehran.
Numéro 58 Juillet 2012
INTRODUCTION
À LA REALISATION D’UN DICTIONNAIRE AMAZIGH-AMAZIGH À BASE KABYLE, Hamek Brahim
dans
notre rubrique Téléchargement : http://www.ayamun.com/These_Hamek_Brahim.pdf
Numéro 58 Juillet 2012
Abrid umezruy
Sɣur Muḥemmed (Masin) U Harun
Abrid nuɣ yezzi yuli
Deg-s ahni* deg-s tilelli
Tamaziɣt neɣ
aẓekka
D wagi i d abrid n trugza
Ahni-nneɣ s yes-s ad nessew
Akal yessan s yeɣsan
D ikesman n imarawen
I ẓẓuɣuren
igarfiwen
Amezruy n tmaziɣt yif
Tawsit tarwa tameddurt
Abrid nuɣ yezzi yuli
Deg-s ahni deg-s tilelli
Tamaziɣt neɣ
aẓekka
D wagi i d abrid n trugza
Amek ara nili d aklan
Ur nezmir d imaziɣen
Imarawen izmawen
Deg icenga ur ugaden
Tamziɣt neɣ
aẓekka
akka i d abrid n trugza
tarwa n tmurt tamaziɣt
tilelli tif tameddurt
Kkret ad nekkret, kkret
yessawal-aɣ-id umezruy
Muḥemmed (Masin) U Harun
Lambis (Lambèse) Meɣres 1979
Ahni: idammen s
ttergit.
Adresse
de messagerie électronique :
Adresses Web:
tanemmirt, i kra iẓuren ayamun, cyber-tasγunt n tsekla tamaziɣt, ar tufat !
@Copyright ayamun 2000
Dernière révision : samedi 21 juillet 2012
1- Cf. Tassadit Yacine in : poésie berbère et identité, sur le
mouvement maraboutique et ses origines.
[3] Oncle
paternel du poète.
[4] Poèmes
Kabyles anciens, M. Mammeri, p.417.
[5] Voir M.Mammeri, Ibidem, p.424.
[6] Femme de son oncle Mohand Arezki.
[7] Adada, mère du poète.
[8] HANOTEAU, Poésie
populaire de Jurjura, p. 20.
[9] Selon le
colonel Robin, cité dans la même Revue en page 55, « Si Abdelkrim a été
nommé caïd aux Béni Mellikeuch. C’était un homme pieu, riche, parent et ami de
l’ancien Khalifa d’Abdelkader Si Ahmed Taieb Ben Salem. .Mais ce fut un échec.
C’est alors qu’il rejoint la résistance pour devenir chef d’un groupe important
de combattants. »
[10] El Mokrani
avait deux femmes dont une Algéroise.