Ayamun cyber-tasàunt n tsekla n Tmaziàt

 

ayamun

cyber-revue de littérature berbère

 

 Numéro 17      Novembre 2004

35 pages

 

Retour à Bienvenue

 

 

 

                                                          

Sommaire 

 

 

Retour au titre

Sommaire:           

  

1°)  Le texte en prose:  TUƔALIN     sɣur Ɛmer Mezdad   (tukkist)

2°)  l'article:  préface de E. BENEVISTE  à l’ouvrage d’André Basset , articles de dialectologie berbère                                                                  

3°)  Le poème: un essai de traduction d’une  fable de Jean de La Fontaine par Md Boumertit     

4°)  Adresse de messagerie électronique                                                        

 

 

 

Retour en haut

Numéro 17    Novembre 2004        

                                                                             

 LE TEXTE EN PROSE :       

 

TUƔALIN     sɣur Ɛmer Mezdad   (tukkist)

 

Yenṭer aṭas, aḍar di ddunit wayeḍ deg wakal. Deg sin yid-sen i t-id-sɣimen, senden-t ɣer tsumta. Idmaren ţsuḍun, ifassen uɣalen amzun d tidebbuzin, accaren d izegzawen. Daɣen icenfiren. Yuɣal meskin d nnila. Asif bu tkuffta, winna iregglen tirest yebda-d alluy seg ugerzi, la d-iteffeɣ seg yimi : d tililac n tudert ara yeǧǧen agerbuz.

Gren-as ajeɛbub deg tinzert. Bernen tibernint ansi i d-itekk l'oxygène. Dɣa imir kan, ldint-d wallen, ifassen bdan ţrusun tebra-yasen tergagayt. Udem yefsa, yekkes-as ucuddu-nni i t-yerran yeqqur, d ablaḍ. Tefsi tyersi i s-iregglen tirest, yessuter-d aman ad isew. Sswen-as akken ajeɛbub deg tinzert. werɛad i d-zzint mraw n dqiqat, ata-n tuɣal-it-id tudert, s tezweɣ icenfiren d tin n waccaren. Win ur neḥdir, ad as-yini mačči d wa i yesselqafen seg llina. Tazɣent (*) i t-yeṭtfen tebra-yas. Iles tekkes-as tuţţla, yurew-d kra n imeslayen, ɣas anamek-nsen yiwen ur t-yefhim ; icenfiren d iḍudan dayen tura zeggaɣit, idmaren bdan la ţrusun. Yesfeḍ imi-s s ufus azelmaḍ.

Allen-is ldint-d dayen, ttullsent am win i d-yeffɣen seg wanu, tamuɣli-s qbala ɣur-i. Yekres timmi, iwakken ad yefreẓ anwi i d imdawiyen i s-d-yezzin abrid-a. Iger afus-is ddew tsumta, yessenser-d nnwaḍer. Yelsa-tent. Zwareɣ-t ɣer umeslay, nniɣ-as :

 _ Aql-ak ccwi cwiṭ, a Dda-Arezqi !

Neţţa ɣas tazmert teǧǧa-t, taɣect d tin i d tin : akken i yeţmeslay zik i yeţmeslay tura, awal-is d azuran, ɣur-s tizrar, d abendayer ma iɣerrez.

_ Werɛad teččur teylewt. Ad rnuɣ ad zzuɣreɣ ayen yuran. Ad awen-sfungeɣ taswiɛt, semmḥet-iyi kan, ɛeţbeɣ-kken.

 Mi walaɣ yeffel i tizi yeţţawin, ǧǧiɣ widak-nni ffɣen, yiwen ad yesggunfu, wayeḍ ad yeffeɣ ɣer wexxam-is, zik i yezri lawan. Nek ad qqimeɣ ɣer tama-s, alamma yewweḍ-d wefremli yeţnusun ; nek daɣen iḍ-a d nnuba-w uqarraɛ. Ad qqimeɣ ayen i-wumi zemreɣ ɣer tama n Dda-Arezqi, cwiṭ d adawi, cwiṭ d awanes. Ɣas akka yemneɛ tagniţ-a, ur ilaq ara ad yeqqim iman-is.

Dda-Arezqi, ata-n ger tudert d tmeţţant. Ata-n ɣef tizi n yinig, d inig ɣer wanida ur d-yeţţuɣal, d inig ɣer wanida ur d-neţţuɣal, d inig ɣer wanida ulac win i d-yuɣalen s-syin, ad yaweḍ anida ad d-yakk naweḍ, axxam aneggaru, axxam iteffren leɛyub, win yeţţarran imdanen msawan, wa ur yugar wa, wa ur yerni wa, wa ur yeḥqir wa, anida taksumt taɛzizt ad tuɣal d akal, anida allen ad tent-yeǧǧ mummu, agerbuz nḥuder ad yeftutes, d takka kan ara yuɣal, iɣsan ad qqimen d ilmawen am teslent yennul lebraq asmi nggelwant tegnaw, am ibawen yuli buseṭtaf, deg-sen la yesnunnut.

Iɣes ad yuɣal d aɣanim yeǧǧa yifer, ulac deg-s lliqa yeţţazzalen, ulac deg-s tizegzewt yeţţeclawan ; aɣanim meqqar ulac deg-s kra ara ifuḥen, ata-n yeqqur i tafugt, wamma iɣes d rekku ara yerku di tderɣelt n ddaw tmurt.

Sserseɣ iman-iw ɣef ukkersi. Bdiɣ ameslay ɣef waṭtan-is, isufar i s-ilaqen, amek itejji. Asirem yezga. Tamussni, tineggura-ya, ulac aṭtan i-wumi ur tezmir. Kra din itejji. Ggten isufar, ggtent tnaɛurin, mačči am zik. Yella ṭtmaɛ, kra n wussan kan, ɣef iḍarren-is ara yeffeɣ.

_ Iḍarren-iw ad ffɣeɣ yis-sen, d tideţ, acu ur walaɣ ad ffɣeɣ fell-asen. Ad ten-awiɣ kan zdat-i !

Neţţa Dda-Arezqi, anecreḥ yezga ɣur-s, amzun anecreḥ ileqqem ɣef yiles-is ur as-iberru ; ɣas akka yečča-t wesṭaser (*) awal n teḍsa ur t-yeǧǧa ara.

_ Yerna, a Dda-Arezqi, akken i d-yuzen ¥Rebbi aṭtan i d-yeţţazen ddwa-s.

Ihuz aqerru-s, yezmumeg, yessakked-d ɣur-i am win ara k-yinin : « Ur ţmeɛlik ara fell-i, neɣ tixrurin-a qqar-itent kan i temɣarin tidak ur teǧǧa nniyya, wamma dadda-k Arezqi anida yezdem i d-tesqucḍeḍ ! Yekka anida ur tekkiḍ, anida ur teţţekkeḍ, limer ad tidireḍ akka timmaḍ n iseggasen, tudert-ines teččur tacert n zik, alamma d iri, mačči d afukku i tfukk, d addunfu kan ara d-teddunfu, ma yeffeɣ-d nnefs wicqa, tacbaylit yerwan mačči am tin yessawalen i takewt, ayeddid yezgan yeččur d aman, mačči am win yeţţagmen qeḍran ! Dadda-k Arezqi ur d menwala. «

Awalen-a, ɣriɣ-ten-id deg wallen-is, d wanda mlalen s wezmumeg icenfiren-is. D ameslay-a kan i d-ilulen :

_ Limer ad iyi-tekksem l'oxygne, azgen n wass ur t-rniɣ. Wellah, ur qqileɣ ad ffẓeɣ aɣrum.

_ Anida akken i k-kkaten tisegnatin, yexsi neɣ werɛad?

_ Yiwet n tama texsi tayeḍ werɛad, aţţa-n tcuff ma d aqraḥ ur ţwaqerḥeɣ ara, dayen iduz weksum.

_ Acu, a Dda-Arezqi, ilaq ad teččeḍ cwiṭ. Ma ur teččiḍ ara, ur walaɣ ara amek ara trefdeḍ iman-ik. Laqent-ak les vitamines.

_ Ayen i-wumi zemreɣ ssegḍayeɣ-t, ma d ayen ẓzayen, si zik ur as-zmireɣ ara. Ernu ugar tura !

_ Ayefki teţţesseḍ, meqqar ?

_ Ayefki tesseɣ, ma d aɣrum ur yeţţader ara, si ddurt-nni izeryen ur t-ffiẓeɣ. Yeggumma ad yader.

 

Dda-Arezqi, sin wagguren aya segmi i d-yewwi tastaɣt (*), si Fransa, lantrit taɛzizt yerǧa aṭas, tinna ɣef ideg yeţţegririb seg wasmi icerreg lebḥer, yedda am izimer di tejlibt. Asmi yeǧǧa imawlan-is yewwi yid-s asirem-nsen d ucuddu cudden ɣur-s. Imawlan-is, asmi llan ɣef ddunit, ɣas cedhan udem-is, aɣrum ur t-cedhan ara, aceggaɛ yeţceggiɛ-asen-d. Kra ddren, kra i ten-teṭtef ddunit, tezga ɣur-sen lmanda, ma d awali seg wasmi yeffeɣ ur t-walan. Yuɣal d amjaḥ, akken i-sen-qqaren i yeɣriben yeţţun iman-nsen agemmaḍ, widak yefkan temẓi-nsen i tmura n medden, maca neţţa jjiḥ-ines mačči am wiyaḍ, i-mi ur yeǧǧa ara imawlan-is ad llaẓen. Seg wasmi yeffeɣ tamurt, asmi yelsa d aɛsekriw, ur d-yuɣal.

Imawlan-is, d medden i ten-imeḍlen. Nnig seţţa wagguren segmi kecmen akal, d wamek yesla. Amsewweq i-wumi i d-yessawaḍ idrimen mačči yenna-yas, awi-d kan ad tdum tegniţ ad i¥serref fiḥel cceḥḥa, ayen ifuṛes d aṭas, yelha weskuṭtef deg imenfi, win yeǧǧan tamurt aɛni ɣur-s ddnub ? Yif-it uRumi akken ɛziz ɣer ¥Rebbi. Win yeffɣen tamurt, yeffeɣ i webrid, yeǧǧa ddin-is, yeǧǧa taẓallit, remḍan ur yekki imi-s, ata-n ifeṭter s yilef, rriḥa n ccrab werǧin i t-teǧǧa ! Ma ɣur-s kra n ddnub, amsewweq yeqbel ad t-yawi !

Aseggas n 1940, werɛad zemmen fell-as 20. Tudert-is tbeddel abrid am yeɣzer i-wumi tezzwer tuggugt (*) tebɣa aman-is : yeǧǧa tazzla tamenzut, ibeddel tikli, yeǧǧa agrireb ger idurar anida ireɛɛed, yugar izem deg tizza, yeǧǧa urar deg tẓegwa, yeǧǧa anadi ger tewririn anida i d-ţlalent tliwa. Ata-n yeɣzer ibeddel tikli yuɣal d almaj, anida gellen waman. Yelwi, yezwi, ɣlin ifadden, tfukk tazzla ; anida-t wurar deg tẓegwa, anida-ţ tazzla ger idurar, neɣ umerreḥ di teɣzut ?

Tudert-is yakk din i ţ-yesɛedda. Yejweǧ din : tameṭtut-is, d Talmant tedda-d yid-s asmi yefra ṭtrad. Teǧǧa-yas-d sin warrac d teqcict. Yegla-d yis-s seg Walman asmi i d-yuɣal d amuddir i d-tessusef lmut. Neţţat daɣen than at¥as di tmurt-is, am wakken d tarewla i ţ-id-yesserwel ɣer Fransa, asmi tensa tmes. Yesserwel-iţ-id ɣef lmizirya d laẓ i d-yeɣlin ɣef wid tessager twaɣit uNazi, d nnger i d-teǧǧa.

Deg sin yid-sen akken i d-mzukraren nnig 40 iseggasen aya. Msefraken, wa isenned ɣer wa, am weslen ma isenned ɣer tsalelt. Werɛad izemm useggas seg wasmi temmut.

 

40 iseggasen i d-dduklen, ddren akken di sin, d iɣriben. D ixeddamen am neţţat am neţţa. Teṭtef-as tiɣmert, d tajegdit di tmeddurt-is : aţţa-n teţâţeddu yid-s d tasemmunt-ines, d azgen deg-s, d tili-ines. Kra tella yid-s, kra tezga ɣer tama-s, tesnefsusi-yas tiyersi. Tewɛer tudert di tmurt tawerdant. Limer ur d neţţat, uggaɣ zik ara d-yuɣal ɣer tmurt, ɣas yemma-s d baba-s uysen-t ad d-yuɣal ! Ur t-rǧin ara !

Sin iseggasen kan mi d-yeffeɣ di lɛesker, werɛad yerfid iman-is, werɛad i s-tebra lihana d lmizirya i d-yugem deg Walman, sin iseggasen kan baba-s d yemma-s unagen inig aneggaru.

Snat yessetma-s, deg ixxamen-nsent. ass am wass-a, ɣas mmutent ǧǧant-d yakk iderman : d arraw-nsent i yeččuren ayla n Dda-Arezqi, yiwen deg wat taddart ur t-yekcim, ama d tazeqqa ama d taferka. Arraw n yessetma-s, aggawen-is, aṭas deg-sen i n-irezzfen ɣur-s, asmi yerbeḥ agemmaḍ.

Tamurt ɣas yeǧǧa-ţ, neţţat ur t-teǧǧa ara. Beddren-t-id medden ɣas deg wawal kan, maca werǧin i d-yedda deg win n diri. Aṭas n wat taddart, ɣas ur as-ţţilin ara, ufan-t di tegniţ ma teḥres. âTţemyaṭtafen afus warraw n teɣribt, di lawan-nni. Ma yella win irebḥen, wwin medden yakk iseɣ, ma yella win yenḥafen wwin lɛar : d win-nsen, d mmi-s n taddart-nsen, yiwen wakal i ten-id-yessusfen.

40 iseggasen neţţa d tmeṭtut-is amzun kan d yiwen wass. Ussan n temẓi d azerzer i ţzerziren.

Akken kan yeqmec tiṭ-is, yufa-d iman-is icab, iqcicen-is deg sin yid-sen, frefren yal wa anida yerra, yal wa yeɛna axxam-is, jewǧen. Nutni mačči d iwerdanen di Fransa : din i d-kkren, d tamurt-nsen.

Taqcict, d neţţat i d tamaẓuzt, asmi teffeɣ, teǧǧa-ten, tameṭtut-is teţru, ma d Dda-Arezqi ur t-id-ulin ara imeṭtawen. Yebna ɣef wass-nni, aṭas iseggasen neţţa yeţraǧu-t. Yeẓra tarwa-s mačči am tarwa n tmurt, yiwen wass ad srifgen, ad t-ǧǧen ɣer deffir. Yebna ! Awi-d kan ad thennin. Tarwa-s ifuṛes aṭas temẓi-nsen, ibedd yid-sen akken ilaq : ččan, lsan, ɣran ; werǧin i ten-ixu¥s kra. Ama di txellalt ama di tmussni, ur raḥen ara d iwerdanen. Ulac s wacu i ten-ifen ine¥sliyen, arraw imawlan n tmurt. Ɣas neţţa d tmeṭtut-is nḥafen d tikkwal, arraw-nsen akken i sen-yehwa i d-kkren : di lisaɛ !

Ussan, agguren d iseggasen zerrin, wa deffir wa, d azrar isennin tudert, ass d yiḍ d tikkwal s yiwet n tiɣmi i ɣman, gellun-d s tebrek, gellun-d s teqreḥ. Anẓaden uqerru-s ţţimlulen yiwen yiwen, armi i d-yufa taneccart n taduṭ tɣumm-it, icab am yilis. Tameṭtut-is yellan d taɣezzfant, lqedd-is am uɣanim, aḍar am ufeggag, tuɣal tkennu, tezwi taksumt, teǧǧa-ţ tezmert ɣef tikkelt.

Yiwen wass, yekker-d zik, neţţat ur d-tekkir ara. Nniqal, iɣil d iḍes ur teṛwa ara neţţat yezgan d tamenzut ɣer tnekkra. Iɣil d iḍes kan i teṭtes.

Yenna deg wul-is :

« Teɛya temcumt, werǧin tesggunfa. Adɣaɣ ad yerreẓ, uzzal ad yeḥfu ! ass-a d nek ara s-d-yesmuzeɣlen lqahwa. Dayen tenncew».

Werǧin i s-d-yecfa tesggunfa, werǧin tefka idis-is i wussu. Yezga yeqqar-as : _ S ibeddi ara temteḍ !

Ula d anefru-ines asmi teţţarew, werǧin tgin nnig sin wussan, wis qraḍ yeţţaf-iţ-id tbedd dayen, ur tezmir ara ad terbu ifassen-is, tuɣal ɣer ccɣel, tuɣal ɣer wegrireb. Lmal n tyerza, yezga fell-as weɛtab, azaglu d tidi seg walluy ɣer uɣelluy, si temẓi alamma d aẓekka. Lmal n tyerza meskin, ussan yakk yedder kif-kif.

Amek i ţ-yessen ? ass-nni d ass amcum, neɣ d aseɛdi ?

Tarbaɛt-is la tessuruf nnig yiwen wasif, la ṭtafaren aɛsekriw aNazi, aldun i d-iɣellin seg igenni yugar win i d-ṭeggiren agemmaḍ. Rrɛud, abruri, adfel, lemdafaɛ : aṭas d aterras i yeɣlin ɣer tama-s, imeddukal-is msakit negren. Tama ucenggu daɣen ur mniɛen ara, yexleḍ yidim d wakal, iwala ifassen i iman-nsen deg igenni la ţţafgen, iwala iqerra ulac igerbaz, iwala igerbaz ulac iqerra. Win iwalan ayen iwala, dayen iẓri-s ur yuɣal ad iwali ddunit s tmuɣli-ines tinna n zik.

Amdan yuɣal d agezzar, neɣ acenggu neɣ ad k-ineɣ, ssasti neɣ fell-ak ad d-ssastin. Ulac win ara k-iɣiḍen, ulac win ara tɣideḍ, ad run imawlan-is fell-as, neɣ ad run wid-ik fell-ak.

Di kra yid-sen, llan ddurin nnig wasif, ffren tama n tmeqqunin usaɣur. Mi ten-id-wten s lmedfaɛ, timeqqunin-nni ufgent akkin d wakkad, aṭas seg imeddukal-is ɣlin ɣer wasif, zzren mmuten. Ma d neţţa yemxelbaḍ cwiṭ ɣef waman, yufrar-d yeǧǧa aqerru-s nnig waman. Yiwen n mmi-s n tmurt, iḍegger-as-d abagus n utirayur yeṭtef-d deg-s, dayen yemneɛ. Deg sin yid-sen kan i d-ggran ass-nni, takebbanit yakk tenger.

Dɣa Dda-Arezqi, ɣas yemneɛ di lmut s waldun, yebzeg yeqqur yuɣal d aẓelbuc. Iḍ i d-yeɣlin yufa-ten-id la ssurufen, ur ẓran anida ara rren, tamurt tawerdant yerna di ṭtrad, tameslayt ur ţ-ssinen, laẓ d usemmiḍ rran tudert-nsen semmḥen deg-s. Ar teddun, ar teddun, zzuɣuren deg iman-nsen, yal asurif d amecwar.

Walan yiwen wexxam, d ţţezrureq deg tillas, d ifeṭtiwej i tudert, rran ɣur-s, wissen anwa i t-izedɣen. Dda-Arezqi deg tawla i t-yeṭtfen, yemmekti-d timucuha n wasmi yella d ameẓyan, wissen axxam-a ma d awaɣezniw, neɣ d ţţeryel i t-izedɣen. Ma d win yesseblaɛen arrac, neɣ d tin i ten-yeggaren di tkufit alamma jjin, ad awin taksumt, imir ad ten-tečč d ileqqaqen.

Ger lmut d tudert, wten di tewwurt. Ldin-asen, skecmen-ten wat wexxam, fken-asen seḥman, sekwen icettiḍen yeggurslen ɣef teglimt. Cčan imensi : aɣrum aberkan, ssasnen-t s tassemt teḥma, rnan swan lalkul n lbaṭata.

Imawlan n lxir anida teddiḍ llan. Ɣas d ṭtrad, llan wid i-wumi tugi ad teqqar tasa, wid i-wumi tezga tegmaţ d talsa deg wulawen, atmaten n yal amdan, mmi-s n wergaz d tmeṭtut d mmi-tsen, d aberkan uqerru neɣ d acelhab, d amellal deg weglim neɣ d uzzif. At rreḥma deg wulawen, ulac tamurt ur zdiɣen.

Dinna i ţ-iwala tikkelt tamezwarut. D neţţat i sen-d-yewwin učči. Di leɛzib anida zedɣen ur d-yeggri wergaz, yeddem-iten yakk ṭtrad, anagar tisednan d yemɣaren i d-yeqqimen.

Dda-Arezqi d umeddakel-is, qqimen ffren din.

Kra n wussan kan, tebda talwit teţrusu-d. Aɛsekriw uNazi dayen yerwel agemmaḍ. ¥Ttrad mačči aṭas i yerna yefra. Ameddakel-is imir kan ireg yeṭtef abrid ɣer Fransa, ma d Dda-Arezqi yenṭer aṭas, yerna dinna nnig sin wagguren, bedden yid-s wat wexxam, limer ur d nutni, dayen teččur-as. Abzag yebzeg asmi yeɣli ɣer wasif yesseggra-yas-d s busemmaḍ, mi yekkes busemmaḍ-nni, yeǧǧa-yas-d buneggaf, ddunit-is yakk ur as-itekkes, ad t-yeţţawi yid-s, dayen cuddent turin-is, d aṭtan-nni s-wayes i d-yekcem daɣen ass am wass-a ɣer ssbiṭar.

Asmi yuɣal ɣer Fransa, Dda-Arezqi yegla-d s teqcict-nni i s-yeţţawin učči, yuɣ-iţ. 40 iseggasen amzun d yiwen wass.

Werǧin i s-d-yecfa teqqim tesggunfa, werǧin i s-d-tenna aḥḥ, ɣas tameddurt di tmura n medden mačči d urar. Werǧin i d-tnuzeɛ ɣas ddunit ur as-teǧǧa ara, tanekkra ɣer lluzin yal ssbaḥ, arew, ṛebbi tarwa, bedd d wexxam, ula d uzzal ad yeḥfu, neţţat yiwen wass mačči yecfa-yas-d teqqim am neţţat am tlawin nniḍen. Dɣa aţţa-n ass-a ur d-tekkir ara.

Mi ters lqahwa, yenna deg wul-is : « Wellah ass-a ar-d as-ţ-awiɣ alamma d ussu ! «

Yewwi-yas-ţ ɣer wussu ; dinna ara ţ-tsew ass-a.

Iluɣa-yas abrid neɣ sin, ur as-d-terri ara awal. Yuɣal yekna ɣur-s, yaf-iţ d tasemmaṭ, d azeqqur, yeǧǧa usebreq ul-ines, allen medlent, udem yelwi di tnafa taneggarut. Temmut !

Dda-Arezqi teḍra yid-s am umexlul, yeggra-d i iman-is. Neţţat temmut, yerna aṭas yeḍmeɛ d neţţa ara yezwiren. Aţţa-n d neţţat i yezwaren, neţţat ur nessin aṭtan, ula d tuɣmest werǧin i d-tsuɣ yis-s.

Tuǧǧla d tiggujelt n temɣer, yerna ur yebna fell-as.

Ass-nni, Dda-Arezqi iru. Iru armi inehheq amzun d aqcic. D agujil icaben am yilis. Taluft-a ur yebna fell-as. Arraw-is zzin-as-d, wten ad t-¥sebbren, limer yella ¥ssber yili ugmen-as-t-id.

Mi temḍel, yuɣal yuyes-iţ dayen, d tideţ ur d-teţţuɣal. Cwiṭ kan, yerra iman-is am wakken yuɣal-it-id leɛqel, iwakken ad ihenni arraw-is. ¥Hellen-t ad yeddu yid-sen, akken i s-yehwa ara yili, ad yeddu d win i s-yehwan, melmi yeɛya ɣer yiwen, yezmer ad yerr ɣer wayeḍ. Iwakken ad ten-ihenni, yeḍsa yid-sen, yečča imensi, yenna-yasen : « Ar tuffayt ! asmi ara d-tuɣalem ad nwali ! «

Deg wul-is : « Da di Fransa, imɣaren ur ten-zzuɣuren ara yid-sen warraw-nsen, mačči d nek ara d-yezwiren, mačči d kra ara d-snulfuɣ. Tamsalt-a bniɣ fell-as ! Ɣur-i si zik i tefra! «

Yeqqim akken aggur neɣ sin, yezdeɣ i iman-is, acu teǧǧa-t tgecrirt ɣef yiwen webrid, ma iga-d imensi d adrar, ma yessa-d ussu d adrar nniḍen.

Yuɣal yura ad yekcem ɣer wexxam n yemɣaren, ad ikemmel din ussan-is. Tuggdi-nni yuggad yakk ddunit-is, temɣer tilemt, d ayen ara d-yerzun ɣur-s.

Ussan imenza, ad as-iwɛiren ! Ihegga iman-is la yeţraǧu ad as-d-laɣin, ticki ara d-yeɣli wemkan, ar d-tefres tmeţţant ussu.

Win ur nḥesseb ussan tura ihesseb-iten, win ur nessin teɣzi n wuḍan, tura yal iḍ ɣur-s d afezrir. Yeţţawi tafat s wudem, yeţţayes ad yali wass. Yal ass ɣur-s d aseggas, yal iḍ ɣur-s d axelle¥s. Asaru n tmeddurt-is yezga yeţţales-as-d, ussan yedder ama lhan ama diri-ten, aten-ad zgan ger wallen-is : asmi yella d ameksa, asmi yella d acawrar, asmi yelsa d aɛsekriw i tenggelwa fell-as, iɣzer n ddunit-is ibeddel tanila, yemmeɣ ɣer wayen yuran. Ayen yuran, s-ufus-is i t-yura, yak yella werɛad yura ! asaru n tmeddurt-is igellu-d s wanzaten. Kra yezrin ɣef uqerru ussan-a irezzu-d ɣur-s.

Yiwen yiḍ, targit tewwi-yas-d yemma-s d tmeṭtut-is ɣer tnafa. La s-d-ţlaɣint, myaṭtafent-d afus ; ɣur-s la d-ssurufent. Tameṭtut iɛqel-iţ, d tameṭtut tameqqrant, ma d yemma-s ar-iḍ-a d tilemẓit, amzur d aɣezzfan ddaw thendit, telsa taqenddurt tawraɣt, lfuḍa n zzit, axelxal deg uḍar, azrar n lfeṭta deg umeggreḍ. D tilemẓit i teqqim, di tnafa ur tcab ara : iseggasen-a yakk yezrin neţţat amzun ur ţ-nnulen ara maḍi, amzun d neţţat i d tislit n Talmant. Tameṭtut-is neţţat, tcab, aṭas i teɛya ; ula di tnafa.

Ssurufent-d ɣur-s afus deg ufus, d tayuga. Qqiment yid-s, yuɣal yekkes-as urrundu-nni yerrunda, yefra uɣemlil deg yezzer, winna i s-yerran tudert d taberkant, kra deg-s d arẓagan. Iḥulfa i iman-is d afsasan, agerbuz yečča buneggaf, di tnafa akken kan i d-ilul, temẓi tules-it-id. Iḥulfa i wul-is ineddu am uferṭettu ger yedmimen, la yeţţinig gar-asen ; ɣas nnulen-t ur t-ţkuɛillen ; turin-is uradent dayen ur llin deg-sent inexman, d tizedganin, la yeâţţarra nnefs akken i s-yehwa. Iḥulfa i tgecrirt-is am lǧedra n tulmuţ, ablaḍ ad t-yerẓ s ugerz-ines ma yebɣa.

Tuɣal-it-id tudert. Yuɣal-it-id uneggez. Yuɣal-it-id umeggez ! Yeţţazzal akken di tnafa, ad as-tiniḍ d agenduz di tefsut, mi ara s-d-isuḍ ṭikkuk di tmeẓzuɣt, neɣ am yiɣid yeǧǧan tamrart ; ma d nutenti, teddunt-d deffir-s armi d taddart, armi wwḍen ɣer tewwurt n wexxam anida ilul. Zwarent, kecment di snat yid-sent ; ma d neţţa, mi iwet ad yekcem di tewwurt, tawwurt tugi ad t-tawi, zur fell-as, neɣ tugi ad teldi. Ɣas akken tawwurt tugi ad teldi, iẓri-s yessikkid ɣer yidda n wexxam, kra din ɣef tiṭ-is, anekcum ulac. Yemma-s tekkes-d ibidi seg uẓetta, tesbur-as-t i tmeṭtut-is, Talmant tuɣal s ibidi !

Aṭas i-ţ-imenna akken asmi tella ɣef ddunit ! Dɣa imir kan teqqel akken tella zik, asmi i ţ-yemlal ass amezwaru : s txellalt-is, s wemzur-is, s usekkud-is, kra din yurad, d lfeṭta taqdimt ma iṛuc-iţ yejdi yerɣan ! Yemma-s tefreḥ, aţţa-n teɛmer tameɣra, teţţawi akka d wakkin, axxam yeččur d inebgawen, la teţzuxxu zdat-sen. Abendayer, ṭtbel d lɣiḍa, teḥma zzedwa : tameṭtut-is ɣas tesbur ibidi n teslit, yemma-s s umendil awraɣ, atent-ad la ceṭtḥent, la reffdent aḍar la srusunt aḍar.

Neţţa yeqqim akkad i tewwurt, ɣas kra din ɣef tiṭ-is, ur iţekki ara di tmeɣra, neɣ ɣunzant-ţ, amzun d axeclaw, amdan-a mačči d ayla-nsent : amzun ur d neţţa, d awerdan i d-yeṭtilin !

Yeqqim deg-sent yeţwali, ur yezmir ad tent-yaweḍ : ulac abrid, iḍarren-is cudden ɣer wakal, ggumman ad ssurfen, ul-is ifelleq yebɣa ad yeǧǧ idmaren, allaɣ-is yeţfuṛu d adrar n tmes neɣ ugar, isuɣ neɣ yeqqim yiwet ur as-d-yesla, awal ur d-iteffeɣ, am win yessawalen di teylewt. Tanafa i s-d-yugmen temẓi, aţţa-n tenggelwa, tesseggra-yas-d s uxerri ! Yeɣli ɣer wasif, isumm-it tikkelt nniḍen am wasmi yella d aɛsekriw.

Yendekwal-d Dda-Arezqi, yebzeg yakk si tidi, deg temda i d-yufrar mačči seg yiḍes.

Yessaɣ tafat, yufa-d iman-is deg wussu-ines di Fransa, mačči deg wexxam anida ilul. Iwet amek ara yuɣal ɣer naddam, iwakken ad yuɣal ɣur-sent, ahat abrid-a ad as-d-slent. Ibeddel idis, yerna wayeḍ, ulac : dayen ufgent. D targit kan i tent-yurga, neɣ d anzaten-nsent i d-yerzan ɣur-s ? Atent-ad mlalent di laxert. Nutenti werǧin myussanent asmi llant ɣef iḍarren-nsent, tura mlalent di laxert ; la t-ţraǧunt ad yaweḍ ɣur-sent, ad mlilen agemmaḍ, akkin i tlufa n ddunit-a. Nutenti, imanen (*)-nsent aten-ad mlalen. La t-traǧunt, la s-d-ţlaɣint, tiɣri tezga anina deg umeẓzuɣ-is.

Ilaq ad yaweḍ ɣur-sent iwakken ad thennint, ad yers uqerru-nsent, ad yethedden ; ur ţţafent ara iman-nsent skud ur yewwiḍ ad tent-iwanes. D abrid, yewweḍ lawan, acu yeţraǧu akka. Neţţa yeǧǧan tamurt, d neţţat i d-yerzan ɣur-s iḍ-a, tekcem-d ɣer tnafa, tiɣri n tmurt ulac amecwar ur tezgir ! Ddenfil ɣer teẓgi, izem ɣer tizza, lbaz ɣer iciqer, awqas ɣer waman, azrem ɣer wemruj, kra i d-ilulen yeţmurud neɣ iteddu, kra din yeţţuɣal ɣer wanida i d-yeɣli uqerru-s, din yeţmeţţat. Tamurt-is neţţa, ɣas yeǧǧa-ţ ugerbuz-is, d ayen yuran, tasa-ines din i teţqeggil yal iḍ. Tlata imuren di tmeddurt-is, neţţa yeţbibbi-ţ, tezga yid-s, ur ţ-yeţţu yiwen wass.

Yefreḥ ma tefreḥ, yeqreḥ ma teqreḥ. Ussan n ṭtrad n timunnent, aṭas d argaz i yemneɛ si lfingga, yeffer-iten, iduwa-ten, ayen i-wumi yezmer ixdem-it. Ass n tmunnent, yečča lferḥ, inṭeg s igenni ad as-tiniḍ d aggrud. Wehmen deg-s tmeṭtut-is d warraw-is, ɣilen d kra i t-yuɣen, uggaden lferḥ-nni d win yesdderwicen. Akken kan izemm useggas ɣef tmunnent, teɣli-d twaɣit nniḍen ɣef tmurt, ɣlin-d imeṭtawen mi uzzlen idammen, Dda-Arezqi daɣen yeɣli-d usigna fell-as. Aɣrib yeţţusemma d aɣrib, maca s-ufella kan, agerbuz da, tasa dihin ; Talmant terra-yas taɣribt d tafsasant. Tura aţţa-n tɣab, ma d neţţa yeɣli-d wedrar fell-as, la iḥesseb ussan d wuḍan deffir-s.

Yekker-d seg wussu werɛad yuli wass. Yelsa icettiḍen-is, ass-a dayen frant, abrid-is d win ikaden, d tanafa i s-t-id-yuznen, ama d luḍa ama yeččur d iɛekkuren, tarewla seg-s ur telli. Tuffɣa yessuffuɣ, inig yessawaḍ.

Mi yeswa lqahwa, yeddem asegres d ameẓyan yeččur d kra n tɣawsiwin tidak yesseqdac yal ass, yerra tawwurt s tsaruţ ; s-syin yuder yeǧǧa-yas-ţ i uɛessas n tzeqqa, yenna-yas : « Nek ad ɣibeɣ kra n wussan ; aţţa-n tsaruţ, ma rzan-d warraw-iw, efk-asen-ţ, ama d nutni ama d arraw-nsen.»

Ass-nni, Dda-Arezqi yekcem axxam anida ilul.

Mi t-id-yessers uṭaksi, at taddart uzzlen-d ɣur-s, ma d aɛqal yiwen ur t-yeɛqil seg wid yellan d ilmeẓyen ; sellen kan yis-s, deg wudem anagar imɣaren i t-yessnen.

Axxam d amɣar yuli ccib, yecfa-d i lebḥer asmi yerɣa, adɣaɣ aqdim yuli wadal n temɣer, aqermud yellan zeggaɣ ata-n iruḥ s tebrek ; yiwet n tzeqqa twet deg-s tuccent.

Mi yesla yiwen deg warraw n weltma-s, yemmuger-it zdat wexxam, yeldi-yas tawwurt, yerra-t ɣer tama tamaynut, tinna i-wumi ulsen bennu si lgirra ɣer da. Yull-iten-id s wayen yezmer, ahat maḍi amur ameqqran s yedrimen-is i t-ssulin.

 Awḍen-d yakk waggawen-is. Qqimen yid-s armi i d-ɣlint tillas ; aṭas n medden i d-ikecmen ɣur-s ad t-ẓren, wa yusa-d s nniyya, wa yusa-d ibat.

Yebda westewtew di taddart, amdan-a aɛni d ibeɛɛac i s-d-yessawlen, aha tura degmi qqaren tiɣri n tmurt ulac ameẓzuɣ ur tennul, ulac tasa ur tefli, ulac amgun ur d-tessenker.

Cčan imensi ; d tilawin n waggawen-is i t-id-yessewwen. Cwiṭ i s-d-yeggran ad izeggen yiḍ, mi yeɣli ɣer wussu.

 Targit d tinna i d-yuɣalen : di snat yid-sent i d-rzant ɣur-s, rrant-ţ d alemmas, yemma-s si tama, tameṭtut-is si tama nniḍen. Tamenzut la t-teţhuzzu, tis-snat la tettezmumug, ferḥent yis-s, neţţa daɣen yefreḥ yetthenna.

Ata-n taggara di taddart anida ilul. Ddeqs i yeqqim akken, iteffeɣ ikeččem, d awerdan di tmurt-is, d inebgi deg wexxam n baba-s. Timuɣliwin i d-iɣellin fell-as tekksen azgen deg icettiḍen yelsa, isteqsiyen i d-iteffɣen deg imawen ur keččmen ara di tewwurt, yal wa acu i d-yesteftuf : ɣas tameslayt yiwet, taqbaylit-nsen tseqqef. Dda-Arezqi, neţţa, kra yakk i s-d-qqaren neţţa izgel-it, ddehn-is ire¥ssa anida nniḍen. D iḍ kan i yeţraǧu, mi ara yezzer di naddam : yeţţaf iman-is yid-sent.

Targit, yal iḍ, ad d-terzu ɣur-s. Ad isebbel yakk ussan i s-d-yeggran ɣef yiwet n tnafa gar-asent. Aggawen-is bedden yid-s aṭas. Tamsalt n wučči d tduli, akken i s-yehwa i yella.

Yiwen yiḍ, yeṭtef-it buneggaf winna s-wayes i d-yegla si ṭtrad, aṭtan yezzuɣur wi-cfan aya, aṭtan i s-yerran qraḍ imuren di tmeddurt-is d ilili, i s-igezzmen ifadden tal tikkelt mi ara d-tezzi tegrest. Tazɣent n tikkelt-a ur d tin n menwala, tergel-as tagerjujt d yimi, takurt yeččuren tuɣ idmaren-ines, acemma ur d-iteffeɣ, tayersi tcudd, abrid-a tugi ad tefsi. Yeţwaxneq.

Ddmen-t waggawen-is ɣer ssbiṭar. Dinna i nemlal. Icenfiren d izegzawen, idmaren la jebbden am tissirt yezzaḍen aḍu, ifadden qquren, accaren d tidebbuzin yeţnadi uḍebbal. Yeqqim di ssbiṭar, ulac s-syin tuffɣa alamma tenqes tegrest, ma ixu¥s-it l'oxygne yiwen wass, azekka-nni ad t-ẓzun, ad yinig ddaw tmurt.

Mi d-yuki seg umeɣrud i t-yeṭtfen, cwiṭ cwiṭ trezzu-t-id tudert, nuɣal nufa nemyezg-d, yal ass neţmeslay kra. D neţţa i yi-d-yewwin tamsalt-is s yimi-s.

_ Uggaɣ ad rnuɣ ad ffẓeɣ aɣrum !

_ Ass-a yif iḍelli, drus i k-d-yeggran ad teffɣeḍ. Mi trefdeḍ cwiṭ iman-ik tzemreḍ, ddem rruplan, di Fransa ɣur-sen ţţawil, a Dda-Arezqi.

_ D ibeɛɛac i yi-d-yessawlen, a mmi ! Asmi i d-usiɣ, nniɣ-ak mačči usiɣ-d kan akka, tella sebba, akken i k-nniɣ acu-t wass-nni. D anzaten-nsent i yi-d yeɣran. Tal tikkelt mi ara ṭtseɣ, neɣ mi ara ɣliɣ deg umeɣrud yid-sent i ţţiliɣ.

Ur yerna ara aṭas, tamacahuţ-is tfukk.

 

 

 

 

 

 

 

Retour en haut

Numéro 17    Novembre 2004                                                                                       

L’article:

Préface de E.BENVENISTE professeur au collège de France, à l’ouvrage d’ ANDRE BASSET :

 ARTICLES  DE DIALECTOLOGIE BERBERE,

LIBRAIRIE C.KLINCKSIECK, PARIS,,1959

PREFACE

 

Il semble que le berbère, longtemps négligé dans les études linguistiques, injustement considéré comme une sorte de complément provincial à l’arabe maghrébin, attire maintenant l’attention et soit reconnu digne d’intérêt  même hors du cadre nord-africain.

A cette promotion des études berbères, André Basset aura largement contribué par ses travaux et par son enseignement à Rabat, à Alger et à Paris. Succédant a une longue lignée de travailleurs, il a fait plus que quiconque pour donner a l’analyse descriptive et a la dialectologie du berbère la rigueur qui leur manquait encore et dont il avait encore l’apprentissage sur des domaines mieux explorés. En publiant le présent recueil, la Société de Linguistique n’entend pas seulement rendre hommage à la mémoire d’un confrère qu’il a servie plusieurs années et presque jusqu’à son dernier jour ; elle veut aussi donner a ses écrits l’audience qu’ils méritent parmi les linguistiques.

Dans cette publication, que le dévouement de MM. Pellat et Galand a menée à bien, on discernera quelques-uns des caractères qui sont inhérents à la recherche linguistique sur le berbère, et aussi ceux qui marquent en propre l’effort d’André Basset. La dialectologie berbère  rencontre maintes difficultés, qui sont indiquées ou impliquées dans plusieurs de ces articles.

La principale consiste en une donné de fait, qui détermine les conditions pratiques de travail . L’ampleur d’un domaine linguistique qui, de l’Atlantique à la frontière orientale de l’Egypte, et de la Méditerranée au sud du Niger, embrasse une multitude de parlers, quatre ou cinq mille, dit-on ( mais  des précisions numériques de cet ordre ont elles encore un sens ? ).

André Basset avait très tôt compris que le premier devoir était de soumettre à une enquête systématique  le plus grand nombre possible de ces parlers, en appliquant sur tous les points de l’aire explorée les mêmes procédés et les mêmes critères. Au cours de nombreuses missions, il avait ainsi accumulé une documentation considérable, notamment sur l’aire kabyle ainsi sur l’aire touareg du Soudan et du Niger.

Ces enquêtes, écrit-il, lui procuraient au moins un échantillonnage de quelque 1.200 parlers (p.4). Absorbé par le classement des données et par la préparation des cartes de l’Atlas Linguistique, il n’avait encore exploité que partiellement cette  riche matière. On trouvera ici quelques-unes des substantielles monographiques lexicales qu’il a pris le temps d’écrire en marge de son travail, et qui montrent, avec  la richesse de son information, la rigueur de l’analyse, le sentiment qu’il avait des réalités concrètes et complexes. La bibliographie permettra de retrouver plusieurs autres études semblables dans des périodiques accessibles.      

Quelle que soit l’étendue de ces travaux, ils font ressortir par dessus tout une particularité du domaine berbère :c’est la remarquable unité de la langue dans l’extrême émiettement ethnique et dispersion géographique. «  La langue est profondément la même dans sa structure de bout en bout du domaine, les variations de parler à parler, aussi nombreuses qu’elles soient, aussi déroutantes qu’elles puissent être de prime abord, restants toujours très superficielles. » (p.13).

Demeurée à peu près pareille depuis le XIIème siècle, autant qu’on en  peut juger sur documents écrits, cette langue, mouvante sur d’immenses zones de nomadisme en fraction, essaimées, ou stabilisées en quelques régions de peuplement sédentaire et plus dense, ne connaît que des rares frontières dialectales. On ne peut y tracer d’un trait fort que celle du domaine touareg, de Ghadamès à Tombouctou. Autrement, c’est un fourmillement de traits partiels qui se recoupent en tout sens et qui délimitent tout au plus -non pas même toujours-  les contours de quelques larges groupements.

Nous avons là une situation linguistique d’un type encore assez peu connu, qui n’a guère d’exemples dans le monde actuel, mais qui a du être très fréquent autrefois : une grande unité linguistique consistant en d’innombrables variétés assez faiblement différenciées, répandues sur une aire très vaste qui se partage inégalement entre nomades et sédentaires. Le parallèle le plus voisin aujourd’hui est celui des langues turques ou des langues mongoles, parfois si proches entre elles qu ’elles découragent le classement systématique. En général la dialectologie a bientôt l’expérience –et le goût – des domaines clairement fractionnés, malgré l’entrecroisement inévitable des isoglosses. Justement à cause du contraste qu’il crée, le berbère est instructif à cet égard. Pour la description typologique, il a l’avantage d’offrir des matériaux très voisins les uns des autres ou en tout cas identifiables sans grand effort, et il favorise ainsi l’établissement de ce cadre linguistique commun que André Basset a dessiné en quelque traits vigoureux. La norme définie, il semble qu’on puisse se contenter de signaler les variations particulières ou locales. Par contre, pour l’analyse et la reconstruction interne, le linguiste ne trouve que peu de prises du fait même de l’unité manifestée dans la structure générale et dans le détail de la morphologie. On n’y remarque guère de variations fortes hors du lexique. De là une impression d’uniformité qui vient de ce que les lignes de variations, mêmes faibles, s’étendent sur des zones très larges et de peuplement discontinu. Cette difficulté amène alors à se demander s’il ne conviendrait pas d’envisager d’autres critères. Si, sur les cartes d’enquête , tant de points très distants les uns des autres sont reliés par des isoglosses phonétiques, cette concordance indique-t-elle toujours une unité de conversation ?  Il conviendrait d’intégrer ces données dans le système de chaque parler. Peut-être apparaîtra-t-il alors que certaines concordances à grande échelle résultent de transformations convergentes, nées dans des contextes phonologiques ou morphologiques indépendants quoiqu’en vertu des mêmes nécessités.

D’un autre point de vue aussi, les faits étudiés par André Basset suggéreront d’utiles recherches. La distribution présente des parlers berbères est le produit d’un ensemble de conditions complexes, où prédominent néanmoins les facteurs économiques et sociaux.

Or, sur cette aire géographique qui n’a sans doute guère varié au cours des siècles, c’est là encore un problème  dont les linguistiques ne rencontrent  l’équivalent qu’en peu de points de l’univers. Comme AndréBasset le montre (pp.29-32), les aires phonétiques des nomades touaregs sont homogènes, alors que celles des sédentaires de Kabylie se fractionnent en nombreuses variétés régionales. Sans limiter aux conditions matérielles de vie et  la nature de l’habitat les causes de cette différence, il est frappant de voir démentir le raisonnement simpliste qui associerait la stabilité linguistique à l’habitat sédentaire et le morcellement dialectal au nomadisme.

C’est bien  plus tôt l’inverse que l’on constate. Il y’a ici un grand problème d’interrelation entre langue et structure sociale qui attend d’être étudié en profondeur et dans le concret d’une situation en quelque sorte exemplaire.

Qu’il considérât le berbère dans la structure du verbe ou dans la géographie de son extension, André Basset s’en tenait toujours par  principe à la langue actuelle. Il n’envisageait guère l’histoire moins encore la préhistoire. Il suivait cependant le progrès des autres disciplines attachées au même réalités, archéologie, épigraphie : un chapitre de ce recueil  est consacré aux écritures ; à l’occasion il savait intervenir avec fermeté  pour réfuter   certaines extrapolations  pseudo-historiques (cf.pp.161-162). Mais il ne s’est jamais intéressé  activement aux problèmes de la comparaison et de la reconstitution.

La notion de chamito-sémitique n’était guère à ses yeux qu’une hypothèse, et de portée assez limitée (cf.p. 14-15, 18). Il estimait probablement prématurées ces tentatives de rapprochement aussi longtemps qu’on opérait avec des données berbères prises un peu au hasard dans toutes les régions et sans critiques. A mesure que son expérience de dialectologue s’approfondissait, il devenait plus facile encore aux insuffisances de la documentation utilisée. Mais maintenant que, grâce en grande partie à son labeur, nous disposons des données plus abondantes et de critères dialectaux plus rigoureux, il deviendra possible de cribler le matériel, de mieux discriminer en berbère ce qui provient d’emprunts faits à diverses époque à l’arabe ou à d’autres langues et ce qui présente le fonds hérité. C’est sans doute ce travail de critique préalable qui est aujourd’hui le plus nécessaire.

Nous n’avons voulu signaler ici que quelques uns des thèmes abordés dans ce recueil, pour montrer à la fois combien André Basset les avaient  enrichis et précisés, et dans quelles voies cet effort peut être continué. C’est une tristesse de se dire qu’André basset a disparu au moment où il songeait à organiser en synthèse les matériaux qu’il avait longuement amassés. Une partie de son  œuvre ne verra le jour que longtemps après sa mort, elle s’achèvera dans les travaux de ses continuateurs. C’est pourquoi, à côté des livres qu’il a publiés, ces articles qui s’échelonnent de 1925 à 1955, en même temps  qu’ils montrent la continuité de sa recherche, encourageront d’autres à la poursuivre. Mais pour ceux qui ont connu André Basset au cours de ces années, ces pages ont encore d’autre prix : par delà leur objet scientifique, elles évoqueront le souvenir de l’ami modeste, généreux, stoïque, que nous avons perdu.                                                                                                                                                      

E.Benveniste

professeur au collège de France, 1959

 

 

 

 

Retour en haut

Numéro 17    Novembre 2004                                                                                       

Le Poème:      Essai de traduction d’une fable de Jean De La Fontaine par Md Boumertit

 

D awal n bu yiɣil yal ass i yufraren :

D ayen ara d n-sken deg umedya i-d yutraren.

Yella yiwen izimer la ites

Deg  yeɣzer yeţregrugen.

Yejba-d wuccen yenɣa laẓ, yeţnadi i-t-d yemmuggren

S w akken nnzaf  yeţeqqes.

« Anwa i k-yeldin tiṭ-ik, i-mi iyi-d tesluɣeḍ aman ?

Is-yenna Si Mhend yerfan :

Ad k-xeṭtiɣ  ɣef tedyant-ik

- A Sidi, i-s d-yerra wufrik,

Send  ad k-yali wurrif

Err ameyyez d aɣilif

Amek nekkini itessen

Deg terga yeţţazzalen

Ɛecrin iɣallen ddaw-ak

Ini-d amek zemreɣ akken

Ad rwiɣ aman d asawen

- La tesluɣuyeḍ nniɣ ak ;

Nan-i daɣ  ilindi aṭtas i tregmeḍ deg-neɣ.

- Amek almi ara yeḍru waya, imi nek urɛad luleɣ ?

Ar ass-a mazal teṭdeɣ.

- Ma ur d kečč d gmak, gemmneɣ.

- Ur sɛiɣ. - Ihi d yiwen d ayla-nwen

S ɣur-wen kra ur t-rbiḥeɣ

S kunwi, s yeqjan, s imeksawen.

Mi yi-t-i-d nnan, ilaq-i ad d-rreɣ ţţaṛ. 

 Ar da uccen yeddem it deg yimi-s

Di tlemmast n teẓgi i t-yuza

Nnig waya tfukk tmɛayt-is.

La Fontaine (le loup et l’agneau)

 

 

 

        

 

Retour en haut

 

Numéro 17    Novembre 2004          

                                                                             

Adresse de messagerie électronique :ayamun2@Hotmail.com         

 

Adresses Web:   www.ayamun.com

 

 

Retour en haut

Retour au titre

tanemmirt, i kra i¥Zuren ayamun, cyber-tasàunt n tsekla imaziàen, ar tufat !

 

@Copyright ayamun 2004
Dernière révision : 19 Novembre 2004